Jordi Costa, periodista d'Esports a RAC1
Pep Guardiola va assumir fa 8 anys el repte de reflotar el club de la seva vida, el va convertir en el millor equip del món i es va buidar. En fa 3 es va fer càrrec d'un club sobrat d'història i títols que buscava un segell futbolístic diferent; al maig sabrem si li pot donar la Champions al Bayern i sortir per la porta gran, però ja ha aconseguit canviar-li l'estil. I a partir de la temporada vinent, Guardiola se'n va a un equip que no només el vol sinó que el necessita molt. El City té diners i grans jugadors però ni té història, ni té títols continentals, ni ha tingut entrenadors al nivell de les inversions que ha fet. Ara, el club que regenten Soriano i Txiki passa a tenir el millor entrenador del món (i per a mi, de la història), i el de Santpedor marxa a la que (diuen) és la lliga més competida del món, allà on li hauria agradat anar com a jugador. Guardiola aixeca passions i cada decisió que pren és discutida i mirada amb lupa, sobretot pels qui encara no han digerit que marxés del Barça. L'única pega de la seva jugada anglesa és que el United li acabi col·locant Mourinho a pocs metres de casa.