El món a RAC1
Ara, de 8 a 12 h
El món a RAC1
amb Jordi Basté
En Directe
I després, de 12 a 13 h
La competència
amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau

'Cançons d'amor i de pluja', 'Quan jo tenia cinc anys em vaig matar' i 'Quan vaig deixar de ser natura lleugera'

És curiós que aquests dies enrere que ha plogut tant he tingut ocasió de llegir el darrer llibre de l’escriptor Sergi Pàmies, un recull de contes amb un títol molt oportú: ‘ CANÇONS D’AMOR I DE PLUJA’

Us el recomano molt. Estar excel·lentment escrit, desprèn molt sentiment i molta emoció terrenal i quotidiana i per això té una d’aquelles qualitats que a mi m’agrada trobar en els llibres: que un cop te’ls has llegit, segueixin tenint vida perquè t’hi identifiques, fins i tot genera debats o tertúlies de sobretaula. Què hauria fet jo? Tu hauries fet una altra cosa?

Els contes giren al voltant de l’amor:

de l’amor de parella caduc, perquè en Pàmies pensa que l’amor neix amb data de caducitat així que són contes on des de la primera línia, per dir-ho així, ja saps que la cosa no acabarà bé...

També de l’amor entre pares i fills i de la MORT!, perquè hi trobareu contes on es retrata el compromís dels fills cap a una mare que està en els seus últims dies...

Dels contes que s’endinsen en el món de la parella...

M’ha agradat especialment DOS COTXES MAL APARCATS , on Pàmies explica la història de l’últim viatge de plaer (en aquest cas a França) d’una parella en hores baixes. I l’escenari de la història és el moment en què arriben i han de descarregar-ho tot del cotxe. Ell està aparcat en segona fila mentre la dona va pujant les maletes a casa i, de sobte, passa pel carrer Joan Manuel Serrat, el cantant preferit de la dona.

Dels que expliquen episodis molt propers a la família destaco...

EL NÍNXOL , que és part de la història de l’escriptor. A partir d’una anècdota que sembla de ficció (però que ell ha explicat que NO ho és: portar la làpida d’un familiar al cotxe durant uns mesos) Pàmies explica la sorprenent història d’un dels teus tiets, Antonio López Raimundo, que va morir només començar la guerra per un malentès en un control anarquista (i ell ho era, d’anarquista). Es va entretenir massa posant la ma a la butxaca del pantaló i els del control es van pensar que alguna arma en trauria, d’allà. Es pregunta, l’autor, si el seu tiet no hagués mort d’una manera tant tràgica i desgraciada, si els altres dos germans haurien hipotecat la seva vida a la política tant com ho van fer: el seu pare, Gregorio López Raimundo, en va viure de tots colors, i el seu altre oncle, Joaquin López Raimundo, va estar un grapat d’anys tancat en camps de concentració, un d’ells Mathausen (va sobreviure).

Contes que revelen l’amor per l’ofici d’escriure...

També és una declaració d’amor a l’escriptura, a la narració. Hi ha un conte tan curt com deliciós titulat LA VIDA INIMITABLE d’un home tan discret tan discret que... llegiu-lo!

Al titulat LA CLAU DEL SON queda clar que és tot un creador d’històries. És molt original perquè a mesura que es va llegint el narrador va picant-nos l’ullet per introduir-nos dins la història on ens té un paper reservat.

En fi, que us animo a anar a buscar-lo i llegir-lo tant si plou com si fa sol. Per cert, si us el trobeu, sempre li podeu preguntar per què un dels seus contes és partidari d’esquivar la frase “he donat el cos a la ciència” i, en canvi, deixar-lo a les lletres !!!

CANÇONS D’AMOR I DE PLUJA

Sergi Pàmies

Quaderns Crema

---

La història de la novel·la que us recomano a continuació és molt curiosa: es va publicar als anys 80 als EEUU però va passar sense pena ni glòria (també es va arribar a publicar en català, per cert, per Empúries l’any 1981). I un dia, fa uns quants anys, el text va ser rescatat per una editorial francesa que ha aconseguit que un de cada 10 francesos se l’hagin endut a casa i que actualment sigui lectura recomanada entre els alumnes de 13 i 14 anys. Fixa’t quants tombs pot donar un llibre!

Ara n’arriba una nova edició gràcies a l’editorial Blackie Books, que s’estrena en la publicació en català i que la defineix com “una novel·la meravellosa sobre l’amor en la infantesa i la incomunicació entre els nens i els adults”. I és així.

El llibre en qüestió es titula QUAN JO TENIA CINC ANYS EM VAIG MATAR . Títol impactant que queda explicat al primer capítol.

Aquesta és la història d’un nen que es diu Burt, que té 8 anys, i que els seus pares han ingressat en un Centre d’Internament Infantil per “allò” que li va fer a la Jessica. Què li va fer? No ho descobrireu a les primeres pàgines, precisament, sinó...

... després de conèixer-lo a ell, que és un nen especial que no gaudeix de la complicitat dels seus pares i que s’ha refugiat en un món intern desbordat de fantasia i d’imaginació que, en ocasions, el supera i l’aïlla.

... després de saber qui són els seus companys d’escola, els seus mestres, i el com i de quina manera va conèixer la Jessica, amb qui comparteix la pregunta per què hem d’adaptar-nos a

... després de veure les dues maneres tan diferents amb les que els metges volen connectar amb ell per recuperar-lo: un se’l mira amb ulls d’adult, de metge i des de dalt i alimenta la seva sensació de solitud, l’altre s’ajup per recuperar la ingenuïtat infantil, posar-se a la seva alçada i guanyar-se la seva confiança.

