La primera pedra

Escoltar

en directe a RAC1

Patrocinador
La primera pedra

El blog de La primera pedra Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Blog

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0419%2009h%20(Diumenge%2019-04-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Miquel Barceló: “La ciència-ficció ens acostuma a coses que no són habituals però que podrien ser-ho”

19/04/2015

La ciència-ficció i la fantasia seran alguns dels protagonistes de la 33a edició del Saló Internacional del còmic de Barcelona. És per això, aquest matí hem parlat amb Miquel Barceló, professor d’informàtica de la UPC, que utilitza els superherois per acostar la ciència als alumnes, moltes vegades fent servir llibres de ficció com la saga de Harry Potter, i el cinema fantàstic.

Barceló examina l’ús del gènere superheroic com a instrument per la divulgació científica, pretén buscar temes que interessen a l’audiència per parlar de ciència.

Hem volgut saber si la ciència-ficció pot preveure com serà la vida en un futur, el professor ens ha dit que: “La ciència-ficció no és predictiva, és com un tarot, de 100 n’encerta una i aquesta és la que després recordem”.

No obstant això, segons Barceló: “La ciència-ficció ens acostuma a coses que no són habituals però que podrien ser-ho, ha inspirat molts científics seriosos”. A més, ha afegit que hi ha un moltes qüestions tractades des del món de la ciència que la ciència-ficció ha pogut donar resposta molt abans mitjançant la imaginació.

Per tant, el professor ha donat a entendre que es crea una interacció clara entre la ciència i la ciència-ficció.

Aixo es un escandol

EL BACALAO, JULIO IGLESIAS

19/04/2015

Aquesta cançó havia de caure tard o d’hora. He estat fent-me la beneita expressament i deixant-ho passar, perquè sabia que quan arribés el dia m’hauria de prendre tres gots de sales de fruta Eno per fer-me passar les basques, el que no sabia era que veient el vídeo m’hauria de dutxar tres cops fent servir paper de vidre, per treure’m el malestar del cos. Si algun dia aneu de càmping i no se us acuden històries terrorífiques per explicar a la vora del foc, tireu d’internet al mòbil i poseu aquest esfereïdor document de quatre minutarros que asseguraran malsons a tres quilòmetres a la rodona. Encetem aquesta desbarra, Dani, abans no m’hi repensi. Tira’m els primers compassos, que us posaré a tots en situació…

Vinga doncs, ja som a la Havana, carrers plens de gent sandungona ballant, platja, i una jamelga en minifaldilla curta carretejant el cistell del súper que ja intuïm, serà la pobra víctima que haurà d’aguantar la tonteria que porta a sobre l’artista de l’Iglesias. A aquest, per cert, ens el presenten passejant-se per la ciutat en calessa de cavalls, amb un vestit de lli blanc, per destacar el seu to de pell color pato Pekín del restaurant xinès. El dia que aquest home posi un peu a Orient li fan una escultura, el prendran pel Déu del pato lacado.

La seva pell és com un bolso de cuir antic que resisteix totes les patacades, l’arriba a contractar Mel Gibson per interpretar la passió de crist, i després de totes les fuetades i tortures, puja a la creu més fresc que un gínjol, fotent-se un Calippo de maduixa. L’edat no perdona, però, i els genolls no li donen de si per tant com n’és de sàtir: és per això que va amb calessa de cavalls, per poder abarcar més àrea d’atac i anar guipant cuixes i culs des de la comoditat del cutre sofà del carro. Escoltem allò que va cantant pel carrer, que és digne de lloar, pel morro que hi posa…

El bacalao es un pez que vive en aguas profundes, diu, mentre surt al balcó d’una casa, i penses calla, que aquest home ara s’ha aficionat al National Geographic i ens donarà una lliçó de fauna marina, a tots plegats. Aviat ens adonem, però, que no ha sortit pas a la terrassa a fer un Marlborod’estrangis, sinó a guipar una altra noia jamona que està estenent la roba en samarreta de tirants i pantalonets curts d’aquells ajustats que et van marcant la ve doble per allà on passes. Uve doble uve doble uve doble palomino punto com. Allà que hi va el Julio, que no se’n sap estar: Si tu lo quieres pescar, usa una vara bien dura. Ja ho sabeu, pescadors dels mars del nord, fins ara heu estat fent el passarell. Toca arromangar-se, llençar-se de cap al primer glaciar que trobeu, i anar clavant-li cops a l’aigua, que sortiran els bacallans aplaudint: Home, ja era hora que algú vingués a pescar-nos com Déu mana, amb bastó, com aquell qui va a collir bolets. Usa una vara bien dura, que el bacalao se menea de una manera muy dura. Tres punts també pel compositor d’això, que aquell dia havia fregat la casa barrejant lleixiu amb salfumant i els vapors van fer possible aquest prodigi de la lírica i el vers. Vinga amb la tornada, per si encara no teniu clar de què va el percal…

