El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1

El món a RAC1

El blog d'El món Suscripció al feed RSS

Veure tots

Articles per tema Música

Les píndoles del món

Coldplay, més espectacle que concert

27/05/2016

BianciottoJordi Bianciotto, crític musical d’El Periódico

Abans, Coldplay era un grup de pop emotiu que a poc a poc va anar arreplegant més públic fins a arribar a omplir estadis. Ara, és a l’inrevés: Coldplay vol continuar omplint estadis i dissenya els seus discos amb aquest objectiu. El nou, A head full of dreams, té tots els ingredients per brillar a un gran espai: pop lluminós, grandiós, suaument èpic. I la posada en escena a l’Estadi Olímpic va tenir forma de gran espectacle, ple de llums, confeti, pirotècnia, comunió amb les grades, tot amb un punt una mica passat de voltes, ebri d’eufòria multicolor.

El mateix públic va formar part de l’attrezzo amb les seves polseres de colors, en una lliçó de com es pot integrar tot l’estadi en una dinàmica escènica. La música, però, es va mostrar una mica més pobra que en altres temps: Coldplay ha après a seduir a l’engròs i a transmetre entusiasme i bonhomia, però es va mostrar a l’Estadi una mica lligat a una fórmula sonora limitada, de melodies boniques però inflades. Més pendents, en fi, de fer un espectacle que un concert.

Entrevista d'actualitat

Bruce Springsteen, “perfecte, impressionant, increïble”

16/05/2016

160516_Bruce_Springsteen

Foto: La Vanguardia

El Pere Basols va poder anar a veure el concert de Bruce Springsteen amb la seva germana. Divendres, ens va explicar que Doctor Music no li havia assegurat una entrada per a la seva germana, que és qui l’ha d’acompanyar perquè ell és discapacitat i, per tant, hi té dret. Finalment, després de la denúncia al programa, va poder solucionar la situació i dissabte va xalar amb el concert del Boss.

Les píndoles del món

The Prince is dead

22/04/2016

Jordi BeltranJordi Beltran, periodista de RAC1

La mort de Prince no m’ha agafat per sorpresa. Dissabte ja vaig sentir que l’havien traslladat d’urgències a un hospital d’Illinois. Grip, deien. I ahir moria a l’estudi del seu palau de Paisley Park l’artista que no volia dir-se tal com el reconeixia tothom, el que es va fer dir el Símbol, fins que va veure que no funcionava, el que semblava un personatge enigmàtic afectat d’obsessions malaltisses, el molt zelós de la seva privacitat i el guardià implacable dels drets d’autor i reproducció de la seva prolífica obra.

Prince era exagerat, excessiu, excèntric, un geni capaç de tocar tots els pals amb l’esperit del perfeccionista que ell era. Molt pendent de la seva imatge que tant et podia fer pensar en Little Richard com amb Jimi Hendrix o fins i tot Liberace. Prince no vivia en aquest món, vivia dins la música, la seva gran obsessió. Una obsessió que el portava a celebrar concerts de tres hores en un gran recinte i després tocar durant tres hores més en petit comitè.

L’altre petitó, el de Purple Rain, ja ho deia en una de les seves cançons “I would die 4 U” (’Moriria per tu’) i aquest tu podria ser perfectament la música. Si en la mort de David Bowie deia que desapareixia el Picasso de la música, deixeu-me dir ara que amb la mort de Prince desapareix el Dalí de la música pop.

Emès el

160407_Manel

Torna Manel i ho fa amb canvis en les atmosferes musicals de les seves composicions. Jo competeixo és el títol del seu nou àlbum, onze cançons en què els sintetitzadors i els nous ritmes marcats amb baix i bateria prenen una nova dimensió. Guillem Gisbert, Roger Padilla, Arnau Vallvé i Martí Maymó han passat per Nova York i ens presenten el resultat.

