La primera pedra

Escoltar

en directe a RAC1

Patrocinador
La primera pedra

El blog de La primera pedra Suscripció al feed RSS

Aixo es un escandol

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0524%2008h%20(Diumenge%2024-05-15)%20Aixo%20es%20un%20escandol%20(%20).mp3 Descarrega-te'l AIXÒ ÉS UN ESCÀNDOL: EL AFILADOR – FLOWTIME

24/05/2015

Vinga, va, després de l’onada de calor, el pelar-nos de fred, i la tromba d’aigua, respectivament, tornem-hi amb la bonança. Otra vez! Que deia Rita Barberà al balcó del Caloret. Ves que tot aquell discurs de vergonya aliena no fos una mena d’encanteri per fer tornar el temps boig. Aquella dona semblava que no hi era tota, però potser  sabia el que es feia millor que vosaltres i que jo. Tenia el pla de fer-nos ballar el cap dues setmanes abans de les eleccions a base de malediccions gitanes des de l’ajuntament, i amb un conjur meteorològic que només les bruixes entenen: el fred del verano, el fred de l’hivern, tenim que buscar l’arribada de, la llegá de, Festa Fallera. Bàsicament, el que hem de buscar és un llit i dormir-la, Barberà, amb urgència. Però vaja, ara que sembla que anem per bon camí, i per tal que aneu connectant amb el sentiment i tarannà estiuenc, us porto una novetat musical que és digna candidata a donar la murga a xiringuitos d’arreu. El grup és Flowtime, la cançó, el Afilador, i sí nens, sento comunicar-vos que l’afilador al qual fan referència és aquell que tots tenim al cap…al loro amb el tema…

Deixeu-me que segui bé perquè jo això, d’entrada, no sé com entomar-ho, tu. És d’aquells temes que arribes a la discoteca i te’l posen i és mandatori anar a la barra i demanar que et deixin l’ampolla de Chartreusse allà a la barra. Deme veneno que quiero morir. Vostè sap que això té 55 graus? Massa pocs! Per tots aquells qui no sàpiguen què és el Chartreuse, és una beguda que es van inventar els monjos cartujos que no tinc clar el que porta, però que si et cau a terra d’un setè pis fots allà una rampa de pàrking que travessa l’edifici sencer.  Monjos cartujos, vaia pinxos estaven fets, van barrejar orenga amb una ampolla de Barón Dandi, i visca la vida monacal. Una mica de sucre diu que tot ho fa passar. Però tornant a la cançó d’avui, d’entrada la cosa ja comença amb una amenaça i un temor comparable al relat més sinistre d’Alan Poe. Llega el afilador a la puerta de tu casa. Oblida’t de la boira d’Stephen King o d’un exèrcit de morts vivents. S’acosten en bicicleta uns paios carrer amunt, i et reclamen amb una flauta de chichinabo. Es un oficio que se está perdiendo, diuen. Gràcies al cel, perquè si el poble fos ple de gent donant la barrila amb aquest instrument acabariem tots que riute’n dels personatges de Twin Peaks. És l’equivalent castís a la flauta peruana, que hi ha gent a qui el relaxa, i d’altres que el cos els fa reacció i ja sortirien al carrer amb l’escopeta carregada, rotllo Michael Douglas a Un dia de Furia. Es posen al tren a tocar El Cóndor Pasa, per fer-te el trajecte més entretingut, i veus aquell tio assegut que se li comença a posar la cara vermella com una síndria, de la pura ràbia que li està venint. Dius Que passi el cóndor ràpid, perquè com l’enganxi aquest, ja ha begut oli. De hombres honrados, de hombres viejos. Si está tu mujer en casa, le tiraré los tejos. D’entrada, la perspectiva no seria precisament galdosa, que et vingui un iaio a tirar els trastos en dissabte al matí , i molt menys en pantalons curts i bicicleta. No sóc partidaria dels shorts a segons quina edat, i menys pedalant pels puestus, perquè entre les cuixes de paper pinotxo rebregat i la més que probable fuga d’alguna part del cos pel camal del pantaló, l’espectacle és digne del novè cercle de l’infern de Dante. Però no ens quedem aquí: ara que sabem que la invasió dels afiladors és imminent, sentim el missatge que ens porten…

