El món a RAC1
Ara, de 6 a 12 h
El món a RAC1
amb Jordi Basté
En Directe
I després, de 12 a 13 h
La competència
amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau

Prohibit llegir... per vacances

Els fruits de la passió, de Daniel Pennac

És la a quarta entrega de les històries que els passen a una família gitana del barri bohemi i ultramultiètnic de París anomenat Belleville. El prota és el gran de set germans d'edats molt diverses. Té una dona que es diu Julie, i un fotimer de nens al càrrec, alguns fills seus i altres no, amb noms surrealistes com “És un àngel”, “Maracujà o “”Senyor Malaussane Malaussane”, perquè en aquesta família posen els noms una mica així. Però de seguida t'hi acostumes i aleshores et deixes portar. Tots els personatges són gent que val la pena conèixer. I està ple d'assassinats, misteris mentides i sorpreses vàries que fan que realment el llibre molt, sigui com a part de la saga, sigui com a cosa individual.

Autor: Daniel Pennac

Any de publicació: 1999

Maridatge: avui els farem tots amb còctels, que fa més vacances. A “Els fruits de la passió li posarem un Hurricane, que porta rom blanc, rom negre, lima... i fruita de la passió!

T'agradarà si t'agrada: t'agradarà si t'agradava la saga del Flanagan d'Andreu Martin i Jaume Ribera

Una cosa que mola saber:

L'spoiler: la darrera paraula del llibre és... Passió!

Solitud, de Victor Català

Atreviu-vos amb Solitud aquest estiu si esteu buscant un llibre amb aquell puntet difícil que mola que tinguin els llibres als que els dediques les vacances. Les avantatges de llegir-se Solitud són múltiples i variades: si el busques per casa el trobes, segur!; transportable i assumible: 200 pàgines si arriba: perfecte per al maleta; vocabulari ric riquíssim riquissíssim, i a més adequat a la veu de cada personatge. La protagonista és una persona que al llarg del llibre es va coneixent i trobant a si mateixa. És simbolisme pur: allà des del paisatge a les persones, tothom té un símbol al darrere. I això sempre mola un munt!

Autor: Caterina Albert, que la va signar com a Victor Català

Any de publicació: El primer fulletó (perquè era una novel·la de fulletons)va aparèixer al 1904. Com a novel·la complerta va aparèixer per primer cop el 1909.

Maridatge: seguim amb els còctels: el posarem amb un cosmopolitan, que encara que sigui superficial fa molt de dona emancipada

T'agradarà si t'agraden: els llibres sobre el significat dels somnis

Una cosa que mola saber: Ha estat traduït a un munt de llengües, així que si ho preferiu, en comptes de Solitud, us podeu llegir Samota, en txec, Singuratate, en romanés, o Soleco, en esperanto, entre altres.

L'spoiler: la darrera paraula del llibre és... Destí!

El coche de Intisar, de Pedro Riera i Nacho Casanova

És una novel·la gràfica escrita per un català, dibuixada per un manyo i basada en relats de diferents dones yemenís. De fet el llibre es diu “El coche de Intisar: retrato de una mujer moderna en Yemen” perquè és justament això. És un llibre preciós ,àcid, divertit, tendre i completament necessari: és com si quan t'has creuat pel carrer amb una noia coberta amb burka o niqab t'haguessis pogut fer amiga seva i preguntar-li tot el que vols saber de la seva vida i la seva visió del món. Llegir-se és fer-se amic íntim d'aquesta Intisar. La Intisar no és una dona en concret, sinó una suma de moltes dones que van explicar al Pedro Riera (autor del guió del llibre) i sobretot a la seva dona (que tenia molt més accés a amistats femenines al Yemen) la seva visió del del món i també la seva lluita, tant les grans reivindicacions com les petites rebel·lies quotidianes, que també són arriscades.

Autor: Pedro Riera i Nacho Casanova

Any de publicació: 2011

Maridatge: El que sigui que t'agradi beure mentre parles amb un amic que t'ha convidat a casa sevaAutor perquè és la impressió que tens!

T'agradarà si t'agrada: Persèpolis

Autor l'autor explica que quan va anar a presentar el llibre al Yemen, l'acte es va acabar convertint en un súper debat sobre llibertat i gènere: durant el torn de preguntes l'opinió girava més al voltant de que l'opressió era més del poble que de la dona en si, fins que una de les assistents es va aixecar, els va titllar a tots d'hipòcrites i la resta de les dones de la sala es van posar a aplaudir. L'autor estava encantat.

L'spoiler: en alguna ocasió, Intisar es refereix al niqab com a “la disfressa de ninja completa".