En Burt, a qui li encanta l’Elvis, és el narrador i per tant és ell qui ens explica la història en primer persona construïda a base de frases curtes sempre teledirigides a la part més emocional del lector.

Important, dir-vos qui és l’autor:  es diu Howard Buten és americà però establert a França. I no és només escriptor, també és psicòleg i fundador d’un centre per al tractament de nens autistes de la vora de París. I també és clown!, pallasso, (se’l coneix com Buffo).

Potser estem davant d’un nou gènere o d’un subgènere, perquè ahir recordava que en els darrers mesos aquí al Mix hem parlat de llibres amb aquest mateix patró: on els protagonistes de les històries (més o menys reals però amb dificultats molt terrenals) són criatures  amb singularitats. Recordo “Wonder” de RJ Palacios, per exemple, o “Un monstruo viene a verme” de Patrick Ness.

Dels contes que s’endinsen en el món de la parella...

De Howard Buten – traducció d'Albert Folch

Blackie Books (primer llibre en català)

---

Sempre he viscut en àtics. Àtics amb terrasses àmplies, primer, i àtics amb balcons considerables, després. Les finestres que recordo sempre han tingut forma de porta, de porta amb vidres a la part superior o de porta corredissa tota de vidre. Potser per aquest motiu no és gens estrany que un dels impactes més forts que he tingut cada vegada que he hagut d'ingressar en un psiquiàtric hagi estat, precisament, la inexistència de finestres".

Així comença el llibre titulat “Dels contes que s'endinsen en el món de la parella...". L'autora es Anna Altisén, va néixer l'any 73, va estudiar periodisme a l'Autònoma i també a San Diego (Califòrnia) i va treballar en diversos canals de televisió, i un dia va veure com la seva vida es capgirava: li van diagnosticar una melancolia i una tristesa crònica que, per desgràcia i en una desena d'ocasions, l'ha obligat a ingressar en un psiquiàtric. Estem davant d'un llibre que explica intensament, en primera persona, sense embuts ni manies, la convivència amb la seva malaltia mental crònica. Estem davant d'una autobiografia, o una autopatografia, un neologisme, una paraula que es refereix a un llibre autobiogràfic que gira al voltant d'una malaltia i que complau molt més l'autora.

En Dels contes que s'endinsen en el món de la parella..., on l'únic que distingeix els malalts són les sabatilles (perquè la resta de coses personals no te les deixen portar) i on l'únic que es pot fer és estar estirat al llit o caminant amunt i avall pels passadissos o mirar indefinidament la tele. Viurem la falta d'aire i de finestres, el despertar dels brots psicòtics que ella compara a una planta miraculosa... “d'aquell brot en comencen a sortir fulles i més fulles imaginàries –escriu-, i flors desconegudes de mil i una formes i colors. Això es tradueix en el fet que durant hores, de vegades dies, vaig a les palpentes, delirant, exhausta, caminant sense rumb aparent, amb una mica de sort dins de les fronteres geogràfiques de la meva ciutat o país, fins a arribar a límits insòlits i sovint molt arriscats". I en llegireu, d'aquests episodis, concretament un que la va portar (gairebé de manera inconscient) a França. L'Anna explica la dura teràpia electroconvulsiva que li aplicaven i que no li va funcionar mai (pànic, diu que li fa)... els efectes secundaris de la obligada medicació (com la pèrdua de visió o la pèrdua de tacte i la transformació del desig sexual en una altra cosa)... o del dolor dels familiars quan la visiten i li diuen adéu amb la ma mentre es tanca la porta de ferro automàtica de seguretat que separa el psiquiàtric dels ascensors de planta...

Dels contes que s'endinsen en el món de la parella... Amb una prosa neta, polida, sensible, pausada, de vegades poètica, endreçada en capítols no massa llargs... i tot plegat convida a l'empatia amb la protagonista i els diferents estats d'ànim.

És un relat trist? En part sí, no ho negaré, a més, ella explica com era la seva vida abans d'estar malalta, “era natura lleugera" (d'aquí el títol) i conèixer aquella altra Anna xoca molt. Però el llibre té una Dels contes que s'endinsen en el món de la parella..., perquè ella reconeix al llibre que és l'amor allò que l'ha fet adonar-se que amb tots aquests ingressos estava perdent dies irrepetibles de la seva vida.  I la llum i l'amor el trobareu a mig camí, a mig llibre. Us diré un nom, Madou, i em plantaré aquí. Descobriu vosaltres la resta.

Dels contes que s'endinsen en el món de la parella..., la seva doctora, la psiquiatra Rosa Hernández  Ribas, diu que el principal dubte de l'Anna a l'escriure aquest llibre és si interessaria a algú més que a ella i els seus. Hernández diu que atorga l'oportunitat d'entendre i veure la persona que hi ha darrera una malaltia.

Dels contes que s'endinsen en el món de la parella... és que va ser finalista del Premi Just M. Casero 2012 que atorga la Llibreria 22 amb l'editorial Empúries, que és qui l'ha publicat aquest estiu.

Dels contes que s'endinsen en el món de la parella...

d'Anna Altisén

Empúries – Finalista del Premi Just M. Casero 2012Dels contes que s'endinsen en el món de la parella...

Dels contes que s'endinsen en el món de la parella...

Dels contes que s'endinsen en el món de la parella...