La primera pedra

Escoltar

en directe a RAC1

Patrocinador
La primera pedra

El blog de La primera pedra Suscripció al feed RSS

Aixo es un escandol

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0719%2008h%20(Diumenge%2019-07-15)%20Aixo%20es%20un%20escandol%20(%20).mp3 Descarrega-te'l AIXÒ ÉS UN ESCÀNDOL: AMOR DE HOMBRE – MOCEDADES

19/07/2015

Vem arrencar temporada amb el Secretaria de Mocedades, i ha volgut la vida que tanquem el cicle amb aquest Amor de Hombre, que compta amb la emoció i la èpica que tota secció necessita per rematar la jugada com Déu mana. Ay amor de hombre, que estàs haciéndome llorar una vezmás! Resulta que la cançó aquesta és més rara que veure un català pagant el peatge i fent bona cara, i ara mateix l’analitzarem, però abans, posem-nos en situació, que surten els de Bilbao, i quan un vasc puja a l’escenari, s’ha de guardar la compostura, que mai no se sap qui es treurà un tronc d’alsina de la butxaca i t’engegarà les ulleres a prendre pel sac…dispara’m els primers compassos, Dani…

Ja està, no em cal sentir-los cantar, ja els visualitzo. Això eren els setantes, per tant del Mocedades original només en quedaven sis. Quatre tios amb melena i bigoti mexicà tipus anunci del tomate Orlando, i una noia amb el pentinat de la reina emèrita Doña Sofía, que és un pentinat amb consistència, com un perrucot d’aquells dels clics de Famóbil, amb un pès específic. No te la pots imaginar pas, a la Sofía, fent un anunci d’aquells de xampú on la noia remena el cap i el cabell li voleia al voltant. Aquell cabell està esculpit a la pedra, té la consistència d’un entrecot, te’l poses damunt la closca allò txap, i és inamovible. I al tanto que entra l’Amaya, la líder del grup, que si ja de per si és una senyora d’esmorzar de forquilla, imagina-te-la amb un vestit blanc amb farbalants. Aquesta dona s’apunta a fer el reto Danacol, i el repte, és pel iogurt, que surt fugint per la finestra. De lluny sembla un vaixell de creuer, i de prop, també. Un carnestoltes la va pillar el toro, i només va haver de posar-se per sobre unes tovalles blanques per convertir-se en el Costa Concòrdia. Té una veu espectacular, així que deixem-la fer i delectem-nos amb aquests versos que ja han passat a la història…

D’entrada, al vídeo i amb el primer pla que li fan, ens adonem de dues coses. La primera, que la cantant de Mocedades no necessita retrovisors al cotxe, perquè com alguns peixos, té els ulls a banda i banda de la cara. Entre un ull i l’altre hi cap el circuit de Montmeló, fet que li atorga una vista panoràmica que ja l’hagués volgut el Dioni conduint la famosa furgoneta. La segona, que fa playback i s’equivoca cada dos per tres, però com que és una professional, ella tira milles, i a qui no li agradi, que s’hi posi fulles o es faci un Sudoku, perquè per aquelles èpoques només hi havia un canal de televisió, y esto es lo que hay. En la seva defensa diré que no m’estranya gens que no s’aprengués la lletra, perquè allò és més complicat que fotre’s un arròs tres delícies amb bastonets. Sombra lunar, que me hiela la piel al pasar, se enreda en mis dedos, me abrasa en su brisa, me llena de miedo. Si estàs espantada tu, Amaya, imagina-te’l a ell, de veure’t venir, perquè ell serà sombra lunar, però tu sembla que t’has menjat el planeta saturn per berenar. Paradoxalment, llueix el pentinadet de la Eva Nassarre, cosa que fa que l’experiència de gaudir d’aquesta actuació sigui encara més bizarra. Vinga, tothom a cantar mentalment, que la tornada ja ens la coneixem…

Que estàs llegando y ya te vas, una vez más. Allò que ens ha passat a tots, que hem quedat per una cita a cegues en un bar, anem decidits, però quan veiem a través del vidre que el tio que ens espera dins és una barreja entre Don Pimpón i el Monstre de Banyoles, fots una frenada in extremis que et queden els talons de les sabates clavats allà a la porta, i allà les deixes, a modu testimonial, mentre fuges descalç carrer avall. Si n’hi deuen haver, de sabates marcades a l’asfalt, en aquest món, el meetic i el xateig online ha causat més estralls que l’atac a Pearl Harbor.  Juego de azar, que me obliga a perder o a ganar. Home fills meus, els jocs és el que tenen, o s’hi guanya o s’hi perd, que t’ho prenguis millor o pitjor ja és cosa teva. En sé d’un que un dia va perdre al Trivial Pursuit i té els quesitos enganxats al sostre, de la patada que li va clavar al tauler. De tant en tant van caient, el dia de Nadal en va anar a petar un al mig de l’escudella. Mira, quesito groc, el més difícil! Li va tocar a l’àvia, i se’l va cruspir, perquè si és al plat i és gratis, la tercera edat no perdona.

Imagen de previsualización de YouTube

Puñal que corta mi puñal, amor mortal! Quina lírica, són els versos d’algú que s’acaba de pimplar mitja ampolla d’orujo del groc. Sempre hi ha algú que pregunta: de què és el groc? I ja surt el lumbreras: D’herbes! I el verd amb què el fan, amb peces de Lego? No sé de què està fet, però allò i un desatascador de tuberias són la mateixa cosa. Constata la meva teoria que els Mocedades van pimplats el vers Te quiero, no preguntes ni porqué ni porqué no, no estoyhablandoyo. Parla el xupito de GrandMarnier, i el que m’estranya és que aquella colla entressin cantant l’amor de hombre i no pas l’Aleluya Aleluya, cada uno con la suya. Canto de gorrión, que pasea por mi mente. Anda ríndete, si me estàs queriendo tanto. Sí senyor, rendeix-te i claudica a les exigències de l’Amaya, que ha vingut amb sis tios de Bilbao a buscar-te, per assegurar-se la jugada. Així és com es fan les coses, sis vascos a les portes de l’església el dia d’una boda, i que el nuvi miri de posar un peu fora, que li plouen quatre mandobles que valen per deu, perquè fins que no has rebut una castanya d’una mà que ha pescatbonito del Norte, no saps el que és una castanya en condicions.

