El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1

Patrocinador
El món a RAC1

El blog d'El món Suscripció al feed RSS

Veure tots

Articles per tema Corrupció

Entrevista d'actualitat

“Ferrusola es vantava d’actuar com a animadora dels negocis dels fills”

24/02/2015

150218_Ramon_Pedros

Ramon Pedrós, excap de Premsa de Jordi Pujol, insisteix que la família de l’expresident “tenia les portes obertes de la Generalitat” i que Marta Ferrusola actuava com a “animadora” dels negocis dels fills. Ara bé, reconeix que no té “proves judicials” per denunciar-ho. Pedrós també respon directament a la dona de l’expresident: “De cap manera els vull mal”. Continuar llegint

Les píndoles del món

El talonador

24/02/2015

Tian-RibaTian Riba, periodista

Jordi Pujol Ferrusola va començar a jugar a rugbi amb el Barça als 14 anys i va arribar a ser capità i a guanyar la Copa del Rei. Allà hi va aprendre a portar el pes del cognom perquè en alguns camps rebia més que els seus companys per ser fill de qui era. Aleshores el júnior ja tenia una personalitat desenfadada que presumia fatxenda d’un currículum amb 75 punts de sutura al cap.

Pujol Ferrusola era el talonador de l’equip, que acostuma a ser el jugador que se situa entre els dos pilars en una melé. I aleshores, enmig de l’aglomeració, talona la pilota cap enrere, perquè quedi sota la seva formació. Ahir el júnior es va tornar a posar la samarreta amb el número 2 i va jugar com si estigués a la Foixarda. I no es deixin enganyar. El talonador acostuma a ser algú fort, baixet i amb mala llet. I, encara que en una entrevista a El País del maig del 1983, Pujol Ferrusola deia “jo no atonyino, sóc el que rebo”, ahir va fer un triple placatge a l’Alícia, la Vicky i l’Artur, per molt amics íntims que siguin al tercer temps.

Les píndoles del món

Radioactivitat

24/02/2015

Enric JulianaEnric Juliana, director adjunt de La Vanguardia

L’afer Pujol ha obert un cràter radioactiu a Catalunya. La radioactivitat, com és ben sabut, mata i provoca modificacions genètiques. El cràter Pujol ha matat la mitificació de Jordi Pujol, provocarà la mutació genètica de CDC, obligada a refundar-se i a canviar el seu ADN. El partit principal de Catalunya mai més podrà girar al voltant d’un sol home, i menys encara al voltant d’una família. Ahir, del cràter Pujol va sortir molta radioactivitat. El retrat familiar és impactant. Jordi Pujol expia. Expia i espera que un dia el país el jutgi d’una manera més equànime, cosa que segurament passarà. Marta Ferrussola, la catalana Lady MacBeth, no se’n sap avenir. I Jordi Pujol Ferrussola sap que et pot fer mal i envia missatges en clau. Aquesta família ha tingut massa poder a Catalunya. Fins a les eleccions de 1999, Jordi Pujol no va tenir un veritable rival electoral a Catalunya. Van ser 19 anys de passeig. En aquell temps, el país volia ser manat; a una majoria social catalana el pairalisme pujolià ja li anava bé. Ara tot ha canviat.

Les píndoles del món

Sector crític, versió poltrona

20/02/2015

Tian-RibaTian Riba, periodista

He mirat preus de corbates en botigues de Lleida i n’he trobat una de seda estampada de Pedro del Hierro per 12,99 i em surt que amb 36.000 euros en pots arribar a comprar 2.771. Que, més o menys, ja són les que diu Marta Camps. No sé quants vips deuen visitar Àngel Ros a la Paeria, però un mandat municipal dura 1.460 dies, amb la qual cosa el paer en cap en regala dues cada dia. És molta activitat corbatil? Sí. Ara, no és cap delicte si està pressupostat. I, a més, fent servir la terminologia Podem, els de baix sempre hem donat valor a això d’anar mudats. “Nen, muda’t”. O sigui, que ja fa treballador.