Mira como me gusta tu bacalao con papas, diu, mirant la noia, que no deu tenir més de vint anys, amb cara d’haver-se trobat una pizza quatre formatges al mig del desert. El més grimós de tot és que ella somriu, satisfeta, no em queda clar si perquè està encantada de la vida que aquell moneder de pell arrugat vagi amb la llengua fora repassant-la de dalt a baix, o perquè sap que entre ella i ell hi ha un carrer ample i si el tigre de ambiciones aquest mira de saltar per la baconada es clavarà una nata que quedarà com un segell de pesseta. Oju que ara el paio s’ha colat a la cuina d’una casa aliena, on naturalment, hi ha una altra noia escotada que va tallant patates i remenant los limones del caribe en una escena digna de pausa per agafar el paquet de kleenex a Los Vigilantes de la Playa…

El bacalao se cocina de diferentes maneres, però lo que ami me gusta es tu sazón especial, pues como tu bacalao yo no he probado otro igual, diu el tio, quina finesa, quina picardia, acostant-se a aquella pàjara amb aquella tofa de cabells negres que sembla que hi té una mofeta fent la migdiada, allà damunt del cap. Què t’hi has posat, a la closca, Julio, l’alfombrilla del saient del davant del cotxe, amb quatre grapes? És com un gat d’aquells que li porten a l’amo un ratolí mort que han caçat.

El Julio porta la ofrena d’una bestiola indeterminada morta sobre el cap, per si ella la vol afegir al perol que remena. Ara que dic que remena, està fent el potaje aquell amb un cullerot de la mida d’un rem de barca, i l’agafa amb les dues mans, senyal que en un moment determinat, tal i com se li inflin els nassos, li venta un clatellot a l’Iglesias que li engega la libido al campanar de Porrera.

Pausa musical aquí per ensenyar-nos el pandero i pitrera d’una cambrera que neteja la taula d’un bar, i una mossa també vestida lleugereta que devia estar fent el càsting per l’anunci aquell de la crema de mamà, a ti a veces te pica ahí abajo?, perquè s’arrossega per terra i es va refregant pels racons que venen ganes d’enganxar un pot de pólvores de talc i ruixar-la de dalt a baix, a veure si li passa l’agonia. Van totes com el forn d’un restaurant italià, bullint i a la recerca del calzone.

Unos lo comen de noche, otros lo comen de dia, es un manjar especial, però a mi dámelo ahora, que ya no puedo esperar, pues como tu bacalao yo no he probado otro igual. I això és dir molt, eh, que Julio Iglesias ha viatjat per tot arreu, absorbint l’energia vital de les dones. Que li preguntin a la Preysler, que està tan primeta perquè aquest la va enganxar com si fos el cap d’una gamba,  i li va clavar una xuclada que la va fer reversible. Mentre va cantant tot això, aquest home va ballant a la seva manera, el baile del zócalo, com si ballés sardanes, però sense abandonar la mateixa rajola de terra, mentre ara sí, les quatre petxugones que s’ha trobat durant el dia remenen la carcanada al seu voltant, ell es deu pensar que fent-li la garagara, però imagino que allò el que és és un aquelarre on el pla és acorralar-lo per ruixar-lo de dalt a baix amb oli de pollastre a l’ast, encendre un misto, i que la natura faci la feina bruta. En fi, què voleu que us digui, podria deixar-lo com un drap brut, però no ho faré, perquè aquest home és un ídol de masses i un tòtem sagrat pels mascles d’arreu, un home que sense complexos belluga la sardina pels carrers de l’Havana sense que ningú li trenqui la cara, cosa que ens dóna esperances a tots plegats, pensant-nos que, quan tinguem la seva edat, encara rascarem bola. Fort aplaudiment per la seva tasca doncs, i per les pobres mosses que l’han ajudat en aquesta difícil tasca. Feu-me arribar la vostra adreça, xates, que encara m’han sobrat unes quantes cullerades de bicarbonat. Cosa dolenta, fora del ventre.

