La primera pedra

Escoltar

en directe a RAC1

Patrocinador
La primera pedra

El blog de La primera pedra Suscripció al feed RSS

Aixo es un escandol

Això és un escàndol: Así soy yo – Kiko Rivera

28/06/2015

Molta conyeta amb això, però la cançó que toquem avui va ser un pilotasso; en el seu moment, número u en descàrregues a itunes, i encara ara segur que la posen a les bodes de postín, just quan la tieta Tere s’ha cascat la penúltima ampolla de cava, decideix fer-se la sexi a la pista amb el vestit a l’alçada de les aixelles per escalfar motors amb el marit, i l’únic que aconsegueix és que aquest es tanqui al lavabo tota la nit amb un atac de vergonya aliena. Senyores grans fent twerking als convits de boda, tot un tema que ja parlarem un altre dia. És un error menysprear el tema de Kiko Rivera només perquè sigui fill de la Pantoja i les etxures del seu cap recorden les d’una xirimoia que t’ha caigut del carretó de la compra tres cops pel carrer. Ja al primer compàs t’adones que allò està al nivell de grans artistes internacionals. Per exemple, allò tan efectista i meravellós de començar amb un piano, per donar-li èpica abans no arrenqui la cançó. Recordem com ho feia Meat Loaf…

Oh, quin tros d’entrada! Aquesta és d’escoltar-la a la ràdio del cotxe en una nit de tempesta i cantar en planil Divo, que si tens la pega que et retrati un radar, doble mala sort: Pel tros de multa, i pel fart de riure que es fan quan imprimeixen la teva foto, el ridícul més espantós. CelineDion també és amiga de començar algunes cançons així, en planmomentazo. Ara us en posaré un exemple, i pareu bé la orella, perquè les notes són exactament les mateixes que fa servir Kiko Rivera. Aquesta és la Celine…

I aquest és el bala perduda del Rivera…

Verge Santíssima, ens recita tota la fitxa tècnica del llibre, per si som de cal justet i només amb la cançó no pesquem el complicat missatge de tot plegat. S’ha d’entendre, però; segons quin jovent, el target d’aquest senyor, té l’encèfal més pla que un coc d’espinacs. Kiko Rivera, diu, amb una entonació com d’estar cansat i emprenyat fins i tot abans de començar. Fins i tot a ell li fa mandra posar-s’hi, escolta, aquest home s’hauria de desplaçar per la vida en un llit d’hospital, d’aquells amb comandament a distància, per si en un moment donat s’ha d’incorporar per agafar la capsa de polvorons d’estepa de la lleixa de la cuina. És l’antítesi de David Bisbal, que quan es desperta al matí no obre els ulls, li clava una patada voladora a la paret que se’n va directe al celobert de l’edifici. De petit va caure en una marmita de tabasc i encara li dura l’efecte, es mou més que el salvaslip d’una coixa. Però parem atenció a la lletra d’aquesta tonada. Kiko Rivera, cantándole al amor. Esto va directo a tu corazón. Més aviat va directe a la part del cervell responsable de la vergonya torera, però endavant. Dedicado para ti, princesa de mis sueños. Esto se llama, así soy yo. Està molt bé que ho aclareixi, no fos cas que ens penséssim que estàvem escoltant Les quatre estacions de Vivaldi. Ràpidament sortiríem del nostre error, és d’agrair aquest apunt final. M’agrada molt aquesta mena d’intro, i estaria molt bé que tothom la posés en pràctica. Quants disgustos ens estalviaríem, per exemple, en una cita a cegues, rotllo meetic. Et trobes amb un tio al restaurant, t’asseus. Joan Morales. He vingut a arrambar cebolleta. Un cop hagi demanat tres postres i m’hagi cascat dues ampolles de Lambrusco, faré veure que m’he deixat la cartera a casa. Dedicado para ti, que sembles facilona, a veure si hi ha sort i demà quan em llevi ja has desaparegut saltant per la finestra. O en el cas de les dones: Mireia Rovira. Cantándole a la cara de pòtol que tens. Potser ens acabem de conèixer, però porto totes les meves andròmines personals al bolso, i si comets la temeritat de dur-me a casa, les instal·laré a la lleixa del teu lavabo, i demà al matí tindràs ma mare instal·lada al menjador per sèculaseculòrum. Esto se llama, asísoyyo. Tu no la pots cantar, perquè a partir de demà et xuclaré la personalitat i l’alegria de viure. Mira què fàcil que ens seria a tots evitar el desastre, si fóssim una mica més com en Kiko Rivera.