Emès el

160406_Emilio_Aragón_Paco_Mir

Aire és un nou espectacle que barreja teatre, humor, música i ritme, molt de ritme. El xou ideat per Emilio Aragón i dirigit per Paco Mir representa l'estrena d'Aragón en la producció d'espectacles teatrals i ho fa al costat dels seus cosins. Hem repassat la seva trajectòria a la televisió, però també al cinema i al món de la música, i hem recordat els seus inicis amb Los Payasos de la tele.

Emès el

160317_Paula_Valls

Només té 17 anys i la seva veu ja ens ha captivat. És de Manlleu, encara no té disc, però ja la comparen amb Amy Winehouse i Norah Jones. Es diu Paula Valls i ha engegat el projecte Black and White al costat del pianista Guillem Soler. Té un futur prometedor i estem convençuts que en sentirem a parlar.

Emès el

160316_Ramon_Olives

El Ramon de les Olives és el grup de moda. Té una mica de Manel, d'Els Amics de les Arts i de Mishima. El seu èxit, però, es basa en una sola cançó, "Ai, Remei". La seva trajectòria la podeu descobrir a la websèrie de sis capítols protagonitzada per Biel Duran, Roger Batalla i Pau Vinyals.

Emès el

160310_discos_castello

La botiga Discos Castelló abaixa la persiana i amb aquest gest es posa punt final a un dels espais mítics de la compra de música a Barcelona. N'hem parlat amb un dels seus propietaris, Jordi Castelló, amb els comentaris dels habituals del dijous a l'espai de "Música i Internet", Jordi Beltran, Guille Milkyway i Josep Maria Ganyet.

Emès el

160218_La_Pols_i_lEra

Pau Guillamet i Oriol de Balanzó són La Pols i l'Era. Un projecte musical que recupera la música pop catalana dels anys seixanta i la tenyeix d'una pàtina moderna mantenint aquell regust vintage. Núria Feliu, Lita Torelló o Francesc Burrull són clàssics que ara es veuen les cares amb Núria Graham, Joan Colomo o Joan Pons, entre d'altres. També descobrim el vessant interpretatiu d'Òscar Dalmau i la resolució de Jordi Beltran com a mestre de cerimònies.

Emès el Dijous 21-01-16

160121_Victor_Branch

Víctor Branch és català, té 23 anys i un futur musical prometedor. Malgrat presentar el seu àlbum de debut, Instrospective, té un gran bagatge escènic perquè als 19 anys ja es passejava pels escenaris amb l'Orquestra Costa Brava. Ara es deixa portar pel soul, el jazz i el blues.

Emès el

151229_Mishima

Els Mishima tanquen la gira de L'ànsia que cura, uns mesos que defineixen com "un període de paradís" i s'enfronten al seu hivern particular, "a l'infern, la depressió i la soledat" en les seves paraules. N'hem parlat amb David Carabén i Marc Lloret, cantant i teclista del quintet barceloní, que reconeixen que no s'han plantejat fer un disc en directe, però avancen que es publicarà un llibre de fotografies de tot el procés de creació de l'àlbum i de la gira.

Emès el

151223_Mag_Lari

L'últim espectacle del Mag Lari, Ozom, reuneix quatre mags internacionals amb la complicitat del mateix Lari. Aparicions i desaparicions, trucs d'escapisme i caixes impossibles coincideixen a l'escenari del Teatre Condal en un autèntic cabaret màgic que barreja, a més de màgia, l'humor, la música, les coreografies i la ventrilòquia.

Emès el

"'Els Miserables' em va canviar la vida"
Alfonso Casado és un jove director d'orquestra que triomfa al West End de Londres i que ja s'ha fet càrrec de grans musicals com El fantasma de l'òpera, Miss Saigon i Els Miserables. Ara porta a l'Auditori, La màgia de Broadway per Nadal amb l'OBC.

151216_Alfonso_Casado

Alfonso Casado és un jove director d'orquestra que triomfa al West End de Londres i que ja s'ha fet càrrec de grans musicals com El fantasma de l'òpera, Miss Saigon i Els Miserables. Ara porta a l'Auditori, La màgia de Broadway per Nadal amb l'OBC.