Coge el cuchillo que pensabas que no iba, este empresario no te cobra el IVA. Estrofa que no sortiria precisament del Rimas y leyendas de Gustavo Adolfo Béquer, i que deixa clar que no cal ser del PP per cobrar en B. Ni en B, ni en ela geminada, perquè aquest afilador té pinta de no fer-li fàstics a res, tu. Si no portes pasta a sobre, aquest home accepta el cobrament en espècies, ja sigui en forma d’entrepans de mortadela o de les castanyoles de plàstic que et van tocar a la tómbola de Cunit. Voy a perforarte el agujero del cinturón. Dius no sé jo si això anirà amb segones. M’ho pot repetir? Allò que encara no t’has cascat el primer cafè del dia, i encara no tens clar si la situació requereix deixar anar el gos, o en tindrem prou amb fer-lo fora a base de plantofades amb la manguera del pati. Ay vaina loca, tu afilame el sable. Mueve tu culo, ya salen chispas. Molt bé, gràcies, queda aclarit. Sembla que aquest és un cas per l’equipo A, que no son els de la furgoneta negra, sinó les solterones seixantones del tercer primera, porta A. Queda clar que cap senyora voldria trobar-se mai un sàtir al portal de casa, però falta que se n’assabentin que n’hi ha un perquè baixi la tropa de marujes de l’edifici, que els falta escala per córrer. Embussament allà que sembla la Meridiana a quarts de nou del matí. Qualsevol excusa és bona per clavar quatre crits a primera hora, tu. Tu continua garlant, afilador, cava la teva pròpia tomba…


Con mi rueda pedaleo, y sin motor. Només faltaria que portant motor encara haguéssis de pedalejar, fill meu. Afila mi katana, afila mi cuchillo. Està bé, això, encara hauré de pagar jo per afilar-te a tu l’eixovar de ta tia. Però espera, que es coneix que s’ha adonat que potser el seu discurs era massa agressiu d’entrada, i ara se’ns posa romàntic i afluixa el to. Es posa romàntic, ja cal que ens calcem…

Afilame lo que yo tengo, mi niña bonita. Y ábreme, ya llega mi momento, tu prepárate. Quéda clar que una s’ha de preparar-se, si és que es vol enfrontar amb una trobada amb l’afilador. No només has d’agafar el moneder, sinó també els nunchakos i l’spray antivioladors, o en el seu defecte, l’oli de guindilla, per fotre-li pels morros. Fixa’t que s’havia suavitzat una mica, però de seguida s’embranca de nou, eh? Afila mi florete, afila això i allò, corta, pincha, pela, parte por la mitad. Ens ha colat allò de pela per allà al mig com qui no vol la cosa. Si us mireu el vídeo, que també, no té preu, surt per allà el tio pelant un plàtan a la platja, amb cara de Lo has pillao, Jezú? Sí, ho hem pescat fill meu. Potser a aquestes hores del matí fem cara de no ser prou cuites, però aquest tipus de subtileses les enganxem al vol. Heus aquí que a l’home que ens facilita les bombones de butà, popularment conegut com el butanero, li ha sortit competència, i de la dura.         No només competeixen al carrer, a veure qui aconsegueix que ens enganxem al prozac més aviat, a base de cops de clàxon al camió el primer, i amb la flauta màgica el segon, sinó que també hi ha rivalitat per decidir quin dels dos arrenca més calces a la paz de nuestros hogares. Me’ls imagino compartint pis, allò rotllo La extraña pareja, i compartint batalletes salsitxeres al vespre quan arriben a casa.

Desde San Andrés de la Barca! Acabáramos! Jo que ja tenia coll avall que aquest electro latino venia de terres llunyanes, i resulta que els tenim aquí al costat. Nostro Senyor ens agafi confessats, tenim l’amenaça a dos carrers, com aquell que diu. En fi, felicitats a Flowtime per crear aquesta cançó, perquè no només s’enganxa més que un caramel de toffee, sinó que a més lloa un ofici ben honrat i la llegendària i mai prou ponderada figura de l’afilador. Que per molts anys continui fent anar la flauta per les cases.

Imagen de previsualización de YouTube

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0523%2009h%20(Dissabte%2023-05-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Àlex Haro: “Calen matemàtics que transmetin passió per allò que expliquen”

24/05/2015

Segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’any 2014, els professionals formats en Matemàtiques i Estadística presenten la taxa d’atur més baixa. Aquest matí hem parlat amb Àlex Haro, professor titular del departament de Matemàtica aplicada i anàlisi a la Universitat de Barcelona.

haro

Hem parlat amb l’Àlex perquè ens expliqui que en pensa d’aquestes dades: “Potser hi ha poca vocació de matemàtics, però nous problemes necessiten noves solucions”. A continuació ha afegit: “Som molt creatius i pensem de manera diferent”.

Per estudiar matemàtiques és essencial tenir una sèrie de capacitats i aptituds: “Tenim una manera de treballar especial, i una capacitat de patiment particular per poder atacar un problema durant setmanes”.

