Unidisplay de Carsten Nicolai.
Amb una obra que ara està a la Bienal de Venècia, que s’ha vist a Frankfurt i a Milà i a Montreal. Exposa per tot el món. Havia vingut a Sonar kids 2009.
Ens arriba dins del projecte SonarPLANTA és la iniciativa conjunta de Sónar i Fundació Sorigué que neix aquest any, que es desenvoluparà durant les tres properes edicions i que té com a finalitat promoure i celebrar la recerca i l'experimentació dels llenguatges creatius al voltant de la tecnologia i l'art new media. El projecte convidarà a tres artistes de renom internacional a presentar una proposta de nova creació que experimenti amb els llenguatges creatius i la tecnologia. L'artista seleccionat serà premiat amb la producció de la peça, que serà estrenada cada any en el nou espai SonarPLANTA.
UNIDISPLAY: una projecció a temps real amb grans pantalles, de 36m per 6m. Línies pures i tons sonors bàsics que s’allarguen fins a l'infinit en una caixa negra que embolcalla a l'espectador i juga amb els principis de la seva percepció, remetent a tecnologies industrials que, en el seu treball, es converteixen en una poètica digital pròpia.
Juga amb les lleis de la percepció: il·lusions òpitiques, efectes del món digital com els jitters, jugar amb els colors complementaris, i reflexat en uns miralls que donen sensació d’infinit.
Qui és Carsten Nicolai? Artista sonor, artista visual? Un artista que visualitza el so. Però no com a inspiració, sinó per una correlació científica, per un lligam fruit de la física i la matemàtica. Integrat arts i disciplines. Juga amb l’error i l’atzar. Resultat minimalista de base conceptual
També se’l coneix sota els noms de Alva Noto o Noto o Aleph-1, forma part de grups com Signal o Cyclo, als 90 a Berlin va fundar el segell de música experimental Noton.Archiv Für Ton Und Nichtton.
És un artista que treballa amb el so i el visualitza, és a dir es serveix de la cimàtica, la disciplina que estudia la forma visible del so i les vibracions. El so provoca vibracions, per tant, és una manera de fer-lo visible. O de notar-lo en el nostre cos. Depèn de com és un cos, de quina és la freqüència de la vibració, veiem unes formes o unes altres, en líquids, per exemple. Hi ha aparells de laboratori que demostren com tenen formes geomètriques.
Diguem que el so és pot veure en la matèria si ho voleu veure, podeu anar al youtube i mirar el documental que va fer el doctor suís Hans Jenny que va donar nom a aquesta disciplina: Cymatic SoundScapes: Bringing Matter to Life with Sound.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_Y4supY0PWw[/youtube]
Va néixer a l’Alemanya democràtica el 65, de petit tenia obsessió pels ratpenats i pensava que s’hi podia comunicar, he llegit que potser d’aquí li ve l’obsessió pel so.
La seva creativitat té un suport científic, si l’atzar forma part de molts processos creatius, aquí és l’atzar de quina forma geomètrica construirà la matemàtica del so. Les seves obres són instal·lacions on utilitza sons de transmissions elèctriques d’informació com el to del fax, mòdem o sons de telèfon. Ho sampleja i ho organitza en bucles i hi va afegint més sons.
Busca la bellesa matemàtica de la seva música, això és el que fa a Ciclo amb Ryoji Ikeda. Performances on es juga amb les corbes de Lissajous, les trajectòries d’un moviment harmònic complexe bidimensional... les gràfiques del sistema d’equacions paramètriques que corresponen a la superposició de dos moviments harmònics en direccions perpendiculars.
.
Daito Manabe
Dijous 12 17:00h - 17:40h
Sónar de Dia - SonarComplex - LIVE
Farà un espectacle anomenat Man Machine, show interactiu que combina el videomapping amb la dansa contemporània. Busca la reflexió sobre la interacció del nostre cos amb els avanços tecnològics i els possibles híbrids existents (o per descobrir) entre home i màquina.
Parlar de Daito Manabe un creador japonès tecnòleg, programador i composidor i dissenyador és parlar d’un col·lectiu, un estudi que es diuen RHIZOMATICS i és parlar d’una coreògrafa i creativa d’art que es diu MIKIKO, ja que els seus shows en directe són una barreja perfecte de tecnologia i treball amb el cos. Barreja perfecte de la màgia que duu implícita la tecnologia i de la calidesa d’un cos, tan improgramable.
Barreja de tecnologia, software i hardware, projeccions, vestits, música, mapping... reflexió: Cos/tecnologi.
Tenen un famós espectacle Dance with drones, on ballen amb aquests petits vehicles aeris no tripulats, que els hi han posat unes piràmides quadrangulars, poden ballar fins a 10 centímetres de les ballarines, coneixen els seus moviments i ballen com una ballarina més. Dansa amb harware... però té peces com la que van presentar al Cannes Lions Festival of Creativity, on projecten sobre els vestits de les ballarines, exactament els vestits i res més, encaixat perfecte.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=HQLORg5COiU[/youtube]
Una dansa que vol mostrar la bellesa i la dificultat que provenen de la resistència a la gravetat i la inèrcia. Espectacle interessantíssim de dansa amb 3 robots que van fent una coreografia de 3 raig làsers. Una coreografia de MIKIKO (elevenplay) amb programació de Daito Manabe amb música ametsub.