El problema no són les corbates. El problema és una lluita pel poder, que comença quan fa un any i mig Ros li diu a la seva mà dreta, Camps, que allò que havien dit que ella seria la candidata, res de res, que ell es torna a presentar, que això de ser candidat a la Generalitat està difícil i a fora hi fa molt fred. No sé si Ros s’adona que les acusacions de caciquisme, guerra bruta i espionatge tronat que es fan ells mateixos, no són la millor imatge per al partit que ell presideix, a tres mesos de les municipals. I potser hauria de reflexionar sobre, exactament, què vol ser quan sigui gran, a més de ser del sector crític, versió poltrona.

Les píndoles del món

El penedit

19/02/2015

David GonzalezDavid González, redactor en cap de política de La Vanguardia.com

Diuen que Jordi Pujol i Soley s’ha penedit en part d’haver fet aquella polèmica confessió pública del dia de sant Jaume sobre els diners que la seva família havia tingut a Andorra i abans a Suïssa, de manera irregular, durant 34 anys. Malgrat el terratrèmol, i la gran decepció, pot ser que la confessió de l’exmolt honorable fos condició necessària per aspirar algun dia al perdó dels seus conciutadans d’acord amb el seu particular codi moral.

Però, set mesos després, Jordi Pujol i Soley està molt lluny d’haver assolit aquest objectiu: ell mateix, la seva dona, i els seus fills estan sent investigats. El seu partit, Convergència, no sap ben bé encara com recomposar els mobles trencats a les portes d’un cicle electoral decisiu per al futur del procés sobiranista i del catalanisme. I l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, ha hagut de comparèixer al Parlament, forçat pel seu soci republicà, per allunyar el fantasma de la sospita sobre el seu passat als governs de Pujol. Per això i per frenar una oposició que no n’ha tingut prou: en demana més. Possiblement, perquè tampoc va aconseguir el seu objectiu aquell dia. Potser mai una confessió de culpa haurà servit de tan poc ni haurà eixamplat tants i tants dubtes.

Entrevista d'actualitat

Pedrós: “Si hagués vist alguna irregularitat, l’hauria denunciat”

18/02/2015

150218_Ramon_Pedros

Foto: ACN

L’excap de Premsa de Pujol garanteix que no va veure “cap irregularitat” durant els deu anys que va estar al càrrec i garanteix que “si l’hagués vist, l’hauria denunciat”. Ramon Pedrós assegura, però, que hi havia “tensió” al si de l’executiu per l’actitud dels fills, “sobretot entre Marta Ferrusola i la cap de gabinet del president”. També apunta que Joaquim Triadú va sortir del Govern perquè “no es trobava còmode amb la situació”. Continuar llegint

Entrevista d'actualitat

Ramon Pedrós: “Em costava mirar cap a un altre cantó”

17/02/2015

Foto: ACN

L'excap de premsa de Jordi Pujol, Ramon Pedrós, admet que li costava “mirar cap a un altre cantó”. Reconeix que alguns consellers de l’època havien advertit l'expresident de “l’extralimitació” d’alguns fills i critica la “poca habilitat” dels seus caps a l’hora de justificar la presència de fills de Pujol en viatges oficials. Continuar llegint

Entrevista d'actualitat

Rafa Entrena: “Confio en l’honestedat dels jugadors de l’Espanyol”

17/02/2015

150217_Espanyol_Osasuna

Foto: Mundo Deportivo

L’Espanyol nega haver arreglat cap partit i desmenteix la informació del diari Marca, que assegura que investiguen el partit Espanyol-Osasuna de la temporada passada. El vicepresident de Comunicació i portaveu, Rafa Entrena, diu que no els consta cap investigació i confia en “l’honestedat dels jugadors i el cos tècnic”. Això sí, avisa que si es confirmen les sospites, prendran “mesures exemplars”. Continuar llegint

Les píndoles del món

‘El rei Lear’

17/02/2015

Tian-RibaTian Riba, periodista

Lluís Pasqual, que dirigeix El rei Lear fins divendres al Lliure, diu que Shakespeare és el poeta a què tornem una i altra vegada per veure de quin material estem fets els humans. Si us fixeu bé en Núria Espert, veureu que la tragèdia sobre un vell rei desolat, traït pels fills, us recorda alguna cosa. Perquè si Shakespeare fos un coetani no hauria hagut de recórrer a cap rei de Bretanya.