Tu me haces volar, para ti el mundo entero te voy a regalar. Mireu-vos el vídeo, si és que teniu ganes d’investigar expedients X, com ara el de què hi fa una noia que no sembla haver-se picat al cap amb la cantonera del llit abraçant-se amb el Rivera a la cuina de casa, o l’encara més sorprenent enigma que ens mostra un Kiko pispant trossos de pastanaga mentre ella els va tallant. Veure el fill de la pantoja endrapant vegetals és un shock pel sistema, però les aptituds interpretatives del xicot no serien pas les de Marlon Brando, i a la que es posa el tros de pastanaga a la boca fa una ganyota, com aquell qui ha anat al bosc i es trinca allò que es pensava que era una oliva negra de terra, per adonar-se un segon massa tard que el prat és ple de cabres. Va, fot-li la tornada, a veure si ho fem anar tot avall…

Asísoyyo, complicado y aturdido. No es defineix més, no fos cas que el parell de neurones que té li esclatessin dins el cap. Diu Kiko Rivera, fes una cançó que et descrigui per sadollar les incògnites de les fans. Complicado y aturdido. I què més? Res més. Et sembla poc? Home, aquesta definició podria perfectament pertànyer a la d’un cromanyó que s’acaba de clavar un cop al dit petit del peu amb la pota de la tauleta de nit! Reunión de crisis! Ja em tens a tot aquell equip creatiu anar omplint espais de la cançó amb trompetes, frases ensucrades i demés gaites per donar-li una mica de forma, a tot plegat.

Oye nena, no lo piensesmás. Al vídeo oficial, la noia mona es passa les hores tancada a casa, mentre ell va amunt i avall, fent bolos, bregant amb els paparazzi, i fent posturetes on vol assemblar-se a Ricky Martin, però més aviat sembla l’escultura d’un moniato feta amb plastilina per un nen de P3. Deixeu-me aprofitar, però, per dir que la naturalitat d’aquest xaval és de lloar. Amb aquella samarreta de tirants, i l’esquena peluda, que sembla que hi porta grapades tres alfombras de Crevillente, allà darrere. Doncs mira, què voleu que us digui, jo prefereixo un tio que sembla que s’acaba de revolcar pel terra d’una perruqueria, que no pas les modes aquestes que es porten ara, on els homes abans de sortir al carrer es suquen en una banyera plena de cera calenta. Tot depilat, semblen pollastres a l’aparador de la plaça, amb aquelles celles, que no sé si estic parlant amb el veí o amb el senyor Spok abans de sortir a l’escenari del Molino. Que cadascú faci el que li vingui de gust, només faltaria, però espècimens com el Cristiano Ronaldo, que sembla un màdelman rostit a temperatura pollastre a l’ast, a mi en particular em posen els pèls de punta.

Imagen de previsualización de YouTube

Atenció al moment ranci del minut 2.20 del vídeo, quan fa veure que es discuteix amb la nòvia perquè aquesta no pot assumir el ritme de vida i el nivell de feina que té aquest home, discussió que presideix un quadre en blanc i negre de Paquirri, al cel sigui, mirant-los de gairell com dient: Per favor, acabemos con esta farsa. Doncs mira, dit i fet, la secció s’acaba aquí, perquè d’allà on no n’hi ha, no en raja. Aquesta cançó no tindria precisament l’estructura dels Pilars de la Terra, per tant, i gràcies a Déu, en aquest comentari de text ja està tot el peix venut.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0627%2009h%20(Dissabte%2027-06-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Toti Valés: “Cap muntanya mereix una vida”

27/06/2015

L’expedició del  centre de tecnificació d’Alpinisme de Catalunya (CTAC) desplaçada a Kirguizistan va aterrar ahir al migdia a l’aeroport del Prat, després de la  mort, diumenge passat, de 3 membres del grup, que van ser sorpresos per una allau. Aquest matí hem parlat amb Toti Valés, cap d’expedició i director del CTAC.

El CTAC forma alpinistes de primera, per entrar es necessita un nivell alt: “Durant 2-3 anys mirem de donar una formació que els permeti ser part de l’elit de l’alpinisme, però no podem oblidar l’alt risc que això implica, i sempre resem perquè l’any vinent continuem sent els mateixos asseguts a la taula”.

Encara no se sap del tot segur el que els hi va passar, Valés ens ha explicat la principal hipòtesi: “ Ells van començar a escalar, feia molta calor, van rebre cops i els queien coses, i l’accident es va produir de baixada. Va caure una cornisa per culpa de les altes temperatures”. Seguidament ha afegit que al llarg de la seva vida ha fet molts cursos d’allaus, però amb l’experiència ha aprés que una allau és “imprevisible”: “El 100% dels alpinistes alçarien la mà si els demanessis si algun cop han estat a punt de morir a la muntanya, però cap muntanya mereix una vida”.

Valés ens ha dit emocionat que mai havia viscut un accident tan greu: “Tot i no sentir-me culpable i no creure en Déu, en aquella muntanya vaig resar moltíssim per tal que estiguessin vius” Finalment ha afegit: “No crec que mai més m’atreveixi a afrontar un projecte i una responsabilitat semblant”.

