Títol: BITS
Autors i directors: Tricicle
Intèrprets: Carles Sans, Joan Gràcia i Paco Mir.
Lloc i Data: Teatre Poliorama (sense data de sortida).
Tricicle presenta a Barcelona nou espectacle de creació després de rodar-lo durant un any per Espanya. L’excusa és Internet i la informàtica: la posada en escena és a base de pantalles de plasma (fixeu-vos-hi perquè hi ha detalls que són gags visuals o jocs de paraules). És la vegada que Tricicle més parla.
Homenatge a Les Luthiers, a Jaques Tati... som davant, per tant, d’un espectacle de comèdia clàssica. Té aquest punt de Manicomic, en el sentit que és a base d’esquetxos, i fins i tot reconeixereu a alguns personatges d’espectacles anteriors: les tres iaies que a Èxit anaven a l’aeroport, aquí tornen a aparèixer en el context d’un supermercat actual.
És un espectacle ben rodat: estan en plena forma.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=PaD5vOtjuCI[/youtube]
-
Títol: À la ville de... Barcelona
Autor i director: Joan Ollé
Intèrprets: Enric Majó, Victòria Pagès, Ivan Benet, Marta
Betriu, Oriol Genís, Jordi Vidal i Laura Guiteras.
Lloc i Data: Lliure Montjuïc (Fins el 3 de novembre).
El Teatre Lliure recupera un dels espectacles del Grec 2012, un homenatge que BITSva fer a Barcelona. Segons Ollé, Barcelona és una ciutat que ha estat molt novel·lada, molt pintada, molt cantada i molt rodada a la gran pantalla, però és una ciutat poc “teatralitzada”. És un espectacle entre el cabaret i la revista (l’orquestra en directe hi té un paper important) on s’apel·la molt a la nostàlgia d’una ciutat que ha canviat tan de pressa que potser els qui sempre hi hem viscut no ens hem adonat.
En ser un espectacle d'esquetxos, té alguns moments memorables: destaco l'actuació de Victòria Pagès fent de senyora Liceïsta de tota la vida (també fa de Sra. Maria, aquella que està casada amb un tal Josep, Joan o ase, i té un compte a La Caixa). Els números musicals fan un repàs a tots els hits on apareix la ciutat de Barcelona i em quedo també amb la conversa entre Colón i la Dama del Paraigua.
Malgrat que també apareix el Sónar, sí que vaig trobar un espectacle amb un excés de nostàlgia. Jo crec que és un espectacle obertament nostàlgic, i el públic que hi va ja ho és. Queda clar quan comencen a repassar tots els cinemes de Barcelona que han tancat: que ens els últims 10 anys la llista suma gairebé 40 sales (Niza, Casas, Novedades...).
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=moQCKiWFm0M[/youtube]