La qual cosa ens indica que està molt bé la paròdia, però que aquest país ja és adult per una sèrie política com House of Cards, amb herències que no ho són, fills, el cunyat indignat, la germana que va a plaça, Ferraris, primeres dames, successors, empresaris, jutges, prohoms, detectius, policies, banquers, paradisos fiscals, restaurants, nòvies, periodistes, sexe, bosses de diners, micros ocults, exdones i paparazzis.

I, per cert, a l’obra de Shakespeare, l’heroi tràgic és destruït perquè ell contribueix a la pròpia destrucció. La qual cosa encara fa més dramàtic un final que, potser, encara no està escrit.

Les píndoles del món

Ja pot passar el rasclet, senyor ministre

11/02/2015

Tian-RibaTian Riba, periodista

Aquest comentari, que durarà un minut, paga impostos. IVA i IRPF. Amb el que quedi, puc obrir un compte legal a Suïssa, si no es posen a riure quan hi vagi. No tots els qui tenen diners a Suïssa són defraudadors. D’acord. Pobres mestresses de casa, estudiants i gent sense ofici que ara veuen publicat el seu nom. No ens podem apuntar al totum revolutum.

Molt bé. Però segons el sindicat de tècnics d’Hisenda, l’incompliment en el pagament d’impostos suma, a Catalunya, 16.000 milions cada any, i un 71% és atribuïble a les grans corporacions. I, com que socialitzen la fuita, ens cobren a cada català 876 euros de més en quotes socials. Aquí, hi poden sumar la mateixa xifra de dèficit fiscal i els haurà quedat cara de tonto al semàfor on estan parats.

Doncs esperin. Als defraudadors de la llista Falciani, a Espanya, els van convidar amablement -si no els molesta- a fer una declaració complementària. I després van fer allò de l’amnistia fiscal, mentre a vostè els reis del diner negre li apujaven els impostos.

Ara potser tindrà més ganes de saber qui tenia diners a Suïssa. Sigui perquè és exòtic, però -Déu me’n guard- no pretenien ocultar-los. Ho hagin regularitzat. O siguin uns delinqüents. I potser entendrà perquè molts espanyols n’estan farts. I molts catalans el doble. I perquè ara el Govern espanyol fa veure que es preocupa. Ah, i senyor Montoro, ja pot passar el rasclet. I a disposar, senyor ministre. Estigui bonet…

Les píndoles del món

Els bancs i la “pasta” amagada

10/02/2015

goulaJordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia

A Suïssa els bancs passen un moment difícil. Ara, un cop l’oficina del banc anglès HSBC ha admès que tenia clients que amagaven diners, sembla que s’hagi fet la llum en un punt que, qui més qui menys, ja sabia. De fet, és ara quan ens podem fer més preguntes. Per exemple, si aquesta llista correspon a dos anys i a una sola sucursal bancària estrangera, què no hi deu haver a tota la resta d’entitats que tenen la central a Ginebra o a Zuric? Cal recordar que l’anomenada banca privada més important –la que gestiona els grans patrimonis del món- és al país alpí.

Però més enllà de la curiositat de mirar a la llista si hi surt aquest o aquell, el veritable nucli de la preocupació hauria de ser el de pensar si algun dia sabrem quants diners hi ha allà amagats. De moment, molta gent d’aquí no dormirà tranquil·la. I no només pel fet fiscal, sinó perquè la seva imatge quedarà molt malmesa. Dit això, cal fer una crida a la prudència. Si bé és veritat que una gran majoria de comptes secrets deuen ser de diner amagat, no es pot estendre al 100%. Pot haver-.hi algú que, per diferents raons, de feina, d’habitatge o d’altres, tingui un compte allà regulat amb la Hisenda espanyola. I aquest ,quan el ventilador es posi en marxa, també quedarà esquitxat. I això caldria vigilar-ho.