Ella s’haurà finiquitat dues ampolles de Melody, però ell pel que es veu ha esmorzat seques amb cansalada, i la nube de gas que me empuja a subirmás i más, ha d’anar pujant escales aquella dona i refugiar-se al pis de dalt, gràcies a la denominada tàctica de la mofeta. Si la tia no et convenç, obres l’espita i que la natura, que és sàvia, faci la feina bruta. Aquesta infernal nube de gas me aleja del suelo, me clava en el cielo con una palabra. Més aviat amb quatre: Sales de frutaEno, que tant van bé per pair, com per netejar el fons recremat de l’olla de llenties, tu, és un producte efervescent i polivalent. Ella mentrestant, des del pis de dalt, que li vagi fotent a l’azúcar blanca, negra sal, amor vital! La negra sal, a poder ser, amb un cafè carregat, a veure si ens baixa la tonteriaque portem a sobre i posem seny.

Serveixi aquesta cançó com a lliçó, filles meves, ara que és època d’amors d’estiu, de no atabalar els homes i deixar-los espai, que si tenen ganes de matraca, no patiu que ja vénen solets, no necessiten incentius, hi van de cap  com les pollilles a la làmpara. Moralina: contenció, però calces sempre netes, per si patim un accident, que això ho han dit les mares de tota la vida. I amb aquesta imatge i la dels Mocedades, ells amb el mostatxo lerele i les dues pàjares disfressades de paracaigudes, us deixo. No us queixareu, una visió tan impactant la podeu estirar i rememorar fins a finals d’agost. Bon estiu a tothom!

Aixo es un escandol

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0712%2008h%20(Diumenge%2012-07-15)%20Aixo%20es%20un%20escandol%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Això és un escàndol: Bailando – Enrique Iglesias

12/07/2015

Vinga que ja s’acaba la temporada, i no podia pas ser que no en féssim cap de l’Enrique Iglesias. El seu pare ja va treure el nas per la secció fa uns mesos amb una cançó horripilant i adictiva a parts iguals:  Como me gusta el bacalao. Quan un pare de família fa d’aquesta afirmació la seva cançó bandera, companys, automàticament es guanya el meu respecte i admiració infinita, una medalla on hi digui ole tu, i el dret a ser homenatjat a la primera pedra cada dos per tres. Som-hi per tant amb l’Enrique, a qui també li agrada el peix ambsenseaturador, i avui mira de camelar-se una noia a ritme de guitarra espanyola i ritmo latino…

A veure, d’entrada, presentació salchichera d’aquesta veu en off de cachondocaribeño. Què escolteu, vosaltres? Jo sento Jijiji, jajaja, Enrique Iglesias, en persona. Que sembla ser que ara es porta molt això de presentar l’artista abans no comenci a cantar. Quines modes modernes, això abans no passava. Sortien els Mocedades amb aquella Amaya allà al mig, que semblava que venia de fer la ruta del Xató, a punt d’esclatar-li els pantalons de campana per totes les costures, i no sortia per allà ningú dient: Mocedades, las dos Hermanas que están ternescas, i la comparsa de bigotuts, que eren del barri i no tenien on dar-la. Escoltaves els primers compassos i s’arrencava aquella amb l’amor de hombre, i ja estava clar el percal. Ara no, perquè ara tot sona igual, i per tant s’han de fer les presentacions pertinents. Enrique Iglesias. En persona, diu, com dient oju, pareu màquines, que és ell de veritat, eh? Que no ens ha enviat un gat d’escaiola movent la boca, eh?. I li fot un Deséame, per rematar-ho tot plegat, per si tenies dubtes de com t’has de sentir escoltant la cançó. Aquesta cançó està dissenyada perquè desitgem l’Enrique, no pas perquè fem temps a primera hora del matí mentre ens fumem el fortuna obligat abans de passar pel lavabo. Bé, això és el que jo escolto en aquesta intro, tot i que després m’he informat, i resulta que no diu en persona, diu Gente de Zona, i no diu Deseame, sinó Descemé, que son els mindundis que acompanyen l’Iglesias mentre recita aquesta oda a les relacions d’una nit. Escoltem-lo, va…

Vinga va ja ho tenim això. Al vídeo, un grup de flamenques fent un duel de ball amb un altre grup de paies més modernetes, streetfighter de coreografies a quaranta graus a l’ombra. Perquè la canalla ja ho té, això, tenen poc enteniment. Quan la resta de la humanitat es deixa morir al sofà d’escai amb una horxata a la mà i el tour de frança a la tele, la jovenalla surt al carrer a ballar, perquè són així, com el conill de Duracell, amb les piles carregades sempre. Danzad, malditos! Ja us arribarà, ja, el dia que haureu de pujar quatre escales i us sonaran els pulmons com un parell de gaites escoceses. Entre totes les flamenques vestides de negre, una tia jamona vestida de vermell, per deixar clar que de tot el ramat, l’enrique li canta a la guapa. Déu nos en guard que algun dia algun cantant d’aquests o estrella de cinema li dediqués tres minuts a un callo rescalfat, el món se sortiria del seu eix i l’aigua de l’aixeta sortiria cap amunt. Els homes guapos han de sortir amb dones guapes, això és així. Després els passa com a l’actor Hugh Grant, que els pesca la policia a hores intempestives dins del cotxe fent la postura de la flor de loto amb una paia que sembla un travesti del Sidney Poitier després de fotre’s de cap per un terraplè tres cops seguits. De cara a la galeria, però, ells sempre amb les dones més sofisticades, fent el paperot. Si te miro se me corta la respiración. Cuando tu me mires se me sube el corazón. On se te sube, nen? A la planta joven, territorio Vaquero? És el primer cop que ho sento, això, que a algú li puja el cor a algun puesto, però tampoc no m’extranya. Veu aquell tros de jaca, i amb el rebombori que se li organitza a la bragueta, la resta dels òrgans del cos s’han de recolocar d’alguna manera. Això és com quan et poses uns pantalons faixa, que la cansalada et puja cap amunt. Et queden les cames primes, però els mitxelins s’enfilen fins les aixelles, que portes allà sota els braços prou chicha com per fer-ne tres safates de mandonguilles. Oju que torna a sortir el de la veu en off…

