Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1

Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Entrega del Premi a la Innovació de Ràdio Associació de Catalunya

05/05/2016

Dijous 28 d’abril el Via lliure va recollir el Premi a la Innovació de Ràdio Associació de Catalunya, en una gran festa amb tots els professionals del mitjà a l’Auditori Once de Barcelona. Us deixem amb el moment en que en Xavi Bundó i l’equip del programa recollim el guardó. Felicitats a tots els guanyadors!

Diari d’imatges del ‘Via lliure’ a Sèrbia

23/02/2016

4000 quilòmetres en passes. Frontera rera frontera. Carregats amb farcells i bosses. La seva vida sencera allà dins. Transporten nens a collibè i empenyen les cadires de rodes dels més vells. I, de tant en tant, s’aturen als camps de refugiats. Com el de Presevo, a la línia que separa Macedònia i Sèrbia.

L’equip d’aquest programa, amb la col·laboració d’UNICEF ha volgut resseguir en els darrers tres dies el 500 quilòmetres del territori de Sèrbia que han recorregut ja més d’un milió de persones, de Síria, l’Iraq i l’Afganistan, fugint de les bombes, cap al cor d’Europa. Els balcans, tant tristament acostumats a les guerres i als desplaçaments familiars, tornen a ser al mig del mig. Fan de penós passadís per aquest èxode que té Europa en escac.

Hem escoltat les seves veus i també les seves històries. Que tenen un punt d’arrencada que ens pot recordar molt el nostre. De certa classe mitjana o acomodada. Com el del Dr Jordeth Hosseini, un neurocirurgià amb qui vam topar a Presevo. O la de l’Ahmed, que va ser soldat de Baixar Al Assad i va desertar. O les dels nens, com la Fàtima, que explica les pitjors experiències amb un preciós somriure infantil

Els nens, la part més vulnerable del conflicte. Segons l’ACNUR, prop de 270.000 han entrat a Europa. I cada cop en són més. Però no sempre afronten el viatge amb la família. Ens ho deia Michel Saint-Lot, màxim responsable d’Unicef Sèrbia.

I al costat dels refugiats, els qui els acompanyen, també. El personal dels camps que es troben pel camí. El director de Presevo, Milinko Nikic, ens explicava que a Sèrbia saben molt bé què vol dir ser un refugiat

Dissabte 20 de febrer en vam compartir el diari sonor. Avui, aquí, en compartim amb vosaltres el diari en imatges.

Prohibit llegir… al 2016

14/02/2016

Els tres llibres que us vull recomanar per avui estan directament relacionats amb algun dels esdeveniments que succeiran aquest 2016.

llibres. 1. la vida al davant La vida al davant, de Romain Gary com a Émile Ajar

El 2016 és l’Any Internacional… dels llegums. I per celebrar-ho, us recomano un llibre relacionat amb llegums. Es diu La vida al davant i el va escriure Romain Gary. O d’Èmile Ajar. Perquè darrera l’autoria d’aquest llibre hi ha un misteri. Si mireu el llibre veureu que posa “Romain Gary i al costat en més petit Émile Ajar. Això és perquè quan va escriure aquest llibre, en Romain ya era un escriptor més que consagrat amb una vintena de novel·les a l’esquena, i estava una mica cansat de la fama i sobretot dels crítics. Així que va agafar i es va inventar Èmile Ajar, que era un autor jove i desconegut que enviava els manuscrits des de Río de Janeiro (ell els hi feia arribar a un amic que tenia allà) i que evidentment va encantar a la crítica, que celebraven l’estil que criticaven en Romain. Ho va fer tan bé que fins i tot el van acusar a ell de plagiar-li l’estil al seu propi autor inventat. Tan bé que és l’únic autor del món que ha guanyat dos cops el premi Goncourt, un cop com a Gary i l’altre com a Ajar. Context: barri de Belleville, que ve a ser com un Raval de Barcelona: però als setanta, quan era el xino. Protagonistes: un noi d’uns dotze anys i una senyora gran jueva que va ser prostituta i que ara es guanya la vida acollint a casa seva fills “il·legítims” a canvi d’una pensió. Personatges varis: el senyor Hamil, ancià musulmà que llegeix Victor Hugo de memòria, perquè fa temps que s’ha tornat cec; la senyora Lola, una prostituta transsexual amb un gran instint maternal que havia estat un boxejador de cert èxit abans de marxar de Senegal, Banania que és un altre dels nois de la casa d’acollida, que sempre riu perquè és feliç perquè sí… Tots tenen una cosa en comú que és molt difícil de trobar: tendresa salvatge, vull dir: molt d’amor i zero sucre. Però zero zero, de fet cap personatge del llibre té una vida fàcil. Però en comptes de treure’t les ganes de viure com passa amb alguns llibres on la gent les passa canutes, no se sap perquè et torna una mica la fe en que les persones s’estimen i s’ajuden i tot això. Tendresa salvatge. Està narrat en la veu del noi i la sensació de conversa és tan forta que quan acabes el llibre el trobes molt a faltar.  Des que vaig llegir aquest llibre estic convençuda que l’escala on viuen tots aquests personatges fa olor a guisat de llenties.

Autor: Romain Gary com a Émile Ajar

Any de publicació: 1975

Maridatge: tè negre amb un nuvolet de llet. I, evidentment, llenties i cigrons.

T’agradarà si t’agrada: Llegir El vigilant al camp de sègol al vell mig del barri del Raval.

Una cosa que mola saber: Émile Ajar és el pseudònim de Romani Gary… però Romain Gary era també un pseudònim! El nom de l’autor, que va néixer a Lituània, era Roman Kacew. La seva mare li va proposar canviar-se’l perquè no feia per a un escriptor francès. “potser per a un violista, encara, però per a un tità de la literatura francesa no funciona”, es veu que li va dir.  .