Des de sempre la matèria de matemàtiques ha estat considerada com una de les assignatures més complicades per aprendre, i també és la matèria pendent de molts estudiants. L’Àlex considera que: “ La culpa que la gent es pensi que els matemàtics som uns caps quadrats és la manera d’ensenyar aquesta matèria”.

Segons ell calen matemàtics que transmetin “passió” per allò que expliquen: “Quan es fa plans d’estudi s’ha d’intentar que les matemàtiques estiguin relacionades amb el món que ens envolta i els  nostres temps”.

Apps i tecnologia

Tecnologia, amb @VictorEndrino: Cordons elàstics KnotBone

23/05/2015

Passejar pel Mobile World Congress no sempre vol dir trobar mòbils, antenes, cables i empreses que t’ajuden a rendibilitzar les teves aplicacions. Al congrés de mòbils també s’hi exposen i presenten gadgets i andròmines que de vegades poc tenen a veure amb la telefonia.

VAMBA1

I aquí en tenim un exemple. Es tracta d’una empresa anomenada Nite Ize que ja fa uns anys que ocupa un petit estand ple d’invents per facilitar-nos la vida. Aquí tenim un dels productes més curiosos del seu catàleg: el sistema KnotBone de cordatge de vambes.

S’ha acabat haver d’anar cordant-nos i descordant-nos les vambes cada vegada que ens les posem o treiem, perquè amb aquests cordons de plàstic elàstic, ens els cordarem un cop a la nostra mida i ens n’oblidarem.

Estan especialment indicats per vambes de córrer, per les d’anar al gimnàs, i fins i tot per les de portar cada dia. O per exemple, per donar una nova vida a unes vambes que teníem oblidades a l’armari. Això és el que em vaig proposar amb unes de velles que no em posava, i que justament tenien parts de color taronja, com els cordons que vaig rebre jo de mostra.

VAMBA2

El que cal fer primer (no cal dir-ho) és treure els cordons convencionals i posar els cordons del KnotBone com més ens vingui de gust. Un cop posats els cordons ens hem de posar les vambes per ajustar la força amb què cordarem la sabatilla.

VAMBA3

A continuació cal posar la peça de plàstic que mantindrà el cordó fixat amb la força que nosaltres decidim, i per últim, posar-li la peça que manté units els extrems dels cordons.

VAMBA4

I ja tenim Les vambes cordades, i així les hem de diexar. A partir d’ara, ens posarem les vambes i ens les traurem com si ens poséssim uns mocasins.

VAMBA MOSTRA

Els cordons KnotBone es poden trobar per menys de 9 euros a Amazon i a altres botigues en línia. En poques setmanes es podran trobar a grans cadenes de botigues, com Media Markt o Forum Sport.

Imagen de previsualización de YouTube
Apps i tecnologia

Tecnologia, amb @VictorEndrino: Wuaki.tv, televisió a la carta.

22/05/2015

Fa molt de temps que es rumoreja que arribarà a les nostres llars Netflix, la plataforma més coneguda al món de continguts televisius per internet. Però sembla que la copsa no acaba d’arribar, i mentrestant no ens n’adonem que disposem a Catalunya d’un portal amb milers de títols disponibles, tant de sèries com de pel·lícules, documentals, contingut infantil, etc.

Wuaki.tv és una web on pots veure novetats moltes i molt bones sèries (et pots veure tots els capítols seguits, si vols), pots veure pel·lícules que acaben d’arribar al mercat del DVD/Blu-Ray, i pots rescatar clàssics contemporanis que no trobaràs enlloc més. Per exemple, l’altre dia li vaig posar al meu fill Regreso al Futuro i Regreso al Futuro II.

A Wuaki.tv es pot optar per una subscripció bàsica a la seva selecció de pel·lícules i sèries (l’anomenada Selection) o comprar/llogar les pel·lícules i sèries cada vegada que les vulguem veure. La subscripció a Selection et dóna accés a gran part de l’oferta (a una selecció), que cada mes va incorporant nous títols.

SELECTION

series

Les sèries, si no vaig errat, es poden veure totes amb la subscripció a Selection, i amb avantatges afegits. Per exemple, la darrera sèrie que han incorporat, The Game, es va estrenar a Anglaterra fa poques setmanes i les van passant setmanalment per la BBC, de manera que els seguidors han d’esperar-se sis setmanes a veure el desenllaç. Doncs a Wuaki.tv ja s’ha estrenat i hi han posat tots els capítols a disposició dels subscriptors, i en exclusiva per a l’Estat espanyol. De manera que aquí som els privilegiats que l’hem pogut veure acabar abans fins i tot que els propis anglesos.

