El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1

Patrocinador
El món a RAC1

El blog d'El món Suscripció al feed RSS

Veure tots

Articles per tema Corrupció

Les píndoles del món

Uns lladres molt sigil·losos

24/03/2015

MontseOlivaMontse Oliva, periodista d’El Punt Avui

Divuit anys i ningú dins el partit no va ser capaç de detectar la trama de diner negre que circulava per les mans dels dos extresorers del PP. Gairebé dues dècades sense passar per Hisenda i ni tan sols quan manava Aznar ningú del govern no es va adonar del tràfic de donacions. S’organitzaven grans campanyes, es compraven despatxos nous i es va fer una obra faraònica a la seu central de Madrid i ningú no es va preguntar com es pagava tot plegat.

Certament, la fe de les direccions del PP amb Bárcenas i amb Lapuerta era completament cega. Fins que la justícia ha aconseguit que obrissin un ull i davant el fet que no es podien negar algunes evidències, van decidir improvisar un nou discurs i proclamar que, efectivament, tenien dins a casa uns lladres tan llestos i sigil·losos que era impossible enxampar-los.

Amb aquest relat, el PP s’ha volgut convèncer que la corrupció els és aliena. I més d’un dirigent s’ha arribat a pensar que de tant donar-hi voltes, el seu elector o bé s’ha perdut o bé està tan saturat que quan sent Gürtel o Bárcenas desconnecta. Això sí, quan es parla del contrari hi ha qui no entén que el votant del PSOE hagi estat tan insensat de no recordar-se dels ERO fraudulents quan ha anat a dipositar la papereta a una urna andalusa.

Les píndoles del món

Trias i Colau brinden pel Palau

24/03/2015

Víctor MondeloVíctor Mondelo, periodista d’El Mundo

El cas Palau es cola a les eleccions municipals i, per paradoxal que sembli, la gran perjudicada aquest cop no serà Convergència. El Suprem va ordenar ahir revisar l’absolució de l’excúpula d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona en considerar que l’Audiència va ignorar proves clau contra el socialista Ramon García-Bragado i el seu equip. L’Alt Tribunal obre la porta a castigar el presumpte tracte de favor del consistori socialista a Millet i companyia per construir l’hotel del Palau i amenaça d’enfonsar les ínfimes possibilitats d’èxit de Jaume Collboni per recuperar l’alcaldia.

Xavier Trias mai ha fet electoralisme amb aquesta qüestió i va arribar a defensar davant el jutge que donar suport al Palau “és una obligació de tot ciutadà de Catalunya”. Però en campanya tot s’hi val i una sentència contra el govern d’Hereu abans del 24 de maig reforçaria la imatge de Trias com a alcalde d’ordre i futur. Encara més motius per celebrar té Ada Colau, perquè l’antisistema ni tan sols esperarà una nova sentència per proclamar que el PSC és una casta tan corrupta com pot ser CiU. A Collboni només li queda pregar a santa Susana, a santa Susana Díaz.

Les píndoles del món

La transparència

11/03/2015

goulaJordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia

El Tresor americà ha forçat la intervenció de la Banca Privada d’Andorra sota la denúncia de suborn als seus directius per blanquejar capitals del crim organitzat internacional. Tot just quan Andorra està deixant de ser un paradís fiscal per a Espanya, vet aquí que s’hi barreja un fet que és molt més greu que l’ocultació fiscal i molt més castigat socialment.

Perquè digui el que digui el president del petit país dels Pirineus, l’ombra de la sospita s’allargarà des d’ara i pot fer molt de mal a un dels sectors cabdals de l’economia andorrana, conjuntament amb el turisme i el comerç.

Precisament si alguna cosa no necessita Andorra en aquests moments és que es parli del seu sector financer. Ja hi va haver prou mullader amb els quartos que tenia en aquest banc la família Pujol i amb el “no” que va dir el seu president a la petició de declarar que li va fer la comissió d’investigació del Parlament, al·legant la seva estrangeria.