Les píndoles del món

Preguntes pendents

10/02/2015

150110_Masreal_50x50Fidel Masreal, periodista

Per què el Govern ha defensat reiteradament que no havia d’intervenir com a Administració en el cas Pujol quan resulta que l’Administració Tributària sí que ha iniciat actuacions? Per què el president Mas segueix situant el cas Pujol en el terreny personal i familiar, si hi ha un perjudici evident per a la hisenda pública, és a dir, per a tots nosaltres?
Per què Mas es nega a admetre els indicis que afecten gairebé tota la família Pujol, entre els quals, el fins fa poc secretari general de Convergència, i renuncia a fer autocrítica? Per què el partit no deixa netament enrere el nepotisme i assumeix que la tria dels dirigents s’hauria de fer, com en d’altres, mitjançant un procés obert de primàries, i amb limitació de mandats?
Per què Mas lamenta que l’oposició no l’hagi interrogat pels casos de corrupció en privat, en lloc de fer-ho en públic, i tot seguit presumeix de ser el president més transparent? Per què es felicita de les contractacions del seu Govern quan la privatització d’Aigües Ter Llobregat, la més gran de la història, està empantanegada als tribunals?
Per què Convergència diu que les comissions d’investigació no serveixen per a res, però tot i així en segueix formant part? Per què acusa la resta de partits d’empastifar i, tot just després, engega el ventilador?
Per què partits enfangats de casos, com el PP i el PSC, no comencen les seves intervencions entonant un mea culpa?
Per què els principals partits se segueixen preguntant per què la ciutadania els gira l’esquena?

Les píndoles del món

Avui ja no toca

10/02/2015

mj_canizaresMaria Jesús Cañizares, periodista de l’ABC

Suposadament, la declaració d’Artur Mas en la comissió d’investigació sobre el cas Pujol formava part de la normalitat i de la transparència parlamentària. O almenys aquesta és la versió del mateix president, que ahir va assegurar que no va acudir forçat per ERC. Però la bancada més supporter de Convergència va posar ahir el ventilador parlant de la corrupció del PP i el PSOE i denunciant la voluntat d’erosionar una institució amb pràctiques partidistes.

Per la seva banda, Mas va demostrar que, durant 20 anys, la seva mà esquerra no sabia què feia la dreta, és a dir, que al mateix temps que intimava amb la família i l’entorn empresarial de Jordi Pujol, desconeixia les operacions que es portaven a terme. “Negligència o connivència?”, es va preguntar un diputat de l’oposició. Potser resistència a reconèixer que alguna cosa fa pudor de podrit a Convergència i que avui ja no toca només un canvi de sigles, sinó una neteja total de la generació que va créixer a l’ombra de Pujol.

Les píndoles del món

Elemental, estimat Piqueras

27/01/2015

140910_Francesc_Soler 50x50Francesc Soler, periodista

Malgrat que se senti molt més còmode amb les ja cèlebres compareixences plasma, aquesta nit passada Mariano Rajoy se n’ha anat a Telecinco i s’ha sotmès a les preguntes de Pedro Piqueras.

Sobre el cas Bárcenas, Rajoy ha dit que ni coneixia la comptabilitat B ni ha cobrat diner negre i ha afegit que ni ell ni els dirigents del PP que coneix tenien la més petita idea d’això dels sobres.

Sobre la victòria de Syriza a les eleccions gregues i sense referir-se explícitament a Podem, el president espanyol s’ha limitat a dir que els partits tradicionals han fet gran Europa. No sabem què entén Rajoy per gran però, en fi, tant se val…

Que Rajoy digui que ni ell ni el PP són uns lladres o que pensi que els de sempre, o sigui ells, són els únics partits que mereixen tocar poder era totalment previsible. “Elemental, estimat Piqueras”, li ha faltat dir a Rajoy emulant Sherlock Holmes.