El subscriptor de Wuaki.tv pot accedir a veure les pel·lícules i sèries des de l’ordinador, des de dispositius mòbils, des de televisors intel·ligents o a través de Chromecast.

En conclusió, Wuaki és una opció molt recomanable per als amants de les series, del cinema a casa (la majoria dels títols es poden veure en alta definició), per a les famílies amb nens i per als cinèfils que gaudeixen recuperant produccions antigues.

El preu de la subscripció oscil·la entre els 5 i els 7 euros en funció de l’oferta que et puguin fer si tens la sort de trobar-te amb comercials de Wuaki pel carrer o si alguna empresa t’ofereix la subscripció a preu especial. És qüestió de buscar oportunitats per internet.

Imagen de previsualización de YouTube

Aixo es un escandol

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0517%2008h%20(Diumenge%2017-05-15)%20Aixo%20es%20un%20escandol%20(%20).mp3 Descarrega-te'l AIXÒ ÉS UN ESCÀNDOL: LA MADRE DE JOSÉ – EL CANTO DEL LOCO

17/05/2015

Heus aquí que avui tocarem un parell de temes importants: el de l’amistat entre mascles, i el de les hormones adolescents, que entren en estat d’ebullició al punt i hora que els passa una MILF per davant. Què dic en ebullició, es posa la maquinària en marxa allà baix que va Ferràn Adrià per esferificar-ho, tot allò, i li peta a la cara. No vulguis que això et passi mai, que ho he vist per l’internet i la cosa té pinta de requerir tres pots de KH-7 i dues pedres pómez per treure-t’ho de sobre. Una MILF, per tots aquells qui hagueu viscut a Saturn els últims vint anys, és, com les seves sigles indiquen, una mare a la que voldries convidar a una Fanta, i sembla ser que el vocalista del Canto del Loco està boig per endur-se la madre del tal José al bar de la cantonada. Escoltem la intro, a veure com encara l’assuntu de cara a explicar-li al seu millor amic que aquí hi ha hagut tomàquet, i no precisament de la marca Orlando…

Oye José, escúchame, que no lo hice queriendo, que yo te fuí a buscar y me lié, diu el tio. Típica excusa del mal pagador, i també del que t’ha fotut les banyes i tira pilotes fora. Quants cops haurem d’escoltar la típica frase del: jo t’anava a buscar a tu, però em vaig trobar no sé qui, del no sé qui al no sé què, i me lié. El me lié acostuma a voler dir que va acabar amb els abanderados als turmells en un descampat de mala mort on no hi treuen el nas ni les rates, per por del que puguin ser testimonis, amb vaia usté a saber quina lagartona de mig pèl. Lagartona a la qual, per cert, m’agradaria saludar i felicitar, perquè mentre ella està gaudint la vida i la joventut pels descampats foscos, nosaltres estem fent el pardillo a casa mirant el rosco de Pasapalabra. Que yo te fui a buscar y me lié, POR CIERTO, QUÉ DIA MÁS BUENO, diu el tio amb tota la catxassa. Comences malament, Dani Martín, si el que vols és amansir les aigües amb el teu millor amic José, però continuem escoltant allò que ens explica, perque l’amistat entre dos homes és important, però més important és el safareig, i sembla ser que aquí n’hi haurà del del bo…

Tal que la cosa va anar de la següent manera. El Dani Martín que arriba a casa del tal José, i surt la mare, que pel que veiem al vídeo, sembla la ninfòmana aquella que sortia a la sèrie de l’hotel 3 estrelles del Tricicle. O això, o ha passat pel barri xino i li ha caigut a sobre tota la roba que hi havia als estenedors del carrer. Surt aquella paia en lligacames i sostens de blonda barata: Bones tardes amics meus tots. Què se les ofrece? Clar, aquell adolescent, santa innocència, es queda amb la boca de pam, que li podies haver entaforat tres melons de cantalup a dintre, no sap com ni quan però ja és dintre del xalet, tu, amb aquella senyora espatarrada al sofà, que s’hi ha deixat caure com qui no vol la cosa. Sats aquella tàctica suada de fer veure que t’entrabanques? Ai, que he caigut damunt del llit i se m’ha obert la camisa. Que ho has vist? No. Doncs pera que ho torno a fer, a veure si em donen el Goya a la mejor secundaria amb les calces on fire. És ben trista tota aquesta picaresca de saldo, però acostuma a funcionar en un 90 per cent dels casos, perquè el tio, tot i que ens veu venir d’una hora lluny, prefereix fer-se l’orni, i a caballo regalado, o dona que se’t col·loca damunt del sofà panxa amunt com un pollastre a l’ast, no le mires el dentado. Revivo aquel momento que me hizo perder esos pocos papeles que yo pueda tener. No n’hi ha per menys, fill meu, a aquestes edats, que l’únic torrat que et menges és fent anar el google i el paquet de kleenex a la velocitat de la llum, tu diràs si no era allò per fer festa grossa. I la va fer!