Bailando, tu cuerpo y el miollenando el vacío, subiendo y bajando. Tornem-hi amb el subiendo y bajando, sembla ser que l’Enrique ha quedat amb aquesta noia als llits elàstics de la fireta del poble, i això ja comença a agafar un caire de cinquanta ombres de Grey, cosa que no ens ha de sorprendre, perquè estem parlant, cal recordar-ho un altre cop, del fill de Julio Iglesias bacalao, i Isabel Preysler vine Vargas Llosa que t’ensenyaré una manera alternativa de jugar al pingpong. És descendència de dues forces de la natura en matèria de seducció, amb la sang d’Enrique Iglesias es podria fer trempar les pedres i emmidonar el coll de les camises. Aquest home entra a la fruiteria i surten les figues de la caixa ballant la conga de Jalisco.

Con tu física y tu química y también tu anatomia la Cerveza y el tequila y tu boca con la míaya no puedomás. Colló quantes coses, la física la química l’anatomia, cervesa, tequila, les boques, falta que feu la vertical i us pugi una enxaneta a sobre a coronar-ho tot plegat. Con tu filosofia tu color, tu fantasia, esta melodia, mi cabesa està vacía. Això ja ens ha quedat clar amb la lletra de la cançó, que s’han limitat a ajuntar paraules acabades amb ia al librealbedrio i al tuntún. Filosofia, fantasia, melodia, els ha faltat judía i mi tia, la de Castelló d’Empúries. Vinga, foteu-li a la tornada ja, que això s’està fent més llarg que el picardies de la Mari Sampere…

Imagen de previsualización de YouTube

Yoquiero estar contigo, vivircontigo, bailarcontigo, tenercontigo una nocheloca. A veure en què quedem, vols una nocheloca, o vivirconmigo? Que si et despistes aquest ja agafa maleta i raspall de dents i ja el tens instal·lat a casa amb el Teleindiscreta a la mà. És el que té la crisi, el que no corre vuela, si tens casa pròpia nena, prepara’t per l’exèrcit de gorrons que se t’encolomen a buidar-te la nevera. Rollo de una noche, i un cop els tens a dintre no els fots fora ni amb el flicacruzverde, eficàcia probada.

Tu me mires y me llevas a otradimension, estoy en otradimensión, diu l’altre burro, que ja era hora que aparegués a la cançó, amb la veu de cagamandúrries que té, molt estrella convidada però quan obre la boca n’hi ha com per clavar-li un jec de nates. Qué ironia del destino no poder tocarte. Perquè no la pots tocar, Enrique, fill meu? Que acaba de sortir del forn, com una safata de canelons? Posa’t unes manoples i tira milles, Enrique, que la vida és curta! Exactament igual de curta que la meva paciència, que ja està sota mínims, i no tinc l’edat de les fans d’aquest home, que com que són joves, aguanten carros i carretes.

En fi nens i nenes, aquí teníeu el bailando, una cançó on l’Enrique posa les coses a punt de caramel per després dir-nos que no ens pot tocar, i on ens ensenya la valuosa lliçó que per seduir algú t’has de fer pregar i jugar a l’estira i arronsa. Bailando me’n vaig jo també, però amb el meu marit, que quan diu que vol llenties és que les vol, i quan toca bròquil està de morros tres dies seguits. Com a mínim se’l veu venir d’una hora lluny, i les subtileses i ambigüitats, per quan faci menys calor, escolta.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0712%2009h%20(Diumenge%2012-07-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Una parella proposa una nova manera de viatjar

12/07/2015

Pilar Puig i Tito Español són dos catalans que porten tres anys viatjant i compartint felicitat amb persones que ho necessiten. Aquest matí, hem parlat amb la Pilar perquè ens expliqui com funciona “MOU”, la seva ONG, que destina el 100% de les aportacions que rep a crear moments de felicitat.

En un principi, per ells viatjar només significava passar-s’ho  bé però un viatge a Romania ho va canviar tot: “A mesura que viatjàvem cada cop ens sentíem més incòmodes veient gent que passava necessitats”. Seguidament,  Pilar ha afegit: “vam imaginar com volíem un món més just, vam decidir convertir-nos en una eina per repartir felicitat”.

La idea darrera de “Mou” és senzilla, la parella demana aportacions i la totalitat la donen a algú que sigui “infeliç”: menjar, roba, medicaments, material escolar…

Posteriorment, immortalitzen aquests petits moments de felicitat per compartir-los a la seva pàgina web i les envien a la persona que ha aportat diners: “Creiem que les imatges són l’eina més adequada per arribar a la gent i contagiar l’esperit d’ajudar les persones”.

Imagen de previsualización de YouTube

Al setembre, faran el viatge de les seves vides durant 9 mesos per tota Sudamèrica, per seguir creant somriures. A més, aprofitaran totes les aventures i experiències de les persones que es vagin trobant, per gravar un mini-reality per difondre aquests petits moments de felicitat. Finalment, ha dit: Som només dues persones, viatgem el que podem, tant de bo tinguéssim més viatgers, i a tothom li sortís de dins fer bones obres i repartir moments de felicitat sense haver de rebre donacions”.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0711%2009h%20(Dissabte%2011-07-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l A. Toll: No només les cremades són dolentes sinó que el bronzejat també perjudica la màquina de la pell”

11/07/2015

Aquest estiu ha nascut una creativa tendència, li diuen “Sunburn Art”, i ho podríem traduir com l’art de les cremades solars, però més que una expressió artística en realitat, és una perillosa tendència que ha agafat força als Estats Units.                                         La pràctica consisteix a tatuar-se imatges, des de petites flores fins al quadre de La Gioconda, utilitzant la crema solar per formar figures, d’aquesta manera la resta de la pell queda exposada a altes radiacions sense cap tipus de protecció.

