Títol: Contra l’amor
Autor: Esteve Soler
Direcció: Carles Fernández Giua
Intèrprets: Eva Cartanyà, Dani Arrebola, Guillem Motos i Laia Martí.
Lloc i data: La Seca (fins el 12 de maig).
- Contra l'amor (estrenada el 2012 a Atenes)
- Contra la democràcia (estrenada al 2011 a la Beckett)
- Contra el progrés (estrenada al 2008 a la Beckett)
Són contes que barregen comèdia i terror...
Esteve Soler incomoda sense ser gaire rebuscat. Encara hi ha coses que dites de manera cruda damunt de l’escenari poden incomodar. Són contes curts. va dir: “En Pere Calders s’ho passaria pipa veient aquestes històries”. Històries quotidioanes, properes a aquest realisme màgic... quan allò quotidià i familiar, de sobte es trenca per un element surrealista. Surrealista, per tant, desconegut i, per tant, pertorbador.
Cal destacar la feina dels actors i la posada en escena senzillíssima, que a estones potser massa low cost, però malgrat tot ben resolta.
- ATENCIÓ: Marató de les 3 obres seguides: 21 d’abril, 5 i 12 de maig.
-----
Títol: After Play
Autor: Brian Friel
Direcció: Imma Colomer
Intèrprets: Pep Ferrer i Fina Rius.
Lloc i data: Sala Atrium (fins el 28 d’abril).
Com continuen els personatges de les grans obres clàssiques...?? L'Títol: va trobar un text, AfterPl ay, que planteja justament això: què els passa, després de l’obra, al germà de les tres germanes i a la neboda de l’oncle Vània? I li va agradar tant que la Títol: n’ha comprat els drets i l’ha dirigit.
El germà de les tres germanes és en Títol: i la neboda de l'Oncle Vània, la Sònia, és la Títol: . Els dos desconeguts es troben per casualitat una nit, a soles, al restaurant d'un hotel de mala mort de Moscú, ciutat on els dos hi són de passada per fer unes gestions personals.
L'obra és el diàleg que s'estableix entre aquests dos personatges que veuen com la vida els ha deixat sols i això de viure amb la soledat els hi pesa. Comparen la seva situació personal amb estar envoltats d'una tundra que s'estén... Tenen un punt de patetisme perquè del diàleg n'extreus que cap dels dos duen la vida que haguessin volgut. I arriba un moment que ja no saps si s'inventen coses perquè volen fer veure que no estan tan malament o si s'ho inventen sense adonar-se perquè realment s'ho creuen.
La direcció de la Imma Colomer és d'aquelles direccions subtils, hi és, però és una direcció d'actriu.
--------
Títol: Qui a casa torna
Autor: Harold Pinter
Direcció: Salvador Esplugas
Intèrprets: Màrius Hernàndez, Gal Soler, Rafel Pi, Xavi Mañé, Karme Málaga i Carles García Llidó.
Lloc i data: Versus Teatre (fins el 5 de maig)
Producció companyia de Sabadell (CiaFrog) que ha prorrogat al Versus teatre. Argument: un pis a Londres, anys 70, on hi viuen 4 homes. Pare, dos fills i germà del pare. La mare va morir fa temps. Un dia de sobte apareix el tercer fill, que és professor de filosofia i va emigrar a Amèrica. Per sorpresa de tots, s'hi presenta amb una dona que és la seva esposa. La violència i el sexe són els protagonistes.
El pis té un clima enrarit, sobretot per manca d'una figura femenina. Tant a nivell matern com a nivell sexual. I la dona que arriba cobrirà aquestes funcions.
Ho va ser més per la manera tant personal que Títol: té de servir els seus textos: deien que era una obra sense argument. Ara ho és d'un altra manera, sobretot perquè ja està consolidada com a obra mestra del drama contemporani. El millor són les interpretacions que van sorgir entre els crítics.
Potser hi ha alguns detalls discutibles (il·luminació) o algun segon que sembla que sembla que el text se'l hi escapa. Però no és gens fàcil i se'n surten prou bé.