La madre de José me està volviendo loco, y no la voy a dejar porque lo siento y siento todo. Quina contradicció, quina paradoxa del temps i l’espai. Tu què has de sentir, rata pinyada? Tu l’únic que sents és que la vas haver de guillar ràpidament abans no arribessin el marit i el fill, fill que per cert, és amic teu, i a qui estàs deixant en estat de catatònia permanent amb aquestes escandaloses declaracions. En què quedem, nen? No la voy a dejar porquè lo siento. Visca la Pepa, i espera’t que venen les excuses: Qué culpa tengo yo si la puerta no la he abierto? Que era la madre de José que queria que entrara dentro. I vaia si hi vas entrar, fill meu, només podries haver entrat amb més ímpetu si el mateix Tortell Poltrona t’hi hagués enviat disparant-te des d’un canó. Això es demostra a la següent estrofa de la cançoneta, quan no cal ser el detectiu Colombo per copsar que potser la mare del tal José sí que va més calenta que la gallina que va aprendre a nedar per fer-s’ho amb els ànecs, però a ell de fal·lera tampoc no n’hi mancava. Atenció a les proves incriminatòries finals…

Subí las escaleres del humilde chalet con su madre en mis brazos rodeándome. Demana-li a un adolescent que t’ajudi a carregar una cadira al primer pis, que ja veuràs on t’engega. Tot són ais, uis, em fa mal aquí, la mandra per allà. Ara bé, per carretejar una paia amb el forn preescalfat a 220 graus, que li entafores una pizza congelada sota el picardies i en dos segons et surt el salami carbonitzat, els falta temps, escolta, sembla que s’han cascat tres ampolles de Quina San Clemente de cop. A pes mort que se la va carregar, com una saca de patates, per dur-la a l’habitació que, assumeixo, era al primer pis, però que pel mateix preu podria haver estat fotuda a la baconada del Big Ben, que ell hauria pujat igual de ràpid, així li saltessin guspires de les cuixes i es luxés la cadera. Tumbado en esa cama vi a mi amigo José, en un portarretratos mirándome. Quin percal, la desvergonya total, el recopetín. Ell allitant-se amb la mare i el fill mirant-s’ho en fotografia, amb la cara de soca. Ahora no duermo bien, lo hice casi obligado, no sabia qué hacer. No sabies què fer? Obres la porta de la nevera, li passes una bossa de pèsols congelats, i que se’l posi allà on més servei li facin, i amb un bona tarda, senyora, quedes com un rei. Però què vols fer-hi, la carn és dèbil, sobretot la de burro. Fue un momento muy duro, él lo va a entender. Segurament. Després de passar pel psicòleg i trencar-te els morros. Remata Dani Martín, que és tard i vol ploure…

Mira tío entiéndeme, que no soy un mal tio, lo hice con cariño. Tu ves donant detalls, fill meu, perquè l’altre tingui malsons d’aquí a l’agost. No quiero que pienses que de ti me río, que me gusta tu madre José! Exclama. A més, no ho hem escoltat, però ja us ho dic jo, just abans d’aquesta declaració d’intencions de chichinabo, diu: Hasta las diez de la mañana dale que dale José! Com dient, chincha rabiña, i ara quan ta mare et faci un petó, ja saps on ha posat el nas abans. En fi, què voleu que us digui, que l’adolescència és dura no és cap secret, i amb amics com aquest, ja cal que us cordeu els cinturons i us prepareu pel llarg viatge a Ítaca, que ve a ser una metàfora pel dia que finalment se t’inflen els nassos, li fas una cara nova al Dani Martín, i madures de cop tal i com a ell li estan saltant els empastos. Tal com li salta a ell el queixal et canvia a tu la veu. Ja ets un home, felicitats. A la mare no li serà tan fàcil llegir-li la cartilla, però és que una mare és una mare, i se l’ha d’acceptar, tant si crema les llenties com si li agrada sortir al balcó disfressada de La Maña al Molino. En el fons, tot ho fan pel nostre bé.

Imagen de previsualización de YouTube
Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0517%2009h%20(Diumenge%2017-05-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Míriam Santamaria: “Catalunya té de tot per gaudir la meteorologia”

17/05/2015

Avui ens ha visitat la filla pròdiga de La Primera Pedra, la Míriam Santamaria per parlar juntament amb en Ramon Bartolí d’aquest temps boig que tenim al país.

