Maiol Roger, periodista
Semblava difícil que existís manera humana de fer més el ridícul que Convergència i Esquerra fins que a Cristiano Ronaldo li van donar la pilota d’or. Però al pas que van ni l'"uuuuh" del portuguès superarà la vergonya aliena que els dos partits que volen guanyar les properes eleccions estan generant en l’electorat que els ha de votar.
Si imposar les condicions a l’oposició ja fa tuf, exigir-li que a més ho entomi “amb il·lusió” és fruit de la desesperació d’un partit que té un problema: si ni Convergència confia en els seus polítics, per què ho ha de fer la ciutadania? El paper d’Esquerra no és gaire més digne: se’ls nota massa que tots els seus passos no són per guanyar la independència, sinó per guanyar CiU. Curta volada a banda i banda.
Artur Mas ha de posar llum avui a aquesta foscor de falsos acords, de missatges creuats sense sentit i de politiqueta, i convocar d’una vegada per totes eleccions: per fer la independència o ni que sigui per tenir un Govern que faci alguna cosa més que anar xutant endavant la pilota del procés.
Ni una ANC que en ocasions ha semblat massa propera a Mas sembla ja arrossegar passions: unes eleccions plebiscitàries no es convoquen fent picar atuells ni amb una piulada des del sofà, sinó fent política amb majúscules. Perquè el que demanaven els dos milions de persones que van sortir al carrer no era discutir-se pels independents: era decidir-se per la independència.