Aquest matí hem parlat amb el dermatòleg Agustí Toll,  aquest ha criticat durament aquesta pràctica: “És una aberració i ens exposem al risc de patir càncer de pell”. No només a càncer sinó que també és exposar-se a radiacions, lesions dermatològiques, al·lèrgies solars, i envelliment i prematur de la pell.

No obstant això, el dermatòleg ha dit que: “La gent en general entén que aquestes modes són ximpleries i que la protecció és molt important”. En especial, a l’hora de protegir als nens, però a vegades ens oblidem que els adults també ens hem de protegir del sol.

Per últim, ens ha donat una sèrie de recomanacions per aquest estiu:

“Hem d’evitar l’exposició d’11 a 4 de la tarda, i duu barret, ulleres de sol i samarreta”.

“Cal aplicar el protector solar mitja hora abans d’exposar-nos, i seguir aplicant-lo cada dues hores”.

“No només les cremades són dolentes sinó que el bronzejat també perjudica la màquina de la pell”.

De moment, només queda esperar que només es tracti d’un fenomen viral absurd i que no s’imposi entre els joves. Recordeu que la nostra pell és la nostra targeta de visita.

Aixo es un escandol

- http://www.racalacarta.com/download.php?file=0705%2008h%20(Diumenge%2005-07-15)%20Aixo%20es%20un%20escandol%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Això és un escàndol: Ella y yo – Don Omar i Romeo Santos

05/07/2015

Deixem-nos d’intros i prolegòmens, perquè avui us porto un culebrot que no necessita presentacions innecessàries, així que anem directes al tomàquet, que en diumenge a aquestes hores ja va bé començar amb marro del fi. A saber, dues figures estel·lars del reggetón, Don Omar i Romeo Santos, en un vídeo que deixaria el capítol final de Nissaga de Poder o Pasión de Gavilanes a l’alçada dels barrufets. Centrem la història, per favor. Dos amics que es troben en un bar fosc, aquella barra plena de llums fluorescents de color verd, ties sandungones remenant la carcassa i treient la llengua lascivament, no queda clar si perquè tenen ganes de salsa o perquè abans de posar-se a gravar s’han fotut tres caramels de toffee amb pinyons d’aquells més bastos que unes calces d’espart i s’ho miren de treure dels queixals. Falta Carmen de Mairena fent de barman i dient marranades. Ambientillo de putiferi a tope, vinga, que ho acompanyi una música d’entrada d’aquelles d’aquí se va a ver una que no sabe donde se ha metío…

Ui ui ui, no sé vosaltres, però jo ja estic ambientada, ja m’hi trobo, preparada per fer de viejalvisillo, perquè aquests compassos indiquen clarament que se n’està a punt d’explicar una molt grossa. Procedim doncs a sadollar les nostres ànsies de safareig i escoltem allò que vol explicar-nos Don Omar, un home que tot i vestir-se com el ros guapo de Corrupción en Miami, podria perfectament saltar-se algun sopar, que no li faria cap mal…

Ella y yo, somos dos locos viviendo una aventura castigada por Dios. Verge Santa, això ja d’entrada, ho escolta la veïna cotilla i ja li surt sang del nas, com al follet tortuga. Es frega les mans com una mosca damunt del tap de Fanta, pensant en com ho cascarà tot a la cunyada tan bon punt acabi la conversa. D’entrada dius hosti, una aventura castigada per Nostro Senyor, aquest l’ha feta grossa, s’ha enamorat del canari i l’ha vestit de Madonna al vídeo de Like a Virgin. Com que el populatxo tenim una imaginació molt viva, però, de seguida se’ns explica el percal, abans no ens embalem massa: Un laberinto sin salida donde el miedo se convierte en amor. Somos su marido, ella y yo. Acabáramos! Un lio de faldilles adúlter de tota la vida. M’agradarà veure què li contesta l’amic, que fins ara, li va fotent al cubata i deixa a l’altre garlar fent cara de no ser-hi tot…

Mi esposa y yo compartimos en la vida un eterno amor. La dama perfecta, toda una bellesa, ella es mi inspiración. Vamos, resumint: que passant olímpicament del drama social que porta l’amic a sobre, Romeo Santos procedeix a fotre-li el rotllo macabeu sobre com de maca és la seva dona. Quina ràbia que fa la gent així. Aquesta gent que et diu per quedar a fer un cafè, i es passen dues hores de rellotge xerrant d’ells mateixos, que tu li vas mirant el got del tallat i penses fot-li ja l’última glopada i ves a prendre pel sac. No s’acaba mai aquesta tortura! Et deixen parlar només el justet per ser educats, i independentment d’allò que els explicaves, sant tornem-hi amb els seus sopars de duro. De tota manera, però, Don Omar és un home dur de pelar i contraataca novament amb la seva història de banyes particular, que sincerament, és força més interessant. Nos vemos a escondides para ahogar esta prohibida pasión, solo tengo un sueño, ser su protector. El protector del calaix de les bragues, s’entén, perquè si la mossa està casada ja em diràs tu què carai protegiràs, ànima de pollastre. Sàpigues Don Omar, que el rol de protector de calces ja està inventat, es diu Salvaslip, o sigui que jo de tu m’anava buscant la vida por otros lares. Sembla ser que Romeo Santos, però, no és de la meva opinió, i heus aquí el consell que li dóna al seu millor amic…

Oye Don, lucha por amor…No me aconsehes en tu posisión! Oi oi oi, que això fa pudor de bacallà. Quizás su marido no mande en su corasón. No sabes quién es víctima en la confusión, diu l’altre, amb una veu que sembla una mica el nebot de King África. No vull ni pensar en com deu sonar aquest home quan és al llit amb l’afortunada dona casada, deuen caure tots els gats del barri dels arbres, amb un atac de cor sobtat. Ai nens, yo ya me huelo la tostada. Tampoc no s’hauria de ser pas Colombo per saber com acabarà tot això, però per aquells qui encara esteu adormits, procedim amb més proves pel tribunal de cornuts…

