Toni Vall, periodista
Terminator i Terminator 2 són dues pel·lícules extraordinàries, dues obres cim del cinema d’acció dels anys 80 i 90, dues profundes mirades a la ciència-ficció, al poder de les màquines i al destí de les persones. James Cameron va parir dues obres importants que ara, tant temps després, reviuen per obra i gràcia d’una pel·lícula del tot inesperada.
Terminator: Génesis és molt més del que un podria esperar. Barreja amb habilitat i creativitat més que notable les històries dels dos films de Cameron i alhora és capaç de subvertir-los amb talent i respecte ben combinats. Se li'n va l’olla amb els girs i les giragonses incomprensibles de guió, però crec que precisament d’això es tractava: d’injectar a la història de John i Sarah Connor una aura de fatalisme estrambòtic, de futur i de passat dominats per la imprevisibilitat.
I en això, aquesta pel·lícula posseeix un magnetisme inexplicable. I tenim també el gran Schwarzenegger al peu del canó, interpretant de nou el que pot ser que sigui el seu millor personatge. Ens agradi o no ell també és història del cinema. I amb Terminator queda projectat a la posteritat.