L’spoiler: les darreres paraules del llibre són… “s’ha d’estimar”.

llibres. 2. les croniques marcianesLes Cròniques marcianes, de Ray Bradbury

Anem al segon esdeveniment que passarà al 2016: El projecte ExoMars, amb el què les agències espacials europea i russa buscaran vida a Mart, passada…i present! Quina excusa més meravellosa per llegir Les Cròniques marcianes de Ray Bradbury! Són 27 relats curts que van de la primera expedició a Mart al 1999 fins al temps en què el planeta està colonitzat per humans al 2026. No són relats cronològics ni la història de la colonització en si, però tots els contes comparteixen el mateix context i alguns personatges es repeteixen. Això és meravellós, perquè no estàs llegint exactament una novel·la si no un conjut de relats curts, però quan l’acabes sí que et deixa una cosa unitària dins el cap. És com una novel·la que t’acabes de muntar tu un cop l’has llegida. I que et porta a conclusions que, ja us avançàvem, no es deixen en molt bona situació com a espècie. Les cròniques marcianes té marcians, té naus i totes aquestes coses, però no és exactament, o com a mínim, no només és ciència ficció. Encara que jo m’atreviria a dir que no ho és en absolut. Jo diria “fantasia antropològica”. Però com a gènere no queda molt lluït.

Autor: Ray Bradbury

Any de publicació: 1950

Maridatge: biterkas, que és la beguda més marciana que hi ha. I si no us agrada vermut, que s’hi assembla una mica, i li agrada a gairebé tothom.

T’agradarà si t’agrada: Black mirror

Una cosa que mola saber: Al 1955, per a l’edició en castellà de l’obra, Jorge Luis Borges va redactar-li un pròleg a la novel·la de Bradbury. S’hi preguntava: “¿Qué ha hecho este hombre de Illinois para que episodios de la conquista de otro planeta me pueblen de terror y de soledad?”

L’spoiler: les darreres paraules del darrer dels relats són… “els marcians el retornaren una llarga, llarga mirada silenciosa des de l’aigua ondulada”

llibres. 3. quixotEl ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes

A l’abril d’aquest any es compliran 400 anys de la mort de Cervantes. I tots sabíem que aquest dia arribaria: vaig a fer-ho avui. Vaig a recomanar el Quixot. Prohibit llegir al 2016… El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Amb el Quixot ens passa com als xavals anglesos amb Shakespeare: li tenim fòbia acadèmica: durant els anys de més hormonació de la nostra vida, una sèries d’éssers humans o professors de literatura es van entestar en convèncer-nos que havíem de llegir-lo i que era una gran obra, i evidentment, ens fa molta agrima. S’entèn. Però això no treu que tinguessin raó. Una de les proves definitives és que la gent dels altres països es tornen locos amb el Quixot. És que és molt fort llegir-se una cosa del segle XVII que faci tan de riure! Primer t’has d’acostumar al castellà antic, però quan ja ho tens tires milles, és com els primers 10 minuts de veure una cosa amb subtítols: després ni ho notes, o fins i tot et mola.

Autor: Miguel de Cervantes

Any de publicació: 1605

Maridatge: vi negre de bota, del que se’n veu a la novel·la en 22 ocasions, segons el meu cercador de paraules!

T’agradarà si t’agrada: Aquella peli del Val Kilmer que es deia Top Secret

Una cosa que mola saber: De la biblioteca del pobre Quixot, el capellà salva només quinze llibres, per raons diverses i variades. Un dels indultats és Tirant lo Blanc. I un altre… un llibre del mateix Cervantes! Tirant se salva perquè al capellà li va agradar, però el llibre de Cervantes no: aquest se salva perquè el capellà assegura que és amic de l’autor!

L’spoiler: la darrera paraula del llibre és… “Vale”.llibres. 4. everything ... ok 3L’antirecomanació: Tot el que sé sobre les dones ho he aprés del meu tractor, de Roger L. Welch

Li vull dedicar l’antisecció d’avui a un senyor que es diu Roger L. Welch i que té una filia estranya. Tractorfilia. Aquest senyor, que es corresponsal de la CBS, humorista i folklorista té una mena de fixació amb fer filosofia vital a partir de símils amb tractors. És l’autor de la famosa obra  “Tot el que sé sobre les dones ho he aprés del meu tractor”. Que està definit com a “guia”, així que d’alguna manera imagino que aporta dades sobre tractors i dones. És part d’una obra més complexa que compren alguns títol més. Perquè en Roger ha escrit també: ‘Vells tractors i els homes que els estimen’ a la portada del qual apareix ell amb el seu tractor; ‘Tractors espatllats i frontisses oxidades’; ‘Els tractors mai no moren’; ‘Amor, sexe i tractors’ a la portada del qual apareix ell abraçant el seu tractor.

Jocs per completar la Carta als Reis

13/12/2015

jocs Mafia-de-CubaMafia de Cuba. Un joc de festa on simulem una trobada amb un padrí de la màfia i una colla de sicaris disposats a quedar-se el botí quan no el vegin. Té un element estètic molt interessant, ja que es juga amb una capsa de puros i unes quantes fitxes. Ideal per a tots aquells als qui els agrada els jocs de parlar.

jocs xcom  okXCOM. Un joc cooperatiu basat en una nissaga de videojocs. La terra està patint l’atac d’uns invasors alienígenes i els jugadors són membres d’un departament militar d’elit. Els jugadors han de destruir els invasors, gestionar el pressupost per investigar tecnologies i completar missions molt importants. Es juga amb una aplicació mòbil que fa que els jugadors hagin de respondre contrarrellotge.

jocs EL-PORTAL-DE-MOLTHAR-1 okEl portal de Molthar. En aquest joc de cartes hem de portar uns personatges a través d’uns portals màgics. Cadascun d’aquests personatges s’activa gràcies a una combinació de cartes i un cop han travessat el portal, tenen uns poders que els fan ben especials. La mecànica és força senzilla d’aprendre i permet jugar tota la família.

jocs el_espia_que_se_perdio_2 okEl espía que se perdió. Un altre joc de conversa amb regles molt simples. Cada jugador té un personatge que está representat per una carta en un entorn determinat. Hi ha un jugador, però, que és un espia i que no sap on es troba. Així que s’enceta una conversa i els jugadors han de xerrar per descobrir qui és l’espia i l’espia per descobrir a quin escenari hi són tota la resta.

