El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1

El món a RAC1

El blog d'El món Suscripció al feed RSS

Veure tots

Articles per tema Corrupció

Les píndoles del món

Pecat i penitència

13/07/2016

Quico SallésQuico Sallés, periodista de La Vanguardia Digital

El cristianisme atàvic que ens ha inoculat la història ens ha fet esclaus de la redempció i uns buscadors inesgotables de la culpa. La culpa és una cabronada. Una cabronada fumuda. La culpa és un estigma i assenyalar-la ens allibera, ens converteix en minidéus capaços de condemnar i absoldre qui ens convingui.

El paradigma de tot això és el cas de Jordi Pujol. No s’ha aclarit res de la deixa, però ha estat assenyalat, per confessió pròpia, com a culpable d’un delicte impossible de redimir. No crec que aspiri a cap perdó, és prou intel·ligent per saber-ho. I ni de bon tros, crec que aspiri a la redempció, però sí que aspira a poder dir-hi la seva malgrat l’allau d’insults i crítiques que rebrà.

Per això, en l’escletxa que ofereix el fascinant món digital, Pujol es confessa com un home profundament tocat, però amb el cervell viu i amb un bon grapat de coses per explicar, escriu. I escriu amb aquella duresa que només utilitzen els que han assumit que en el pecat hi ha la penitència.

Les píndoles del món

No ho volem saber?

06/07/2016

Toni Muñoz 2Toni Muñoz, periodista de La Vanguardia

Us proposo un exercici. Ara imagineu-vos que no sabéssim res del cas de Fèlix Millet. L’home que va acabar confessant que havia saquejat el Palau de la Música i que fa set anys que espera que el jutgin. Us imagineu si haguéssim esperat fins al judici per saber de què anava tot plegat? Encara no ho sabríem. O ara imagineu-vos que no sabéssim que la justícia investiga Jordi Pujol i tota la seva família per tenir diners a Andorra. O que Rodrigo Rato o Luis Bárcenas fossin simples noms d’exdirigents del PP perquè tampoc no en sabem res… O que no sabéssim res sobre la trama que es va destapar ahir.

Oi que no us agradaria? Doncs simplement us he de dir que totes aquestes trames i grans casos de corrupció els sabem perquè hi ha filtracions de periodistes que tenen fonts i fan bé la seva feina. Que reben una informació que algú no vol que se sàpiga i la contrasten perquè el públic tingui una informació acurada i no s’hagin d’esperar que un judici els digui qui era Fèlix Millet.

Les píndoles del món

La corrupció ja no erosiona el PP?

24/05/2016

Enric JulianaEnric Juliana, director adjunt de La Vanguardia

El Partit Popular haurà de dipositar en els propers dies una fiança d’1,2 milions d’euros per a fer front a la responsabilitat civil pel presumpte pagament amb diner negre de les obres de reforma i restauració de la seva seu central al carrer Génova de Madrid. La notícia suggereix la pregunta següent: la corrupció encara resta vots a la dreta espanyola? Els sondejos indiquen que el PP té un terra de més de 6,5 milions d’electors, xifra de la qual no baixa. No és veritat que la corrupció no hagi afectat negativament el PP. Recordem que a les eleccions del 20 de desembre va perdre 3,6 milions de vots i 65 diputats. Una veritable ensulsiada. La qüestió és si encara en pot perdre més. El que és segur és que amb la fiança no en guanya.

Les píndoles del món

Panamà: vergonya dissuasiva

10/05/2016

ebellaEmili Bella, periodista d’El Punt Avui

Han caigut un primer ministre islandès i un ministre del PP en funcions. Alguns països han tornat a incloure Panamà a la llista de paradisos fiscals. Han quedat al descobert hipocresies i tripijocs d’evasors fiscals. S’ha pogut seguir la pista dels diners, però en molts casos els delictes que s’haguessin pogut cometre ja han prescrit. El gran escàndol dels papers de Panamà ha obert molts debats, inclosa la manera de fer periodisme de filtració per fascicles, però per sobre de tot ha posat de manifest un problema mundial: la manca de transparència financera. Ara que bona part dels documents són a l’abast de tothom, caldrà, doncs, que els internautes es posin a investigar, juntament amb els periodistes i les fiscalies, per escodrinyar les dades, amb l’esperança que el tràngol i la vergonya pública esdevinguin una eina de dissuasió.