Imagen de previsualización de YouTube
Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0418%2009h%20(Dissabte%2018-04-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Antonio Andrés Pueyo: “El prejudici per la diferència ètnica pot ser molt més fort que el de diferència sexual”

18/04/2015

Aquest matí hem parlat de delictes d’odi amb Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de la facultat de Psicologia i director del Grup d’Estudis Avançats en violència de la Universitat de Barcelona (GEAV).

El GEAV té com a finalitat l’ anàlisi científica dels comportaments violents, en les seves diverses formes i manifestacions socials, i també col·labora amb altres grups d’investigació nacionals i internacionals interessats en l’estudi científic de la violència.

El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz ha presentat aquesta setmana l’informe sobre incidents relacionats amb els delictes d’odi a Espanya de l’any 2014.

Segons aquest estudi, fins al 60% dels delictes d’odi registrats a Catalunya van estar relacionats amb el racisme o la xenofòbia, mentre que els relacionats amb l’orientació sexual van ser el 20% dels casos.

Hem volgut parlar amb Pueyo perquè ens expliqui com hem d’entendre aquesta problemàtica al país: “La violència no és una solució acceptable, tot i que per segons qui és la manera més ràpida de solucionar problemes o determinades circumstàncies”.

A cada lloc, les actituds i l’estat d’opinió generalitzat canvia: “A Catalunya hi ha menys casos motivats per l’orientació sexual, i en canvi a Andalusia la dada augmenta”.

Pueyo diu que el motor de la violència són les creences personals de l’autor: “Habitualment hi ha una cadena de successos previs que generen odi, com els atacs a Charlie Hebdo. Els perjudicis generats fan més forts segons quins grups de mentalitat determinada”.

Per evitar aquestes situacions confiar en l’educació a l’escola és important però no és l’únic punt clau: “ L’educació té un efecte limitat, de vegades la publicitat té un impacte més gran. Des d’un punt de vista preventiu, confiar en l’educació de l’escola seria ineficaç”, ha dit Pueyo.

En els últims anys, la delinqüència ha baixat, però la intolerància i l’odi racial creix a poc a poc. No obstant això, Pueyo diu que “Les víctimes s’estan animant a denunciar, això és molt positiu per tal que la societat pugui respondre i actuar amb precisió i disposi de més mecanismes d’acció”.

Per últim el catedràtic ha parlat de les expectatives del delinqüent de l’odi, “ es justifica dient que el que fa no està bé, però confia que la societat comparteix els seus sentiments i sabrà disculpar-lo”.

Apps i tecnologia

Aplicacions, amb @VictorEndrino: Fairtime, o cobrar per veure anuncis

16/04/2015

titulo.fairtime

Ja sabeu que en aquesta secció, tot el que pugui suposar aplicacions que et paguen per utilitzarles és susceptible d’esmentar. En aquest cas us volem presentar una nova aplicació molt fàcil d’utilitzar que paga per dedicar-li el teu temps.

Es tracta de FAIRTIME, l’app que et paga quantitats interessants per veure vídeos promocionals o respondre enquestes. Per exemple, et paguen un euro per enquesta o 50 cèntims per veure un vídeo que normalment no passa dels 2 minuts.

fairtime

Una cosa bona que té aquesta aplicació és que pots optar per guanyar els diners o cedir-los a una ONG. L’opció de guanyar diners i quedar-te’ls té un límit d’ofertes diàries que pots aprofitar. Crec que en són dues. A partir d’aquí pots seguir veient vídeos o responent enquestes, però els guanys només podran anar a una causa solidària.

Un cop hagis arribat a 4 euros, ja pots reclamar la quantitat acumulada i te la ingressen al compte bancari.

He vist aplicacions per guanyar diners fàcils, però com aquesta, cap.

Imagen de previsualización de YouTube

@VictorEndrino

Apps i tecnologia

Aplicacions, amb @VictorEndrino: WASHROCKS, la bugaderia al mòbil

15/04/2015

Us volem presentar una idea molt senzilla que fins ara no s’havia posat en pràctica.

