XAVI PARDO. Don Juan Tenorio ha tornat. Feia massa temps –gairebé mig segle– que no passejava les seves conquestes amoroses pels escenaris. La tradició de representar aquest clàssic de Zorrilla per Tots Sants s’havia anat perdent fins a quedar enterrada al mateix cementiri on reposen Doña Inés, el Comendador o Don Diego. La Fundació Romea, però, ha tingut l’encert d’exhumar-la –si se’m permet d’estirar la metàfora.

Foto: Paco Amate

Entrades exhaurides i el Romea ple a vessar. Un autèntic luxe haver assistit a aquesta representació única del Don Juan, una lectura dramatitzada plena de primeres espases: Mario Gas, Jordi Boixaderas, Josep Maria Pou, Constantino Romero… Unes veus poderoses que no van tenir cap problema per seduir el públic i captar-ne l’interès durant més de dues hores i mitja, cosa que –no ens enganyem– no sempre passa en les lectures dramatitzades. Mario Gas, no em puc estar de dir-ho, va estar esplèndid. Tota una lliçó d’interpretació, un gran Tenorio: desafiant en la seva aposta amb Don Luis Mejía, sorprenentment submís amb Doña Inés, torbat en la seva primera visita al cementiri, arrogant en l’escena del sopar, penedit abans de morir. Bravo, Mario Gas.

Foto: Paco Amate

No entrarem a valorar el “happy end” que Zorrilla dóna al seu Don Juan –particularment sóc més partidari del final que Mozart i Da Ponte van donar al seu Don Giovanni, devorat per les flames de l’infern– ni tampoc a debatre la qualitat del text, perquè no es tracta d’això. Es tractava de recuperar una tradició, i es va fer amb nota, amb una vetllada única, literalment. Bravo.

ABEL QUERALT. L’últim diumenge d’octubre gaudíem d’un dia de primavera avançada, amb moltes màximes entorn dels 25 graus i un sol espaterrant a tot arreu. Feia temps que no veia una Catalunya sense ni un sol núvol des dels 36000 km del Meteosat. El primer diumenge de novembre, tot el contrari: ambient de plena tardor i el país engolit per una pertorbació preciosa.

Gaudíem d’aquell cap de setmana de finals d’octubre a l’espera que dimarts dia 28 tinguéssim una irrupció d’aire fred que ens portaria l’hivern de cop i possiblement nevades en llocs poc habituals, i encara més en un mes d’octubre.

I efectivament. Dilluns encara vam tenir molta bonança termomètrica, però van anar augmentant els núvols. I a partir de dimarts, la meteorologia ha estat protagonista: baixada de temperatures espectacular, vent, temporal marítim, pluja, molt de fred i dimecres, nevada a fora del Pirineu per damunt d’uns 600 metres (amb temperatures al migdia que quasi enlloc passaven dels 10 graus). Posteriorment, lleugera recuperació de les temperatures i petita treva tot esperant una pertorbació excepcional pel cap de setmana… I aquí en tenim els resultats!