No se com acabarà això, però estic segur que Andorra haurà de fer alguna cosa per relligar la seva reputació en el món financer. Com a curiositat, val a dir que al web de l’entitat s’esmenta com un dels seus valors més sòlids la transparència. Deixem-ho córrer…

Les píndoles del món

Una comissió de ‘selfie’

10/03/2015

Quico SallésQuico Sallés, periodista de Nació digital

Malgrat tot, la Comissió del Frau i la Corrupció ha servit per diverses coses. Primer, per demostrar que com a mínim a la política catalana no li cauen els anells per portar la corrupció al Parlament i parlar-ne. Altres zones de l’Estat amb uns nivells de corrupció terriblement escandalosos neguen el debat i, el que és pitjor, no els cau la cara de vergonya.

En segon terme, la comissió ha servit perquè tothom quedi retratat. I tothom vol dir tothom. Compareixents i diputats. Ahir mateix van veure diputats massa prudents davant la murrieria d’Oleguer, la gansoneria de Mireia i el ianquinisme de pa sucat amb oli d’en Josep Pujol Ferrusola.

La comissió també ha servit per fer un exorcisme del que ha estat la política catalana dels darrers anys, de les elits i dels silencis del gran nombre de beneficiats de l’Administració en el temps de les vaques grasses. Comptat i debatut, amb la comissió Pujol el país s’està fent un selfie i no s’agrada. S’hi veu un país geperut, lleig, brut i amb certa indignació resignada. Aquest potser és el gran triomf de la comissió: i és que acabi com acabi, ni la política catalana ni el país tornaran a ser el que eren.

Entrevista d'actualitat

“El màxim responsable de Gürtel és Rajoy”

06/03/2015

150306_Jose_Luis_Peñas

Foto: La Vanguardia

El regidor del PP de Majadahonda que va destapar el cas Gürtel veu Mariano Rajoy com “el màxim responsable” de la trama. José Luis Peñas es dóna per “satisfet” amb la decisió del jutge Pablo Ruz de portar a judici 40 imputats i no entén que la gent encara voti “aquest partit tan corrupte”. També denuncia que continua rebent amenaces, però no es penedeix “de res”: “Ho tornaria a fer”.    Continuar llegint

Les píndoles del món

El judici del cas Gürtel

06/03/2015

Enric JulianaEnric Juliana, director adjunt de La Vanguardia

El mes de novembre, dies abans d’un important debat parlamentari en què el Govern espanyol volia oferir respostes polítiques i jurídiques al fangar de la corrupció, el jutge de l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, va assenyalar la ministra de Sanitat, Ana Mato, com a beneficiària d’algunes de les maquinacions de la trama Gürtel. No la va inculpar, però la va assenyalar. Com deveu recordar, la ministra Mato va haver de presentar la dimissió i aquell debat va ser un desastre per a Rajoy.

Tres mesos després, el jutge Ruz ha decidit obrir judici a 40 imputats pel cas Gürtel i posar una fiança de 245.000 euros al Partit Popular, hores abans de l’inici de la campanya electoral a Andalusia. El jutge Pablo Ruz ha posat la directa i vol deixar petja. Sap que hi ha hagut pressions perquè no s’endarrerís el seu relleu com a jutge suplent de l’Audiència Nacional. La magistratura espanyola tendeix a ser ideològicament conservadora, però en temps de turbulència vol preservar el seu prestigi social. En èpoques com aquesta, molts jutges volen ser amics del poble. El PP tindrà feina aquests propers mesos.

Les píndoles del món

Àngel Ros i Marta Camps

05/03/2015

Anna Gomez MarsolAnna Gòmez, sotsdirectora del diari Segre

Àngel Ros i Marta Camps formaven fins fa molt poc un tàndem perfecte a la ciutat de Lleida que ha durat onze anys per glòria del PSC. Ell feia tasques de lluïment i representació i la Marta, la feina més feixuga i a peu de carrer. La ciutat ha millorat molt en aquests tres mandats i semblava que la ventafocs de Catalunya es treia els complexos i apostava amb bona guia cap a la tecnologia i la innovació, sobretot agroalimentària.