Aixo es un escandol

Això és un escàndol: Te informo/Desnúdate – Grup Sándalo

21/06/2015

Ara mateix, així en fred, si us parlo del grup Sándalo, i us dic que eren un trio que feien versions de cançons prou conegudes en plan mig rumbero, mig flamenc, amb un parell de matats al darrere amb un orgue tipus camela i una trompeta, segurament us quedareu iguals. Això passa perquè la natura, que és sàvia, sap que la vida és molt llarga per anar carregant traumes innecessaris, i ha dissenyat el cervell de manera que totes les merdes superflues se’n vagin automàticament a la paperera de reciclatge cada X temps, evitant així que perdem la xaveta en un món ple de tenebres que, segurament, governa Camilo Sesto i el seu Mola Mazo. De tant en tant, però, convé fer una mica de cutre antropologia musical per comprobar que efectivament, el ser humano es extraordinario, i el grup Sándalo n’és un exemple perfecte. Atenció: Recordeu el tema Informer, d’Snow, un tio canadenc mig rapper mig reggae que no era ni chicha ni limoná, i a més tenia cara de bibliotecari en hores baixes afiliat al canal red tube? Si és que no, refresqueu memòria…

Aquesta cançó va ser mega hit mundial, però la gent que d’anglès rasca poca bola, es clar, tenia problemes per copsar la lletra i entendre un borrall d’allò que l’artista ens volia dir. Solució? Que tres capsigranys que es pensen que my tailor is rich vol dir que el lavabo està al fons del passadís a mà dreta en facin una versió eròtico festiva prou fàcil com perquè la pugui cantar el meu cosí després de trincar-se tres cartrons de sangría Don Simón. El resultat va ser aquest…

Verge Santa, és per dur-los al Tribunal de la Haya enganxats pel ganyot, tot i que no sé jo si als Països Baixos estan preparats per processar una cosa tan bizarra. A saber, tres tios, un a qui no li aniria malament saltar-se algun sopar, l’altre que se suposa que és el guapo i té cara de no hay nadie al volante, però la palma se l’emporta el tercer, rodó com una ceba, cabell arrissat i cua, que tot i el seu diàmetre fa gala d’una agilitat prodigiosa, saltant per l’escenari en una enigmàtica coreografia que vol ser una barreja entre Joaquín Cortés i MCHammer. Crisol de cultures allà sobre, la gent del públic, evidentment, amb la mandíbula a terra. Te informo, que es esta nuestra rumba y te menea, así se bailotea. Sí senyor, aquest ha de ser l’ambient que s’ha de respirar en una discoteca. Entres a un antru i sona això, i els peus ja se te’n van sols a posar el cap dins d’una jerra d’aigua de valència. Això promet.

Imagen de previsualización de YouTube

Quin furor, quina emoció, entren aquella colla a la discoteca com un crio al Museu de la ciència, tot ho volen tocar. Mira esa rubia que buena que está, y la morena que viene detrás. No donen l’abast, els va la bragueta boja, com quan acostes un imant a una brúixola. Te informo, que es esta nuestra rumba y te menea, y así se bailotea, baila baila baila mira mi prima como salta y se menea, también lo bailotea. Que pesats! Baila baila baila, mira mi prima. Deixa’m estar, o ballo, o miro a tu prima, les dues coses no són compatibles, perquè la teva prima fa venir cagalera. Mira mi prima como salta y se menea. Van amb amics, s’han endut la cosina lletjota, i volen vendre la moto tant sí com no. No seria pas tampoc una frase ideal a l’hora de fer de casamentera. Si vull enrotllar ma cosina amb algú, l’útim que li dic a aquest algú és mira mi prima como salta pels puestus. Qualsevol home amb els cables a puestu, li dius això, agafa la jaqueta i se’n va per on ha vingut, a no ser que sigui el seu dormitori un parc temàtic del Circ de Soleil, que de tot hi ha, a la vinya del Senyor. Els Sándalo, que són de ment prodigiosa, en deu segons ja han escanejat el local i tramat un pla infalible. Jo em pensava que miraven d’embolicar la famosa prima amb algú, però la trama és encara pitjor del que em pensava. Oju el tio de la cua arrissada i la panxa de barril de sidra, que de cop agafa un megàfon d’aquells d’hostessa d’entreteniment de creuers i ens rapeja la següent infàmia…

Yo sí lo voy a dar, escucha el lío que te voy a montar. A veure, espera que m’assec i enganxo el gintonic amb les dues mans, que m’ho veig venir. Triki triki triki porompompero, diuen els altres, parafrasejant Demis Roussos, la qual cosa només pot voler dir que 1-ja anem torrats i 2-se n’està a punt de deixar anar alguna de grossa. Yo te canto, yo te bailo, te lo chapurreo, triki triki triki porompompero si tu vienes con mi prima ya verás qué movida que nos montaremos. Equilecuá! I deien que la grossa no havia tocat. Sí que ha tocat, t’ha tocat a tu, xata: la mandonguilla bailona no només et proposa que te’n vagis a casa amb ell, sinó que així de la manera més tonta et proposa un trio amb ell i sa cosina, la qual cosa no em sorprèn gens, perquè la cara que té deixa ben patent que aquest tipus de pràctiques es duen a terme a la familia d’aquest pàjaru des de temps immemorials. Cuanto más primo más te la arrimo, i així hem sortit tots, que semblem de la casa dels Àustries, tots els crios que neixen semblen fills de Gabino Diego.