Que algú s’hagi cregut que el president del PP no sabia res de la caixa B o que algú després d’escoltar-lo aquesta nit hagi decidit no votar Pablo Iglesias ja és tota una altra història…

Les píndoles del món

Que parli el ‘pentito’

22/01/2015

Maiol RogerMaiol Roger, periodista

Caram amb en Bárcenas. Tot i tenir tots els comptes embargats triga poc més de 24 hores a reunir 200.000 euros. Ara s’entén què vol dir el PP quan parla de recuperació econòmica! Un corrupte més al carrer, y tiro porque me toca.

Ara que està en llibertat demanem-li el que li deia Mariano Rajoy: Luis, sé fuerte. Tira de la manta i consuma la teva venjança contra aquells que t’abraçaven perquè els posessis el sobre a la butxaca del darrere i ara et repudien per intentar salvar la cara.

La venjança de Bárcenas ha començat al més pur estil PP: enviant un missatge per plasma que diu, això de “que no en sabies res del finançament il·legal? Si tens cuyong, m’ho dius a la cara”. I a la cara et demostraré que els noms que posaven a la meva llibreta coincideixen amb els que ara em neguen: M. Rajoy, tanto; M. Cospedal, tanto. Pudor de corrupció de la cúpula a cada capital amb govern del PP.

Luis, sé fuerte. Ho pots fer a la catalana i empaquetar-ho tot en un documental que expliqui com es finançava el PP. O segueix al plasma, passeja’t pels debats de la Sexta com la nova política, crida a Sálvame o banya’t a un Jacuzzi a Gran Hermano VIP. Però Luis, explica-ho tot. Perquè només la veu d’un pentito, d’un penedit, pot fer caure els capos. Si ho fas, potser la vergonya que un ciutadà normal sent avui en veure’t el carrer es tornarà en esperança que un dia, per fi, es faci justícia.

Les píndoles del món

Canalitzar la ràbia

21/01/2015

montse-olivaMontse Oliva, periodista d’El Punt Avui

La mateixa sala de l’Audiència Nacional que fa poc més d’un any considerava admissible la fiança civil de 43 milions que se li havia imposat a Bárcenas, ara entén que 200.000 euros és una quantitat suficient per sortir de la presó. És evident que amb aquesta xifra sorprenentment baixa el tribunal ha volgut ser magnànim amb els familiars i els amics de Bárcenas, que s’hauran de rascar la butxaca per omplir el maletí que quedarà dipositat al jutjat. Perquè l’extresorer té tots els béns i els comptes bancaris embargats, així que, formalment, no té ni un euro. I ningú no pot esperar que utilitzi els diners que se sospita que encara té amagats a algun paradís fiscal per poder tornar a casa.

L’extresorer, seguint el consell de Rajoy, ha sabut resistir força bé l’any i mig que ha passat a la presó. Ara caldrà veure si com a conseqüència de la captivitat la relació entre els dos s’ha enverinat tant que Bárcenas necessitarà buidar el pap de manera immediata iniciant una gira per deixar ben retrats els seus excompanys. D’alguna manera, haurà de canalitzar la ràbia acumulada en tot aquest temps, perquè a hores d’ara és difícil imaginar que es torni a creure la promesa que si calla, tot s’arreglarà.

Les píndoles del món

Pujol no va a la llista

17/12/2014

Pere Martí- editPere Martí, periodista

La imputació del president Pujol per part de la justícia és un acte perfectament normal i previsible des del mateix dia que l’afectat es va autoinculpar. Res a dir i que la justícia faci el seu camí. Una altra cosa és les conseqüències polítiques que pugui tenir.

Quan es va autoinculpar, tota mena d’analistes van pronosticar que tindria un efecte perjudicial per al procés sobiranista. I no va ser així. El cas Pujol no va afectar la participació massiva de la V baixa de la Diada ni tampoc la consulta del 9 de novembre. No va afectar perquè aleshores el procés era fort.