No faré un recull de pluja general, però sí que us deixo dades d’algunes estacions. Les dades són en mm o litres/m2, i pel que fa a les del Pirineu, tot i la variació de la cota de neu, per damunt d’uns 2000 metres tota aquesta precipitació ha estat en forma sòlida, és a dir, en forma de neu. 1 de novembre i el Pirineu presenta un aspecte excepcional, amb gruixos d’entre un i dos metres en molts casos, o més, per damunt dels 2000 metres si fa o no fa. Tant de bo sigui presagi d’una temporada de neu excepcional. Ja sabeu què diuen: “Any de neu, any de Déu!”. I no ho dic pel benefici econòmic de les estacions d’esquí i d’aquells que no volen els óssos al Pirineu, sinó pel benefici comú. Tot i que, evidentment, és una excel•lent notícia pels amants de l’esquí, i jo el primer. Els rius ja baixen ben curulls amb les pluges i el desgel de la neu de les cotes més baixes acumulada dimecres. Tot això, cap als pantans! El de Sau començava a estar baix, en part perquè havien obert comportes per omplir el de Susqueda. De manera que té espai per recollir el que baixa i baixi del Ripollès, que no és poc. El de la Baells, Llobregat amunt, recupera el 90 %. Així que segurament la primavera vinent ens estalviarem debats sobre transvasaments i/o minitransvasaments i rodes de premsa del conseller Baltasar. Tots ho agrairem. I no cal parlar dels beneficis pels ecosistemes en general. Segurament, per alguns sectors agrícoles aquestes pluges no aniran bé. Pel sector de la flor, per exemple, el fred i la pluja d’aquesta setmana ha fet que hi hagués varietats que no s’acabaven d’obrir. I amb Tots Sants a la cantonada… Comarques tradicionalment seques i de conreus de secà amb els camps llaurats preparant-se per la sembra, com ara la Segarra, també han estat ben regades. De manera que globalment hem d’estar ben contents. Sobretot perquè, malgrat les destrosses del Camp de Tarragona i les àrees properes, la pluja (exceptuant també alguns xàfecs més intensos) ha anat caient sense gaire intensitat i en força hores i no ha fet mal.

Vet aquí les estacions que han recollit més precipitació de divendres a diumenge:

Espot (2520 m) : 263 mm
Boí (2540 m) : 243 mm
Búria (1971 m) : 223 mm
Prat d’Aguiló, Cadí (2149 m) : 213 mm
Port del Comte (1635 m) : 279 mm
Montsec d’Ares (1574 m) : 193 mm
Prades : 153 mm
Organyà : 151 mm
Gisclareny : 150 mm
Viladrau : 138 mm
Sant Pau de Segúries : 130 mm
Santuari de Queralt : 117 mm

Ja ho veieu, uns registres espectaculars i excepcionals, si bé no és res que se surti del guió del que pot passar a casa nostra. D’aquí una setmana farà 26 anys dels aiguats de novembre del 1982 al Pirineu, encara més excepcionals. En el cas del Port del Comte, al Solsonès, els 279 mm acumulats se sumen a tot el que va recollir la primavera passada, que també va ser molt, i ja hi porten acumulats, des de principis d’any, 1400 mm, quan la mitjana està al voltant dels 900. I encara queden dos mesos per acabar el 2008…

Ara us mostro el mapa isobàric d’aquest diumenge al matí. Busqueu la Península Ibèrica i trobareu l’excepcional borrasca centrada el sud de Catalunya. No calen gaires coneixements per entendre el perquè de tanta aigua i tant de vent (tot i que, és clar, se n’han de mirar d’altres, de mapes, però una idea us la podeu fer).

Us ho acompanyo amb la imatge del canal visible del Meteosat a la una del migdia.

Per cert, tot plegat no té RES a veure amb el canvi climàtic. Perquè ja fa temps que sembla que tot s’hagi d’atribuir al global warming. Se’n diu tardor al Mediterrani.

DES DE SAN SALVADOR, CARLOS G. CANO. La Cimera Iberoamericana ha situat el Salvador, un país més petit que Catalunya, al primer pla de l’actualitat internacional. I un any després del “por qué no te callas”, Chávez no ha vingut al•legant que tem per la seva seguretat. La premsa salvadorenca, però, ha apuntat que la veritable raó podria ser no perjudicar Mauricio Funes, el candidat del partit FMLN, de cara als comicis presidencials del març vinent.

El lema d’aquesta Cimera és ‘Joventut i Desenvolupament’, però la crisi financera mundial s’ha imposat a les agendes. La presidenta xilena, Michelle Bachelet, va dir a la cerimònia inaugural que “el sistema està esgotat”. I Zapatero, en la sessió plenària, que si s’ha arribat on s’ha arribat ha estat a causa de “les perversions del sistema”.