Imagen de previsualización de YouTube

Como lo baila, no me puedo aguantar, si no me acerco voy a rebentar, ya me he acercado y no puedo parar, menuda noche nos vamos a pasar. Amics de Sàndalo, us recomanaria molt una bossa de pèsols congelats, que us farà falta. O bé us hi asseieu a sobre ara mateix, com aquell qui seu al bidet amb aigua fresqueta per calmar la fúria brava que teniu desfermada als abanderados, o bé l’haureu de fer servir quan la rubia y la morena que viene detrás us deixin la cara com un higo de pala esclafat. Voy a rebentar. Menuda noche nos vamos a pasar, diuen. Segurament, tornant a casa amb els pantalons esparracats, després que us escalfin els segurates per anar per la pista amb el pantaló a mitja cuixa. He vist gossos en zel al pipican amb més elegància i saber fer que aquesta colla de somantes. Deixant ben clar que l’únic cap que fan servir és el que tenen sota el melic, escoltem ara la meravellosa versió que van fer el clàssic d’Ace of Base All that she wants. La recordeu? Feia així…

Comprovem ara quina traducció lliure han fet el trio de sàtirs…

Això havia de passar. All that she wants, desnúdate, és el primer que t’ensenya el diccionari de butxaca Collins. Collins Pocket, mira’m a la butxaca i digue’m si m’alegro de veure’t. Desnúdate, y hagamos el amor, que ya no aguanto, desnúdate, ya no puedo escapar a tus encantos. Mentre ho diuen, el mandonguilla loca es va passant la mà pel pit de pollastre descamisat d’una manera tan sensual que et venen ganes de treure l’esmorzar. Ya no puedo escapar a tus encantos, i te’ls imagines cantant-li a un pal de fregona, perquè el criteri de Sándalo en qüestió de dones no té pinta de ser nivell gourmet, precisament. Especial menció al de la flauta travessera del compàs final, que el deuen haver segrestat de l’escola de música del poble, i està allà amb cara de vergonya aliena…

Ya no busques más, ya no busques más, por tu cuerpo pasará, esa sensación, esa sensación, tu la acabas de encontrar. Es deuen referir a la cremor d’estómac que t’agafa només de veure’ls i les ganes d’amorrar-me al pot de sales de fruta Eno. Empecemos a vibrar, que la rumba y el deseo mezclarás. Tota una promesa, i una invitació a entrar al cotxe i sortir d’allà com el Marty McFly a Regreso al Futuro, deixant-me les rodes marcades a la carretera, així m’estampi contra un fanal. En fi, qui tingui ganes d’emocions fortes, que busqui els vídeos d’aquest parell de perles. Com quan t’has de banyar a la piscina, però, recomanaria esperar fins a dues hores després de dinar, no fos cas que se us tallés la digestió.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0620%2009h%20(Dissabte%2020-06-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l O. Amat: “Catalunya independent seguiria dins de l’Euro i de la UE”

20/06/2015

Avui parlem sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya amb Oriol Amat, Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat (UPF)

Com és que el col·legi d’economistes de Catalunya s’ha llençat a fer un llibre d’aquest tipus?

“Fa molt temps que la gent es feia preguntes, per això el col·legi es va plantejar intentar donar resposta a aquestes preguntes. S’ha triat a economistes especialitzats en tots els àmbits per poder donar informació, independentment de si són pro o contra la independència”.

“A curt termini, Catalunya necessita un pacte amb l’estat i arreglar l’economia, que per nosaltres és molt injusta”.

La Catalunya independent estaria dins de l’euro? I de la UE?

“ Per descomptat, no hi ha cap dubte que Catalunya estaria dins de l’euro i de la UE. La UE no hi guanya res expulsant  a Catalunya”.

La Catalunya independent tindria un sistema financer viable?

“Si fem servir l’euro, el sistema financer seria similar a l’actual, a partir del dia següent de la independència. El llibre explica que la Independència és viable , sense entrar en consolidacions polítiques”.

Quin seria l’impacte en l’ocupació de les estructures d’Estat?

“Si hi hagués independència s’hauria de crear estructures d’estat i això requeriria crear entre 50.000 i 70.000 llocs de treball”.

“Una Catalunya independent tindria 16.000 milions d’euros més que ara”.

Es podrien pagar les pensions?

“Les pensions dels jubilats les pagarien els treballadors en actiu en aquell moment”

“A Catalunya s’ha ingressat més de cotitzacions que el que es cobra per les pensions. Per tant, Si: n’hi ha per pagar-les”.

Aixo es un escandol

- http://www.racalacarta.com/download.php?file=0614%2008h%20(Diumenge%2014-06-15)%20Aixo%20es%20un%20escandol%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Això és un escàndol: TODA (TOA TOA TOA) – Jesulin de Ubrique

14/06/2015

Al tanto el nivell d’avui, que no és poca cosa. És el torn d’una cançó que té l’honor de ser al rànking de bizarrades més patètiques dels últims temps en una pàgina web anomenada La Mazmorra de lo Grotesco, compartint podi amb coses tan boniques com Chúpame la Minga Dominga que vengo de Francia. Que vengo de Francia diu el tio, com si això l’amarés d’un je en sé cuà que ens fes a totes caure de cul a terra. Si de cas, que vinguis de França encara em dona més motius per mantenir la boca tancada, xato. És ben veritat que avui el més tonto fa rellotges i que per sortir per la tele només has de fer burilles al costat del famós de torn en el moment i l’hora adequades, però és que fa uns anyets, si assolies certa fama i renom, les discogràfiques, que s’apuntaven a un bombardeig, et treien un disc, i la bola de neu i desbarres encara es feia més grossa. Va ser aquest el cas de Jesulín de Ubrique, que tot i encertar dues de cada deu notes del pentagrama, es va encoratjar un dia i ens va regalar aquesta meravella…