jocs. capitpà flintCapità flint és un joc per a nens. S’ha trobat un tresor i els jugadors han de reclamar la seva part. Es tracta d’un joc de cartes on la sort juga un paper important perquè s’agafen parts del tresor en funció del resultat d’una carta, on cal ser molt ràpid perquè cal agafar un dels tresors quan surti un objecte determinat i cal saber arriscar-se perquè cal decidir si es vol continuar girant cartes o bé plantar-se.

jocs fila-filo6Fila Filo. Unes formigues fan una cursa per travessar el bosc, però han d’anar amb compte perquè dues aranyes poden acabar menjant-se-les. Un joc infantil amb uns elements estètics molt interessants i una mica d’estratègia.

jocs. Shinobi-Shinobi. El gran dàimio, un senyor feudal del japó, ha mort i tots tenim la possibilitat de ser el seu successor. Però per ser-ho cal eliminar tota la resta de candidats i ser l’únic supervivent. Un joc de mentir i de fer creure que és el que no és i de creure’s o no les mentides per tal de derrotat els altres. Ideal per jugar en família o amb un grup d’amics (4-6 jugadors).

Aperitius per festes, amb la Mireia Carbó

09/12/2015

Recepta 1: GOTET DE SALMÓ I KIWI

tema. carbó aperitiu 1

Ingredients per a 6-8 gots:

  • 4 kiwis
  • 125 g salmó (sense pell ni espines)
  • 50 g nous pelades
  • 1 polsim d’anet (opcional)
  • Sal
  • Amanida variada

Per a la salseta:

  • ½ iogurt natural
  • ½ llimona
  • 1 culleradeta de mostassa
  • Sal
  • Pebre

Elaboració

  • Peleu i talleu el kiwi i el salmó a dauets regulars.
  • Barregeu els kiwi amb el salmó , un pessic de sal i un pessic d’anet. Reserveu.
  • Per a la salsa barregeu el iogurt, amb el suc la mitja llimona, una culleradeta de mostassa, un pessic de sal i un altre de pebre.
  • Barregeu la salsa amb el salmó i deixeu-ho refredar a la nevera.
  • Al fons de cada gotet feu un llit d’escarola
  • Al moment de servir afegiu les nous al salmó i cobriu-ne l’escarola.
  • Decoreu i serviu

Recepta 2: GALETES D’ANXOVES I OLIVES

tema. carbó aperitiu 2

Ingredients:

  • 100 g d’olives negres
  • 8 filets d’anxoves
  • 180 g farina
  • 60 g mantega
  • 1 ou
  • Sal

Per a l’acompanyament:

  • 2 tomàquets madurs però ferms
  • Orenga
  • Sal i oli

Elaboració

  • Traieu la mantega fora de la nevera una estona abans perquè s’estovi una mica.
  • Piqueu les anxoves i les olives ben menudes.
  • Barregeu l’ou amb la mantega. Incorporeu-hi les farines  i les olives amb les anxoves. Treballeu fins aconseguir una massa.
  • Emboliqueu la pasta amb paper film i deixeu-la refredar una estona a la nevera.
  • Doneu forma prima i allargadeta a les galetes. Estireu-les entre dos papers.
  • Pinteu-les amb ou batut.
  • Coeu-les amb el forn ja calent durant uns 8-10 minuts.
  • Talleu els tomàquets a daus petits. Amaniu-los amb un pessic de sal , orenga i un rajolí d’oli. Deixeu-ho refredar a la nevera
  • Serviu les galetes amb l’acompanyament.

Recepta 3: TAPETA DE GAMBA I MOZZARELLA AMB SALSA D’ARANYONS

tema. carbó aperitiu 3

Ingredients per a 4 o 8 persones (segons decidiu):

  • 8 boletes de mozzarrella
  • 8 gambes llangostineres
  • Palets de broquetes
  • Oli d’oliva
  • Sal i pebre

Per al arrebossat:

  • 2 ous
  • Farina
  • Pa ratllat
  • Sal

Per a la salsa:

  • 1/2 pot de confitura d’aranyons
  • 200 ml d’oli d’oliva suau
  • Sal i pebre amb alegria

Elaboració

  • Punxar als palets de les broquetes una gamba i una boleta de mozzarela tal i com veureu a classe. Salpebrar.
  • Passar cada broqueta per farina, ou i pa ratllat.
  • Fregiu-les amb abundant oli.
  • Passeu la confitura per un colador de malla fina i barregeu-la amb l’oli, sal i pebre.
  • Serviu les gambes recent fregides amb la salsa.

Prohibit llegir… amb la que està caient

22/11/2015

loscos. 1Orientalisme

Autor: Edwuard Said, un senyor que va néixer a Jerusalem al 1935, va morir a Nova York al 2003, analista, crític cultural, activista i durant quaranta anys professor de literatura a la universitat de Columbia,

Any de publicació: 1978

Què en traurem de bo: perspectiva. Orientalisme denuncia, cito textual de la descripció del llibre: “els persistents i subtils prejudicis eurocèntrics contra els pobles àrabs-islàmics i la seva cultura”. El que fa l’amic Said és investigar d’on surt la imatge que tenim d’aquest concepte tan abstracte que és orient, i ja que hi és, aprofita, per posar de manifest quan i com aquesta imatge afavoreix sospitosament els interessos d’Europa i Estats Units.

Una cosa que mola saber: Eduward Said, activista pro-palestí, i el seu amic Daniel Barenboim, músic israelià, van fundar al 1999 la West-Eastern Divan Orchestra, (que per cert agafa el nom d’un recull de poemes de Goethe) que cada any des del 1999 reuneix joves talents musicals àrabs, israelians i palestins per fomentar el diàleg sobre el conflicte i de pas fer uns concerts espectaculars. Té seu a Sevilla.

loscos 2No deu, sinó Deu

Autor: Reza Aslan, un senyor nascut a Teheran al 1972, membre de l’Acadèmia Americana de Religió i professor d’escriptura creativa a la universitat de Califòrnia.

