Fidel Masreal, periodista
És un clàssic: el tram final de les campanyes electorals serveix per demanar el vot útil. S’argumenta que cal concentrar els suports. Es descriu el vot a un partit com a mal menor possibilista. O s’apel·la al vot de la por que guanyi l’altre. Es dirà que la fragmentació de partits en un ajuntament és inestabilitat, i que les aliances postelectorals entre diverses forces són també inestables, quan aquesta campanya electoral municipal ja està mostrant, arreu de Catalunya i de l’Estat, fórmules de cooperació prèvies entre espais polítics i socials diferents, fruit de confluències gens fàcils de portar a terme.
Als que tiren del recurs al vot útil fóra bo preguntar-los, en canvi, si pactaran amb un o l’altre, quines línies vermelles posaran, amb quins partits hi ha més afinitats i per què, davant un 25 de maig en què gairebé a tot arreu caldrà arremangar-se, posar els programes damunt la taula i arribar a acords per governar.
Una democràcia avançada, transparent i de qualitat també vol dir tractar els ciutadans com a adults en lloc de fer servir la por o menystenir la pluralitat, tàctica crec que cada cop menys eficaç. Una democràcia avançada vol dir mostrar les cartes i dir què es pensa fer amb els vots que es rebin.