Vostè primer
Ara, de 13 a 14 h
Vostè primer
amb Marc Giró
En Directe
I després, de 14 a 15 h
RAC1 migdia
Núria Travesa i Xavi Rocamora

Llibres: "Totes les estacions de França" i "Shakespeare y la ballena blanca"

Totes les estacions de França

Oriol Ponsatí-Murlà és doctor en filosofia i editor i el llibre de què us parlaré a continuació és la seva primera novel·la. “ TOTES LES ESTACIONS DE FRANÇA és fantàstica per llegir en trajectes de tren perquè tot gira al voltant de la troballa d’una maleta plena d’or en un vagó de tren. De fet, el punt de sortida del llibre té una base ben real...

El 3 de gener del 2012 el diari ARA publicava una notícia que es titulava “Troben vint quilos d’or en un tren regional al sud de París i ningú els ha reclamat”. La notícia explicava que la policia francesa no havia localitzat encara la persona que havia abandonat la maleta en un vagó i que tenia un gran valor: uns 800.000 euros. A saber de qui podia ser, potser d’algú que l’havia abandonat intencionadament per por d’una inspecció fiscal, apuntava la policia francesa.

Doncs aquesta notícia va donar ales a la imaginació de Ponsatí-Murlà, que ha construït un edifici amb bons fonaments. I què llegirem? doncs possibles situacions amb la mateixa maleta. Són narracions curtes, independents les unes de les altres, protagonitzades per personatges joves, de mitjana edat o ja adults que tenen una cosa en comú: raons per abandonar 20 lingots d’or  al vagó de tren on viatgen. Cadascú les seves.

1) Un dels encerts que té aquest llibre és que a cada capítol algun dels personatges apareix al següent. Per dir-ho d’una altra manera, l’escriptor tanca una història però agafa amb els dits un dels personatges que hi apareix i el col·loca enmig de la següent aventura. Això li dona una estranya sensació de continuïtat, a la lectura.

Després de llegir el llibre no puc més que estar d’acord amb el que va dir l’editor, Josep Lluch, que en aquesta obra hi ha ganes de divertir-se i de divertir el lector.

Així que si us arriba aquest llibre a les mans preneu-vos-el com un joc amb el que es posa de manifest que les coses sempre es poden veure des de diferents punts de vista. Un joc de creativitat, vaja, que va valdre el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero de l’any passat

“TOTES LES ESTACIONS DE FRANÇA” d’Oriol Ponsatí-Murlà

(Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2013)

Editorial EMPÚRIES

.

Shakespeare y la ballena blanca

Contextualitzem la novel·la de què parlarem a continuació. Som a l’any 1601 i la reina Isabel d’Anglaterra envia una missió a Dinamarca (en vaixell) per honorar el rei Frederic II. En aquest vaixell anomenat NIMROD hi van soldats de l’Armada Invencible, mariners que han viatjat per tot el món, una representació diplomàtica, una bona colla d’artesans i la companyia de teatre de William Shakespeare, que ha de representar “Romeu i Julieta” i “Somni d’una nit d’estiu” davant la cort danesa.

Aquesta és l’època que ha imaginat l’escriptor asturià Jon Bilbao per escriure “ SHAKESPEARE Y LA BALLENA BLANCA ”, un llibre que vol homenatjar la novel·la Moby Dick de Herman Melville... o el Herman Melville de Moby Dick. Però no és Moby Dick, que quedi clar. Com el llibre d’en Ponsatí-Murlà és un altre joc creatiu en forma de novel·la d’aventures que reuneix en el temps Shakespeare i una balena blanca.

La novel·la està ben escrita i té una bona arrencada: tenim en Shakespeare marejat com una sopa al seu camarot just en el moment que el vaixell s’atura enmig de la mar per la falta de vent que ha provocat una invasió de núvols que cau literalment sobre ells. Torna la calma i el vent no apareix però sí que ho fa una balena blanca que arrossega cadàvers (lligats a ella) i els rondarà diversos dies. Per aquesta part de la trama no puc dir res més, què passa o deixa de passar amb la nau, la tripulació, els viatgers i la balena...

... però sí que puc explicar què passa pel cap de William Shakespeare mentre el vaixell no es mou i la balena els ronda. Tothom queda absolutament impressionat per aquell animal. Ell també, tant que decideix que la seva propera obra de teatre per representar al teatre El Globo de Londres n’ha d’incloure una.

Així que podríem dir que com a lectors seguim de prop dos fils...

1)    l’enigma de saber si el NIMROD reprendrà en algun moment el viatge o li ho impedirà la balena

2)     les reflexions, les idees i els dubtes creatius d’un dramaturg, Shakespeare, que vol desenvolupar una idea: “coi, com posar una balena dalt de l’escenari? quins personatges ha de triar per a una bona història? i per quina mena d’aventura? hi haurà lluita amb la balena? com representar-la i amb quins efectes?...”

I tot plegat amb un embolcall d’informació molt ric: l’autor ens parla del Londres d’aquell principi del segle XVII, dels seus carrers pudents, de com era el teatre El Globo, on es llençaven ous o fruita podrida als actors quan alguna cosa fallava i quedaven a mig dir o a mig fer i on nens (i no dones, prohibit actuar) feien els papers femenins... de com es construïa un galeó... en fi, un grapat d’informació que podria haver aparegut a les guies turístiques de l’època, si n’hi hagués hagut...

Jo m’he llegit aquesta novel·la sabent que ha rebut comentaris de tota mena però sense aprofundir-hi perquè les crítiques d’entesos i lectors sempre ens poden influir (ep! fins i tot els meus, eh?). Si teniu intenció de llegir-lo, no ho feu, tampoc. Jo diré que potser no és cap obra mestra però el plantejament i la resolució l’he trobat original i m’ho he passat molt bé llegint-la. A veure vosaltres…

“SHAKESPEARE Y LA BALLENA BLANCA” de Jon Bilbao

Editorial Tusquets

.