El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1

El món a RAC1

El blog d'El món Suscripció al feed RSS

Veure tots

Articles per tema Corrupció

Les píndoles del món

No podem aixoplugar corruptes

28/10/2015

Anna Gomez MarsolAnna Gòmez, sotsdirectora del diari Segre

Servidora és una dels molts catalans que gairebé haurien posat la mà al foc per l’honestedat de Jordi Pujol i Soley, malgrat que no el vaig votar mai. Servidora és també una dels milions de catalans farts de la corrupció i el nepotisme que s’ha instal·lat en tot allò que té a veure amb els tentacles del poder, que s’estenen des dels ajuntaments fins a les empreses i la mateixa justícia. I em sap greu que les clavegueres de l’Estat facin un espectacle dels escorcolls dels Pujol, i em fa fàstic qualsevol intent de perjudicar el procés català que hagin maquinat des de Madrid amb els escorcolls a manta en dies clau.

Però això no ens ha d’impedir veure que la família Pujol ha fet un ús i abús del poder del seu cognom, que s’han enriquit més fàcilment que la resta dels mortals i que amb la bandera de tots han intentat treure un profit personal i il·lícit. Hem de lluitar per les nostres idees democràticament i sense por, però en el nostre camí no hem d’aixoplugar cap corrupte, perquè, si ho és, ja no pot ser mai més dels nostres.

Les píndoles del món

S’ha acabat el bròquil

23/10/2015

Anna Gomez MarsolAnna Gòmez, sotsdirectora del diari Segre

Vaig començar la meva carrera periodística a la ràdio, a la primera que va parlar en català després de la restauració democràtica, Ràdio Ponent es deia, i llavors tots fèiem una mica de tot. Un dia vaig demanar a un regidor de CiU que tenia un negoci que ens posés falques, és a dir, algun anunci. Em va contestar que no, que no creia en la publicitat en català i que de cap manera es gastava un duro per normalitzar la nostra llengua. De personatges com aquest regidor n’hi havia força a CiU els anys 80 i 90, venien de la UCD i Catalunya els importava ben poc.

Han passat uns anyets i molts poca-soltes, de tots els partits esclar, i la gent ja no accepta aquells que arriben a la res publica només per aprofitar-se’n. O ara fem net o serà molt difícil recuperar la confiança perduda en ses senyories. Dit això, la meva impressió personal és que, per molts corruptes o presumptes corruptes que hi hagi o inventin, el camí escollit democràticament pels catalans no l’aturaran ni els jutges ni els mals servidors públics. A la independència s’hi arriba polit i sense motxilles.

Les píndoles del món

‘Déjà vu’

23/10/2015

joan lopez alegre okJoan López Alegre, periodista

L’any 84 Pujol es va defensar del cas Banca Catalana dient que tot plegat era mentida i un atac a Catalunya. Ara intenten el mateix. Fa uns dies Mas va convertir la porta del jutjat en un míting i ara transformarà la seva compareixença al Parlament en un judici.

És molt possible que durant dècades hi hagués un pacte no escrit pel qual PSOE i PP miraven cap a un altre costat, i ara tot surt perquè el pacte s’ha trencat. Però inclús si això, com molts sospitem, és cert, les trituradores, les comissions i una manera de fer entre siciliana i calabresa no és un invent.

Tot això no és culpa d’Espanya, ens ho hem fet tots sols. Siguem sincers, qui posa la mà al foc per Mas? Qui pot garantir que tampoc ell no acabarà declarant davant de la Guàrdia Civil? I amb aquest risc, tots els que es donen cops al pit defensant Catalunya i la Generalitat més que ningú, en quina situació la deixaran si es nomena un president amb els peus de fang per la corrupció?

Les píndoles del món

Eleccions al març?

22/10/2015

Pere Martí- editPere Martí, periodista

El 25 de febrer del 2005 Pasqual Maragall va denunciar el famós 3%. Més de deu anys després, la sospita de finançament irregular de Convergència continua damunt la taula. És cert que Convergència només és corrupta des que es va declarar independentista, i que les operacions contra el partit estan rodejades d’una escenografia excessiva, però també és ben clar que l’Estat pensa jugar a fons la carta de la corrupció per frenar el procés sobiranista.