Bé, queda clar que no hauria pas sortit del grup Il Divo, aquest home. No rasca bola ja des del començament, i em costa d’imaginar-me la cara que devien estar fotent productor musical i tècnic de so el dia que això es va gravar. Diu obre-li tu el micro, que a mi me da la risa. L’experiment contranatura de grabar-li un single a aquest prodigi es va dur a terme, bàsicament, impulsat per la popularitat d’aquest xicot amb les senyores, i l’habilitat que gastava per aconseguir que durant les seves corridas de toros s’amuntegués allà a la plaça una quantitat indecent de sostenidors i braga-fajas que hauria pogut proveir els mercadillos de mig estat. Això no se li pot pas negar, això passava, digues-li miracle, digues-li triangle de les bermudes, digues-li poca feina que tenim, totes plegades. Era el Torero de las Mujeres, i les Mujeres, inexplicablement, responien a la crida de la selva d’aquesta mena de barreja hipnòtica entre Mowgli i Massagran. Jesulín no donava l’abast, era la cremallera de la seva bragueta un no parar, sa mare no donava l’abast a la merceria comprant recanvis. Al final li va fer uns pantalons tots de velcro, perquè fossin fàcils d’arrencar caiguéssin per on caiguéssin les bombes. No és d’estranyar doncs, que al cap d’una temporada l’artista digués Necesito estar solo, alejarme de todo, de la noche, del ruido, i asseure’m al bidet amb aigua fresqueta una temporada. Però explica’ns més, Jesulín, dóna’ns detalls de què et passa, fill meu…

Quina gràcia torera que té per insertar frases amb calçador, no em tinc massa clar si aquesta cançó té un autor de renom al darrere, o la van composar entre tots en una tarda d’agost a Ambiciones, on després de trincar-se una ampolla de Marie Brizard per barba, cadascú anava escribint una frase en plan random i a lo loco. Resulta que Jesulín s’ha enamorat, i té ganes de cridar-ho als quatre vents, no hay nada ni nadie que me pueda vencer, per tant, som-hi tots amb una tornada que, molt al nostre pesar, ens sabem de pe a pa. Deixeu el cafè i la torrada de banda, i al together now!

Quin sentiment, quina emoció continguda! Aquesta és una cançó que només es pot apreciar en tota la seva immensitat cap allà les cinc del matí de la nit golfa de festa major, quan vas ja tant passat de voltes de calimotxo que ja tan te fa pixar darrere el cotxe de la policia municipal com endrapar-te un crepe sucat en una ampolla de Mistol. Els de la banda musical, que són cabronets i ho saben, es guarden aquestes perles pel final. És la seva venjança contra el món. Diu jo estaré aquí suant sota el foco, però vosaltres a ballar el Paquito el Chocolatero: sou titelles a les meves mans, populatxo! Toda toda toda, te necesito toda. Està molt bé que ho deixi clar, perquè jo tinc una amiga que després de 30 anys de casada, l’únic que vol ja del seu marit és la mà dreta, perquè li obri els pots de maionesa, de tant en tant. Quina declaració d’amor tan bonica, te necesito toda, no deixaria res fora del plat, aquest xicot, ni ulls de poll, ni mirada guenya. Digues que sí, Jesulín, ets un tio profund. Demostra-ho amb més poesia dels vint duros, corre…

Ui, malament anem. Necesito que sepas que buscando el olvido me aturdí en otros brazos. Amb qui et vas embolicar, fill meu, amb Hulk Hogan? I què és aquesta necessitat absurda de confessar infidelitats a toro passat quan intentes recuperar l’amor de la persona estimada? Pero fue sin sentirlo. Pues si fue sin sentirlo, calla fill meu, ves a fer un volt, pren-te una llet merengada, posa’t les bambes i tira milles fins que et passin les ganes de xerrar-ho tot, així hagis d’arribar a les Borges Blanques tres cops. No sé ben bé perquè es fa, això, si per espolsar-te la culpabilitat de sobre, o per deixar patent que potser durant un temps no has tingut parella, però els calçotets han anat més amunt i avall que la persiana de la viejal visillo. S’ha de fardar a qualsevol preu, escolta. Què esperàveu d’un home que en comptes d’un gos petaner es va comprar un tigre, a qui per més inri va batejar amb el nom de Currupipi? Què hi deu tenir, aquest paio al cap? Ell mateix ens ho explica…