Fa cosa d’un any el feeling es va trencar, sigui per manca de confiança de l’alcalde vers la seva mà dreta, que no va tenir paciència per esperar a succeir-lo quan arribés el moment, com diu ell, o per discrepàncies en com s’han de gestionar els diners dels ciutadans o quin ha de ser el full de ruta d’un partit d’esquerres, com diu ella.

Ahir, Fiscalia Anticorrupció i Antifrau es van desplaçar a Lleida per recollir informes, discs durs d’ordinadors i documents de tot allò que l’extinent d’alcalde denuncia.

Què passarà ara? Jo no ho sé. El que sí que sé és que la bola de neu pot tenir efectes a les properes municipals i que l’acabament de la disputa als tribunals perjudiqui Lleida, les seves institucions i, com és evident, la seva gent. Ara bé, el que també és ben clar és que la política no pot continuar així i que la transparència ha de ser sagrada en la gestió dels diners de tots els ciutadans.

Les píndoles del món

Els Kennedy de Queralbs

03/03/2015

Salvador Cot 2Salvador Cot, director del Nació digital

Escàndols de diners, embolics de faldilles, traïcions, patriarques, relacions perilloses amb xarxes corruptes, grans mansions, vanitat, pecats amagats i, sobretot, ambició política al màxim nivell… Els Pujol són el més semblant que tenim als Kennedy, amb una diferència substancial: la família més famosa dels Estats Units manté el magnetisme públic, de generació en generació i, per contra, els Pujol van perdent interès ràpidament. Ahir, al Parlament, la declaració de Pere Pujol, la tercera del dia, ja no va interessar ni tan sols als portaveus habituals, que van cedir el lloc als suplents.

I això que Oriol Pujol es va treure un conill del barret quan va dir, davant dels diputats, que ell coneix personalment un examant d’Alícia Sánchez-Camacho i que no se li ha acudit mai de convidar-lo a dinar amb un micròfon amagat a les flors. Més tard, el més polític dels Pujol Ferrusola es va permetre dir als periodistes, amb cara de murri, que l’examant en qüestió “segur que no és de l’Espanyol”. En fi, que l’espectacle ja no dóna gaire més de si. El serial dels Pujol continuarà als jutjats, aquí sí, amb emocions fortes.

Les píndoles del món

Oriol Pujol

03/03/2015

Albert GimenoAlbert Gimeno, redactor en cap adjunt a la direcció de La Vanguardia

El nou capítol de la família Pujol al Parlament de Catalunya es va tancar amb incerteses, polèmiques, coses que indignen a molts i qüestions que fan pensar que durant molt de temps, massa temps, les coses no han anat bé a Catalunya. Oriol Pujol va ser el convidat estrella de la jornada d’ahir. L’exsecretari general de CDC no va admetre cap irregularitat i, en canvi, va aprofitar el moment per engegar el ventilador de les queixes i del contraatac. Des de les crítiques al PP i a l’Estat fins a les confessions que el petit Nicolás va confiar-li informació confidencial, passant per una defensa de Podem per la persecució que pateix per l’Estat.

I així es va passar una altra pantalla en el videojoc de la lupa sobre les presumptes irregularitats de la família Pujol sense acabar de posar-hi fil a l’agulla. Hi ha massa coses que no quadren i que deixen massa incertesa als ciutadans. La participació de la dona d’Oriol Pujol en les deslocalitzacions de diverses multinacionals a Catalunya i la reconeguda relació empresarial d’altres fills de l’expresident amb el Govern. Tot plegat té una flaire sospitosa que emprenya molts i que preocupa els defensors del sobiranisme, malgrat que ahir la plana major de CDC estigués fent costat a l’exsecretari general del partit.