Any de publicació 2005

Què en traurem de bo: Punts de trobada. El llibre és una història de l’Islam que en defensa una interpretació liberal, igualitària entre homes i dones i en sintonia amb la llibertat de culte. Es posen de manifest males interpretacions de la llei islàmica. amb l’objectiu de carregar-se la teoria de xoc de civilitzacions, segons la qual orient i occident estan condemnats a esbatussar-se sense remei per motius religiosos.

Una cosa que mola saber: Reza va deixar de ser musulmà durant tres anys: als 15 li va donar un reprís i es va convertir al cristianisme anglicà. Just abans d’entrar a la universitat li va passar i es va re-convertir a l’Islam.

loscos 3 Islam, passat present i futur

Autor: Hans Kuhn, un senyor suís nascut al 1928 que és sacerdot, teòleg i que cada tant protagonitza un escàndol per ser molt crític amb la institució eclesiàstica.

Any de publicació: 2007

Què en traurem de bo: Rigor i amor. La croada personal d’aquest bon home ha estat explicar les 3 grans religions monoteistes als creients de les altres religions, als agnòstics i als ateus, i Islam és el tercer després de Judaisme i Cristianisme. Aquest és un llibre molt seriós: Un autèntic totxaco, Jo crec que s’ha de ser molt valent o molt acadèmic per llegir-se’l sencer perquè són 856 planes, però escrit amb una serietat tal i alhora amb una fe tan gran en que és possible l’entesa que se l’ha de tenir en compte.

Una cosa que mola saber: El senyor Hans Kuhn l’ha liat parda un parell o tres de vegades, per ser profundament crític amb l’església, argumentant en contra de la infal·libilitat del papa o defensant l’avortament i els anticonceptius. En resposta l’església li va retirar la llicència per ensenyar teologia, però continua sent sacerdot.loscos 4I el ressò de les muntanyes

Autor: Khaled Hosseini, nascut a Kabul, Afganistan, al 1965

Any de publicació: 2013

Per què se suposa que m’he de llegir això: perquè l’amic Khaled és molt bon narrador, perquè parla de la situació dels refugiats a Afganistan i perquè és un senyor que ja la va petar amb les seves dues novel·les anteriors, El caçadors d’estels i Mil sols esplèndids.

La darrera paraula del llibre és: armonialoscos 5Persèpolis

Autora: Marjane Satrapi, nascuda a Rasht, Iran, al 1969

Any de publicació: 2003

Per què se suposa que m’he de llegir això: perquè és una novel·la gràfica que explica la revolució islamista d’Iran i la guerra d’Iran i Irak des de la perspectiva d’una família iraniana de caràcter liberal i perquè és impossible que la protagonista no et caigui ultra bé i la vulguis de millor amiga: una amiga que et fa sentir imbècil pels teus propis prejudicis.

Les darreres paraules del llibre són: un s’acostuma a tot.

loscos 6De part de la princesa morta

Autora: Kenizé Mourad, nascuda a París l’any 1939 filla de la princesa turca a la què es refereix el títol.

Any de publicació: 1989

Per què se suposa que m’he de llegir això: doncs perquè val la pena conèixer les vides d’aquestes dues dones, des de la mare que és descendent directa del sultà Murad V, que té una filla amb un príncep hindú al que fa creure que la nena ha mort i viatja a París per fugir d’ell; com de la filla, que entre moltes altres activitats vitals molt jevis, ha cobert com a periodista les guerres del Líban, del conflicte entre Palestina i israel i la revolució iraniana.

Les darreres paraules del llibre són: no se’l va tornar a veure mai mésloscos 7Submissió

Autor de per exemple: Michel Houellebecq, un senyor que jo pensava que era francès però que acabo de descobrir que va néixer a una illa de l’oceà índic al costat de Madagascar, l’any 1956

Any de publicació 2015

Per què se suposa que m’he de llegir això: doncs per formar-te d’una vegada després de la polseguera que ha aixecat aquesta novel·la a la que s’ha qualificat des de islamofòbica a crítica brillant a l’Europa actual. I perquè aquest senyor és raro, pessimista i desesperançador, perquè escriu molt i molt bé

La darrera paraula del llibre és: resloscos 8La part fosca de l’amor

(no està traduït en català de l’original en alemany). L’ha escrit un senyor meravellós de Damasc que es diu Rafick Schami. Enorme en els dos sentits vol dir que són 827 pàgines, i és d’aquelles d’anar mirant l’arbre genealògic del principi perquè si no et perds de la de personatge que té.  El punt de partida de la novel·la és un fet real que l’autor va presenciar quan tenia 16 i que el va deixar molt marcat per sempre: l’assassinat d’una jove musulmana que s’havia enamorat d’un noi cristià. Ell va saber que aquesta seria la seva gran novel·la, perquè en aquest assassinat estaven condensades totes les tensions del Pròxim Orient. I com ho sabia s’ho va prendre amb calma: va decidir que l’aniria escrivint poc a poquet. I totes les seves altres novel·les, com Narradors de la nit, un a mà ple d’estels, són trossets d’aquesta gran novel·la. Aleshores si coneixes l’autor vas reconeixent personatges de les seves novel·les anteriors, amb altres noms i altres trets, però els reconeixes.  Ara: una manera de patir pels protagonistes brutal, perquè tot això passa entre finals del XIX i els anys 70 del segle XX entre Síria i el Líban, us podeu imaginar la de revoltes, cops d’estat, dictadures i terrors varis que viuen els protagonistes. Està molt ben construïda perquè està organitzada en diferents llibres: Llibre de l’amor, llibre de la Soledat, llibre de la mort… i estan combinats per a que no et tallis les venes a les parts més dures.loscos 9L’antirecomanació!: Pequechistes Sobre chicas”

…(solo para chicos) i forma part de la col·lecció Pequechistes, de la que també formen part “Sobre chicos (solo para chicas)” “Sobre los colegas y el cole” y “De mayores (guarros)”.  La descripció de Pequechistes Sobre chicas diu: “els millors acudits per a nens reunits en una col·lecció amb contingut blanc que fomenti el seu sentit de l’humor i els faci passar moltes estones divertides aprenent tot tipus de pensades enginyoses per a que els nois se’n riguin sanament de les noies”.

