Quico Sallés, periodista d'El Nacional.cat
La meva àvia, que era viva com una guineu, sempre deia que les coses simples que trigues més d'un minut a explicar o no tenen sentit o són absurdes. I l'espectacle del Parlament d'aquests dies n'és l'exemple. El filibusterisme del PP, l'estètica del sobiranisme i la punyetera mania amb els dies històrics sovint disfressen el procés de vodevil de varietats de festa major de barriada.
Una Junta de Portaveus impugnada perquè falta un tràmit per complir pot esdevenir una errada clamorosa o una falla en la confiança excessiva en el "Tenim raó". Si bé és cert que històricament s'han celebrat dues juntes de portaveus sense tenir tots els grups constituïts, el sobiranisme no hauria de posar les coses tan fàcils als seus adversaris. A vegades, el mal no vol soroll, i més val fer endreça que fressa.
Junts pel Sí i la CUP no ho tindran gens fàcil perquè l'unionisme o l'annexionisme deixin de fer soroll. Però tampoc cal anar regalant tambors i les partitures.