Emès el

El Club de Futbol Reus Deportiu ha fet un vídeo per promocionar el partit de setzens de final de la Copa del Rei contra l’Atlètic de Madrid. A les imatges es descriu la ciutat de Reus i se citen habitants il·lustres com Buenafuente, el general Prim, l’exregidor Ariel Santamaria o Gaudí. A més de recomanar el vermut, els castells i el menjar blanc. En Josep Maria Ganyet l'ha triat com el vídeo de la setmana.

Les píndoles del món

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1126%2011h%20(Dijous%2026-11-15)%20Musica%20i%20internet%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Madonna: molt d’espectacle, poc d’emoció

25/11/2015

Jordi BeltranJordi Beltran, periodista de RAC1

Ahir a la nit, després d’hores de cua, per superar els escorcolls de seguretat, i amb una hora de retard sobre l’horari previst, 15.000 fidels van veure aparèixer sobre l’escenari la deessa del Music Hall: Madonna. El primer concert del ‘Rebel heart tour’ a Barcelona va ser un incontestable espectacle ritual d’una hora i mitja on es barrejaven foc, imatges de Mike Tyson engarjolat, humitats i gemecs diversos, tòpics folklòrics espanyols, sexe sacríleg, cançons del darrer disc i versions renovades dels clàssics de la Ciccone… En fi, un recital 100% Madonna. Una Madonna entestada a demostrar que als 57 anys encara domina i controla l’escenari amb un xou coreogràfic que impacta i sorprèn estèticament i visualment però que, en la distància curta, no arriba a emocionar.

Emès el

151119_James_Rhodes

James Rhodes és un gran concertista de piano amb un passat tumultuós. Amb 40 anys ja publica la seva autobiografia, Instrumental, on detalla que el van violar als sis anys. El van internar en un psiquiàtric. Va ser drogoaddicte i alcohòlic. Es va intentar suïcidar cinc vegades. I va perdre la custòdia del seu fill. Però va aparèixer Bach, Johann Sebastian Bach, i li va salvar la vida.

Emès el

151119_Roger_Margarit

Roger Margarit presenta el seu segon treball, El secret del bàrman. El músic de Rubí abandona el folk i es deixa seduir pel pop amb picades d'ull subtils al jazz. Onze cançons marcades per la melancolia, personatges extravagants, el barri del Raval i, sobretot, l'enyorança de la seva mare.

Emès el

1551105_Adele

David Attenborough és el responsable de grans documentals de naturalesa de la BBC. Ara ha recreat la introducció de Hello, senzill de presentació del nou àlbum d'Adele. L'hem recuperat i analitzat amb en Josep Maria Ganyet, en Guille Milkyway i en Jordi Beltran que, a més, n'ha recomanat la versió que han fet The Maccabees.

Emès el

151102_Mike_Medianoche

No me toques los 90 és un exercici de nostàlgia. Un llibre per repassar què va donar de si la dècada dels noranta, sobretot, en el terreny de la música i la televisió. Mike Medianoche n'és l'autor i està convençut que és "una década para (no) olvidar". Des de l'arribada de les cadenes privades, a la italianització de la tele, passant per la irrupció dels late nights, l'èxit de sèries sobre metges i farmàcies o la separació de grups com Mecano, Olé Olé o Objetivo Birmania mentre ballàvem technoska, rumbakalao o repetíem allò de "Hola, soy Edu. Feliz Navidad!".

Emès el

151027_Jordi_Folck

Carles Sabater va morir el 13 de febrer de 1999 després del concert que Sau va fer a Vilafranca del Penedès i que donava el tret de sortida a la gira 'XII' que celebrava els dotze anys de trajectòria del grup. Sabíeu que Sabater no volia fer aquella gira? Que es plantejava deixar Sau, treure disc en solitari i potenciar la via de la interpretació? Jordi Folck retrata al llibre Boig per tu l'últim any de vida de Carles Sabater i ho vesteix amb una trama de suspens psicològic. Què hi ha de cert en tot plegat?

%s1 / %s2