Prohibit llegit… per tornar a l’escola!

20/09/2015

loscos. 1El sentit d’un final de Julian Barnes

Curt, condensat, lúcid, agredolç, amb prou mala baba… i prou tendresa per compensar. El protagonista és un senyor en els seus seixantis que per una sèrie d’esdeveniments que no espoilejaré, es troba mirant de recordar amb el màxim detall possible els seus darrers anys d’institut i primers de carrera. Per això aquesta és una recomanació més per als que no heu de tornar al cole aquests dies, sinó pels que fa estona que fa estona que no hi aneu: reflecteix súper bé aquest moment entre els 16 i els 20 en el què a l’hora saps molt i saps molt poc, i llegir com aquest bon home recorda qui era ell fa quaranta anys fa que sense voler tu també et posis a recordar qui eres d’adolescent i post-adolescent. A part d’això hi ha una trama molt interessant, ex novies, diaris del passat, cartes antigues i el personatge al voltant de què gira tota la història, que és un company de classe que va arribar d’institut, una d’aquelles persones magnètiques al que es defineix amb aquesta frase:

Autor: Julian Barnes

Any de publicació: 2011

Maridatge: o vàries mitges pintes, que és el que beuen el prota i els seus amics quan són joves, o “una copa gran de sauvignon blanc xilè”, que és el que veu de més vell.

T’agradarà si t’agrada: The eternal sunshine of the spotless mind,(Olvídate de mi)

Una cosa que mola saber: Al Julian, que per cert és un senyor que va néixer a Leicester, Anglaterra, al 1946 i que traurà novel·la nova d’aquí res, li agraden els pseudònims: en té un bon munt. Signa les novel·les policíaques que escriu com Dan Kavanagh, i els articles a premsa com a PC49, Fat Jeff, Edward Pygge o Basil Seal.

L’spoiler: La darrera paraula del llibre és… Desassossec! I anem amb la segona prohibició del matí: Prohibit llegir per tornar al cole:

loscos. 2Història dels grecs d’Indro Montanelli

El llibre és una “història dels grecs” i no una Història de Grècia. I els grecs eren molt divertits, molt exagerats, molt performàtics, molt decadents i quan eren genis, molt genials. Són aquestes les històries que explica el llibre: la gràcia és que de teló de fons hi ha la història de la humanitat.

Autor: Indro Montanelli

Any de publicació: 1959

Maridatge: sense dubtar-ho “vi”. La paraula “vi” surt dotze cops al llibre,

T’agradarà si t’agrada: Astèrix

Una cosa que mola saber: Tota una personalitat, Indro Montanelli: va ser voluntari de l’exercit feixista a Etiòpia al 1934, va involucrar-se a la guerra civil espanyola a favor del bàndol republicà. Va conèixer Churchill, Hitler i Joan XXIII, va ser condemnat a mort per escriure contra Mussolini i tirotejat per les Brigades Rojes per ser “esclau de les multinacionals”. Ell es va definir políticament com a anarco-conservador.

L’spoiler: La darrera paraula del llibre és… cementiri!

loscos. 3

Llibre de les meravelles de Ramon llull

Llull va ser filòsof, escriptor, místic, teòleg, professor de la Sorbona i divulgador científic. Però abans de ser tot això havia estat llibertí, cortesà, poeta trobadoresc i pare de dues criatures.  Escrivia en català, occità, llatí i àrab. Va viatjar a Xipre, Tunis, Armènia, Jerusalem i Síria, entre altres. Va ser apedregat, engarjolat i gairebé enverinat en diferents ocasions. Va dissenyar i va planejar construir una màquina capaç de provar la certesa o la falsedat d’un enunciat per mitjà de palanques vàries: La volia fer servir per persuadir jueus i musulmans que es convertissin al cristianisme apel·lant a la seva intel·ligència lògica. Es deia Ars Magna i està considerada un avançament del que serà el pensament informàtic. Va perdre en un naufragi part de la seva obra, i la va tornar a escriure de memòria quan va tornar a ser a terra ferma. Doneu-li un cop d’ull al Llibre de les Meravelles . És molt marcià llegir-se això, perquè el llegeixes directament com el va escriure al segle XIII, i això és molt guay: hi ha dobles efes, hobra escrit amb “H”, hi ha verbs meravellosos com “cogitar”, hi ha un munt d’y gregues… I hi ha coses realment divertides, com el llibre VII, que és El llibre de les bèsties, que són animals fent dissertacions polítiques.

Autor: Ramon Llull

Any de publicació: 1289

Maridatge: aigua beneïda

T’agradarà si t’agrada: Gandalf

Una cosa que mola saber: L’any 2001 se’l va nomenar patró dels informàtics.

L’spoiler: les darreres paraules del llibre son… “sens fi e tots temps” loscos. 4

L’Antirecomanació: Cerdos en la Sala, guia pràctica para la liberación

La portada és molt moderna, amb un porc que sembla dels angry birds. I la foto dels autors és molt inquietant: dos avis somrients amb ulleres de cul de got que no saps si són entranyables o fan por… És una guia pràctica de com lliurar-te dels dimonis de Satanàs que poden haver aparegut a la teva vida: aquests avis encantadors ensenyen com practicar exorcismes basant-se en la seva experiència personal. Què aprenem a Cerdos en la sala? Doncs com lliurar una batalla contra un dimoni o saber si ens hem de fer exorcistes, com fer exorcismes a nens, els diferents mètodes per expulsar un dimoni, com la imposició de mans o la conversa amb ell, la millor postura per a expulsar un dimoni d’un cos, perquè surten pel nas i per la boca. Però el més interessant és el llistat de dimonis.