Posem exemples d’usos pràctics del mòbil i el comerç: Quan tens gana, demanes menjar a través d’una aplicació.

Quan necessites comprar alguna cosa, hi ha moltes aplicacions que t’ho permeten fer.

I quan tens la roba bruta?

Doncs obres l’aplicació WASHROCKS i encarregues una bugada.

Washrocks

A l’hora que vulguis (tots els dies de l’any, les 24 hores!!), et ve un empleat de Washrocks i s’emporta la roba bruta. A les 48 hores te la tornen neta i plegada! I arriben a tota la ciutat de Barcelona!

També te la planxen, si vols, i ara que ve la caloreta i has de desar el nòrdic a l’armari, també tenen el servei de rentat d’edredons.

Preus:

BugaderiaRentar i plegar

10€/5kg

TintoreriaRentar i planxar

3€/Camisa

NòrdicsDoble o Sintètic

15€

Només planxarJoc de llit doble

8€

I atenció, a partir del mes de maig trigaran 24 hores i no 48!

Imagen de previsualización de YouTube

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0412%2009h%20(Diumenge%2012-04-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Xavier Morlans: “Com més gran és un valor, més perillós es torna quan cau en mans de gent desequilibrada”

12/04/2015

Aquest matí hem parlat amb Xavier Morlans, mossèn i professor de la facultat de teologia de Catalunya. Ens ha donat 10 consells per sobreviure als 10 tòpics postmoderns, com per exemple: La família no és obligatòria ni per Nadal.

Només la meitat dels catalans es defineixen com a catòlics, aquestes són dades del primer baròmetre de la religiositat a Catalunya, que s’ha presentat aquest dimecres a Barcelona. Avui ens hem despertat amb aquest titular del diari El Periódico: “ Els musulmans igualaran en nombre els cristians l’any 2050”.

Arran d’això hem volgut parlar amb Morlans, que ha dit que: “Els temps han canviat, i la línia divisòria és la dels ciutadans a qui els preocupen els altres, no tant si són religiosos”.

Morlans proposa que deixem “l’individualisme ferotge”, i busquem una plataforma en comú perquè es creïn lligams entre religiosos i ateus. A més, ha afegit: “Com més gran és un valor, més perillós es torna quan cau en mans de gent desequilibrada”.

Aquest dimecres vinent a l’església de Santa Anna, Morlans presentarà una sessió titulada “10 manaments de vida, 10 manaments de nou”. Es tracta de la presentació de tot el decàleg des de versions del nostre temps per tal d’acostar-se a un cristianisme  més atractiu d’acord amb el seu origen bíblic.

Morlans parteix de manaments com “ Tu no ets responsable de la vida dels altres o fer només allò que ens ve de gust en cada moment”.

Presentarà el reflex d’aquests manaments a partir de seqüències de pel·lícules, acostant-se a un cristianisme més modern i innovador i per tal de sumar l’humanisme entre els ciutadans.

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0411%2009h%20(Dissabte%2011-04-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Àngel Colom: “La nostra feina és fer país”

11/04/2015

Aquest matí hem parlat amb Àngel Colom, actual secretari d’immigració de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)  i President de la fundació Nous Catalans, una entitat que pretén integrar la població immigrada de Catalunya.

Arran de les polèmiques acusacions del ministre de l’interior, Jorge Fernández Diaz contra Nous Catalans, Colom ha defensat la feina que fa l’entitat i ha acusat el ministre de l’interior de mentir.

Avui hem volgut saber què és i com actua aquesta fundació, ens ha explicat que, “és un espai cívic i social amb persones que han immigrat, on procurem ajudar-los a encaixar al país”.

Nous Catalans procura posar en contacte centenars d’entitats de Catalunya de diverses cultures perquè es barregin entre elles. Es posen en contacte amb els nouvinguts de manera progressiva, “Anant visitant pobles i ciutats, hem fet una xarxa de contactes amb tothom que vol participar amb Nous Catalans”.

Actualment es parlen més de 240 llengües diferents és per això que Colom diu que és important “fer país amb els nous ciutadans”.

A més, afegeix que s’ha de fer una feina d’aproximació: “Ens pensem que viuen allunyats de la realitat del país, i no és així. Es pregunten quin paper poden jugar en la independència de Catalunya”.