Mi esposa y yo, somos felisses dos almas matrisses en lo que és el amor, diu el burro. Al vídeo, hi ha una taula plena de tios que fan beure que beuen però estan tots amb l’antena parabòlica posada i deuen pensar, aquest és més tonto i neix amb rodes. Nenes, aparteu els bolsos, que si hi ha batussa de galls encara es vessarà algun got i se’m cascarà l’iphone, i això sí que no! Quan hi ha brega de mascles en un bar, fixeu-vos-hi que les dones sempre aparten els bolsos, com dient només falta que vagi tot a terra i em surti el paquet de donetes i la compresa d’emergència volant, per aquí al mig. Bolsos femenins, allò té més misteri que el Cofre del Hombre Muerto de Piratas del Caribe.  Hi cap un biscúter per peces, allà dins, però continuem amb el vodevil de baratillo d’avui, a veure quan esclata la patum de Berga. Com que està la cosa tan interessant, els productors musicals van decidir posar-hi un interludi musical amb una tia escotada al mig, rotllo los vigilantes de la playa, que posaven al mig del capítol uns minuts musicals de Pamela Anderson corrent per la platja, per si les dones volíem anar a la cuina a buscar el paquet de patates, i els homes el paquet de kleenex…

Vinga va, ara sí, esteu preparats? Don Omar ja n’està fins els nassos de tanta tonteria, i decideix arrencar-se per bulerias amb una confessió precedida pels timbals corresponents. Oju amb els efectes de so tan currats, perquè just quan ell confessa els seus pecats, se sent com a Romeo Santos li cau el got a terra de l’ensurt, pobre il·lús! Escoltem-ho!

Salí con tu mujer! Qué? Salí con tu mujer. Salí con tu mujer. Li diu com tres-centes vegades, el pàjaru. Ara que s’ha alliberat de la càrrega, no pot parar de dir-ho. Ha perdut el seny! Els tios del bar, que continuaven amb el pot de iogurt a la paret per no perdre detall, s’alcen del sofà amb aquell gest tan típic dels homes, quan ensumen que hi haurà brega. El gest d’estendre els braços com dient, dejarme solo, però que en realitat vol dir: agafeu-me xatos, que encara em trencaran la cara, avui. Què farà, en Romeo, tant que fardava de dona, i acaba de descobrir que és més fresca que la que demanava un got de llet calenta al bar i en comptes de beure-se’l se’l tirava per la pitrera?

Que los perdone Dios, yo no lo voy a haser. Molt bé, fill meu. Los perdí a los dos y a la misma ves. Tal i com pintava la cosa, rei, no t’emprenyis, que t’ha tocat la sis quaranta-nou, quin parell de llagardos que t’has tret de sobre. A enemigo que huye, bones tardes i que li aprofiti el llobarro que s’emporta. Quin cuajo que té Don Omar, els té quadrats, encara té esma per dir que aquí la víctima és ell!

Imagen de previsualización de YouTube

Oh, quin final digne de serial del migdia d’Antena 3, no em direu que no! Perdí a mi amigo por la tentasión. Aprenem la lliçó d’avui, família. Les dones dels amics, ni mirar-les, que una cosa porta a l’altra i després las manos van al pan. Quedeu avisats.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0704%2009h%20(Dissabte%2004-07-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l J. Basulto: “El consumidor escull la fruita per la seva aparença i no per la seva qualitat”

04/07/2015

Cada any es llencen més de 300 milions de tunelades de fruites i verdures per una raó ridícula: no són maques. Les peces que  no compleixen amb una estètica determinada són rebutjades. Aquest matí hem parlat amb Julio Basulto, Dietista i Nutricionista i autor del llibre “Mamá come sano”.

Segons Basulto el problema és que el consumidor “tendeix a escollir la fruita per la seva aparença i no per la seva qualitat”.

Aquest malbaratament no només perjudica l’economia sinó que també a la fam al món, ha explicat el nutricionista.

Les dades són preocupants, els agricultors acaben llençant una gran quantitat d’aliments que no compleixen els estàndards estètics, entre el 20 i el 40% d’aliments frescos es malgasta: “La fruita no ha de ser perfecta, la seva aparença no té cap rellevància sobre el seu sabor”.

La Unió Europea va declarar l’any 2014 com l’any contra el malgasto dels aliments. A principis d’aquest any, la cadena de supermercats francesa Intermarché, va fer una campanya viral “Fruites i verdures sense glòria”, una campanya perquè els consumidors vegin la bellesa dels productes “lletjos”.

Li hem demanat a Basulto, què s’hauria de fer a Catalunya per conscienciar a la població: “Es necessiten recursos per informar sobre aquesta problemàtica. Informar que la fruita és tota la mateixa i té el mateix valor nutricional”.

Aixo es un escandol

Això és un escàndol: Así soy yo – Kiko Rivera

28/06/2015

Molta conyeta amb això, però la cançó que toquem avui va ser un pilotasso; en el seu moment, número u en descàrregues a itunes, i encara ara segur que la posen a les bodes de postín, just quan la tieta Tere s’ha cascat la penúltima ampolla de cava, decideix fer-se la sexi a la pista amb el vestit a l’alçada de les aixelles per escalfar motors amb el marit, i l’únic que aconsegueix és que aquest es tanqui al lavabo tota la nit amb un atac de vergonya aliena. Senyores grans fent twerking als convits de boda, tot un tema que ja parlarem un altre dia. És un error menysprear el tema de Kiko Rivera només perquè sigui fill de la Pantoja i les etxures del seu cap recorden les d’una xirimoia que t’ha caigut del carretó de la compra tres cops pel carrer. Ja al primer compàs t’adones que allò està al nivell de grans artistes internacionals. Per exemple, allò tan efectista i meravellós de començar amb un piano, per donar-li èpica abans no arrenqui la cançó. Recordem com ho feia Meat Loaf…