Les píndoles del món

Un debat electoralista

25/02/2015

Alejandro_Lopez_Fonta_50x50Alejandro López-Fonta, empresari

El debat de política general en un any electoral ha estat més aviat una successió de reverberacions electoralistes. Rajoy electoralitza amb fets: Espanya té el creixement econòmic més gran d’Europa, i una creació neta de llocs de treball. Aprofitant això, anuncia polítiques socials per donar suport directament als que més han patit la crisi, i les haurà de complir. Sánchez ha jugat a fer-li el discurs a Podem, i li pot passar com a Mas jugant a fer el d’ERC: perdre una gran part dels diputats. I si et recordes dels papers del Bárcenas, i no dels ERO de Griñán, perds tota la credibilitat. I Duran? Doncs continua, i fa bé, amb el “¿qué hay de lo mío?”. I Rajoy? Doncs sembla que finalment assumeix “lo suyo” com un problema d’Estat. En acceptar un diàleg polític, aprofitem-lo.

Entrevista d'actualitat

“Ferrusola es vantava d’actuar com a animadora dels negocis dels fills”

24/02/2015

150218_Ramon_Pedros

Ramon Pedrós, excap de Premsa de Jordi Pujol, insisteix que la família de l’expresident “tenia les portes obertes de la Generalitat” i que Marta Ferrusola actuava com a “animadora” dels negocis dels fills. Ara bé, reconeix que no té “proves judicials” per denunciar-ho. Pedrós també respon directament a la dona de l’expresident: “De cap manera els vull mal”. Continuar llegint

Les píndoles del món

El talonador

24/02/2015

Tian-RibaTian Riba, periodista

Jordi Pujol Ferrusola va començar a jugar a rugbi amb el Barça als 14 anys i va arribar a ser capità i a guanyar la Copa del Rei. Allà hi va aprendre a portar el pes del cognom perquè en alguns camps rebia més que els seus companys per ser fill de qui era. Aleshores el júnior ja tenia una personalitat desenfadada que presumia fatxenda d’un currículum amb 75 punts de sutura al cap.

Pujol Ferrusola era el talonador de l’equip, que acostuma a ser el jugador que se situa entre els dos pilars en una melé. I aleshores, enmig de l’aglomeració, talona la pilota cap enrere, perquè quedi sota la seva formació. Ahir el júnior es va tornar a posar la samarreta amb el número 2 i va jugar com si estigués a la Foixarda. I no es deixin enganyar. El talonador acostuma a ser algú fort, baixet i amb mala llet. I, encara que en una entrevista a El País del maig del 1983, Pujol Ferrusola deia “jo no atonyino, sóc el que rebo”, ahir va fer un triple placatge a l’Alícia, la Vicky i l’Artur, per molt amics íntims que siguin al tercer temps.

Les píndoles del món

Radioactivitat

24/02/2015

Enric JulianaEnric Juliana, director adjunt de La Vanguardia

L’afer Pujol ha obert un cràter radioactiu a Catalunya. La radioactivitat, com és ben sabut, mata i provoca modificacions genètiques. El cràter Pujol ha matat la mitificació de Jordi Pujol, provocarà la mutació genètica de CDC, obligada a refundar-se i a canviar el seu ADN. El partit principal de Catalunya mai més podrà girar al voltant d’un sol home, i menys encara al voltant d’una família. Ahir, del cràter Pujol va sortir molta radioactivitat. El retrat familiar és impactant. Jordi Pujol expia. Expia i espera que un dia el país el jutgi d’una manera més equànime, cosa que segurament passarà. Marta Ferrussola, la catalana Lady MacBeth, no se’n sap avenir. I Jordi Pujol Ferrussola sap que et pot fer mal i envia missatges en clau. Aquesta família ha tingut massa poder a Catalunya. Fins a les eleccions de 1999, Jordi Pujol no va tenir un veritable rival electoral a Catalunya. Van ser 19 anys de passeig. En aquell temps, el país volia ser manat; a una majoria social catalana el pairalisme pujolià ja li anava bé. Ara tot ha canviat.