Recorda a George Melies. Té un vídeo domèstic on experimenta amb efectes que se li projecten a la cara que no té desperdici. De fet, youtube és ple de vídeos d’ell on se’l pot veure experimentant amb sensors a la cara o leds a la boca:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Em-8Qxr4Kf4[/youtube]
Diu la web del Sonar que entre els seus experiments es troben la transformació de rostres humans en caixes de ritmes, l'ús de calçat esportiu com a mesclador d’àudio o la col·locació de llums LEDs a la dentadura humana.
.
El Sónar al Barri
Pavelló Mies van der Rohe, Caixa Forum i Mercat de les Flors!
Sónar amplia aquest 2014 la seva col·laboració amb tres dels centres i institucions culturals més importants instal·lats a la muntanya de Montjuïc, ubicació de la seu de Sónar de Dia: el Pavelló Mies van der Rohe, CaixaForum i el Mercat de les Flors, que es converteixen d'aquesta manera, i durant uns dies, en tres espais més de Sónar.
De l’11 al 14 de juny: L'artista i investigador sonor holandès Edwin van der Heide presenta al Spectral Diffractions, projecte de col·laboració entre , la Fundació Mies van der Rohe i el MusicTechnology Group de la Universitat Pompeu Fabra comissariat per Lluis Nacenta. Es tracta d'una instal·lació sonora de cadascuna d'aquestes freqüències per si sola no s'identifica amb els sons humans, però les sensacions canvien quan algunes d'elles es superposen mentre el visitant es desplaça per l'espai. Segons el propi Van der Heide, “Spectral Diffractions” assaja un control autònom dels diferents sobretons amb el propòsit de revertir la jerarquia del so.
Els dies 10 i 11 de juny, CaixaForum presenta dues importants accions en el marc de de Sónar+D. La primera és A l'Escolta, un cicle de conferències –comissariat per Arnau Horta– amb l'objectiu de plantejar i discutir alguns dels interrogants que suscita el que habitualment denominem com a "art sonor". La trobada reunirà a Barcelona a alguns dels experts internacionals més importats en l'art del so i l'escolta, com , , , , o el propi Edwin van der Heide.
En què consisteix i què implica l'acte d'escoltar?
L'objectiu d'aquest programa de xerrades, performances i altres experiències al voltant de l'escolta és plantejar i discutir alguns dels interrogants que suscita això que habitualment s'anomena “art sonor".
Què és l'art sonor? No es tracta, tal com assenyalava Max Neuhaus, d'una denominació més aviat ambigua i poc informativa? No revela en si mateixa una excessiva atenció pel so entès com un simple mitjà i deixa de banda aquells aspectes que formen part del seu correlat necessari? Això que s'anomena “art sonor" no hauria de servir, precisament, per examinar de forma crítica l'acció d'escoltar i proposar formes alternatives de parar l'orella al món?
Del 9 al 15 de juny Vestíbul de CaixaForum, que també acollirà al seu vestíbul Last Days. Rèquiem per les Glòries, una instal·lació d' emmarcada al programa de “A l'Escolta" que recull una gran multitud de sons gravats per l'artista durant els dies previs a la demolició de l'anella viària barcelonina.
La instal·lació sonora d'Edu Comelles, “Last Days. Rèquiem per les Glòries", parteix dels sons enregistrats durant els dies previs a l'inici de l'enderrocament de l'anella viària (o tambor) de la plaça de les Glòries de Barcelona. Situat al vestíbul de CaixaForum, un sistema d'altaveus reproduirà una composició aleatòria creada a partir de l'extraordinàriament diversa y dinàmica paleta sonora que fins fa no gaire, encara es podia escoltar als voltants de les Glòries. Entre l'ampli ventall de sons que incorpora la composició, hi ha els ritmes produïts pel pas dels vehicles sobre les juntes de dilatació de l'anella viària, el so de les tanques de protecció, del trànsit, dels tramvies i altres ambients sonors on s'intueixen les obres que fa uns mesos van començar a transformar aquest espai.
El so sostingut dels elements metàl·lics de l'estructura arquitectònica (obtinguts amb micròfons de contacte) i la remor de fons dels treballs de construcció configuren un paisatge sonor canviant i elàstic; l'espectre sonor d'un espai ja desaparegut. La instal·lació és un record sonor d'un òrgan viari que ha mort i que ha deixat de sonar.
Divendres 13 de juny 20.30h El Mercat de les Flors i Sónar col·laboren per primera vegada amb la presentació de l'espectacle The Inquisitive Middle, una peça de dansa contemporània creada per la directora d'escena, performer i coreògrafa catalana i la coreògrafa i ballarina britànica Ens arriba dins del projecte SonarPLANTA a partir de “The Inheritors", el recent àlbum de Ens arriba dins del projecte SonarPLANTA. El productor britànic actuarà en directe amb les dues artistes, en la que serà la primera interacció entre els tres sobre un escenari.