Oh, quin tros d’entrada! Aquesta és d’escoltar-la a la ràdio del cotxe en una nit de tempesta i cantar en planil Divo, que si tens la pega que et retrati un radar, doble mala sort: Pel tros de multa, i pel fart de riure que es fan quan imprimeixen la teva foto, el ridícul més espantós. CelineDion també és amiga de començar algunes cançons així, en planmomentazo. Ara us en posaré un exemple, i pareu bé la orella, perquè les notes són exactament les mateixes que fa servir Kiko Rivera. Aquesta és la Celine…

I aquest és el bala perduda del Rivera…

Verge Santíssima, ens recita tota la fitxa tècnica del llibre, per si som de cal justet i només amb la cançó no pesquem el complicat missatge de tot plegat. S’ha d’entendre, però; segons quin jovent, el target d’aquest senyor, té l’encèfal més pla que un coc d’espinacs. Kiko Rivera, diu, amb una entonació com d’estar cansat i emprenyat fins i tot abans de començar. Fins i tot a ell li fa mandra posar-s’hi, escolta, aquest home s’hauria de desplaçar per la vida en un llit d’hospital, d’aquells amb comandament a distància, per si en un moment donat s’ha d’incorporar per agafar la capsa de polvorons d’estepa de la lleixa de la cuina. És l’antítesi de David Bisbal, que quan es desperta al matí no obre els ulls, li clava una patada voladora a la paret que se’n va directe al celobert de l’edifici. De petit va caure en una marmita de tabasc i encara li dura l’efecte, es mou més que el salvaslip d’una coixa. Però parem atenció a la lletra d’aquesta tonada. Kiko Rivera, cantándole al amor. Esto va directo a tu corazón. Més aviat va directe a la part del cervell responsable de la vergonya torera, però endavant. Dedicado para ti, princesa de mis sueños. Esto se llama, así soy yo. Està molt bé que ho aclareixi, no fos cas que ens penséssim que estàvem escoltant Les quatre estacions de Vivaldi. Ràpidament sortiríem del nostre error, és d’agrair aquest apunt final. M’agrada molt aquesta mena d’intro, i estaria molt bé que tothom la posés en pràctica. Quants disgustos ens estalviaríem, per exemple, en una cita a cegues, rotllo meetic. Et trobes amb un tio al restaurant, t’asseus. Joan Morales. He vingut a arrambar cebolleta. Un cop hagi demanat tres postres i m’hagi cascat dues ampolles de Lambrusco, faré veure que m’he deixat la cartera a casa. Dedicado para ti, que sembles facilona, a veure si hi ha sort i demà quan em llevi ja has desaparegut saltant per la finestra. O en el cas de les dones: Mireia Rovira. Cantándole a la cara de pòtol que tens. Potser ens acabem de conèixer, però porto totes les meves andròmines personals al bolso, i si comets la temeritat de dur-me a casa, les instal·laré a la lleixa del teu lavabo, i demà al matí tindràs ma mare instal·lada al menjador per sèculaseculòrum. Esto se llama, asísoyyo. Tu no la pots cantar, perquè a partir de demà et xuclaré la personalitat i l’alegria de viure. Mira què fàcil que ens seria a tots evitar el desastre, si fóssim una mica més com en Kiko Rivera.

Tu me haces volar, para ti el mundo entero te voy a regalar. Mireu-vos el vídeo, si és que teniu ganes d’investigar expedients X, com ara el de què hi fa una noia que no sembla haver-se picat al cap amb la cantonera del llit abraçant-se amb el Rivera a la cuina de casa, o l’encara més sorprenent enigma que ens mostra un Kiko pispant trossos de pastanaga mentre ella els va tallant. Veure el fill de la pantoja endrapant vegetals és un shock pel sistema, però les aptituds interpretatives del xicot no serien pas les de Marlon Brando, i a la que es posa el tros de pastanaga a la boca fa una ganyota, com aquell qui ha anat al bosc i es trinca allò que es pensava que era una oliva negra de terra, per adonar-se un segon massa tard que el prat és ple de cabres. Va, fot-li la tornada, a veure si ho fem anar tot avall…

Asísoyyo, complicado y aturdido. No es defineix més, no fos cas que el parell de neurones que té li esclatessin dins el cap. Diu Kiko Rivera, fes una cançó que et descrigui per sadollar les incògnites de les fans. Complicado y aturdido. I què més? Res més. Et sembla poc? Home, aquesta definició podria perfectament pertànyer a la d’un cromanyó que s’acaba de clavar un cop al dit petit del peu amb la pota de la tauleta de nit! Reunión de crisis! Ja em tens a tot aquell equip creatiu anar omplint espais de la cançó amb trompetes, frases ensucrades i demés gaites per donar-li una mica de forma, a tot plegat.

Oye nena, no lo piensesmás. Al vídeo oficial, la noia mona es passa les hores tancada a casa, mentre ell va amunt i avall, fent bolos, bregant amb els paparazzi, i fent posturetes on vol assemblar-se a Ricky Martin, però més aviat sembla l’escultura d’un moniato feta amb plastilina per un nen de P3. Deixeu-me aprofitar, però, per dir que la naturalitat d’aquest xaval és de lloar. Amb aquella samarreta de tirants, i l’esquena peluda, que sembla que hi porta grapades tres alfombras de Crevillente, allà darrere. Doncs mira, què voleu que us digui, jo prefereixo un tio que sembla que s’acaba de revolcar pel terra d’una perruqueria, que no pas les modes aquestes que es porten ara, on els homes abans de sortir al carrer es suquen en una banyera plena de cera calenta. Tot depilat, semblen pollastres a l’aparador de la plaça, amb aquelles celles, que no sé si estic parlant amb el veí o amb el senyor Spok abans de sortir a l’escenari del Molino. Que cadascú faci el que li vingui de gust, només faltaria, però espècimens com el Cristiano Ronaldo, que sembla un màdelman rostit a temperatura pollastre a l’ast, a mi en particular em posen els pèls de punta.