I ho està aconseguit. La prova és que el principal perjudicat és el mateix Artur Mas, que veu com se li complica encara més la investidura. La Guàrdia Civil va servir ahir a la CUP més arguments per no votar-lo. Si Convergència vol continuar liderant el procés sobiranista, necessita treure el bisturí i fer net, perquè tres tresorers imputats són massa i l’Estat no li perdonarà el que perdona a altres partits. I això fa falta tant si Mas vol ser investit president com si, com sembla cada dia més evident, hi ha noves eleccions al març.

Les píndoles del món

Que no pagui la multa

22/10/2015

mj_canizaresMaria Jesús Cañizares, periodista de l’ABC

Convido el guàrdia civil sancionat a Olot a no pagar la multa que li va imposar la Policia Local en una mena de vendetta crepuscular. Convergència dóna exemple amb les seves crides a la desobediència judicial. Les detencions per suposades comissions del 3% en l’obra pública són conseqüència de la denúncia d’una exregidora d’ERC i de la investigació d’un jutge del Vendrell. Però la coartada d’Artur Mas, l’única coartada, és que l’Estat vol dinamitar el procés, obviant que és la seva carrera la que està en fallida. La CUP ha parlat clar i no vol un líder amb aquestes motxilles, tot i que el líder convergent ha espremut molt la seva vessant antisistema. Fa temps que Mas busca una sortida digna i aquesta passa per renunciar a la presidència. És el màxim responsable d’un partit identificat amb el pujolisme, Fèlix Millet i el finançament irregular. Ho recorda la mateixa CUP en un vídeo premonitori.

Les píndoles del món

Adéu, Blatter

08/10/2015

Luque_blancXavier G. Luque, periodista de La Vanguardia

De tota la vida els dirigents del futbol tenen tendència a considerar-se els amos de les federacions. Ho vam veure, per exemple, amb Pablo Porta o ara amb Ángel María Villar. Incombustibles, envoltats de gent que tenen els càrrecs perquè el president els hi ha col·locat i que són els que l’han de votar per perpetuar-se. Un cercle tancat i indestructible. Per sort sembla que els dies de Joseph Blatter al capdavant de la FIFA ja estan comptats. La investigació de la comissió d’ètica es prepara per obrir-li la porta del comiat definitiu i no podrà ampliar un mandat que va començar ara fa 17 anys. Ara bé, això no vol pas dir que qui vingui al darrere tindrà una actuació menys obscura i d’estil menys mafiós. Només cal veure la llista d’aspirants a la successió.

Les píndoles del món

Casualitats

03/09/2015

Pere Martí- editPere Martí, periodista

Poques setmanes abans de les eleccions catalanes de l’any 2012, dos representants del Ministeri de l’Interior es van reunir amb un membre de la judicatura catalana per intentar obtenir permís per escorcollar la seu de Convergència en plena campanya electoral. En aquella ocasió l’autoritat judicial els ho va denegar.
Pocs dies després, el diari El Mundo publicava en portada una informació assegurant que Artur Mas tenia un compte a Liechtenstein. Després de les eleccions es va saber que la informació era falsa.

La paraula més utilitzada ahir al Parlament va ser casualitat. El president, quan es tracta de corrupció, no creu en les casualitats, i l’oposició, tampoc. Tots tenen raó. La corrupció existeix i són els jutges els que han de determinar responsabilitats. Per tant, cert com que la corrupció existeix, és que se’n fa un ús polític, partidista, amb finalitats electorals. És molt probable que el ministre de l’Interior ho negui, el mateix ministre que va estar reunit amb Rodrigo Rato aquest mes d’agost. Per casualitat, naturalment.