Per alta banda, Colom diu que el grup parlamentari de CiU al Congrés demanarà a Fernández Díaz la compareixença per donar explicacions sobre les acusacions que ha fet a Catalunya ràdio aquesta setmana sobre Nous Catalans: “ Per què s’estigmatitza els musulmans pels actes que duen a terme quatre bojos? El ministre és un irresponsable per fer segons quines connexions i acusacions”.

Apps i tecnologia

Apps i tecnologia, amb @VictorEndrino: Nix Pro Color Sensor

10/04/2015

Quantes vegades hem anat a comprar pintura per a la paret del menjador o de l’habitació dels nens, per retocar algunes picades, taques, etc, i anem a la botiga de pintures amb una foto de la paret per aconseguir el color desitjat. I després pintem amb la pintura que hem comprat i hi ha tanta diferència que hem de repintar tota la paret o tota l’habitació.

Això és perquè mesurar un color és molt difícil si no disposem d’un aparell com el que tinc aquí. Es diu espectròmetre, o espectrofotòmetre, i s’anomena NIX PRO COLOR SENSOR. A més, és un prodigi del disseny estètic, amb una forma de diamant negre i un embalatge molt atractius.  No té botons i es controla amb el mòbil, evidentment.

Nix 3

Què fa el sensor Nix?

Un cop el connectem amb l’aplicació que ens ofereixen (de moment només per Android, però la setmana que ve o l’altra ja estarà per iPhone), se’ns apareixerà un botó que diu “Scan with Nix”. En prémer-lo, s’il·luminaran dos llumets a la punta del diamant i haurem de col·locar la punta il·luminada del diamant sobre el color que volem mesurar. I què n’obtindrem? Doncs al cap de 5 o 6 segons tindrem quin color és exactament, expressat en diferents tipus de mesures, les més conegudes de les quals són RGB (proporcions de vermell/verd/blau) o CMYK (cian/magenta/groc/negre).

El Pantone no el dóna, perquè Pantone ja té un espectròmetre propi i no vol cedir aquestes dades.

Nix 2

Altres usos que se li’n poden donar és, especialment en el món tèxtil, per comparar colors i aconseguir exactament el que es pretén aconseguir. O fins i tot en el món de l’automoció, editorial, i en definitiva, allà on sigui necessària l’exactitud del color.

Nix 1

En termes d’usabilitat és fantàstic. És petit, lleuger, resistent, i “només” (sí, només) costa 349 US dòlars. Tingueu en compte que aquests estris són eines de professionals, orientats a dissenyadors, grafistes, pintors, professionals, etc. I els preus mitjans ronden els 1.000 euros. Feu l’exercici d’anar a www.amazon.es i cercar “espectrofotometro”. Obtindreu això.

El Nix Pro Color Sensor es pot aconseguir a: https://nixsensor.com/buy-the-nix-pro/

http://www.vimeo.com/120898952

Apps i tecnologia

Aplicacions, amb @VictorEndrino: CoPilot, el millor navegador offline

09/04/2015

Fa un temps us vam presentar una aplicació anomenada Maps 2 Go, que servia per passejar per les ciutats estrangeres sense perdre’s ni fer ús del pla de dades en zones d’itinerància (roaming), que ens poden donar algun ensurt en la factura del mòbil.

Ara us presentem una aplicació de navegació GPS tipus TOMTOM que us pot ser molt útil si decidiu viatjar en cotxe fora de l’Estat. Normalment les apps de navegació per als conductors van carregant el mapa a mesura que es va avançant en la carretera. Això fa que no calgui tenir tots els mapes carregats en memòria, ja que ocupen una gran quantitat d’espai al dispositiu.

Però… què passa si sortim a l’estranger? Com carreguem els mapes?

Per a aquest problema, la solució és una eina de navegació offline, és a dir, sense connexió a internet. I de tots els que hem provat, el que més bon resultat ha donat és CoPilot, un dels navegadors més complets del mercat, incloent-hi també els que funcionen online.

copilot navegacio

El podem trobar per iOS i Android, i és gratuït fins a cert punt. És a dir, es pot baixar la versió gratuïta, que dóna dret a instal·lar els mapes d’un sol país. Evidentment, el que farà l’usuari és baixar-se el del seu propi país, que és on més el farà servir. Però tornem a les mateixes: i si sortim a l’estranger? Que els mapes addicionals es paguen, però atorguen llicència de per vida i actualitzacions gratuïtes. El més car són els mapes complets d’Europa en la versió premium, que val 47 euros. Un país sol ronda els 25.