Les píndoles del món

Imputació per fascicles

22/04/2016

Maiol Roger 50x50Maiol Roger, periodista

El Partit Popular és una pista de gel a la plaça del poble: no hi ha dia que no caigui algú. I ara que amb els papers de Panamà i el ministre Soria Rita Barberá s’havia tornat vintage, la reina del “caloret” torna amb la seva imputació per fascicles per recordar-nos que el PP encara la manté al Senat.

Barberá és el símbol d’aquest PP que és favorit per a les eleccions tot i tenir un cas de corrupció a cada cantonada, un president i uns dirigents acusats de cobrar de sotamà i una caixa amb B de Bárcenas. En aquest país cremar una Constitució és un atemptat, però trepitjar-la cada dia, una benedicció.

Ningú supera Rita Barberá, capaç d’anar més enllà i arribar a ser multiimputada, perquè a part de, presumptament, blanquejar diners, també sembla que blanquejava el franquisme. Si el Suprem accepta les seves imputacions podrà presumir d’una acusació aliena a la corrupció, però amb tants casos que se li acumulen podrà ser una, podrà ser grande, però potser deixarà de ser libre.

Les píndoles del món

Corinna, als papers de Panamà

20/04/2016

Miquel NoguerMiquel Noguer, redactor en cap d’El País Catalunya

Els contribuents del Regne d’Espanya encara estem esperant que algú ens expliqui què hi feia a Panamà la infanta Pilar quan ens assabentem que una altra coneguda de Joan Carles I, Corinna, l’amiga entranyable per més senyes, també movia diners pel país caribeny.

Ja poden agafar l’atles. La princesa alemanya i companya de caceres del rei emèrit va intentar vendre accions a Panamà a través d’una societat intermediària de Gibraltar a una altra societat radicada a les Illes Verges. Panamà, Gibraltar, Illes Verges, com és sabut, tres territoris coneguts per la seva transparència i càrrega fiscal.

Deixant al marge amb qui s’enlliti Corinna, els espanyols farien bé de preguntar-se no tant què hi feia a Panamà, sinó d’on sortien els diners que movia pel Carib. Eren comissions aconseguides per ser “amiga de”? Sortien del contracte de l’AVE de la Meca que Joan Carles I i ella van ajudar a negociar? I és que, si els diners s’havien aconseguit de manera honrada i no hi havia voluntat de defraudar, per què calia amagar-los?

Les píndoles del món

De Panamà a Bárcenas

15/04/2016

Nacho Corredor OKNacho Corredor, politòleg

L’anomalia d’estar més de quatre mesos amb un Govern en funcions fa que José Manuel Soria no tingui ni tan sols la possibilitat de dimitir perquè ja va ser destituït el dia després de les eleccions. Però s’hauria de convertir en el primer ministre en funcions que decideixi abandonar-les. L’aparició del seu nom en els anomenats papers de Panamà hauria d’haver estat motiu suficient per fer-ho (els més patriotes, sempre amb els diners ben lluny), però les explicacions contradictòries de l’encara avui ministre confirmen allò que mereixem un Govern que no ens menteixi.

No és la primera vegada que un dirigent del PP es veu esquitxat per la filtració d’uns papers amb informació comptable: no fa tant que es publicaven els anomenats papers de Bárcenas amb cita a Rajoy inclosa. I és que de Panamà a Bárcenas no hi ha tanta distància: blanqueig de diners, evasió fiscal… Corrupció, en definitiva. Aquesta és la música de fons que hem pogut sentir els darrers anys al concert del partit del carrer Gènova que, malgrat tot, avui encara reté el poder a Espanya.

Si la solució als papers de Panamà és en la transparència fiscal, la solució als papers de Bárcenas serà en l’alternança política.

Les píndoles del món

Mario Conde, again

12/04/2016

goulaJordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia

Si algú de vosaltres havia vist a Intereconomía el programa de nit El gato al agua, és molt possible que hagués estat testimoni de les filípiques que feia Mario Conde contra els corruptes i com explicava que ell havia guanyat els quartos treballant, i que la seva detenció i el posterior engarjolament eren qüestions dels polítics que li tenien por. Avui no sé què deu dir. Resulta curiós que un home que és molt llest –i que probablement es creu encara molt més llest del que és– hagi caigut de quatre potes amb el seguiment que li feia la Guàrdia Civil. A mi, aquesta història em fa pensar dues coses. Una, que no tothom que xerra des dels púlpits mediàtics i parla ex cathedra està lliure de la culpa que sempre sol condemnar amb vehemència. I dues, que a qui té diner amagat a fora sembla que li és més fàcil anar a viure a l’estranger, que no pas portar-lo aquí. Fa pensar…