Les píndoles del món

La defensa d’Artur Mas

03/09/2015

Miquel NoguerMiquel Noguer, periodista d’El País

En aquest punt de la pel·lícula la major part de catalans haurien d’estar vacunats contra la demagògia i les mitges veritats. Però no deu ser així. Si no, Artur Mas hauria trobat ahir algun argument més sòlid per proclamar la innocència del seu partit que el que va donar en seu parlamentària. Ara resulta que els donatius de la constructora Teyco a la fundació CatDem no poden ser irregulars perquè no coincideixen amb el 3% de cap obra. Això seria més o menys com dir que al PP no hi havia pagaments irregulars perquè no han trobat els sobres.

Un dels problemes del procés sobiranista és que acèrrims defensors de la independència i fervorosos independentistes han decidit renunciar al rigor si aquest pot perjudicar les seves posicions. En aquest punt és difícil negar que les guerres brutes existeixen i que ara li toca pagar a Convergència. Com també és difícil negar que poca cosa et poden trobar si no et dediques a rebre generosos donatius de constructores amigues. Es tracta de destriar el gra de la palla. Però això, amics, requereix reflexió, rigor i equanimitat. I sembla que el procés n’ha esgotat les existències.

Entrevista d'actualitat

CDC denuncia que la Guàrdia Civil volia accedir a les dades dels militants

01/09/2015

150901_registre_CDC

Foto: La Vanguardia

Francesc Sánchez, un dels responsables jurídics de CDC, denuncia que en l’escorcoll de divendres la Guàrdia Civil volia accedir al servidor del partit, en què hi ha les dades dels militants. Al final no ho van fer, perquè els fiscals s’hi van oposar. Sánchez també admet haver rebut donacions “legals” de Teyco, però nega “comissions irregulars per cap obra pública”, com publica El Mundo. Tot plegat ho veu com una maniobra per “fer mal des del punt de vista polític”. Continuar llegint

Les píndoles del món

‘Cariño’

16/06/2015

Maiol Roger 50x50Maiol Roger, periodista

Si en comptes d’aparèixer en plasma el Parlament hagués penjat un pòster de Bárcenas fent botifarra, el resultat hauria estat el mateix. La seva compareixença en el bonus track de la comissió Pujol va ser un bon resum del que han estat totes: un frontó on els diputats poden tirar la pilota tan fort com puguin, que rebota sense excepció: ja sigui en versió bestia escandalitzada de Marta Ferrusola, pijoloco de l’Upper Diagonal, amb Jordi Pujol júnior, o chulito madrileño de Luis Bárcenas.

Més enllà de repetir un centenar de vegades que es negaria a declarar, Bárcenas va deixar un concepte que s’estudiarà als manuals de corrupció, aquests que podria redactar ell com a expert en la matèria: el PP rebia finançament il·legal durant 18 anys a canvi de cariño. Tota la raó si per cariño es refereix al fet que corruptes i corruptors, després de regalar contractes públics, es donen les mans, abraçades, i es fan moixaines, que també tenen sentiment.

Se li haurà de preguntar a Bárcenas si aquell home desafiant convertit en sortir de la presó en xaiet del PP també l’han convençut amb molt de cariño, a l’engròs o degudament ensobrat. A la comissió sobre el frau fiscal li queden poques sessions per aconseguir servir per a alguna cosa més que per donar carnassa i espectacle.

Sembla difícil, però tot és possible, amb Elisenda Camps i entre tots: si hem vist a Douglas guanyant el triplet i a Convergència trencant amb Unió, ara sí que sí, que de debò haurà de ser possible algun dia veure un corrupte denunciar el sistema, abaixar la cara de vergonya, i demanar perdó.

Les píndoles del món

La caiguda d’un règim

03/06/2015

Jordi-CostaJordi Costa, periodista d’Esports a RAC1

Diu Blatter que ha anunciat la seva dimissió només quatre dies després de ser reelegit perquè no ha sentit el suport de tot el futbol mundial. La realitat fa força més pudor: arriben des dels Estats Units notícies que l’FBI també l’està investigant a ell, després de l’allau de detencions de fa una setmana, quan van caure una colla dels seus col·laboradors. Digueu-me malpensat però l’adéu de Blatter sona a “o plegues o et fem plegar”.

