Jordi Beltran, periodista de RAC1
Ahir a la nit, al voltant de 15.000 feligresos van assistir a la primera de les quatre misses concelebrades per U2, amb Bono en el paper de sacerdot suprem. M’atreviria a qualificar aquest concert com un assaig d’un futur U2, el musical amb molta tecnologia LED, en dues pantalles gegantines, reforçant el discurs de la banda per convertir-lo en un megaespectacle audiovisual, recull de records d’infantesa i reflexions de maduresa amb reivindicacions de justícia, pau i solidaritat.
Amb un guió ben estructurat, U2 va triomfar davant d’un públic entregat que només arribava a la catarsi quan sonaven clàssics com Pride in the name of love, un clàssic que va provocar alguna escena de carantoines intenses entre Gerard Piqué i Shakira, que presenciaven el xou des de l’àrea de premsa. Resumint, un gran espectacle pels fans, un espectacle més pels no tan fans, que continuen preguntant-se si l’èxit dels concerts d’U2 es mantindria inalterable sense el suport audiovisual, que en aquesta gira ja representa un 60% del producte.