LIBRERÍAS
de Jorge Carrión
El primer llibre és una perla i agradarà especialment a aquells que quan aneu a una ciutat, una de les coses que us agrada fer és descobrir i tafanejar llibreries.
No estem davant d’una novel·la ni d’un recull de contes. No és ficció sinó un llibre viu com la vida mateixa. Un assaig molt ben documentat sobre aquestes botigues on anem a comprar històries que ens emocionin. L’autor és l’escriptor mataroní Jorge Carrión, apassionat dels llibres i dels viatges, que des de l’any 1998 guardava les targetes de visita i fotografies i cromos de les llibreries que visitava i un dia es va dir, “si ho guardo em sembla que és per alguna cosa”. I l’any passat va desplegar aquest “mapa del seu món” i es va posar a escriure aquest llibre que va quedar finalista del premi Anagrama d’Assaig i que s’ha publicat ara, aquest mes de setembre.
El llibre es titula “ LIBRERÍAS ”, així, tal qual, i planteja un llarg viatge: ens trasllada primer a l’antiga Grècia com a possible inici de les llibreries... segueix amb les llibreries més antigues del món... amb les més emblemàtiques... les lligades a la política... llibreries d’Orient... d’Amèrica... de Sudamèrica... les llibreries més quotidianes de Catalunya, per exemple, també les que han desaparegut... Sempre subratllant la vessant humana, no tant el negoci intern, en forma d’anècdotes, detalls, històries de l’establiment i dels seus llibreters, que en certa manera han jugat un paper cabdal com a impulsors i protectors de l’activitat cultural.
Hi trobareu els 50 quilòmetres de lleixes amb llibres que té la llibreria Foyles , al londinenc Charing Cross Road, on durant molts anys la propietària no utilitzava ni calculadora, ni caixa registradora ni cap instrument tecnològic per gestionar comandes i vendes...
Hi trobareu referenciada la Livraria Bertrand de Lisboa, la més antiga del món, per allà hi han passat il·lustres escriptors i compradors de manera ininterrompuda des del 1732. Sense canviar de nom, això li regala el títol.
També The Book Lounge , una llibreria de Ciutat del Cap (Sudàfrica) on a les prestatgeries no hi ha llibres ni d’en Paulo Coelho ni d’en Garcia Màrquez ni del Nobel JM Coetzee... per què? la llibretera li va dir que són els tres autors més robats !!!
Coneixereu George Whitman , un americà que va viatjar pel món fins arribar a París, ciutat que el va enamorar. Va fer un curs a la Sorbona, va comprar llibres en anglès amb la intenció de cobrar una petita quota de préstec i va veure com poc a poc la seva habitació (on vivia) s’omplia de gent buscant llegir. Aquest va ser l’embrió de l’emblemàtica Shakespeare and Company, a la rue de la Bucherie l’any 1951. Va ser un home incòmode perquè va vendre llibres prohibits als soldats del seu país “Tròpic de Càncer” de Henry Miller, per exemple...
I anècdotes com la que el van portar a conèixer la cadena Books & Books de Miami. Carrión estava en un avió que de Barcelona l’havia de dur a Costa Rica, va fer escala a Miami, hi havia oberbooking la companyia American Airlines va demanar voluntaris per quedar-se a la ciutat 24 hores. S’hi va oferir. Per què? perquè no havia visitat les llibreries de Miami i, mira, ara tenia ocasió de fer-ho. Es veu que s’hi venen ulleres graduades! cosa que no el va sorprendre perquè té relació amb la lectura i perquè, a més, ell considera que el que és important és recordar aquell establiment on, comprant alguna cosa, ulleres, tassa o punt de llibre, permets que segueixi oberta. (Com les botigues dels museus!)
Hi trobareu referències de pel·lícula , també, pelis que han tingut en una llibreria part de la seva acció: “Notting Hill”, per exemple, “La invención de Hugo” també, o “Julie & Julia” o “Antes del amanecer”...
En fi, un llibre completíssim per tenir a la llibreria de casa i anar consultant i llegint i assumint poc a poc, si es vol, sense presses. Carrión diu que és conscient que va contrarellotge perquè alguns dels establiments que ressenya potser no existiran d’aquí a uns mesos. De fet, en no poques ocasions ha anat a la cerca i captura d’una llibreria que ja havia abaixat la persiana, però en canvi, se’n trobava una altra de tant o més interessant. (Catalunya: Robafaves, Catalonia... etc...)
Anagrama – Finalista del premi Anagrama d’Assaig
Per cert, es presenta a la Laie de Pau Claris dijous 3 octubre !!!!
.
