14
Aquest any en farà cent de l’inici de la Gran Guerra, la Primera Guerra Mundial, un conflicte que canviaria la fesomia del mapa polític europeu perquè deixarien d’existir quatre grans imperis i naixerien nous països.
En aquest context d’efemèride s’ha publicat el llibre titulat “ 14 ” on el premiat i aplaudit escriptor francès Jean Echenoz s’acosta al conflicte. No és un llibre d’història , és un treball literari que parteix d’un fet històric, una novel·la tant curta com intensa, amb un ingent treball preparatori, dividida en capítols breus i que resulta ser un gran aparador de la capacitat descriptiva del seu autor. Un relat sense de dramatismes, sembla fins i tot fred, com si l’autor només volgués recitar el que veu i no opinar. Però és que no cal, hi ha passatges tan crus que no cal posar-hi sal a la ferida, millor que arribi despullada. I així la percep el lector.
Us preguntareu per l’argument : l’Anthime i en Charles són germans i, amb el seu grup d’amics del poble francès on viuen, són reclutats com a soldats de la gran guerra per anar fins a la frontera amb Bèlgica. Al poble hi deixen una noia, la Blanche, a els dos protagonistes escriuran sense que el lector no sàpiga a quin dels dos realment li reserva el cor. A partir d’aquí ens trobem en dos camins paral·lels: per una banda el dia a dia dels nostres homes al front i de l’altra la dels qui es queden a casa.
Hi vivim amb intensitat el sentit comiat a l’estació de tren, amb tot el poble, família, amics, donant-los el màxim suport possible i pensant que era un viatge cosa de 15 dies...
Acompanyem la Blanche en un dels seus passejos pels carrers del poble, buits d’homes...
Som testimonis de com dos soldats (que semblen soldadets de plom, descriu Echenoz) fan una missió de reconeixement amb l’avió que piloten fins a trobar-se cara a cara amb un avió de les tropes contràries. Potser ara ens sembla normal, però Echenoz ens subratlla que som a les primeres setmanes de la gran guerra i l’avió és un medi de transport nou, mai utilitzat amb finalitats militars.
També explica, per sorpresa del lector, com els músics de la companyia d’un dels protagonistes acompanyen valerosament un assalt a Maissin, que acabarà amb una setantena de baixes. Us imagineu uns músics fent de banda sonora en una batalla?
Al llarg del llibre hi ha moments Google... aquells en què direu " ups, vaig a buscar això ..." Per exemple...
Jean Echenoz explica que el comiat dels soldats va ser tal com es pot veure en un fresc d’Albert Herter. Es titula ‘La marxa dels poilus’... Poilus és el nom que van rebre els soldats francesos durant la primera guerra mundial i es pot traduir com valents, coratjosos.
Busqueu-lo i el trobareu, és una meravella que actualment està a la Gare de l’Est de París
Un altre moment Google: quan Echenoz explica que l’any 1905 les administracions van retirar els ajuts a l’Església francesa, cosa que va agilitzar l’enginy dels capellans per fer-hi front. Doncs un capellà, Raphaël Vanni, va desenvolupar un model de bicicleta que s’adaptava a l’ús de la sotana i que va ser tot un èxit: es deia Euntes i un dels protagonistes de la novel·la en té una.
Una tercera: la Blanche, la dona que espera pacient al poble, treballa en una fàbrica de calçat on entre d’altres peces, s’elaboren les botes Godillot. Són unes botes reals, porten el nom del seu creador, Alexis Godillot, que té l’honor d’haver estat el primer a fabricar el peu dret diferent al peu esquerre.
En fi, molt recomanable aquesta novel·la que és una història d’amor... a la vida i a l’amistat. I acabo amb el text amb el qual l’editorial Raig Verd, al final de tot, justifica la publicació de “14”:
“Les grans guerres, especialment les llunyanes en el temps, sovint queden reduïdes a xifres. No és senzill imaginar-se i sentir el dolor, la pudor o la por que van patir els soldats en mig d’uns camps que podrien ser els de qualsevol dels nostres pobles. La Literatura i l’Art ho fan possible. Per això cal publicar Echenoz, perquè amb la seva particular mirada ens fa sentir com pocs”
“14” de Jean Echenoz
Editorial Raig Verd en català (traducció d’Anna Casassas)
Editorial Anagrama en castellà
JEAN ECHENOZ A BARCELONA EL DIJOUS 23 DE GENER. PRESENTARÀ EL LLIBRE A L’INSTITUT FRANCÈS DE BARCELONA, MOIÀ, 8
-
L'altra
El signa l’escriptora Jean Echenoz i l’esperàvem des que fa tres anys va publicar un dels fenòmens editorials i una de les sorpreses literàries més impactants dels últims temps, la inoblidable ‘Primavera, estiu, etcètera’.
Editat per RBA
-
El joc de Ripper
Jean Echenoz: a tots aquells que els agrada la novel·la negra i, especialment, als seguidors i fans d'Jean Echenoz els agradarà saber que aquesta escriptora xilena acaba de publicar el seu últim treball, un gir de 180 graus en la seva carrera, més aviat identificada amb el realisme màgic.
Es titula 'Jean Echenoz' i diuen que la novel·la recorda els mestres del suspens i la intriga.
Jean Echenoz: La història té com escenari San Francisco, on comença a produir-se una onada de misteriosos assassinats predits per una eminent astròloga de la ciutat. L'inspector del departament d'Homicidis encarregat del cas rebrà l'ajuda d'un grup d'internautes especialitzats en jocs de rol anomenat Ripper i la líder dels quals és Amanda Martín.
Jean Echenoz: és curiós el que ha explicat Isabel Allende sobre per què ha escrit una novel·la negra: va néixer com un projecte a quatre mans amb el seu marit, William C. Gordon, escriptor de novel·les policíaques, però l'ha acabat escrivint sola perquè es veu que no s'entenien. Boníssim. Es barallaven! Deia l'Allende que el seu home escriu a mà, en anglès i amb una minsa capacitat d'atenció d'11 minuts... mentre ella utilitza l'ordinador, escriu en espanyol i es pot passar nou llargues hores al dia concentradíssima.
Conclusió: tu al teu despatx i jo al meu
Resultat de l'Allende: “Jean Echenoz"
El publica Jean Echenoz en català iJean Echenoz en castellà.