Que en mi alma desierta está sólo tu cuerpo, dando vueltas y vueltas, necesito que sepas. Dos pots de Dixan, un gallifante i mig espantassogres pel creador de tan punyent vers, de rima asonante i reminiscències tant del libro del buen amor com de la Guia Campsa. Per aquelles èpoques, ja sabeu que es rumorejava que la cançó estava dedicada a Belén Esteban, per tant imagineu-vos, el percal i allò que ocupa els pensaments sense cap ni peus d’aquest xitxarel.lo. El cos de Belén Estéban, donant voltes i voltes. No queda clar si en plan Sonrisas i Lágrimas pel prat, o encaixonada dins la rentadora, programa centrifugat. El misteri de què hi tenen els homes, dins la closca, al descobert. S’imaginen la dona que els agrada, en panyus menors, girant com una baldufa. Està bé saber-ho, ara ja sabeu com fer una entrada triomfal al bar o la discoteca, nenes. Ni postures a lo Greta Garbo, ni fent cara de foto selfie amb morros de salmonet buscant oxígen fora de l’aigua. S’ha d’entrar com el dimoni de Tasmània, girant sense parar, així ens enduguem per davant el paraigüer de la porta i mitja dotzena d’ampolles de Beefeater. El alma d’aquest home sí que està deserta, deserta de tot enteniment, però que hagi despullat els seus sentiments més íntims mereix una celebració, així que som-hi altre cop amb aquest hit atemporal!

Imagen de previsualización de YouTube

Quin final, sí senyor, viva i bravo per la interpretació impecable amb veu d’home destruït per les circumstàncies, no tant pel seu fracàs sentimental, sinó perquè segurament les cordes bucals ja li demanaven auxili social des de feia estona i estaven a punt de sortir-li pel nas com una ampolla de sifó. En fi, qui vulgui completar aquesta experiència interactiva mirant-te el vídeo a Youtube, podrà gaudir de veure al d’Ubrique guarnit amb vestit blanc, camisa daurada peli de Bollywood, i unes hombreres mida aparell de la TDT que el fan semblar un projecte de Frankenstein acabat de sortir de Corrupción en Miami. La tria és vostra, feu-la amb precaució i senderi, que el diumenge és molt maco per tor-ce’l tan d’hora.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0614%2009h%20(Diumenge%2014-06-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l E. Masip:“Espero que Joan Laporta es presenti, com a aficionat i persona que el coneix”

14/06/2015

Aquest matí hem parlat amb l’Enric Masip, considerat per molts el millor jugador espanyol d’ handbol de tots els temps.

Avui ens ha parlat del campus d’estiu per a nens que organitza fa més de 15 anys a Andorra.  L’essència del campus és tant formativa com esportiva: “Transmeto als nens els valors que l’esport m’ha ensenyat mentre passen una estona agradable fent esport”. Es combina l’esport amb les activitats lúdiques i esportives però l’handbol és “el fil conductor”.

Fa uns dies ens despertàvem amb aquest titular: “Laporta es deixa veure amb Masip per preparar la seva candidatura al Barça” En els últims mesos, molts culés s’han preguntat si Laporta tornaria a presentar unes eleccions a la presidència del Barça. Avui li hem demanat a l’Enric si ell formaria part de la candidatura.  L’exjugador ha dit que és una decisió que Laporta no ha pres encara i que de moment tot són rumors. Seguidament ha afegit: “Espero que Joan Laporta es presenti, com a aficionat i persona que el coneix. És un home de projectes trencadors”.

Masip li agradaria que hi hagués un projecte futur amb el Barça, un Barça amb el qual es pogués sentir “orgullós”, però creu que la imatge de marca del Barça hauria de canviar: “Hi ha una diferència enorme en dur Unicef a la samarreta, o el logotip de Qatar. Tothom sap que significa, això”.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0613%2009h%20(Dissabte%2013-06-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l J. Ojeda: “És clau distingir el que és una activitat de feina i el que és una activitat privada

13/06/2015

Aquest matí hem parlat amb en Jordi Ojeda, professor d’Economia a la Universitat de Barcelona per parlar de les interrupcions digitals a la feina.

Com hauríem de gestionar el temps a la feina? En primer lloc, el professor ens ha dit que és clau “distingir el que és una activitat de feina i el que és una activitat privada”. A més, ha afegit: “ El presencialisme fa que durant el dia la gent troba normal fer coses durant la jornada laboral que no tenen res a veure amb la feina, perquè com ens queden moltes hores, això provoca una baixada de la productivitat”.

El mòbil facilita aquesta falsa sensació de socialització ja que “ningú ens ha ensenyat a fer servir apps com el WhatsApp”. El WhatsApp demana sincronia,  és a dir, necessitem que l’interlocutor ens faci cas,  i això vol dir que es fa un mal ús de l’eina, “li estem exigint a tothom respostes immediates, i això ens produeix angoixa”.

Amb l’Internet passa el mateix, fins a un 80% del que mirem per Internet és inútil: “A Internet no podem fer zàpping, hi entres per cinc minuts i t’hi pots passar tres hores amb contingut que no serveix per res”.

Hi ha gent que a la feina recomana micro descansos, és a dir, treballar per blocs i fer pauses curtes, molt sovint. S’ha de ser molt disciplinat, i crear un hàbit: “ Això evita falta de concentració, ansietat i barreres emocionals”.

Apps i tecnologia

Andròmines Endrino: The Kitchen Safe

12/06/2015

Avui us presentem un dels invents més útils que hem pogut provar en aquesta secció. Es tracta de The Kitchen Safe, un pot de galetes tradicional que té una particularitat molt especial.

kitchen-safe-112

La tapa té un temporitzador que fa que es bloquegi durant el temps que decidim. Des d’un minut fins a 10 dies. I fins que no arriba a zero, no s’obre.