Prohibit llegir… per vacances

19/07/2015

PENNAC

Els fruits de la passió, de Daniel Pennac

És la a quarta entrega de les històries que els passen a una família gitana del barri bohemi i ultramultiètnic de París anomenat Belleville. El prota és el gran de set germans d’edats molt diverses. Té una dona que es diu Julie, i un fotimer de nens al càrrec, alguns fills seus i altres no, amb noms surrealistes com “És un àngel”, “Maracujà o “”Senyor Malaussane Malaussane”, perquè en aquesta família posen els noms una mica així. Però de seguida t’hi acostumes i aleshores et deixes portar. Tots els personatges són gent que val la pena conèixer. I està ple d’assassinats, misteris mentides i sorpreses vàries que fan que realment el llibre molt, sigui com a part de la saga, sigui com a cosa individual.

Autor: Daniel Pennac

Any de publicació: 1999

Maridatge: avui els farem tots amb còctels, que fa més vacances. A “Els fruits de la passió li posarem un Hurricane, que porta rom blanc, rom negre, lima… i fruita de la passió!

T’agradarà si t’agrada: t’agradarà si t’agradava la saga del Flanagan d’Andreu Martin i Jaume Ribera

Una cosa que mola saber:

L’spoiler: la darrera paraula del llibre és… Passió!

Solitud

Solitud, de Victor Català

Atreviu-vos amb Solitud aquest estiu si esteu buscant un llibre amb aquell puntet difícil que mola que tinguin els llibres als que els dediques les vacances. Les avantatges de llegir-se Solitud són múltiples i variades: si el busques per casa el trobes, segur!; transportable i assumible: 200 pàgines si arriba: perfecte per al maleta; vocabulari ric riquíssim riquissíssim, i a més adequat a la veu de cada personatge. La protagonista és una persona que al llarg del llibre es va coneixent i trobant a si mateixa. És simbolisme pur: allà des del paisatge a les persones, tothom té un símbol al darrere. I això sempre mola un munt!

Autor: Caterina Albert, que la va signar com a Victor Català

Any de publicació: El primer fulletó (perquè era una novel·la de fulletons)va aparèixer al 1904. Com a novel·la complerta va aparèixer per primer cop el 1909.

Maridatge: seguim amb els còctels: el posarem amb un cosmopolitan, que encara que sigui superficial fa molt de dona emancipada

T’agradarà si t’agraden: els llibres sobre el significat dels somnis

Una cosa que mola saber: Ha estat traduït a un munt de llengües, així que si ho preferiu, en comptes de Solitud, us podeu llegir Samota, en txec, Singuratate, en romanés, o Soleco, en esperanto, entre altres.

L’spoiler: la darrera paraula del llibre és… Destí!

INTISAR

El coche de Intisar, de Pedro Riera i Nacho Casanova

És una novel·la gràfica escrita per un català, dibuixada per un manyo i basada en relats de diferents dones yemenís. De fet el llibre es diu “El coche de Intisar: retrato de una mujer moderna en Yemen” perquè és justament això. És un llibre preciós ,àcid, divertit, tendre i completament necessari: és com si quan t’has creuat pel carrer amb una noia coberta amb burka o niqab t’haguessis pogut fer amiga seva i preguntar-li tot el que vols saber de la seva vida i la seva visió del món. Llegir-se és fer-se amic íntim d’aquesta Intisar. La Intisar no és una dona en concret, sinó una suma de moltes dones que van explicar al Pedro Riera (autor del guió del llibre) i sobretot a la seva dona (que tenia molt més accés a amistats femenines al Yemen) la seva visió del del món i també la seva lluita, tant les grans reivindicacions com les petites rebel·lies quotidianes, que també són arriscades.

Autor: Pedro Riera i Nacho Casanova

Any de publicació: 2011

Maridatge: El que sigui que t’agradi beure mentre parles amb un amic que t’ha convidat a casa seva, perquè és la impressió que tens!

T’agradarà si t’agrada: Persèpolis

Una cosa que mola saber: l’autor explica que quan va anar a presentar el llibre al Yemen, l’acte es va acabar convertint en un súper debat sobre llibertat i gènere: durant el torn de preguntes l’opinió girava més al voltant de que l’opressió era més del poble que de la dona en si, fins que una de les assistents es va aixecar, els va titllar a tots d’hipòcrites i la resta de les dones de la sala es van posar a aplaudir. L’autor estava encantat.

L’spoiler: en alguna ocasió, Intisar es refereix al niqab com a “la disfressa de ninja completa”.

Les recomanacions dels blogs vivants: arrossos

18/07/2015

Ens encanta l’arròs! I per això hem demanat a l’Andreu Serra i l’Ana Olagorta de Encantadisimo que ens recomanin els millors llocsque ells n’han trobat. Són aquests. Atenció que no són només de Barcelona ciutat, sinó de tot Catalunya.

ARROS1Arrossos a BCN, tots molt correctes:

Kaiku

arrossos mariners

La mar Salada

arrossos mariners i algun de mixta
Barraca
arrossos mariners i de verdures ecològiques

Matís Bar

un d’original i molt bo és l’arròs Parellada: està fet amb brou mariner, botifarró i cues de gambes fresques pelades i el presenten en format caldós per menjar amb cullera.

Els més afortunats, però, els hem trobat fora de BCN:

La Menta, a Palamós

arròs melós de sepietes, gambes i cloïsses. El millor arròs mariner que hem menjat els darrers anys. Inexcusable.

Tres Macarrons, a El Masnou

arròs sec d’escamarlans. Per menjar directament de la paella.

Vicus, a Pals.

arròs sec d’escamarlans servit al plat amb tot pelat i preparat.

Can Jubany, a Calldetenes

arròs sec d’espardenyes amb brou d’escamarlans. Un
clàssic que es menja també directament de la paella.

Ébano, a Bellaterra

en tenen varis d’arrossos prou bons però cal preguntar per l’arròs melós de gambes, que està fora de carta i que el xef podrà
preparar si no hi ha saturació a la cuina (sembla que requereix atenció personalitzada). Brillant.

Sucapa, a L’Hospitalet

un restaurant senzill on fan un magnífic arròs sec amb calamars i escamarlans però també d’altres.

Can Bosch, a Cambrils

excel·lent arròs negre.

Toc al Mar, a Aiguablava

intens arròs sec de marisc fet al forn de llenya i servit en paella quadrada.