LIBRERÍAS
d'Anna Altisén
“Sempre he viscut en àtics. Àtics amb terrasses àmplies, primer, i àtics amb balcons considerables, després. Les finestres que recordo sempre han tingut forma de porta, de porta amb vidres a la part superior o de porta corredissa tota de vidre. Potser per aquest motiu no és gens estrany que un dels impactes més forts que he tingut cada vegada que he hagut d'ingressar en un psiquiàtric hagi estat, precisament, la inexistència de finestres".
Així comença el llibre titulat “ LIBRERÍAS ". L'autora es Anna Altisén, va néixer l'any 73, va estudiar periodisme a l'Autònoma i també a San Diego (Califòrnia) i va treballar en diversos canals de televisió, i un dia va veure com la seva vida es capgirava: li van diagnosticar una melancolia i una tristesa crònica que, per desgràcia i en una desena d'ocasions, l'ha obligat a ingressar en un psiquiàtric. Estem davant d'un llibre que explica intensament, en primera persona, sense embuts ni manies, la convivència amb la seva malaltia mental crònica. Estem davant d'una autobiografia, o una autopatografia, un neologisme, una paraula que es refereix a un llibre autobiogràfic que gira al voltant d'una malaltia i que complau molt més l'autora.
En LIBRERÍAS , on l'únic que distingeix els malalts són les sabatilles (perquè la resta de coses personals no te les deixen portar) i on l'únic que es pot fer és estar estirat al llit o caminant amunt i avall pels passadissos o mirar indefinidament la tele. Viurem la falta d'aire i de finestres, el despertar dels brots psicòtics que ella compara a una planta miraculosa... “d'aquell brot en comencen a sortir fulles i més fulles imaginàries –escriu-, i flors desconegudes de mil i una formes i colors. Això es tradueix en el fet que durant hores, de vegades dies, vaig a les palpentes, delirant, exhausta, caminant sense rumb aparent, amb una mica de sort dins de les fronteres geogràfiques de la meva ciutat o país, fins a arribar a límits insòlits i sovint molt arriscats". I en llegireu, d'aquests episodis, concretament un que la va portar (gairebé de manera inconscient) a França. L'Anna explica la dura teràpia electroconvulsiva que li aplicaven i que no li va funcionar mai (pànic, diu que li fa)... els efectes secundaris de la obligada medicació (com la pèrdua de visió o la pèrdua de tacte i la transformació del desig sexual en una altra cosa)... o del dolor dels familiars quan la visiten i li diuen adéu amb la ma mentre es tanca la porta de ferro automàtica de seguretat que separa el psiquiàtric dels ascensors de planta...
LIBRERÍAS Amb una prosa neta, polida, sensible, pausada, de vegades poètica, endreçada en capítols no massa llargs... i tot plegat convida a l'empatia amb la protagonista i els diferents estats d'ànim.
És un relat trist? En part sí, no ho negaré, a més, ella explica com era la seva vida abans d'estar malalta, “era natura lleugera" (d'aquí el títol) i conèixer aquella altra Anna xoca molt. Però el llibre té una LIBRERÍAS , perquè ella reconeix al llibre que és l'amor allò que l'ha fet adonar-se que amb tots aquests ingressos estava perdent dies irrepetibles de la seva vida. I la llum i l'amor el trobareu a mig camí, a mig llibre. Us diré un nom, Madou, i em plantaré aquí. Descobriu vosaltres la resta.
LIBRERÍAS , la seva doctora, la psiquiatra Rosa Hernández Ribas, diu que el principal dubte de l'Anna a l'escriure aquest llibre és si interessaria a algú més que a ella i els seus. Hernández diu que atorga l'oportunitat d'entendre i veure la persona que hi ha darrera una malaltia.
LIBRERÍAS és que va ser finalista del Premi Just M. Casero 2012 que atorga la Llibreria 22 amb l'editorial Empúries, que és qui l'ha publicat aquest estiu.
Empúries – Finalista del Premi Just M. Casero 2012
.
LIBRERÍAS
De Timur Vermes (traducció de Pilar Estelrich)
El primer que crida l'atenció del primer llibre que us recomano és la coberta, el disseny. És fantàstica, un 10. És tota blanca i, a dalt, hi ha una gran taca negra que fàcilment s'identifica amb un cap masculí amb la clentxa a un cantó. I allà on hi hauria un bigoti, no hi ha bigoti sinó el títol, petit, directe, “ LIBRERÍAS ". En cap moment hi diu Hitler però en tot moment veiem Hitler.
Així es titula aquesta novel·la de Timur Vermes...
Escrit en primera persona...
Situacions en què es troba el protagonista...
L'autor de la novel·la: Timur Vermes...
Per cert que aquest llibre estrena una nova col·lecció que Columna Edicions ha posat en marxa conjuntament amb Minoria Absoluta. Es diu Astrakan i pretén recuperar i publicar llibres que es donin la mà amb l'humor.
Columna Edicions / Seix Barral