Imagen de previsualización de YouTube

Atenció al moment ranci del minut 2.20 del vídeo, quan fa veure que es discuteix amb la nòvia perquè aquesta no pot assumir el ritme de vida i el nivell de feina que té aquest home, discussió que presideix un quadre en blanc i negre de Paquirri, al cel sigui, mirant-los de gairell com dient: Per favor, acabemos con esta farsa. Doncs mira, dit i fet, la secció s’acaba aquí, perquè d’allà on no n’hi ha, no en raja. Aquesta cançó no tindria precisament l’estructura dels Pilars de la Terra, per tant, i gràcies a Déu, en aquest comentari de text ja està tot el peix venut.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0627%2009h%20(Dissabte%2027-06-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Toti Valés: “Cap muntanya mereix una vida”

27/06/2015

L’expedició del  centre de tecnificació d’Alpinisme de Catalunya (CTAC) desplaçada a Kirguizistan va aterrar ahir al migdia a l’aeroport del Prat, després de la  mort, diumenge passat, de 3 membres del grup, que van ser sorpresos per una allau. Aquest matí hem parlat amb Toti Valés, cap d’expedició i director del CTAC.

El CTAC forma alpinistes de primera, per entrar es necessita un nivell alt: “Durant 2-3 anys mirem de donar una formació que els permeti ser part de l’elit de l’alpinisme, però no podem oblidar l’alt risc que això implica, i sempre resem perquè l’any vinent continuem sent els mateixos asseguts a la taula”.

Encara no se sap del tot segur el que els hi va passar, Valés ens ha explicat la principal hipòtesi: “ Ells van començar a escalar, feia molta calor, van rebre cops i els queien coses, i l’accident es va produir de baixada. Va caure una cornisa per culpa de les altes temperatures”. Seguidament ha afegit que al llarg de la seva vida ha fet molts cursos d’allaus, però amb l’experiència ha aprés que una allau és “imprevisible”: “El 100% dels alpinistes alçarien la mà si els demanessis si algun cop han estat a punt de morir a la muntanya, però cap muntanya mereix una vida”.

Valés ens ha dit emocionat que mai havia viscut un accident tan greu: “Tot i no sentir-me culpable i no creure en Déu, en aquella muntanya vaig resar moltíssim per tal que estiguessin vius” Finalment ha afegit: “No crec que mai més m’atreveixi a afrontar un projecte i una responsabilitat semblant”.

Aixo es un escandol

Això és un escàndol: Te informo/Desnúdate – Grup Sándalo

21/06/2015

Ara mateix, així en fred, si us parlo del grup Sándalo, i us dic que eren un trio que feien versions de cançons prou conegudes en plan mig rumbero, mig flamenc, amb un parell de matats al darrere amb un orgue tipus camela i una trompeta, segurament us quedareu iguals. Això passa perquè la natura, que és sàvia, sap que la vida és molt llarga per anar carregant traumes innecessaris, i ha dissenyat el cervell de manera que totes les merdes superflues se’n vagin automàticament a la paperera de reciclatge cada X temps, evitant així que perdem la xaveta en un món ple de tenebres que, segurament, governa Camilo Sesto i el seu Mola Mazo. De tant en tant, però, convé fer una mica de cutre antropologia musical per comprobar que efectivament, el ser humano es extraordinario, i el grup Sándalo n’és un exemple perfecte. Atenció: Recordeu el tema Informer, d’Snow, un tio canadenc mig rapper mig reggae que no era ni chicha ni limoná, i a més tenia cara de bibliotecari en hores baixes afiliat al canal red tube? Si és que no, refresqueu memòria…

Aquesta cançó va ser mega hit mundial, però la gent que d’anglès rasca poca bola, es clar, tenia problemes per copsar la lletra i entendre un borrall d’allò que l’artista ens volia dir. Solució? Que tres capsigranys que es pensen que my tailor is rich vol dir que el lavabo està al fons del passadís a mà dreta en facin una versió eròtico festiva prou fàcil com perquè la pugui cantar el meu cosí després de trincar-se tres cartrons de sangría Don Simón. El resultat va ser aquest…

Verge Santa, és per dur-los al Tribunal de la Haya enganxats pel ganyot, tot i que no sé jo si als Països Baixos estan preparats per processar una cosa tan bizarra. A saber, tres tios, un a qui no li aniria malament saltar-se algun sopar, l’altre que se suposa que és el guapo i té cara de no hay nadie al volante, però la palma se l’emporta el tercer, rodó com una ceba, cabell arrissat i cua, que tot i el seu diàmetre fa gala d’una agilitat prodigiosa, saltant per l’escenari en una enigmàtica coreografia que vol ser una barreja entre Joaquín Cortés i MCHammer. Crisol de cultures allà sobre, la gent del públic, evidentment, amb la mandíbula a terra. Te informo, que es esta nuestra rumba y te menea, así se bailotea. Sí senyor, aquest ha de ser l’ambient que s’ha de respirar en una discoteca. Entres a un antru i sona això, i els peus ja se te’n van sols a posar el cap dins d’una jerra d’aigua de valència. Això promet.

Imagen de previsualización de YouTube

Quin furor, quina emoció, entren aquella colla a la discoteca com un crio al Museu de la ciència, tot ho volen tocar. Mira esa rubia que buena que está, y la morena que viene detrás. No donen l’abast, els va la bragueta boja, com quan acostes un imant a una brúixola. Te informo, que es esta nuestra rumba y te menea, y así se bailotea, baila baila baila mira mi prima como salta y se menea, también lo bailotea. Que pesats! Baila baila baila, mira mi prima. Deixa’m estar, o ballo, o miro a tu prima, les dues coses no són compatibles, perquè la teva prima fa venir cagalera. Mira mi prima como salta y se menea. Van amb amics, s’han endut la cosina lletjota, i volen vendre la moto tant sí com no. No seria pas tampoc una frase ideal a l’hora de fer de casamentera. Si vull enrotllar ma cosina amb algú, l’útim que li dic a aquest algú és mira mi prima como salta pels puestus. Qualsevol home amb els cables a puestu, li dius això, agafa la jaqueta i se’n va per on ha vingut, a no ser que sigui el seu dormitori un parc temàtic del Circ de Soleil, que de tot hi ha, a la vinya del Senyor. Els Sándalo, que són de ment prodigiosa, en deu segons ja han escanejat el local i tramat un pla infalible. Jo em pensava que miraven d’embolicar la famosa prima amb algú, però la trama és encara pitjor del que em pensava. Oju el tio de la cua arrissada i la panxa de barril de sidra, que de cop agafa un megàfon d’aquells d’hostessa d’entreteniment de creuers i ens rapeja la següent infàmia…