Utilitats

Hi ha diversos exemples, però cadascú ho pot fer servir per al que cregui oportú.

L’ús més tradicional és el de posar-hi menjar que no ens estigui recomanat, i marcar-hi un temps definit de desbloqueig. Potser… cada dos o tres dies, de manera que ens anem raccionant allò que tant ens agrada però que sabem que no ens prova gaire.

kitchen-safe-12

S’hi poden ficar els comandaments de les consoles de videojocs o altres joguines, com a càstic per no haver fet bondat, o per controlar-ne l’ús.

Als adults, una molt bona idea és posar la Kitchen Safe al mig de la taula durant un sopar d’amics, amb tots els mòbils a dins, i programat per al cap de dues hores.

El pot val 49 dòlars i es pot comprar a www.thekitchensafe.com.

Aquí us poso un vídeo (en anglès, subtitulat al català) amb una prova que vaig fer amb el meu mòbil.La cosa comença al minut 6.

Imagen de previsualización de YouTube

@VictorEndrino

Aixo es un escandol

- http://www.racalacarta.com/download.php?file=0607%2008h%20(Diumenge%2007-06-15)%20Aixo%20es%20un%20escandol%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Això és un escàndol: Hoy quiero confesar – Isabel Pantoja

07/06/2015

Vinga va, que la Pantoja ha sortit de permís penitenciari, i ho ha fet la paia amb deu quilos més a sobre. Diuen que la presó és dura, però aquesta senyora va sortir d’allà que semblava que s’havia cruspit mig quilo de capipota per esmorzar. Dientes, dientes, que és lo que les jode, diu, dientes, i un panxot que semblava un calamar: cames primes i tronc de barril. Per celebrar el bon estat de salut d’aquesta dona, avui la homenatgem amb aquesta cançó, que a més li va que ni pintada. Hoy quiero confesar. A veure si és veritat i surt tota la carronya que té amagada sota la catifa…

Por si hay alguna pregunta en el aire, hoy que me sobra tiempo, voy a contarle a todos como soy. Doncs mira sí, de preguntes, quan la Pantoja cantava això, n’hi havia unes quantes. Recordem que era el temps quan la tonadillera sortia cada dos per tres a comprar tisores amb Encarna Sánchez i Maria del Monte, i li sortia borrissol a les patilles a la mateixa velocitat que el seu fill en perdia a la closca. Jo crec que el nano cabró es retallava la tofa i li enganxava cabells a sa mare per tota la cara de nits. La jugada li va sortir malament, però, perquè la melena no li va tornar a sortir, i així va quedar aquell crio, que semblen els seus ulls dues punyalades sobre una poma que t’ha caigut del marbre de la cuina tres cops seguits. Quin caparrot que té Kiko Rivera, cada cop que a Cantora es deixen les claus a dins, el fan servir d’ariet, com l’exèrcit dels orcos del Senyor dels Anells quan volien assaltar i destruir la muralla de Góndor. Estic intrigadíssima, però, per allò que ens vol explicar l’artista, així que no perdem més temps i escoltem aquests secrets i confessions que ens promet per assedegar les nostres ànsies de xafarderia…

Hoy quiero confesar que estoy enamorada, diu, movent les caderes amb cadència i una mica chiquito de la Calzada, com dient, porto el forn més calent que la xemeneia d’un xurreria, i hi ha algú que se’n beneficia. I acte seguit, es posa a explicar-nos coses random sobre ella mateixa. Que me gusta el perfume de claveles. Que ens la deixa al mateix puesto, com si ens digués que després d’endrapar-se tres morcilles li agrada tirar-ho tot avall amb un sorbet de llimona. Això és molt de senyores grans al restaurant o a les bodes. Tothom fart ja que no es pot ni moure, que et demanen què vols de postres i dius: porti’m un capellà i una ampolla de seis en uno, per desincrustar-me el cinturó dels tres mitxelins que sobressurten per damunt. Elles tenen arrestus per demanar un sorbet de llimona. Ai, no puc més, quina exageració…porti’m un sorbet. Això sempre va acompanyat de l’explicació mandatòria: És que va bé per tirar avall, eh? És molt digestiu. Calli, avariciosa. Si vol postres demani’ls, amb un parell de nassos, però no ens vingui amb excuses de chichinabo. Per tirar avall…per tirar avall què, si té una dotzena de canelons i un conill i mig a la brasa allà dins l’estómac, fent un quatre de nou amb folre i manilles, atravessat. Y que llevo en el alma Andalucía!! Sort d’això. D’Andalucía sí que te has llevado algo, xata, però no precisament en el alma. Només li va faltar endur-se les rajoles del lavabo de l’ajuntament. Va entrar el tinent d’alcalde a fer un riu i va anar a petar a recepció amb els pantalons a mig camal. Cucú, cantava la rana, diu. Més que la rana, serà el capgros. A vostè li farà molta rissa, però ara mateix li cau un puro per assetjament sexual, diu la secre. Però seguim, seguim gaudint d’aquest seguit de tonteries sense cap ni peus…