Un cop instal·lat i amb els mapes baixats, ja podem desactivar la connexió de dades i navegar tranquil·lament. Això sí. Si és la primera vegada que el fem servir, ens trobarem que no ens dóna indicacions de veu. Això és perquè no hem descarregat cap veu. N’hi ha en molts idiomes, inclòs el català (quatre veus diferents!). En aquest cas tornarem a necessitar connexió a internet per poder baixar els arxius del locutor o locutora de veu que ens indicarà per on hem de girar.

Screenshot_2015-04-09-13-04-41

Les instruccions de navegació són molt clares, i es pot navegar tant en 3D com en 2D. Abans, i com a totes les aplicacions GPS, hi hem d’introduir el destí on volem anar. La pega és que hem de conèixer l’adreça del lloc, ja que no és capaç de trobar els punts d’interès pel seu nom comenrcial, com per exemple “Catalunya en Miniatura”, “Keukenhof”, “Cosmocaixa”, etc.

copilot sortida

Entre les característiques més interessants hi ha la constant alerta del límit de veloicitat, així com els avisos de radars. Es pot configurar l’aplicació perquè avisi a la distància que nosaltres desitgem, de manera que potser ens estalviarem disgustos per sobrepassar els límits.

També es poden planificar rutes amb diferents parades. Un cop es posa el destí final, si abans hem de passar a recollir una persona, hem d’anar a dur un paquet a algun lloc o volem anar al nostre destí passant per un lloc que ens interessa especialment, ho podem programar perquè ens planifiqui la ruta. Si hi ha diverses parades, podem ajustar l’ordre en què volem fer les aturades. Entre altres funcions, permet saber quant falta per arribar a la propera benzinera i si la nostra ruta té massa trànsit, per poder decidir si prenem una ruta alternativa (que la pròpia app ens pot calcular).

copilot rutes

Us recomanem que us baixeu la versió gratuïta, us instal·leu els mapes del vostre país i ho proveu. I si mai heu d’anar a Andorra, per exemple, sabeu que hi podreu navegar sense perdre-us ni fer ús de dades a l’estranger.

@victorendrino

Entrevista

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0328%2009h%20(Dissabte%2028-03-15)%20Entrevista%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Pere Frutos: “Entrenem amb els gossos de salvament cada dia de l’any excepte el dia de Nadal”

28/03/2015

Parlem de la tasca dels gossos rescat amb Pere Frutos creador i director de K9, una ONG de rescat i salvament amb gossos.

Ens ha explicat que els mou l’afany de servei als altres perquè la gent pateixi el menys possible, “trobar familiars tal com a mi m’agradaria que trobessin els meus”. És per aquest motiu que entrenen a gossos cada dia de l’any, menys per Nadal: “Ho hem de fer així, perquè mai se sap quan es produirà una catàstrofe”.

Segons Frutos, no hi ha una raça específica per aquestes tasques, però sí que hi ha races més propenses com els pastors alemanys, els labrador o els golden retrevier, ja que són races més disciplinades, i, per tant, més fàcils d’entrenar.

Els gossos de rescat no reben un tipus d’entrenament específic: “Treballen amb instint, cada gos és un món. Creem situacions que s’ajustin el més possible a la realitat, fent servir jocs i menjar”.

Actualment al país hi ha 14.000 persones desaparegudes: “Treballem amb corrents d’aire que el gos pot seguir per trobar gent perduda”. No obstant això, aquesta unitat canina de rescat no està reconeguda institucionalment: “Malauradament, si no ets policia o bomber, aquí no ens criden massa”. Per contra, internacionalment  sí que se’ls hi dóna l’oportunitat de donar un cop de mà sovint. L’ONG es troba també a Brasil, Xile, Portugal i Argentina.

Avui en Pere ofereix una xerrada a Llavaneres organitzada per l’entitat ‘Soy de la manada’.

Qui es vulgui posar en contacte amb el grup voluntari de salvament caní pot trucar al 670234816.

%s1 / %s2