Pere Martí, periodista
La parròquia sobiranista fa mesos que està escaldada, catatònica i força desencisada davant la incapacitat dels partits de posar-se d’acord en un full de ruta per tirar endavant el procés. Després de l’espectacle del passat mes de desembre, quan els partits van tocar fons, hi ha hagut un llarg silenci hivernal que ha anat congelant les il·lusions que la gent va dipositar a les urnes del 9 de novembre de l’any passat.
Durant l’hivern ha baixat del tren Iniciativa, tot i que Raül Romeva continua el trajecte, i la CUP ha decidit no pagar bitllet i anar per lliure, però sense fer descarrilar el tren. I quan ja semblava que arribarien les municipals sense cap novetat, resulta que Mas i Junqueras es van reunir divendres de la setmana passada, i que sembla que hi ha un principi d’acord.
Però la parròquia sobiranista ja no té una fe cega, necessita tocar per creure, com Sant Tomàs. Si Convergència i Esquerra estan d’acord en alguna cosa, que ho ensenyin, que ho expliquin, i no donin excuses, que falta gent per pujar al tren, perquè el temps s’acaba i els passatgers s’impacienten.