Les píndoles del món

Sector crític, versió poltrona

20/02/2015

Tian-RibaTian Riba, periodista

He mirat preus de corbates en botigues de Lleida i n’he trobat una de seda estampada de Pedro del Hierro per 12,99 i em surt que amb 36.000 euros en pots arribar a comprar 2.771. Que, més o menys, ja són les que diu Marta Camps. No sé quants vips deuen visitar Àngel Ros a la Paeria, però un mandat municipal dura 1.460 dies, amb la qual cosa el paer en cap en regala dues cada dia. És molta activitat corbatil? Sí. Ara, no és cap delicte si està pressupostat. I, a més, fent servir la terminologia Podem, els de baix sempre hem donat valor a això d’anar mudats. “Nen, muda’t”. O sigui, que ja fa treballador.

El problema no són les corbates. El problema és una lluita pel poder, que comença quan fa un any i mig Ros li diu a la seva mà dreta, Camps, que allò que havien dit que ella seria la candidata, res de res, que ell es torna a presentar, que això de ser candidat a la Generalitat està difícil i a fora hi fa molt fred. No sé si Ros s’adona que les acusacions de caciquisme, guerra bruta i espionatge tronat que es fan ells mateixos, no són la millor imatge per al partit que ell presideix, a tres mesos de les municipals. I potser hauria de reflexionar sobre, exactament, què vol ser quan sigui gran, a més de ser del sector crític, versió poltrona.

Les píndoles del món

El penedit

19/02/2015

David GonzalezDavid González, redactor en cap de política de La Vanguardia.com

Diuen que Jordi Pujol i Soley s’ha penedit en part d’haver fet aquella polèmica confessió pública del dia de sant Jaume sobre els diners que la seva família havia tingut a Andorra i abans a Suïssa, de manera irregular, durant 34 anys. Malgrat el terratrèmol, i la gran decepció, pot ser que la confessió de l’exmolt honorable fos condició necessària per aspirar algun dia al perdó dels seus conciutadans d’acord amb el seu particular codi moral.

Però, set mesos després, Jordi Pujol i Soley està molt lluny d’haver assolit aquest objectiu: ell mateix, la seva dona, i els seus fills estan sent investigats. El seu partit, Convergència, no sap ben bé encara com recomposar els mobles trencats a les portes d’un cicle electoral decisiu per al futur del procés sobiranista i del catalanisme. I l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, ha hagut de comparèixer al Parlament, forçat pel seu soci republicà, per allunyar el fantasma de la sospita sobre el seu passat als governs de Pujol. Per això i per frenar una oposició que no n’ha tingut prou: en demana més. Possiblement, perquè tampoc va aconseguir el seu objectiu aquell dia. Potser mai una confessió de culpa haurà servit de tan poc ni haurà eixamplat tants i tants dubtes.

Entrevista d'actualitat

Pedrós: “Si hagués vist alguna irregularitat, l’hauria denunciat”

18/02/2015

150218_Ramon_Pedros

Foto: ACN

L’excap de Premsa de Pujol garanteix que no va veure “cap irregularitat” durant els deu anys que va estar al càrrec i garanteix que “si l’hagués vist, l’hauria denunciat”. Ramon Pedrós assegura, però, que hi havia “tensió” al si de l’executiu per l’actitud dels fills, “sobretot entre Marta Ferrusola i la cap de gabinet del president”. També apunta que Joaquim Triadú va sortir del Govern perquè “no es trobava còmode amb la situació”. Continuar llegint

Entrevista d'actualitat

Ramon Pedrós: “Em costava mirar cap a un altre cantó”