Les píndoles del món

Govern en defunció

12/04/2016

Maiol Roger 50x50Maiol Roger, periodista

Qui havia de dir que un càrrec del PP sortiria als papers de Panamà! Finalment l’afortunat és el ministre Soria, àlies Aznar sense bigoti, que posa un brillant punt final a la seva etapa com a irrellevant ministre de pobresa energètica. El ministre diu que tot és fals, “salvo alguna cosa”. Que ell no té res a veure amb les relacions empresarials, que són coses de família. Mira, com Jordi Pujol! El problema no és, només, que durant 42 dies de 1992 el ministre tingués una empresa a Panamà. Ni tan sols que la seva família tingui amistats perilloses. La qüestió és que la resposta de Soria deixa més dubtes que el Barça dissabte.

El primer ministre islandès ha dimitit, hem vist les declaracions de la renda de Cameron, Soria es passa el control del Parlament pel canal de Panamà i, si volem saber alguna cosa, ja ens ho farà saber el seu advocat. Tot amb el beneplàcit del PP i d’aquest Govern en què ningú és capaç de dir: “Si no té res a amagar, vagi al Congrés a explicar-se.” Res, més que un Govern en funcions, el d’Espanya és un Govern en defunció.

Les píndoles del món

La UDEF o el ‘tot s’hi val’

07/04/2016

MartaAlosMarta Alòs, escriptora

Tot i que Manuel Vázquez, fins fa ben poc màxim responsable de la UDEF, va portar investigacions que afecten directament el PP, com el cas Bárcenas o Gürtel, és vox populi que en àmbit intern se’l coneix com un dels membres de la policia política creat per Interior i la DAO al servei del Partit Popular.

Ahir, el flagell de Rajoy, el diari digital El Español, de Pedro J. Ramírez, publicava que Vázquez va contactar amb els jutges del Suprem per impulsar la querella contra Pablo Iglesias de Podem, quan aquest encara està pendent d’admissió de la causa penal.

Això de la UDEF no em direu que no fa tuf. Després de les eleccions generals és la UDEF la que inicia investigacions i l’elaboració de l’informe sobre el finançament de Podemos i és el mateix Vázquez qui fa la denúncia el 8 de febrer contra Podemos, fent ressò, a més, d’un suposat informe d’intel·ligència anomenat PISA, acrònim de Pablo Iglésias Sociedad Anónima. Diuen que per tenir bona punteria és millor disparar primer i pintar després una diana al voltant de l’orifici del tret, oi que sí, senyors de la UDEF?

Les píndoles del món

El preu de la civilització

07/04/2016

Jaume Viñas editJaume Viñas, periodista del Cinco Días

L’escàndol dels papers de Panamà demostra que la utilització de paradisos fiscals està encara molt estesa. La filtració parteix d’un únic bufet d’advocats i reflecteix que hi ha dos perfils de clients. D’una banda, els corruptes i delinqüents que utilitzen empreses pantalla en paradisos fiscals per amagar els diners obtinguts de forma il·lícita.

El perfil majoritari, d’altra banda, respon al de persones adinerades que tenen una bona posició i un treball honorable. L’objectiu únic és pagar menys impostos. Hi ha qui diu que Europa és un infern fiscal i, per tant, és legítim que es busquin artificis per evitar l’elevada pressió tributària.

Un argument que probablement encendrà a qui en els pròxims dies presentarà la declaració de la renda i no tindrà un exèrcit d’assessors per vorejar la llei. Un jutge americà va dir que els impostos són el preu que paguem per la civilització. Viure en un estat del benestar no és barat, però s’hi està millor que a la selva.

Les píndoles del món

Panamà, ni alemanys ni nord-americans

06/04/2016

Joaquin-LunaJoaquín Luna, periodista de La Vanguardia

La filtració dels documents de Panamà s’ha emportat el cap d’un dirigent menor, el primer ministre d’Islàndia, i ara enfila el primer ministre britànic, David Cameron. L’affaire l’afebleix, ja que el pare de Cameron va crear a Panamà una societat offshore, que la xarxa per defraudar passa per territoris britànics i que justament Cameron s’ha presentat com un paladí de la lluita internacional contra l’opacitat financera.