Blatter va convertir la FIFA en una gallina dels ous d’or, però ha fonamentat la supervivència del seu règim en subvencions a les federacions més petites el vot de les quals val igual que el de les poderoses i ha desafiat el bloc de federacions anglosaxones enviant els Mundials a Rússia i Qatar. Va ser el principi del final perquè va tensar la corda i al final se li ha trencat.

Més enllà de preguntar-nos per quin motiu es pot dimitir quatre dies després de guanyar unes eleccions, si no és que et tenen agafat pels dallonses, jo em pregunto com pot ser que 133 federacions inclosa l’espanyola encara votessin Blatter dos dies després d’esclatar-li un escàndol majúscul de corrupció. Potser és que no tots els corruptes són a la garjola. Blatter serà president fins que es convoquin eleccions, però el seu règim de 17 anys ja és història. La batalla per saber qui prendrà el control del futbol mundial es preveu dura.

Les píndoles del món

Al cafè del Rick es juga…

28/05/2015

Joaquin-LunaJoaquín Luna, periodista de La Vanguardia

No deixa de ser una notícia de les que sobten però menys. El món del futbol sempre s’ha estimat més creure en la innocència de l’espectacle que a esbrinar els rerefons de moltes decisions i contractes del lucratiu món del futbol, un negoci singular i aliè a la transparència d’altres activitats econòmiques, raó per la qual pot fer riques en pocs anys moltes persones, un fet que també es dóna a casa nostra.

El món de la FIFA és un món tancat, exclusiu i poc amic de les portes giratòries. Ha hagut de ser la justícia dels Estats Units, un país que mai guanyarà un Mundial, la que hagi ficat el nas de debò en un organisme molt europeu i alhora sud-americà que darrerament ha adoptat decisions sospitoses com adjudicar dos Mundials a països com Rússia i Qatar. Un té la sensació que aquesta és aquella escena de Casablanca, quan el prefecte Renault tanca el local del qual cobra comissions perquè “descobreix” què s’hi juga…

Les píndoles del món

Nous partits incorruptibles?

13/05/2015

Nacho Corredor OKNacho Corredor, politòleg

Irene Sabalete (a Andalusia), Alfonso Rus (a València), Xavier Crespo (a Catalunya), o fins i tot Rosendo Naseiro (l’antecessor de Bàrcenas) són alguns dels noms propis de polítics vinculats a la corrupció que han protagonitzat el debat polític de les darreres setmanes. Un debat davant del qual els nous partits (els partits verges de poder) tenen el gran avantatge de no ser sospitosos de res, i poder fer bandera sense gaires hipocresies, que ells han vingut aquí per posar-hi fi.

En tot cas, al marge de si la corrupció és inherent o no al poder o a l’ésser humà, el que és cert és que allà on hi ha acumulació de poder, allà on el poder està centralitzat, allà on hi ha líders inqüestionables que prenen les grans decisions, hi ha més riscos que hi hagi corrupció que no pas allà on hi ha contrapesos, allà on el poder està descentralitzat i allà on els lideratges són compartits. Fixeu-vos, a tall d’exemple, com el PNV ha evitat estar immers ens grans escàndols després de dècades governant gràcies, en part, a promoure un sistema en què el president del partit i del Govern són sempre persones diferents.

No dubto de les bones intencions dels líders emergents: estic convençut que volen el millor per al nostre país, com ho volen per cert la majoria dels polítics veterans que conec. Però no és un tema personal, sinó estructural. Els nous lideratges s’estan construint en gran mesura en base a una fe personal, a partir d’una confiança absoluta en personatges enlluernadors, mentre perdem de vista que la millor vacuna contra la corrupció i els corruptes és precisament no deixar-se enlluernar i no donar excessiu poder a ningú.

Les píndoles del món

Sense excuses

30/04/2015

150110_Masreal_50x50Fidel Masreal, periodista

Ni el pacte de governabilitat CiU-Esquerra ni els interessos electorals no haurien de servir d’excusa per no fer un debat a fons sobre la gestió de la salut pública. Convindria que Convergència i el PSC, actual i anterior responsables de la conselleria, no repetissin acords com el de la comissió d’investigació parlamentària del 2013 que negava qualsevol exigència de responsabilitats. Què més ha de passar, després de les desenes d’imputats, dels informes de la Sindicatura de Comptes sobre Sant Pau, de les investigacions judicials, de les evidències d’incompatibilitats en consells d’administració, de casos com els de Prat, Bagó o Manté?

