Toni Vall, periodista
El bon cinema d’acció és extremament agraït. Aquells films escrits i rodats amb múscul, amb estructura granítica i capacitat de seduir-nos l’ànima i l’estómac amb similar determinació. El francès Denis Villeneuve va demostrar amb Prisioneros i Enemy que el drama psicològic no té secrets per a ell. Ara Sicario reconfirma la força del seu traç, de la seva mirada intensa i apassionada sobre els marges de la llei, on habita la foscor del nostre comportament, l’ambigüitat entre el bé i el mal. Es tracta d’un film sense respir, trepidant i juganer, filmat amb moltíssim estil i sense que el pols li tremoli en cap moment. Una pel·lícula sobre el narcotràfic, la violència, la mentida i l’instint de supervivència. Un d’aquells relats en què es confonen les corrupcions, les alienes i les pròpies. I un no sap què pensar. I ho deixa tot a criteri del cine.