Yo sí lo voy a dar, escucha el lío que te voy a montar. A veure, espera que m’assec i enganxo el gintonic amb les dues mans, que m’ho veig venir. Triki triki triki porompompero, diuen els altres, parafrasejant Demis Roussos, la qual cosa només pot voler dir que 1-ja anem torrats i 2-se n’està a punt de deixar anar alguna de grossa. Yo te canto, yo te bailo, te lo chapurreo, triki triki triki porompompero si tu vienes con mi prima ya verás qué movida que nos montaremos. Equilecuá! I deien que la grossa no havia tocat. Sí que ha tocat, t’ha tocat a tu, xata: la mandonguilla bailona no només et proposa que te’n vagis a casa amb ell, sinó que així de la manera més tonta et proposa un trio amb ell i sa cosina, la qual cosa no em sorprèn gens, perquè la cara que té deixa ben patent que aquest tipus de pràctiques es duen a terme a la familia d’aquest pàjaru des de temps immemorials. Cuanto más primo más te la arrimo, i així hem sortit tots, que semblem de la casa dels Àustries, tots els crios que neixen semblen fills de Gabino Diego.

Imagen de previsualización de YouTube

Como lo baila, no me puedo aguantar, si no me acerco voy a rebentar, ya me he acercado y no puedo parar, menuda noche nos vamos a pasar. Amics de Sàndalo, us recomanaria molt una bossa de pèsols congelats, que us farà falta. O bé us hi asseieu a sobre ara mateix, com aquell qui seu al bidet amb aigua fresqueta per calmar la fúria brava que teniu desfermada als abanderados, o bé l’haureu de fer servir quan la rubia y la morena que viene detrás us deixin la cara com un higo de pala esclafat. Voy a rebentar. Menuda noche nos vamos a pasar, diuen. Segurament, tornant a casa amb els pantalons esparracats, després que us escalfin els segurates per anar per la pista amb el pantaló a mitja cuixa. He vist gossos en zel al pipican amb més elegància i saber fer que aquesta colla de somantes. Deixant ben clar que l’únic cap que fan servir és el que tenen sota el melic, escoltem ara la meravellosa versió que van fer el clàssic d’Ace of Base All that she wants. La recordeu? Feia així…

Comprovem ara quina traducció lliure han fet el trio de sàtirs…

Això havia de passar. All that she wants, desnúdate, és el primer que t’ensenya el diccionari de butxaca Collins. Collins Pocket, mira’m a la butxaca i digue’m si m’alegro de veure’t. Desnúdate, y hagamos el amor, que ya no aguanto, desnúdate, ya no puedo escapar a tus encantos. Mentre ho diuen, el mandonguilla loca es va passant la mà pel pit de pollastre descamisat d’una manera tan sensual que et venen ganes de treure l’esmorzar. Ya no puedo escapar a tus encantos, i te’ls imagines cantant-li a un pal de fregona, perquè el criteri de Sándalo en qüestió de dones no té pinta de ser nivell gourmet, precisament. Especial menció al de la flauta travessera del compàs final, que el deuen haver segrestat de l’escola de música del poble, i està allà amb cara de vergonya aliena…

Ya no busques más, ya no busques más, por tu cuerpo pasará, esa sensación, esa sensación, tu la acabas de encontrar. Es deuen referir a la cremor d’estómac que t’agafa només de veure’ls i les ganes d’amorrar-me al pot de sales de fruta Eno. Empecemos a vibrar, que la rumba y el deseo mezclarás. Tota una promesa, i una invitació a entrar al cotxe i sortir d’allà com el Marty McFly a Regreso al Futuro, deixant-me les rodes marcades a la carretera, així m’estampi contra un fanal. En fi, qui tingui ganes d’emocions fortes, que busqui els vídeos d’aquest parell de perles. Com quan t’has de banyar a la piscina, però, recomanaria esperar fins a dues hores després de dinar, no fos cas que se us tallés la digestió.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0620%2009h%20(Dissabte%2020-06-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l O. Amat: “Catalunya independent seguiria dins de l’Euro i de la UE”

20/06/2015

Avui parlem sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya amb Oriol Amat, Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat (UPF)

Com és que el col·legi d’economistes de Catalunya s’ha llençat a fer un llibre d’aquest tipus?

“Fa molt temps que la gent es feia preguntes, per això el col·legi es va plantejar intentar donar resposta a aquestes preguntes. S’ha triat a economistes especialitzats en tots els àmbits per poder donar informació, independentment de si són pro o contra la independència”.

“A curt termini, Catalunya necessita un pacte amb l’estat i arreglar l’economia, que per nosaltres és molt injusta”.

La Catalunya independent estaria dins de l’euro? I de la UE?

“ Per descomptat, no hi ha cap dubte que Catalunya estaria dins de l’euro i de la UE. La UE no hi guanya res expulsant  a Catalunya”.

La Catalunya independent tindria un sistema financer viable?

“Si fem servir l’euro, el sistema financer seria similar a l’actual, a partir del dia següent de la independència. El llibre explica que la Independència és viable , sense entrar en consolidacions polítiques”.

Quin seria l’impacte en l’ocupació de les estructures d’Estat?

“Si hi hagués independència s’hauria de crear estructures d’estat i això requeriria crear entre 50.000 i 70.000 llocs de treball”.

“Una Catalunya independent tindria 16.000 milions d’euros més que ara”.

Es podrien pagar les pensions?

“Les pensions dels jubilats les pagarien els treballadors en actiu en aquell moment”

“A Catalunya s’ha ingressat més de cotitzacions que el que es cobra per les pensions. Per tant, Si: n’hi ha per pagar-les”.

%s1 / %s2