Els professionals, metges, infermers, interins i els usuaris, es mereixen que els partits, tots, facin autocrítica. El tripartit de Reus, per exemple, va ser el primer a crear la bombolla d’Innova, que ha acabat gestionant tres quartes parts del pressupost municipal. No s’hi val negar qualsevol error del passat, com tampoc té sentit escampar el ventilador amb allò de “i tu més”, com va fer ahir el president quan li van recordar que no està complint mocions del Parlament per parar el consorci de Lleida o el programa Visc+ sobre gestió de dades sanitàries. Per tant, transparència sobre tot l’entramat de l’ICS, i confrontació d’idees i de models de gestió. Sobre això, sobre la salut pública, també tenim dret a decidir.

Entrevista d'actualitat

La CUP apunta CiU i PSC com a principals responsables del cas Innova

29/04/2015

150429_David_Vidal

Foto: ACN

David Vidal, el regidor de la CUP que va destapar el cas Innova, assenyala CiU i PSC com a principals responsables de l’afer i denuncia que es van trobar amb “el silenci i la por” de la resta de grups municipals. Alerta que les empreses agrupades en aquest hòlding “han fet tot el que han volgut”. Continuar llegint

Les píndoles del món

El saqueig d’Innova

29/04/2015

Miquel NoguerMiquel Noguer, periodista d’El País

El cas Innova demostra què passa quan es barreja la cobdícia amb el cofoisme i la falta d’autocrítica. A la base del cas hi ha el convenciment d’alguns que Catalunya té el millor sistema sanitari del món gràcies al model mixt publicoprivat. Aquest mantra va portar l’Ajuntament de Reus a estendre aquest model de la sanitat a tots els aspectes de la vida pública. Estaven convençuts que el control polític perjudica la gestió. Així es va inflar un consorci anomenat Innova, en què suposats experts remenaven les cireres sense control i sempre amb el beneplàcit dels governants. El resultat va ser un forat a l’Ajuntament que va arribar als 400 milions d’euros.

És evident que la gestió pública ha d’evolucionar i buscar l’eficiència, com també ho és que els diners públics han de gestionar-se amb la mateixa transparència passin per un ajuntament, per un consorci o per una fundació. Això és el que no va passar a Reus. En nom d’una falsa eficiència, Innova va arribar a gestionar el 74% del pressupost municipal. El resultat és una sanitat arruïnada i uns gestors amb les butxaques plenes. Antón Losada ho deia ahir en aquest programa: els poders han decidit que el proper gran focus de negoci és la sanitat pública. Vigilem-ho. I és que els nostres drets es defensen millor en un ple municipal que en un consell d’administració.

Les píndoles del món

El saqueig d’Espanya

23/04/2015

Miquel NoguerMiquel Noguer, periodista d’El País

Al final ha hagut de ser Hisenda qui ens ha fet adonar dels perills que molts dels nostres diputats, en teoria a temps complet, es dediquin a assessorar empreses. Trillo i Martínez Pujalte eren, quan cobraven de les constructores, representants del poble espanyol. Però, a qui representaven realment? Als votants de bona fe del PP o a un constructor que va pagar-los més de 400.000 euros?

Tant l’un com l’altre són dues de les cares més conegudes d’un PP que va créixer a base de crispació i bronques al Congrés. Una crisi de final de règim no seria completa sense ells. I és que poden suar bastant quan hagin de justificar per quins suposats treballs van cobrar tants diners. Eren assesories orals, diuen. I ara serem nosaltres els que haurem de calcular a quant es paga el quilo de consell.

El cas no podia sortir en un pitjor moment per al PP. El govern ja admet que a Espanya hi ha hagut una amnistia fiscal com una casa. El cas Rato té combustible per temps i la llista dels 705 polítics evasors emetrà gasos tòxics durant anys.

