Ja ha passat Sant Jordi i ha arribat el moment d'estrenar els llibres nous. Per això justament dedicarem el Prohibit llegir d'avui als llibres vells. A la sana i recomanable pràctica de la re-lectura.
El Gattopardo, de Giuseppe Tomasi di Lampedusa
Per què se suposa que hauríem de llegir El Gattopardo per primera vegada? Doncs perquè mola molt. És molt curiós perquè te la vas llegint i vas pensant, tota l'estona: “què bona és aquesta novel·la”. És bàsicament la història del principi del final de l'esplendor d'una família aristòcrata, fins al final-final. Pas de l'aristocràcia a la burgesia a la vella europa. Hi ha una traducció fantàstica de Pau Vidal que és qui va decidir que la traducció de Gattopardo no era ni guepard, ni linx ni gat montes ni res de tot això, sinó Gattopardo. Em semblen motius prou convincents. No en tindreu prou amb una vegada. És tal la quantitat d'enginy, d'imatges, de decodificació de l'ànima humana, de sarcasme finíssim i perquè no, de saviesa, que en voldreu més. Garantia de prohibit llegir: proveu El Gattopardo una vegada, i per Sant Jordi de l'any que ve estareu regalant una nova edició i rellegint la vostra.
Autor: Giusseppe Tomasi di Lampedusa
Any de publicació: 1958
Maridatge: grappa
T'agradarà si t'agrada: Sunset Boulevard (El crepuscle dels deus)
Una cosa que mola saber: Lampedusa, autor decididament genial, no era escriptor. En una ocasió va afirmar que va començar a escriure l'obra perquè el seu cosí Lucio Piccolo va aconseguir certa fama com a poeta. “Amb la certesa matemàtica de no ser més burro que ell, em vaig assegure i vaig escriure una novel·la”.
L'spoiler: La darrera paraula del llibre és... “cendra”.
Momo, de Michael Ende
Momo és la segona novel·la més famosa de Michael Ende, el senyor Never End Story, i és una lectura que se sol recomanar amb gran passió per a nens a partir dels 10 anys. Que ni els manuals d'slowlife, ni els exercicis anti-estrés ni les tècniques de meditació a l'oficina són tan eficaces com el que diu aquest llibre de forma poètica, onírica i inoblidable. Si el llegeixes de gran el pots llegir com a adult i com a nen a l'hora. De veritat, sobretot si esteu passant per un “episodi d'estrés”, no tingueu vergonya: feu-li una rellegida a Momo i seu us cura tot. Garantia de Prohibit llegir.
Autor: Michael Ende
Any de publicació: 1973
Maridatge: suc de pastanaga i taronja
T'agradarà si t'agrada: Tiempos modernos
Una cosa que mola saber: El títol original en alemany és una miiica més eplícit que en català. La novel·la orginal es diu: “Momo, Die seltsame Geschichte von den Zeit-Dieben und von dem Kind, das den Menschen die gestohlene Zeit zurückbrachte (Momo, o l'estranya història dels lladres de temps i de la nena que va tornar el temps als homes)
L'spoiler: Les darreres paraules del llibre són... “Penso fer-li moltes preguntes”.
El Gattopardo, El Gattopardo, de Jean Paul Sartre
Les mans brutes està completament basada en fets reals. Recomano llegir per segona vegada Les mans brutes de Jean Paul Sartre perquè quan me'l vaig acabar el que vaig fer immediatament després va ser... tornar-me'l a començar! Primera informació important: Jean- Paul Sartre, a part de dir coses molt existencialistes i molt pessimistes i molt filosòfiques en general, també escrivia teatre. Segurament trobareu edicions de totes les seves obres juntes, perquè són curtetes, i així us en podreu llegir més d'una, perquè totes molen molt. Segona informació important: llegir teatre té molts avantatges. Un dels principals és que es llegeix molt depresa. I tercera informació important: flipareu. Els diàlegs d'aquest home són trepidants. Les obres consisteixen bàsicament en gent parlant en situacions molt tenses en les que, de cop, entra algú nou i les torna encara més tenses. Aquesta en concret que us recomano, Les mans brutes és la història d'un crim polític que saps des de principi que succeirà, bàsicament perquè quan comença l'obra ja ha succeït i l'obra te l'explica, i igualment estàs que quasi no pots respirar.
Autor: Jean Paul Sartre
Any de publicació: 1948
Maridatge: café sol, molt curt, molt concretrat
T'agradarà si t'agrada: Un Deu salvatge + The West Wing
Una cosa que mola saber: L'amic Jean Paul va ser guardonat amb el premi Nobel de literatura el 1964... però no el va rebre mai: el va refusar perquè no creia en les institucions com a intermediàries de la cultura.
L'spoiler: Les dues darreres paraules de l'obra són... “No recuperable".
L'antirecomanació: El Gattopardo,
De fet es diu “La guia de l'èxit per a psicòpates", i com escrit en boli, posa “bons" abans de psicòpates: La guia de l'èxit per als bons psicòpates. Subtítol: “com fer servir el teu psicòpata interior per treure el millor de la vida": I el dibuix és una màscara de la matança de Texas amb unes aletes d'angelet. Tal qual. Però això no és tot: a la pàgina web, http://www.thegoodpsychopath.com, pots fer un test per veure quant psicòpata ets. Fa por o no fa por?