Míriam Santamaria i Jordi Margarit

L’onada de calor estiuenca que hem patit aquesta setmana ha fet pujar els termòmetres a temperatures fins ara mai vistes en un mes de maig, amb registres de més de 35 graus. Divendres van baixar considerablement les temperatures, aquesta baixada ha estat motivada per una entrada d’aire continental europeu.

La meteoròloga ens ha explicat que aquesta calor “és inusual” i un indici clar que la calor cada vegada arriba abans. Tot i que és un episodi puntal, “el canvi climàtic és una evidència”, ha afegit Santamaria. Davant d’aquesta onada de calor, es recomana reduir les activitats al sol, beure més líquids i cuidar l’alimentació.

A més, la calor ha deixat pèrdues de fins al 40% en la collita  de cereal en la producció d’ordi, del 30% del blat i del 40% en altres cereals. Les pèrdues de producció repercutiran a les butxaques del consumidor, “menys collita, més puja el preu”, “Els que ho notaran més són els pagesos”, ha afegit en Bartolí.

Aquesta setmana vinent les temperatures gaudirem de temperatures normals per l’època, “es notarà sobretot a l’interior del país”, ha dit Bartolí. A més, hi ha previsió de pluja que ajudarà a “netejar la pols que ha deixat l’onada de calor aquesta setmana”. No obstant això, Bartolí ha dit que: “Serà difícil salvar les collites, han quedat molt malmeses”.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0516%2009h%20(Dissabte%2016-05-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Josep Maria Cadena: “El periodisme és una forja on s’hi pot fer una clau per obrir, o una clau per tancar”

16/05/2015

Avui hem parlat amb el periodista i escriptor Josep Maria Cadena guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2015. Cadena ha estat reconegut “per la seva dilatada trajectòria en l’àmbit de la crítica d’art i especialment per la seva contribució a l’estudi, la difusió i l’anàlisi del periodisme gràfic català, des dels autors de les primeres revistes del segle XX fins als més contemporanis”, com ha anunciat Carles Duarte, el president del CoNCA.

Cadena ha practicat gairebé tots els gèneres informatius i d’opinió a la premsa diària, ràdio i ocasionalment televisió, però amb preferència en els mitjans amb suport de paper.

Aquest matí li hem demanat que ens expliques què és per ell la professió de periodista, Cadena ens ha dit que un periodista ha de ser: “Un home de fer feines, al servei de la societat. Nosaltres volem transmetre als altres la realitat, la pregunta resposta, la transmissió d’emocions ha de ser el que els mogui”.

El gran problema del periodisme segons Cadena és que: “ Moltes vegades se’ns acusa de treure titulars manipulats i treure declaracions fora de context. En determinats moments se’m va demanar editorials i articles on jo complís amb el que ells volien”.

En l’actualitat, l’aparició de les noves tecnologies ha permès la immediatesa i han aparegut nous canals de difusió com són les xarxes socials. Cadena creu que: “La immediatesa demana una gran capacitat de pensament”.

A més, hem volgut saber d’on prové el seu interès i coneixença pel món de  l’art. Cadena s’ha definit a ell mateix com a “autodidacta” i de seguida a afegit:  “Tinc més mancances que coneixements”. No obstant això, ens ha explicat que des de petit va sentir curiositat per l’art, mentre observava detalladament els quadres que tenia penjats a casa, i posteriorment amb les vinyetes de les revistes d’humor.

Finalment, descriu el moment polític actual com una falta d’entesa: “Hi ha mala idea i no se’ns entén o no se’ns vol entendre. No ens respecten els nostres legítims drets de manifestar-nos”.

Apps i tecnologia

Aplicacions, amb @victorendrino: Glovo. Encàrrecs exprès via mòbil.

15/05/2015

GLOVO

Arriba el servei que, com creixi, ja us puc assegurar que tindrà al darrere desenes d’empreses de missatgers per intentar destruir-la.

Alerta perquè arriba GLOVO, una aplicació gratuïta que t’ofereix el servei de fer-te l’encàrrec que tu li demanis (no, sicaris, no). I t’ho fan en menys de 60 minuts, i per un preu únic de 5,50€ (més el preu del que calgui comprar).

GLOVO MOVILS

És a dir. És el sant de la iaia i t’has oblidat de comprar-li les flors. Doncs demanes a Glovo que et vagi a comprar les flors i les dugui a la iaia per tu.

Que tu tens una còpia de les claus del cotxe però no pots sortir de la feina per dur-les a la teva parella, que les ha perdudes? Doncs hi envies un glover i ell te les passa a buscar i les durà al despistat del teu company.

Es pot anar a recollir una compra al mercat.