El president del govern espanyol, a més, ha dit que per garantir el benestar i les oportunitats dels joves, cal construir un nou ordre financer internacional i reformar profundament l’FMI. El president d’Hondures, Manuel Zelaya, i el de Bolívia, Evo Morales, han anat una mica més enllà i han demanat que es reconegui el fracàs del sistema capitalista.
Llegir més »

DES DE MADRID, JORDI ARMENTERAS. El jutge Baltasar Garzón podria acabar asseient el franquisme en un judici un cop s’ha declarat competent per investigar les desaparicions durant la Guerra Civil i la postguerra. Un dels arguments que esgrimeix per obrir formalment el cas de desaparicions massives és que fins ara aquests crims han estat impunes i la justícia espanyola no els ha jutjat mai. La fiscalia de l’Estat, per cert, ja ha anunciat que hi presentarà un recurs perquè no està d’acord amb la decisió.

El jutge assegura en una providència (que podeu llegir vosaltres mateixos) que s’observen delictes de detenció il·legal permanent en el context de crims contra la humanitat. Per això es declara competent per reprendre les investigacions sobre els desapareguts durant la Guerra Civil que a dia d’avui comptabilitza en 114.000 a tot l’Estat; 2.400, a Catalunya. Per això ja demana que s’obrin diverses fosses comunes de cadàvers i que la tasca la supervisi un equip tècnic designat per la mateixa audiència. Una d’aquestes fosses podria tenir les restes del poeta Federico García Lorca.

A més, com que es tracta d’una investigació penal, es buscaran responsables de l’autoria dels crims i per això demana els certificats de defunció de 35 alts càrrecs del règim de Franco, entre els quals hi ha el del mateix dictador. En la providència se cita el General, en què admet en una entrevista de l’any 1936 que, si ha d’aniquilar la meitat de la població espanyola per aconseguir els seus objectius, ho farà.

ABEL QUERALT. Treballar en una quinzena planta en una ciutat d’arquitectura de poca altura, en general, com ara Barcelona et permet tenir-ne unes vistes impressionants. De mica en mica, però, t’hi vas acostumant i pràcticament arriba un moment en què ni t’adones del privilegi del lloc on treballes. Va bé, de tant en tant, aturar-se al costat d’una finestra i mirar-hi una mica, i recuperar la consciència de l’altura damunt la ciutat.

Quan la teva feina és estar pendent del que passa al cel i pronosticar-ne l’evolució, sovint en pots treure un bon profit, dels 15 pisos. La consulta habitual del Meteosat i el radar meteorològic per veure on plou i altres eines es veu gratament complementada per la consulta a ull nu des d’allà dalt. És el cas, per exemple, d’una tempesta que del Vallès Oriental estant s’atansa al Maresme. La veus a través del radar, la veus a través del Meteosat i la veus a vista d’ocell més enllà del pla de Barcelona.

Val la pena venir a treballar amb la càmera al damunt, sobretot en dies com el primer divendres d’octubre, amb aquella tempesta que va deixar part del Baix Maresme sota el blanc de la calamarsa, que va donar uns paisatges vora mar poques vagades observables, amb les platges tenyides de blanc, talment una nevada hivernal.

MIQUEL BERNIS. Tancat el setembre, les dades revelen que ha estat un mes força fred, especialment en zones de muntanya, on les mitjanes han estat en alguns casos fins a 4 graus inferiors al que sol ser habitual. Curiosament on es trenca la tònica general és a les comarques més poblades, on el setembre ha estat molt normal. Ho podeu veure al mapa, on els colors blaus assenyalen temperatures anormalment baixes, i els tons blanquinosos valors normals.

Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Fins ara, fets contrastats. Com serà l’octubre? Doncs ja sabeu que els models meteorològics només ens permeten intuir què passarà fins a 10 o 15 dies vista, però de moment els pronòstics apunten que aquest mes d’octubre serà força càlid, i que, com ha passat alguns dels darrers anys, podríem tornar a veure imatges de gent a la platja en ple mes d’octubre. El temps dirà si d’aquí a quinze dies aquest escrit ens servirà per treure pit o si ens l’haurem de menjar amb guarnició. Acabo recordant aquella dita que diu “Quan al març fa maig, al maig fa març”… sembla que aquest any podria complir-se però la seva versió de tardor.