Ara l’escenari és diferent. El cas Pujol ressuscita quan el partidisme guanya protagonisme dins el procés i les negociacions entre Convergència i Esquerra estan estancades. La seva resurrecció carrega d’arguments Esquerra, que ha posat la corrupció com un dels principals arguments per no fer la llista conjunta amb Mas.

Com és lògic, Esquerra demana fer net i Convergència haurà de garantir que en aquesta llista de país que proposa no hi haurà més “pujols”. Perquè la corrupció és contrària a la llibertat.

Les píndoles del món

Normalitat?

17/12/2014

Foto Víctor Mondelo EL MUNDOVíctor Mondelo, periodista d’El Mundo

Francesc Homs feia ahir la seva habitual compareixença després de la reunió del Govern quan un nou cop de puny castigava l’estómac de Convergència. El portaveu de l’executiu era informat en directe pels mitjans que Jordi Pujol, la seva dona i tres dels seus fills acabaven de ser imputats.

El conseller de la Presidència fugia com de costum, al·legant que es tractava d’una qüestió familiar. I raó no li faltava, perquè el gruix del clan haurà de respondre davant la Justícia. Parlava Homs de normalitat, d’evolució lògica del procés judicial després de la confessió, però les novetats existeixen i són notòries. Fonamentalment perquè la magistrada ha obert la porta al fet que, a més de frau fiscal, l’expresident i els seus hagin pogut cometre un delicte de blanqueig.

Pot Convergència parlar de normalitat amb aquest panorama? Pot continuar pretenent que ERC aprovi el seu pressupost? Pot aspirar que Junqueras comparteixi llista amb la formació del nostre més il·lustre evasor? Tinc clara la resposta.

Entrevista d'actualitat

Homs: “En un país normal i corrent, un ministre hauria de plegar si passen aquestes coses”

01/12/2014

141201_Francesc_Homs

El conseller Francesc Homs demana la dimissió del ministre Jorge Fernández Díaz si es confirma que ha creat una unitat policial secreta per buscar corruptes a Catalunya, tal com publiquen avui el diari Ara i eldiario.es. El conseller de la Presidència adverteix que la policia s’ha de dedicar a “perseguir delictes, no raons d’inspiració política” i surt en defensa de Mercè Pigem: “És un delicte tenir la mare a Andorra?”. Homs també diu que hi ha moltes possibilitats que Artur Mas acabi assistint demà a la conferència d’Oriol Junqueras. Continuar llegint

Les píndoles del món

Rajoy no és el papa

28/11/2014

Francesc Cruanyes OKFrancesc Cruanyes, periodista

Quan el papa de Roma avança per l’esquerra els partits de la dreta és que els partits de la dreta s’ho han de fer mirar. Sia dit d’una altra manera: el papa és bo; els papistes, gent de poc fiar. Que Mariano Rajoy, líder de la formació més esquitxada per la corrupció, s’inventi una lletania per eradicar l’ull de poll sense mirar la durícia que té en el peu propi és un despropòsit.

Que el Partit Popular, que a València, a les Balears, a Extremadura o a Catalunya té causes de jutjat de guàrdia, intenti erigir-se com el garant de la prova del cotó contra la delinqüència política, més que un despropòsit és un acudit.

Que en el debat contra la corrupció, en el discurs inicial, no s’esmenti ni un sol cop l’exministra Ana Mato quan l’acabes de fer cessar per nedar i guardar la roba, és que actues de cara a la galeria. I tot plegat, no s’hi val. O fem cau i net i ens ajustem el Gürtel, o fem un mea culpa i actuem, com ha fet el Vaticà. Que la corrupció no és només econòmica.

També, com van venir a dir els mossens Pere Macias, Alfred Bosch o el pare Coscubiela, és qüestió de guerra bruta, és a dir, de maltractament. Que el PP legisli contra la corruptela és com posar la guilla de guardiana del galliner.

%s1 / %s2