17/02/2015

Foto: ACN

L'excap de premsa de Jordi Pujol, Ramon Pedrós, admet que li costava “mirar cap a un altre cantó”. Reconeix que alguns consellers de l’època havien advertit l'expresident de “l’extralimitació” d’alguns fills i critica la “poca habilitat” dels seus caps a l’hora de justificar la presència de fills de Pujol en viatges oficials. Continuar llegint

Entrevista d'actualitat

Rafa Entrena: “Confio en l’honestedat dels jugadors de l’Espanyol”

17/02/2015

150217_Espanyol_Osasuna

Foto: Mundo Deportivo

L’Espanyol nega haver arreglat cap partit i desmenteix la informació del diari Marca, que assegura que investiguen el partit Espanyol-Osasuna de la temporada passada. El vicepresident de Comunicació i portaveu, Rafa Entrena, diu que no els consta cap investigació i confia en “l’honestedat dels jugadors i el cos tècnic”. Això sí, avisa que si es confirmen les sospites, prendran “mesures exemplars”. Continuar llegint

Les píndoles del món

‘El rei Lear’

17/02/2015

Tian-RibaTian Riba, periodista

Lluís Pasqual, que dirigeix El rei Lear fins divendres al Lliure, diu que Shakespeare és el poeta a què tornem una i altra vegada per veure de quin material estem fets els humans. Si us fixeu bé en Núria Espert, veureu que la tragèdia sobre un vell rei desolat, traït pels fills, us recorda alguna cosa. Perquè si Shakespeare fos un coetani no hauria hagut de recórrer a cap rei de Bretanya.

La qual cosa ens indica que està molt bé la paròdia, però que aquest país ja és adult per una sèrie política com House of Cards, amb herències que no ho són, fills, el cunyat indignat, la germana que va a plaça, Ferraris, primeres dames, successors, empresaris, jutges, prohoms, detectius, policies, banquers, paradisos fiscals, restaurants, nòvies, periodistes, sexe, bosses de diners, micros ocults, exdones i paparazzis.

I, per cert, a l’obra de Shakespeare, l’heroi tràgic és destruït perquè ell contribueix a la pròpia destrucció. La qual cosa encara fa més dramàtic un final que, potser, encara no està escrit.

Les píndoles del món

Ja pot passar el rasclet, senyor ministre

11/02/2015

Tian-RibaTian Riba, periodista

Aquest comentari, que durarà un minut, paga impostos. IVA i IRPF. Amb el que quedi, puc obrir un compte legal a Suïssa, si no es posen a riure quan hi vagi. No tots els qui tenen diners a Suïssa són defraudadors. D’acord. Pobres mestresses de casa, estudiants i gent sense ofici que ara veuen publicat el seu nom. No ens podem apuntar al totum revolutum.

Molt bé. Però segons el sindicat de tècnics d’Hisenda, l’incompliment en el pagament d’impostos suma, a Catalunya, 16.000 milions cada any, i un 71% és atribuïble a les grans corporacions. I, com que socialitzen la fuita, ens cobren a cada català 876 euros de més en quotes socials. Aquí, hi poden sumar la mateixa xifra de dèficit fiscal i els haurà quedat cara de tonto al semàfor on estan parats.

Doncs esperin. Als defraudadors de la llista Falciani, a Espanya, els van convidar amablement -si no els molesta- a fer una declaració complementària. I després van fer allò de l’amnistia fiscal, mentre a vostè els reis del diner negre li apujaven els impostos.

Ara potser tindrà més ganes de saber qui tenia diners a Suïssa. Sigui perquè és exòtic, però -Déu me’n guard- no pretenien ocultar-los. Ho hagin regularitzat. O siguin uns delinqüents. I potser entendrà perquè molts espanyols n’estan farts. I molts catalans el doble. I perquè ara el Govern espanyol fa veure que es preocupa. Ah, i senyor Montoro, ja pot passar el rasclet. I a disposar, senyor ministre. Estigui bonet…

%s1 / %s2