Tot i que l’escàndol està en fase inicial, crida l’atenció que no hi ha rastre de ciutadans ni d’entitats dels Estats Units o d’Alemanya malgrat la seva força econòmica. Curiosament, el filtrador dels documents és un John Doe, sinònim d’home anònim del carrer en l’anglès i el títol d’una pel·lícula menor, però a recordar de Frank Capra amb Gary Cooper de protagonista.

Les píndoles del món

Germana pantalla

05/04/2016

ebellaEmili Bella, periodista d’El Punt Avui

De vegades, els corruptes van un temps a la presó. De vegades. Però que tornin els diners és tota una altra història. Normalment no en queda ni rastre. La filtració dels papers de Panamà permet seguir ara la pista dels diners. En espera que apareguin els noms dels catalans que hagin pogut voler ocultar la fortuna, anirem fent boca amb la germana de Joan Carles, que, oh casualitat, va tenir oberta la seva societat opaca fins al dia de l’abdicació. A qui li estranya que aparegui una Borbó al costat de la família reial saudita? Els més perspicaços pensaran que Pilar de Borbó era una germana pantalla, com el pare de David Cameron, pare pantalla, o els fills del primer ministre pakistanès, fills pantalla. En el manual exculpatori figura que està tot regularitzat, tot és correcte, ja està declarat, no es volia amagar res i els diners són molt nets. Esclar, esclar…

Les píndoles del món

Els papers i les conseqüències

05/04/2016

goulaJordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia

Els papers de Panamà seran el serial de les properes setmanes. De forma mesurada els qui tenen la informació l’aniran passant a petites dosis per allargar el tema tant com es pugui. De fet, la morbositat va començar diumenge al vespre amb els primers noms: Putin, la família reial espanyola, Messi, Almodóvar… No ens enganyem, el que ens interessa de la història són els noms i les sorpreses que poden produir.

Ara bé, una altra cosa són les conseqüències. No crec que Putin ni Macri, ni el president de la Xina se’n vegin gaire afectats. Malgrat que alguns governs hagin reaccionat dient que investigaran les persones, el cert és que caldrà filar prim per saber qui és defraudador i qui no. No tots els de la llista ho són, encara que ens puguem preguntar què hi feien allà. Crec que el més important de la filtració és recordar-nos a tots que hi continua havent un món financer a l’ombra i que caldria posar-hi fi. El problema és que sembla que les autoritats que haurien d’intervenir no pensen totes el mateix.

Les píndoles del món

Panamaleaks: noms nous i fets coneguts

04/04/2016

Josep Soler 50x50Josep Soler, director de l’Institut d’Estudis Financers

Els papers de Panamà, com en anteriors leaks o filtracions massives de documents, portaran cua per la transcendència pública dels noms que hi apareixen, ens esquinçarem les vestidures, però quasi tot era ben conegut. Era ben conegut que el règim de societats offshore panameny i altres paradisos fiscals s’utilitzen àmpliament, legalment o no, per reduir o eludir impostos. Se sabia, se sap, que aquestes activitats no són necessàriament il·legals, sinó tolerades o condicionades, en molts països.

Se sabia perfectament que Mossack Fonseca era una de les grans empreses mundials en serveis legals, fiduciaris i de registre d’empreses, i que la seva activitat és pública i consultable en el seu web Mossfon.com.
I se sap també que, tot i haver-se avançat molt en els darrers anys en transparència, la fiscalitat a escala internacional és tan diversa, tan dependent del país on resideixis, tan poc coordinada, que la feina a fer per arribar a una fiscalitat justa i sense bosses d’evasió és encara immensa.

Les píndoles del món

Via Crucis

29/03/2016

Maiol Roger 50x50Maiol Roger, periodista

La Setmana Santa del PP va a un ritme més lent de la de la resta dels humans, i mentre nosaltres païm la mona a can Rajoy encara estan en ple Via Crucis. Fent penitència? Costa de creure. Quan tens una organització tan perfectament engreixada per la corrupció com el PP valencià i només et carregues peons per seguir-li fent la processó a Santa Rita, no se’n diu penediment, se’n diu postureo.

Però tot és un primer pas. Mentre al PSOE hi ha una batalla interna per manar quan no pot manar, al PP la lluita és per fer net, entre la vella guàrdia dels sobres i quatre joves que voldrien ser un partit normal i no abaixar la cara de vergonya a cada cas de corrupció. Que tinguin sort, que se’ls pot fer més llarg que la nostra espera per unes noves vacances.