Tot això fa entendre els suposats lapsus linguae de María Dolores de Cospedal. Pot ser que el PP no hagi vingut a saquejar Espanya però el que hem vist els últims dies no s’hi podria assemblar més.

Les píndoles del món

“La repera patatera”

22/04/2015

Salvador Cot 2Salvador Cot, director d’El Singular

Ahir, al Congrés, el PP va dir no a una comissió d’investigació sobre el cas Rato; també es va negar a la compareixença de Mariano Rajoy per donar explicacions, de la mateixa manera que van assegurar que la llista de contribuents de l’amnistia fiscal es mantindrà en secret perquè ho diuen ells. No només això, el PP es va ocupar de què el ministre Montoro no fos reprovat, tot i que ni tan sols s’havia molestat en passar-se una estona per la comissió corresponent. Això sí, hi va enviar el director general de l’Agència Tributària, un càrrec de confiança del PP, que es va permetre el luxe de fer-se l’interessant dient que la llista oculta és “la repera patatera”.

I això és tota la informació que van donar. En resum, ens vénen a dir:
“Hi ha una lista que és “la repera patatera” i la tenim nosaltres per fer-la servir quan ens doni la gana, en el moment que ens vagi millor i contra qui més ràbia ens faci”. Un exercici molt espanyol de repressió fiscal contra la transparència administrativa. O sigui que ja sabem que la “repera papatera” és l’última esperança del PP.

Les píndoles del món

El PP i el cas Rato

20/04/2015

Enric JulianaEnric Juliana, director adjunt de La Vanguardia

L’escàndol Rato tindrà una innegable repercussió en les eleccions locals i regionals del 24 de maig, en les quals el Partit Popular pot patir molt, especialment a Madrid i al País Valencià. Només falten trenta-cinc dies i, tot i que avui la política es fabrica molt de pressa, penso que el PP no té temps de reacció per frenar el càstig electoral a finals de maig. En aquests moments hi ha molta gent a Espanya amb la papereta entre les dents esperant que obrin els col·legis electorals.

Un primer i desesperat intent de minimitzar la figura de Rato en relació amb el PP —dit a la manera francesa: Rato, connais pas— va ser corregit dissabte per Mariano Rajoy. El president del Govern espanyol va haver d’admetre que aquest afer afecta molt especialment el seu partit. I tant. Hi ha una dada sobre la qual alguns mitjans de comunicació han passat de puntetes, però que convé no oblidar: Rato va ser, fonamentalment, el constructor de la nova nomenclatura econòmica espanyola, l’home que va decidir qui formava part de l’estat major econòmic en el moment decisiu de les grans privatitzacions, a finals dels anys noranta.

Les píndoles del món

Rodrigo Rato

17/04/2015

goulaJordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia

L’escorcoll del domicili de Rodrigo Rato i la seva posterior detenció té una lectura demolidora per al seu partit i per al país. El que fou considerat com a millor ministre d’Economia en la democràcia ha caigut al pou i el PP li ha tret definitivament la xarxa. En qualsevol cas, el que resulta difícil d’entendre al ciutadà és com s’ha pogut arribar tan lluny, ni tan sols enmig de l’escandalós silenci en el temps d’una amnistia fiscal, que cada vegada fa més pudor. Els delictes de què l’acusa la fiscalia són molt greus i estem en temps de poques bromes. O sigui, que el judici paral·lel el té assegurat, amb veredicte ja dictat, i amb l’esperança del personal que s’aclareixin alguns dels misteris que han envoltat la seva actuació als llocs de privilegi en què ha estat i on ha aixecat molta polseguera. Recordem només que el 2011 se’n va anar a la francesa de l’FMI, que poc després va llançar una devastadora crítica sobre la seva actuació al capdavant de la institució en els anys previs a la crisi financera mundial. Del seu pas per Bankia, poc queda per afegir, sol determinar culpabilitats sobre les cendres de l’entitat. I ja només falta saber si va fer alguna cosa en la seva etapa del Ministeri de què també hagi d’avergonyir-se. És qüestió de temps.

%s1 / %s2