I això ho pots demanar a través de l’aplicació o fins i tot per whatsapp, a un número que ells et donen a la web. Aleshores t’atenen immediatament i en temps real i et fan l’encàrrec. Arriben a tot Barcelona ciutat.

Imagen de previsualización de YouTube

I per cert, qui tingui temps lliure es pot apuntar per ser glover i guanyar-se uns eurets.

@victorendrino

Aixo es un escandol

- http://www.racalacarta.com/download.php?file=0510%2008h%20(Diumenge%2010-05-15)%20Aixo%20es%20un%20escandol%20(%20).mp3 Descarrega-te'l AIXÒ ÉS UN ESCÀNDOL – MIX DE PAQUITA LA DEL BARRIO

10/05/2015

Heus aquí que avui ens centrarem en una dona que mereix secció completa i megamix de cançons. Si no la coneixeu, permeteu-me que us la presenti, perquè les seves melodies són molt útils en situacions d’emergència. Un cop l’hagueu escoltat, apareixerà per sempre més en els moments de necessitat, tal i com apareix aquella espelma revinguda al calaix més tronat de casa quan hi ha una apagada general, o aquell torró de Xixona oliós una tarda d’agost al rebost de la cuina en ple diumenge, quan tenim ganes de dolç i està tot tancat i dius què cony, bon nadal, i feliç any nou, i t’ho casques allà, en calçotets i a ple sol, amb el gos mirant-te com dient: ja no es pot caure més baix, aquesta família ha tocat fons. Doncs precisament per quan hagueu tocat fons són les cançons de Paquita la del barrio, experta a trobar les paraules que busqueu quan la vida us ha donat llenya per tot arreu en qüestions sentimentals. Que no trobeu maneres originals per definir la vostra parella? No cal patir, teniu a un click del youtube a l’Arturo Pérez Reverte de l’insult!

Espectro del infierno, maldita sabandija, cuantodaño me has hecho. Oju que arriba la Paquita, amb aquella calma que té el ritme de ranxera, a poc a poc, però implacable, i encara no ha acabat. Ataca, Paqui!

Porque un bichorastrero, aunsiendo el másmaldito, comparadocontigo, se queda muychiquito. Rata de dos patas, te estoyhablando a ti, diu, per si l’aludit estava massa enfeinat mirant el Rosco del Pasapalabra i no s’havia percatat que la del Barrio se li acostava per darrere, preparada per buidar el pap. I que aquesta artista mexicana us aparegui per darrere, deixeu-m’ho dir també, ha d’impressionar. Tota ella és com una mena d’Omaíta de Los Morancos, cabell ros curt i crepat de Son Goku quan ha superat la fase del superguerrer que esculpeix cada matí, imagino, amb tres pots de laca i dos de nata muntada Pascual, vestit de lluentons i bijuteria de bazar oriental, i el diàmetre del planeta Saturn. Se la podria dibuixar perfectament amb un compàs, és una mena de King Àfrica versió tieta Pilar, farta dels homes i disposada a escopir granotes cada cop que un mascle se li posa a tiro. Com la hem de culpar, si segons explica, li han fet la vida impossible? Ella és bona persona, però ells van tibant de la corda, s’aprofiten de la seva paciència, i al final, passa el que passa…

Sí senyor, perquè si has de posar les banyes, més val que sobri que no pas que en falti, aquí no ens hi posem pas per poca cosa. Un cop ja ens hem posat de peus a la galleda, aprofitem la tarda sencera, i demà ja hi haurà temps per penedir-nos-en. La Paqui, però, no es penedeix de res, ans al contrari! Li falta entrar a casa amb un megàfon perquè el marit sigui conscient que li acaba de fer el salt tres cops. Tres, i per si anava fluix de la oïda, li deixa anar la seva frase marca de la casa. Me estàs oyendo, inútil?

Me estàs oyendo, inútil? Bueno para nada, pa purasvergüenzas. Que al català vindria a ser un estàs al cas, tros de penco? Que no vals ni per amagar-te al contenidor de la brossa orgànica. Sàpigues que potser la teva dona té prou papades com per fer-ne tres safates de mandonguilles, però al llit encara és àgil, i tipa i cuita que tu et passis les tardes fent solisombras al bar, ha decidit plantar-se damunt del matalàs del primer bandidu que li ha sortit al pas i fer tres salts mortals que ni el Gervasio Deferr amb un parell de termos de Nescafé a sobre. I és clar, ara aquell tio, que és un bitxo, en veure que la perd, tot són t’estimos i no passa res. El que passi o deixi de passar ara ho decidiré jo, diu la Paqui, que un cop li han tret la pols de la xemeneia, sembla ser que ho veu tot molt més clar…