Miramar, a Llançà

el més sofisticat i exclusiu: arròs melós d’ous de reig, gambes (cues pelades) i tòfona blanca (només en temporada). Exquisit (i bastant car)

Racó del riu, a Sant Jaume d’Enveja

arrossos mixtes o de muntanya: son especialistes, tenen més de 30 arrossos diferents en carta de tots el tipus, secs tipus paella o fets amb cassola. La major part d’ells son de peix o marisc del Delta però hi ha de tot. Son bons, abundants i bastant econòmics.

Can Major, a Montmeló

boníssim arròs de peus de porc, costella i bolets però en fan d’altres (estan especialitzats). És un restaurant troballa que cal seguir amb atenció.

El Celler de ca la Quica, a Puig-Reig

suculent arròs de costella de porc, botifarra negra i llenegues

Els jocs de l’Oriol Ripoll

18/07/2015

Abans de marxar, el nostre col.laborador més juganer ens ha deixat un llistat amb tots els jocs que ens ha recomanat durant tota la temporada. Agafeu paper i llapis, que són uns quants! Si voleu tot el document en pdf, premeu aquí.

jocs2

Les recomanacions dels Blogs Vivants: patates braves

11/07/2015

Un clàssic de l’estiu: les patates braves. I un clàssic per parlar-ne: l’Edu de Bravas Barcelona. Anoteu bé les seves recomanacions…

bravesDE BARCELONA CIUTAT

Bar Tomàs

Segons Mercat

Senyor Vermut

Bar del Pla (Re Pla)

La esquinica

Lolita Taperia

Bodega Montferry

Rosal 34

Hidalgo

Taquerías Tamarindo

El Bar

Elsa y Fred

Bar Marín

Las Delicias

Tapeo

DE CATALUNYA (QUE ELL HA TASTAT)

L’HOSPITALET

Mitja galta

CORNELLÀ

La patata

Albaycin

EL PRAT

La castellana

Casa meli

TARRAGONA

Bar Paraíso i Degvsta

GIRONA

König

Km 0 (no tastades)

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Corsari (moolt mítiques)

VILANOVA

El giraldillo (ja en vàrem parlar al setembre)

FIGUERES

Can badó

LLAGOSTERA

Els tinars (d’estrella michelin, amb carn de perol)

LLEIDA

Roma

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

El recó de l’avi

Les recomanacions dels Blogs Vivants: gelats

04/07/2015

Us heu proposat mai buscar el millor gelat de Barcelona i Catalunya? Avui al Via lliure ho hem fet i el llistat que ens n’ha sortit, amb l’ajuda de la Laia Bahima de Mammaproof, és aquest:

skd288930sdcBodevici

- Gelats i iogurts ecològics, lleugers de sucre, saludables i amb molta fruita.

- També productes sense lactosa, sucre o gluten.

- Té dos locals a Gràcia: Torrijos 21 i – c/Asturias 2

Ama Bianco Latte

- Self service

- Pots escollir cucurutxo o vasets, servir-te el gelat que més t’agradi i afegir-li toppings, fruita fresca o xarop.

- També sucs de fruita naturals i cucurutxos i gelats sense gluten per a celíacs.

Delacrem

- Enric Granados 15

- Gelat italià artesanal, amb ingredients frescos del dia i de màxima qualitat.

- Tots sense gluten, baixos en greixos (els de llet) o sense greixos (els sorbets). Els sorbets són aptes pels vegans, perquè no tenen cap derivat d’origen animal.

- Terrassa i local petit

Tomo II

- Botiga a Sarrià (c/Major de Sarrià 75)

- Artesanals, amb materia primera d’alta qualitat i de temporada.

- També orxata, creppes, gofres i una font de xocolata per acompanyar fruites variades.

- Local molt petit sense cadires ni terrassa.

Gocce di latte

- Born (Pla de Palau, 4)

- Propietaris italians, amb un producte excel.lent.

- Sabors tradicionals i diferents: pera, cardamom i jengibre, xocolata picant…

- Una segona botiga a Espaseria 14 amb gelats sense gluten i sense lactosa.

Gelaaati di MArco

- Gelats espectaculars, de producció diària, artesanal, baixos en greixos i amb els millors ingredients.

- Barri Gòtic, c.Llibreteria 7

Mannà Gelats

- També al barri Gòtic, Banys Nous 22, entre la catedral i la plaça del Pi.

- Gelats artesanals, a l’estil italià, amb mil sabors inspirats en receptes familiars catalanes, italianes y veneçolanes. Destaquem el de pistatxo i els sorbets de fruita.

- Servei molt amable.

- També creppes i gofres casolans.

Palazzolo

- Gelateria i pastisseria siciliana amb decoració preciosa, autèntic caneloni sicilià i gelat artesanal.

- Tota la materia primera ve de Sicília.

- També dolços típics sicilians com el tiramisú, la pannacotta o la cassata siciliana.

- Rambla de Poblenou 123.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: davant del mar

28/06/2015

Qui no s’ha imaginat mai, en aquelles jornades inacabables de feina, assegut a l’ombreta d’un restaurant, davant del mar, prenent una cervesa ben fresca? Avui al Via lliure us hem recomanat alguns xiringuitos perquè pogueu fer realitat aquesta imatge. Ho hem fet amb l’ajuda de la Pepa Lafuente del blog Terrazeo.xiriLa Guingueta de Bogatell

Salt Beach Club

Restaurant Barceloneta

Xup Xup

Boo

Reial Club Maritim de Barcelona

Bestial

One Ocean Club

Prohibit llegir… amb insomni

20/06/2015

Dediquem el Prohibit Llegir d’avui a pal·liar un fenomen que empitjora força la vida dels éssers vius en general i dels humans en particular. I que amb les calors, els fins de temporada i festivals de final de curs en general, és possible que us hi esteu enfrontant.  L’insomni. D’INSOMNI.

mort a venecia

Mort a Venècia, de Thomas Mann

Llegir La mort a Venècia en nits d’insomni té molts avantatges. El primer és que està escrit per un d’aquells Grans Autors Que Tothom Respecta, en aquest cas el senyor Thomas Mann, però que té només 120 planes. Un altre avantatge és que és un gran llibre i està molt ben escrit, que ja et fa la impressió que estàs aprofitant l’insomni per a alguna cosa… però a més a més, és un llibre que fa son. No confonguem fer son amb avorrir, però. És un un llibre ple de melangia, perquè el seu protagonista és un home ple de melangia en un hotel decadent en una ciutat en decadència. És clar, entre tanta decadència i melangia i lentitud no és d’estranyar que el jovenet del que s’enamora brilli com si fos de purpurina. I d’això va una mica la història.