A partir d’aquest 1 d’octubre Joan Maria Morros assumeix el càrrec de cap d’Informatius de les dues emissores de ràdio del Grupo Godó: RAC1 i RAC105.

Joan Maria Morros Cuadras
(Igualada, 1970)

Els seus inicis van ser com a redactor i més tard com a cap d’Informatius a l’emissora Anoia Ràdio - Cadena 13 (1988-93). Després va estar com a corresponsal a Catalunya Ràdio de la zona Igualada-Anoia durant deu anys (1990-2000), i el 1993 i durant set anys va ocupar el càrrec de director de la Televisió d’Igualada.

A RAC1 va començar com a redactor d’Informatius i poc després va començar a dirigir el programa informatiu Mercats, que s’emetia aleshores cada vespre de dilluns a divendres (2000-04).

El 2004 va passar a formar part d’El món a RAC1. El gener del 2008 va assumir la coordinació del programa, que dirigeix actualment cada dia de 6 a 12 h Jordi Basté.

DES DE MADRID, JORDI ARMENTERAS. L’entrevista al ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, l’hem feta amb en Basté als estudis de Barcelona i el ministre al palau de La Moncloa. L’hem entrevistat just abans de la reunió del Consell de Ministres en un estudi de ràdio del palau de la presidència espanyola. Una altra vegada, Pérez Rubalcaba ha demostrat que és un polític de carrera, que no esquiva res, que pot parlar de tot i si alguna informació no la pot donar -s’ha negat a respondre dues preguntes per qüestions de seguretat que es poden entendre- diu clarament que allò no ho explicarà. De fet, aquesta és una resposta que es té apresa, perquè cada cop que compareix en roda de premsa després d’un atemptat li toca negar respostes per desconeixement o per seguretat.

És de les entrevistes llargues que hem fet a RAC1, més de mitja hora. S’ha begut un cafè amb llet que l’ha acabat quan faltaven uns minuts per tancar la conversa, en tot moment ha tingut una cara amable i s’ha mostrat sorprès, sobretot, quan li hem recordat que ell va ser un dels negociadors de l’Estatut en el tràmit parlamentari. Quan en Basté li ha fet memòria d’aquella etapa ha gesticulat deixant entreveure que, per ell, allò és la prehistòria, que han passat moltes coses i la seva vida deu haver canviat molt. Ja ho ha dit, treballa 24 hores sobre 24, no hem d’oblidar que un ministre de l’Interior viu a la seu del ministeri. Potser la seva desconnexió d’aquesta vida és el Reial Madrid. Els ulls se li han obert quan li ha respost a en Basté que la Lliga és la Lliga i que el Barça té un gran equip i un millor entrenador, però que el Reial Madrid, evident per ell, és el Gran Reial Madrid.

GEMMA LIÑÁN. Enviada especial. Quan la trucada de matinada alerta d’un nou atemptat d’ETA i un nou mort, aquest cop militar, el pensament va sol i enfila el camí cap a l’aeroport, a Bilbao, i ara, Santoña. No hi ha temps per res: maleta preparada al cotxe (sempre feta, per si de cas) i el procediment mecànic. Amb els temps apresos. Corrent, sense encantar-se. Primer buscant l’indret i després, els directes. Fins al 14/15 no tens temps de respirar i encara menys de pensar en la tragèdia personal que deixa una nova acció d’ETA. Sempre el mateix, com a Arrasate i Legutio.
Llegir més »

MIQUEL BERNIS. Avui ha vingut a RAC1 el conseller Baltasar. Entre altres temes, en Basté li ha preguntat per la sequera ara que ja han passat uns mesos des de l’”emergència nacional”, i ha dit que no s’auguren problemes amb els recursos hídrics en els pròxims mesos més enllà de la sequera persistent de la Muga. Bon moment, doncs, per parlar-ne. La millor època per buscar solució als nostres problemes d’aigua és, sens dubte, quan en tenim.

Llegir més »