I com que això d’allitar-se amb algú és com anar amb bicicleta, que un cop t’hi poses no és qüestió de perdre la pràctica, no fos cas que ens rovelléssim, la Paquita també és experta en tirar la canya a tort i a dret. Perquè les dones de tant en tant també ens llevem amb ganes de matraca, nenes, apunteu-vos com deixar-li ben clar a la parella que aquesta nit portem calces comestibles i que al llit s’hi acaba d’obrir el buffet self service…

No te hagas el educado, si estàs queriendoconmigo, atáscateahora que hay modo. Vine cap aquí i desenfunda, que avui estic de bones, i això només passa un cop a la vida, com el cometa Halley. Sí senyor, si algun cop aneu a Mèxic i voleu tema, heus aquí el vocabulari que heu d’emprar. Atáscateahora que hay modo. Quina expressió tan bonica i gràfica. De la mateixa manera que existeix el desatascador de tuberias, el que ara mateix necessitem és que se atasque tot plegat.

Piérdeme el respeto, demana la Paquita. És comprensible, tot sigui dit, la reticència inicial d’ell, perquè sabent com les gasta l’artista, qualsevol s’arrisca a baixar-se els pantalons. Aquesta t’enganxa amb el cul a l’oreo, i encara es treu la sabatilla i et deixa les galtes escalivades. De fet, al cap d’un moment, i com que ell no reacciona, la del Barrio ja comença a perdre la paciència i no es pot contenir…

De fet, aquest és un punt culminant al videoclip, quan ella és damunt l’escenari cantant, amb un vestit de lentejueles blanc, que sembla el ninot de Michelín brillant al sol, i un galant de pel·lícula li porta un ram de roses vermelles, que ella li fot pel cap sense contemplacions. Me estàs oyendo, inútil? Piérdeme el respeto!!! Ja ho veieu, companys, aquesta dona canvia d’idees tal com bufa el vent. Fa cinc minuts li estava dient el nom del porc, acte seguit l’engegava a regar i se n’anava de farra amb el carter, i ara li diu que es deixi de galanteries, i que té tres segons per despullar-se i mirar de trobar-li la fava del tortell, o s’exposa a que li caigui a sobre una pluja de nates li aplaudiran les orelles tres setmanes seguides. Ja ho diuen, que a les dones, qui les entengui, que les compri. Us farà més profit comprar-vos el CD dels greatesthits de Paquita la del Barrio, i mirar de desxifrar aquest Codi da Vinci en la tranquil·litat de vuestroshogares. Poseu fil a l’agulla, que no és tasca fàcil!

Imagen de previsualización de YouTube Imagen de previsualización de YouTube Imagen de previsualización de YouTube
Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0509%2009h%20(Dissabte%2009-05-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l

09/05/2015

El 28 d’abril, unes hores més tard que despagués la Progress-59 va entrar a l’òrbita equivocada i va deixar de respondre als enginyers russos. L’agència espacial russa va informar que la nau de càrrega Progress, va perdre el control quan viatjava a l’Estació Espacial Internacional (EEI), i  va caure aquest divendres en l’oceà Pacífic.

Aquest matí hem parlat amb Jordi Gutiérrez, professor i investigador de l’Escola d’Enginyeria en Telecomunicacions i Aeroespacial de la UPC per parlar d’aquest fenomen.

Li hem preguntat sobre el perill què suposa que els fragments de la nau caiguin sobre la superfície de la terra: “Hi ha perill, però mai una persona ha rebut l’impacta d’un objecte artificial”.

Ens ha explicat també que des del punt de vista ambiental l’impacta és “mínim”.

No obstant això, hi ha una certa preocupació per la saturació de l’espai: “ Estem embrutant no només la Terra sinó que hi ha dos milions de quilos de ferralla que envolta l’espai, matèria inactiva i inútil. Poden xocar entre elles, i aquestes col·lisions poden provocar un núvol perillós pels satèl·lits que han de funcionar”.

No hi ha ningú que estigui retirant aquestes escombraries especials, l’únic servei de neteja que hi ha és natural, ja que com ha expressat Gutiérrez, “anar a l’espai és molt car”. Ha esmentat també que: “Per sota dels 500 quilòmetres, l’atmosfera ajuda, però a més alçada els objectes no cauen perquè l’atmosfera és més tènue”.

Així doncs, estem davant d’una situació d’irresponsabilitat alhora de col·locar ferralla a l’espai: “S’ha produït un núvol de restes que potencialment és molt perillós”.

Finalment ha afegit que “Tot allò que passa a l’espai és difícil de demostrar. Potser hem traspassat un llindar i encara no ens n’hem adonat”

%s1 / %s2