Enric Sierra, adjunt al director de La Vanguardia
Les lamentacions dels usuaris de Vueling feia setmanes que ressonaven a les xarxes socials. L’esclat d’aquest clam es va produir amb l’operació sortida de les vacances de juliol d’aquest cap de setmana. No obstant això, no va ser fins ahir que el president de la companyia va sortir a donar la cara. I no ho va fer per voluntat pròpia, sinó forçat per la pressió que ha fet el Govern. Les disculpes han arribat massa tard i han posat al descobert les mentides o mitges veritats amb què havien estat marejant els viatgers.
La crisi de Vueling és una nova prova de la feblesa del control de les administracions sobre les empreses que ofereixen serveis públics i també és una demostració de la lleugeresa amb què les aerolínies poden vendre bitllets sense avions ni personal. Una lliçó de què haurem d’aprendre ràpid i crear tallafocs. Vueling ha passat en poc temps de ser una companyia exemplar a una aerolínia poc fiable. Han caigut del cel a l’infern i ara costarà recuperar la fe dels seus clients.