Vostè primer
Ara, de 13 a 14 h
Vostè primer
amb Marc Giró
En Directe
I després, de 14 a 15 h
RAC1 migdia
Núria Travesa i Xavi Rocamora

Art, amb Txell Bonet

POST PICASSO.Reaccions Contemporànies: Al Museu Picasso fins el 29 de juny!

L’ombra de Picasso és allargada i ha marcat a molts. El comissari especialista Michael FitzGerald ha seleccionat 58 obres de 41 artistes de tot el món.

L’entrada és molt interessant. Una pedra de marbre on hi ha esculpit “The bad artist imitate, the great artist steal”, la frase és de Picasso, i és Banksy qui ho ha tatxat i ho signa. (2009)

Ell ha interessat a molts artistes, com ell es va interessar per Degàs, el Greco, i sobretot també les màscares africanes. S’han agrupat les obres en 5 grups, depenent de si s’inspiraven en un quadre o etapa.

Un quadre expressionista: El Guernika. Molts artistes han aprofitat el simbolisme i mitologia d’aquest quadre que denunciava els efectes en la població de la guerra civil espanyola, per parlar de les guerres als seus països, com el Sudan, Iraq o Palestina. També n’hi ha que passen a Estats Units, en una versió de ciutadans matant-se entre ells com en casos de violència domèstica. Molts materials, fins i tot un tapis de Goshka Macuga.

Hi ha revisitacions del seu cubisme, com el cas d’una versió cubista de l’estadi dels JJ. OO. de Pequin per denunciar el tracte al Tibet.

Però les versions més interessants són d’un altre quadre que parteix del cubisme: Les Senyoretes del Carrer d’ Avinyó. Hi ha tot tipus de materials, com el treball de Bedri Baykam que és una impressió lenticular titulat “L’harem d’Avinyó té cent anys”. També molt interessants les versions sud-africanes on s’hi afegeix una màscara amb volum o directament autors africans que amb bidons de plàstic de benzina, o tot de materials reciclats (Calixte Dakpogan o Romuald Hazoumé de Benin) fan les noves versions màscares africanes. Fins i tot amb cola de conservació artistes australians fan els puntets aborígens per a crear quadres com Daniel Boyd. És la resposta dels africans al tractament del seu art ancestral, un viatge d’anada i tornada.

ETAPA BLAVA: versió de “La Planxadora” de 1904 feta per Vik Munik amb tot el material dels abocadors de Rio de Janeiro: brutal!!!

ETAPA ROSA: L’holandès Folkert de Jong ha creat uns arlequins i pallassos amb restes de materials que venen del petroli.

L’ETAPA DE MADURESA: L’icona és el propi Picasso, i més des de que Mauricio Cattelan en va fer un capgròs i el va passejar per tot arreu: museus, carrers..

Basquiat va veure en aquesta darrera etapa un precedent de la pintura tradicional barrejada amb el traç barroer del grafiti. Pinta el seu rostre en una planxa de metall.

També hi ha quatre rostres fets per Warhol copiant el seu estil.

Darrera etapa: SURREALISME: Torna ha haver-hi una peça feta amb fils, “El fil d’Ariadna” un minotaure fet amb punt de creu per Elaine Beichek. Animal símbol de creativitat i sexualitat per ell.

.

Zacharevic

a la Galeria Montana, Carrer Comerç, 6

Autor d’origen lituà que viu a Singapur, a Penang, Malàisia, on hi ha fet tot de murals i pel sudest asiàtic, de fet viatja per tot el món i va estar convidat per la Galeria Montana del Carrer Comerç a fer una exposició.

Ho va fer gairebé tot allà durant 15 dies que va estar de residència en un pis que tenen. És una fórmula que funciona molt per les despeses de transport i duana que tenen les obres.

Aprofitant que treballava per la galeria va fer també una obra a la Plaça del Bar Mundial, a la font dels coloms, la Pl. de Sant Agustí Vell.

El seu estil és una barreja de “l’agressivitat” del grafiti i un cert romanticisme.

No només treballa amb esprai, dibuixa línies molt primes que després omple amb l’esprai o amb oli, de fet les pinzellades i els matisos amb els que fa els rostres són més de finals del S.XIX que de principis del SXXI. Les robes, més amb esprai.

I sobretot es caracteritza per afegir el 3D a les seves obres: posar-hi bicicletes, motos, enganxades al grafiti o carrets de compra, com a fet aquí o fins i tot cadires, que és el que ha posat en un grafiti que ha fet a Guzzo un nou local del Born Guzzo, del Fred Guzzo (el francès que tenia el Cafè Royal) i que també ha encarregat un grafiti a B-Toy.

La necessitat de no pintar sobre un fons blanc, sinó sobre una matèria que ja porta colors, textures a sobre: com fustes o maletes velles, partides per la meitat i fetes sevir de base, o paper pintat, o llavors crear aquesta sensació de paper pintat amb esprai.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=sgJhtP_sF7w[/youtube]

.

Il·lustracions d'Ari Fleck

a la saboneria Les Toppetes del Carrer Joaquin Costa, 33.

L’Oriol Montanyès, propietari de la botiga li va encarregar il·lustracions per fer el packaging d’uns sabons d’argan, rosa mosqueta, etc... si va bé, ho volen fer amb més il·lustradors.

Ari Fleck és una gran lectora de còmic, espectadora del Festival de Sitges i persona amb humor i sensibilitat, per tant, aquests sabonets són com petites vinyetes que ens expliquen tota una història en pocs centímetres:

Historietes com: “si la churra no ves asomar, al gimnasio te has de apuntar... o no” o “a veces en la ducha canto a Shakira” o el més divertit que s’està esgotant “El sexo en la ducha puede perjudicar seriamente la salud”.

El més interessant són les nou il·lustracions a mig a camí entre el surrealisme i el costumisme, amb molta poesia: una noia nua amb anorac en un mar revoltat, dues nenes que han sortit de la banyera que sembla una barca vikinga, un núvol que pot semblar el cabell, el pare, el seu fillol, llegir Tintin en un sofà o que una taca d’aquarel·la crei una cova imaginària on refugiar-se amb els animals de “Donde viven los monstruós”... inclou les referències dins de les obres.

A partir de dos colors, ampliant la gama de tons, crea unes bases-taques amb aquarel·la que embolcallent els personatges fets amb tinta xinesa, que recorda al traç d’un altre referent Joan Sfar, i Quentin Blake, il·lustrador de literatura infantil, portades de Roal Dalh.