Hoy quiero confesar que estoy algo cansada, de llevar esta estrella que pesa tanto. Això d’estrella deu ser una metàfora per parlar de les peinetes que gasta, que semblen totxanes del Castell de Perelada. Poca conya amb això, que si vosaltres haguéssiu de dur aquella andròmina dia sí dia també per anar a la feina, combinada amb un monyo tan tibant, potser sí que al final acabaríeu trobant-li el sex appeal a Encarna de Noche, a la Del Monte, i hasta a Lauren Postigo, al cel sigui, si s’hagués encartat la cosa. Que he perdido tantas cosas que me han hecho tanto daño. Principalment va perdre coses el dia aquell que en sortir del jutjat la marabunta i el populatxo se li va tirar a sobre, que estaven allà des de primera hora esmolant les forques com aquell qui se’n va al castell de Frankenstein amb les torxes a liar-la parda. És el que te disposar de temps lliure, la crisi no és un tema baladí. Un dia et trobes sense feina i l’altre et veus enganxant la Pantoja pel ganyot al mig del carrer i dius: com he arribat a aquest punt de la meva vida? A mi me mare no m’ha educat així. I ta mare és mig metre més enllà arrencant-li les sabatilles a la tonadillera a queixalades. La hecatombe familiar. Sí senyor, aquell dia la Pantoja va perdre tots els clips del cabell i gran part de l’amor propi. S’ha de condemnar la violència? Sí. Està bé que els lladregots de mig pèl es mereixen que el ciutadà honrat els posi els empastos a puestu, de tant en tant? Això ja seria motiu de debat, però com que no és hora de la tertúlia i no tinc clar que en Manel Cuyàs i en Lluis Foix dominin el tema folkloril, continuem escoltant aquesta cançó tan sentida…

Vinga va, filla meva, arrenca’t! Explica’ns alguna cosa útil amb substància, què sé jo…si ets més de Betis o de Rayo Vallecano. Si a cantora s’hi gasta paper higiènic de doble capa, si rentes la roba amb Perlán, o l’acabes de comprar al mercadillo de Cunit…

Soy un poquito la sal y otro poco la arena. Molt bé, tornem-hi que no ha estat res! Te llamo trigo por no llamarte rodrigo. Primavera despierta en la ventana. Ha de ser per veure-la, la pantoja, de bon matí a la finestra. Serà la primavera, però als geranis els surten potes i s’escapen lliscant per la canonada de l’agua. Diu va a ser que no. Corazón encendido si él me llama. I quan diu él, pots comptar que parla de Julián Muñoz, aquell home de pantalons sobaqueros que comparteix tint de cabells amb Silvio Berlusconi. Perquè serà que els tios altament sospitosos llueixen tots cabells pintats de negre Just for men? Serà perquè els reflecteixi la llum del sol a la closca i fotre’ns la cartera aprofitant el desconcert momentani? A aquesta dona sembla ser que se li accelera el cor si la truca aquest bandidu. A mi em truca el Muñoz, i al primer tono el telèfon va directament a la tassa del wàter, pel que pugui ser.

He llorado mil veces escuchando una guitarra, y he cantado bajito alguna nana. Molt bajito no les devies cantar, les nanas, quan al teus dos fills se’ls ha quedat aquella cara de no hay nadie al volante. Te’ls mires i semblen conills enlluernats a la carretera, venen ganes de clavar-los un calvot a cada un i endinyar-los tres litres de Quina San Clemente en vena, a veure si els puja la bilirrubina. En fi, ja acabat la cançó i tot el prometedor títol de la cançoneta, no n’hem tret rè de rè, escolta, ni una trista exclusiva. D’allà on no n’hi ha, no en raja, no sé pas de què m’extranyo. Si voleu saber-ne més, d’aquesta senyora, serà qüestió de comprar revistes i ser atents al polígrafo de Conchita. O també us podeu amorrar a l’ampolla de Pato WC, que el procés farà més mal, però anirà força més ràpid.

Imagen de previsualización de YouTube
Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0607%2009h%20(Diumenge%2007-06-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l F. Puig: “Hi haurà noves empreses que s’instalaran properament a Catalunya”

07/06/2015

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, encapçalarà una missió empresarial a Turquia que té l’objectiu de buscar noves oportunitats de negoci i d’inversió, i també impulsar el comerç exterior de Catalunya amb Turquia. Puig assegura que “Hi haurà noves empreses que s’instal·laran properament a Catalunya i proporcionaran nous llocs de treball”.

Dilluns i dimarts, Puig es reunirà amb diverses empreses turques instal·lades a Catalunya com Beko o AFS Flexible Duct. Viatgen deu empreses catalanes del sector químic, farmacèutic, de la salut i turístic, aquestes faran reunions amb empreses del país amb la missió d’aconseguir clients, distribuïdors i noves oportunitats de negoci.

Li hem demanat si creu que hi podria haver relació directe entre la victòria del Barça i la inversió al país: “Catalunya té un gran ambaixador en el Barça. La victòria d’ahir farà mantenir l’admiració per la imatge de marca”.

Arran dels resultats municipals i l’alcaldia d’Ada Colau, Puig ha manifestat que hi ha una certa inquietud per part de les empreses a l’hora de fer possibles inversions. No obstant això, se sent optimista: “Compto amb la implementació de nous negocis”.


%s1 / %s2