Perquè el PP no farà net fins que marxi Mariano Rajoy, aquest president que s’arrossega pel poder amb menys credibilitat que l’Estatut de Zapatero com a solució a tots els mals. En aquesta Espanya paralitzada, res canviarà. Un PSOE repartint-se les engrunes i un PP tapant la pudor amb colònia decidiran el futur del Govern: o es disputen el poder o se’l reparteixen abans que acabi el temps.

Les píndoles del món

Fanfani, Andreoti… Rajoy

29/03/2016

joan lopez alegre okJoan López Alegre, historiador i professor de comunicació política

El PP s’ha tret de sobre els regidors del PP de València. Podria ser interpretat com un gest cap a Ciutadans de cara a la negociació ara que ha passat la Setmana Santa i sembla que Rajoy trucarà a algú al millor estil Isabel Gemio. Però també podria ser un intent de prendre posicions de cara a la possible celebració de noves eleccions al juny demostrant una certa voluntat de fer cau i net. Fins que Rita Barberá no se sacrifiqui per la gran majoria el PP serà o bé un encobridor o bé massa tebi amb la corrupció.

Per uns aquesta decisió podrà ser interpretada com una victòria dels joves valors del PP com Levy, Maroto o Casado sobre l’immobilisme de Rajoy. Jo crec que aquesta dicotomia no existeix. Rajoy és un home de deixar fer, un polític de bambolines i ombres al millor estil de la Democràcia Cristina Italiana dels 70 i els 80. Caldrà veure si Rajoy deixarà caure Barberá com ha fet amb altres amics de tota la vida com Cascos, Rato, Gallardón o Mayor Oreja. Recorden aquella pel·lícula anomenada Highlanders on sols en podia quedar un?

Entrevista d'actualitat

El delator de Gürtel insinua que Cristina Cifuentes l’ha vetat a Telemadrid

16/03/2016

160316_José_Luis_Peñas

El delator del cas Gürtel, José Luis Peñas, assegura que “curiosament” la televisió pública de Madrid l’ha desconvocat després de parlar de la presidenta de la Comunitat en una altra cadena. Cristina Cifuentes és un dels noms que surt en el llibre de Peñas sobre la trama corrupta. L’autor del llibre Uno de los suyos també revela que Francisco Correa es va reunir amb Ciutadans. Continuar llegint

Les píndoles del món

Irrita Barberà

16/03/2016

Maiol Roger 50x50Maiol Roger, periodista

Ara que el Partit Popular està descobrint que el PP de Rita Barberá és una organització corrupta, potser que algú els expliqui que la terra és rodona o que Messi és el millor futbolista del món. I què fan a Génova? Doncs el seu mejor amigo Rajoy, que encara la defensa, i la resta del clan del sobre, que fan com si no la coneguessin, han decidit obrir un expedient informatiu. Un expedient informatiu és el mateix que dir que un dia d’aquests fem una birra. Quedes bé al moment, i ningú hi pensa més.

Però tot apunta a un principi de la fi. La fallera major es va ofegant en la seva bassa feta de bolsos, billets de 500 euros i prepotència caciquil. Rita Barberá va sortir amb la seva mascletà, dient que ningú li ha demanat que dimiteixi. Dona, potser li demanen el sentit comú, la vergonya aliena i uns quants ciutadans. Si no dimiteix, la faran dimitir, perquè de dama del PP ha passat a ària, de Rita a Irrita. El “caloret faller” s’acosta i fins i tot els ninots més grans acaben caient, encara que costin tant de cremar com aquest.

Les píndoles del món

L’home tranquil

23/02/2016

MontseOlivaMontse Oliva, periodista d’El Punt Avui

Rajoy no es mou de la mateixa rajola, encara que vingui Rita la cantaora i l’obligui a ballar. Tant és que li esclati una bomba diària sota els peus, la seva capacitat de no immutar-se per res és tan contagiosa que ha aconseguit anestesiar tot un partit que ni bada boca quan els demana tranquil·litat davant la corrupció, que ja es cansaran de repartir infàmies els polítics rivals i la premsa.

A hores d’ara, no sembla haver escarmentat del tot dels errors del passat perquè potser no envia a Barberá els missatges encoratjadors que rebia Bárcenas, però es resisteix a reclamar a la valenciana que assumeixi la responsabilitat política de la disbauxa del seu Ajuntament. El president espanyol té massa temps lliure perquè ningú el convida a negociar, però prefereix deixar que Fernández Díaz vagi escampant teories de la conspiració, en lloc d’agafar l’escombra i començar a fer net.

%s1 / %s2