És una història molt molt senzilla i precisament per això molt fascinant:. Podríem dir que és simplement un literat alemany que rondant la setantena s’enamora d’un jovenet que s’allotja al seu mateix hotel a Venècia, i ja. Però la cosa és: per què decideix viatjar aquest senyor, per què a Venècia, com hi arriba, com coneix el noi… tot el llibre és una mena de tobogan que et va portant cap avall cap avall cap avall, i et quedes atrapat.

Autor: Thomas Mann

Any de publicació: 1912

Maridatge: Diria té negre d’aquell amb pètals, però com es tracta de dormir, direm… Roiboos de canyella.

T’agradarà si t’agrada: Leonard Cohen

Una cosa que mola saber: Si quan l’acabeu encara teniu insomni podeu llegir també la “Mort de Tadzio”, un llibre d’un senyor que es diu Luisge Martínez que tracta precisament de la vida i mort (a Venència, també), del jovenet del que s’enamora el senyor alemany.

L’spoiler: Hi ha un senyor que mor a Venècia.

companyiaCompanyia de somnis il·litada, de  J. G. Ballard

Companyia de somnis il·limitada és un llibre perfecte per nits d’insomni perquè transmet perfectament aquella sensació de no saber molt bé si estàs despert o estàs adormit. Hi passen coses molt estranyes, però cap dels personatges flipa com s’hauria de flipar si et passen coses com les que passen. Com als somnis. El llibre va d’un pilot que s’estavella a un barri dormitori anglès força lletjot i força normalot. Per començar, sobreviu a l’accident contra tota lògica, perquè l’avió queda fet un bunyol. I per seguir, un cop s’instal·la comencen a passar coses tipus: vegetació tropical a tot el poble. Somnis compartits pels veïns, ocells selvàtics, visions generalitzades on veuen el pilot aquest rollo semideu pagà… i d’aquí cap amunt fins arribar a rituals orgiàstics entre els veïns de Sheppertown…

És perfecte per llegir-te’l en estat de semi-consciència, perquè tot el que passa al llibre sembla passar en estat de semi-consciència. I si estàs despert del tot… doncs al menys l’insomni et serveix per llegir-te aquest llibre, que mola molt.

Autor: J. G. Ballard, nascut el 1930 a Shangai i mort el 2009 a Londres

Any de publicació: 1979

Nota al peu: no està traduïda al català, així que traductors del món, uniu-vos, que aquest llibre mola molt!

Maridatge: licor de flors, tropicals, a poder ser.

T’agradarà si t’agrada: Brazil de Terry Gillian

Una cosa que mola saber: Aquest senyor és el mateix que va escriure  “Crash”, un llibre de gent que es posava calenta tenint accidents de cotxe, a partir de la que David Cronenberg va fer una peli que també es deia Crash. També és l’autor de l’Imperi del sol, de la que Spielberg va fer una peli que es deia… “L’imperi del sol”.

L’spoiler: la darrera frase del llibre és, agafeu-vos: “celebrant les bodes finals d’allò animat i allò inanimat, dels vius i dels morts”.

retratsRetrats de Truman Capote

Té una característica formal especialment apropiada per a nits d’insomni: aquests retrats són 20 capitulets tancats i curts. Perquè si estàs amb un llibre que enganxa molt, és veritat que l’insomni se’t passa més ràpid… però l’endemà ets un zombie, i potser això no et va bé. Amb aquest llibre no. Acabes un retrat: intentes tornar a dormir. Que no pots? Un altre retrat. Ho tornes a intentar. I així fins que t’adorms o fins que et llegeixes tots els retrats, que també està molt bé!

Aquest llibre és una recopilació de retrats que el senyor Truman Capote va escriure sobre persones/personalitats com Humphrey Bogart, Coco Chanel, Charlie Chaplin, Marcel Duchamp, Marilynn Monroe, Louis Amstrong, Pablo Picasso i així fins a 20 retrats de, en general, gent que mola. Quina és la gràcia? Que tens la sensació d’estar llegint a l’hora literatura i premsa del cor. I hi ha aquesta cosa del periodista d’ofici i d’ànima: una persona que pot entrar a llocs on tu no pots, i t’ho explica. Tens la sensació d’accedir a un espai íntim de personalitats històriques al que no estas del tot convidat.. però una mica sí, perquè el senyor Capote sabia que escriuria sobre aquella trobada, i la personalitat en qüestió doncs segurament també.

Autor: Truman Capote

Any de publicació: articles apareguts entre 1956 y 1983.

Maridatge: champagne

T’agradarà si t’agrada: tafanejar amb classe

Una cosa que mola saber: Ja es nota que Truman Capote no és un nom de veritat. Però el millor és que el nom de veritat d’aquest senyor encara sembla més inventat que el seu pseudònim. L’autèntic nom de Truman Capote és… Truman Streckfus Persons

L’spoiler: les darreres paraules del retrat de Marilynn Monroe són… “adorable criatura”.

Blogs vivants: orxata

13/06/2015

A qui no li ve de gust una orxata ben fresqueta ara que ve la calor? Avui en Joan Torres i la Fran Alcázar del blog Remorada ens han xivat algunes de les millors orxateries de Barcelona. Ja trigueu!

ORXATA2
SIRVENT

Parlament 56, Sant Antoni, Bcn

LA VALENCIANA

Aribau 16, amb Diputació, Eixample, Bcn

PLANELLES DONAT

Port de l´Àngel 25, Gòtic, Bcn

TIO CHE

Rambla del Poblenou 44, Poblenou, Bcn

%s1 / %s2