Montse Oliva, periodista d'El Punt Avui
A Wert se li ha encomanat un ministeri per a la batussa i la polèmica, i té intenció de morir matant, si més no dialècticament. Després d'uns matins de glòria en els quals un dia prometia espanyolitzar els nens i l'altre garantia molt pinxo que els toros tornarien a Catalunya ―aconseguint delectar el públic més ultra del PP―, semblava haver decidit frenar ―temporalment― la seva incontinència verbal.
El Wert punyent, provocador i burleta que havia revoltat mestres, alumnes i artistes havia passat a la llista de “sacrificats” preelectorals; aquells que s'han de guardar de fer massa soroll quan convé saludar el centre. Ahir, però, tenia una nova ocasió de lluir-se, però com que potser sonava massa fort dir-ho al ple, va esperar a sortir de l'hemicicle per deixar anar el seu estirabot.
Per això aquesta vegada Wert tira la pedra, però amaga la mà. Un gest, que s'ha de dir, fins ara resultava inusual en ell. Però, tal com asseguraven ahir alguns diputats catalans, el pitjor no és el que es diu en un moment d'escalfament dialèctic o en mig d'un míting de campanya, el pitjor és el que es pensa. I la idea que el castellà està perseguit a Catalunya, per molt que se'l intenti convèncer, a més d'un resulta impossible treure-li del cap.