La competència
Ara, de 12 a 13 h
La competència
amb Òscar Andreu i Òscar Dalmau
En Directe
I després, de 13 a 14 h
Vostè primer
amb Marc Giró

'Terra de ningú', 'Master class' i 'La nit just abans dels boscos'

Títol: Terra de Ningú.

Autor: Harold Pinter.

Direcció: Xavier Albertí.

Intèrprets: Lluís Homar, Josep Maria Pou, David Selvas i Ramon Pujol.

Lloc i data: TNC (Sala Petita) fins al 24 de novembre.

Argument: Dos veterans escriptors, desconeguts entre ells, es troben a un pub de Londres. Un d’ells convida a l’altra a casa seva a prendre una copa. A la casa s’hi troben també el majordom i el secretari de l’escriptor.

És una obra de Harold Pinter estrenada l’any 1975 i inèdita fins araa Catalunya. Tothom diu que és una obra que no s’entèn. Homar i Pou ho han reconegut.

Hi ha un clima enrarit a l’escenari: amb punt d’oníric o fins i tot absurd. Vas desgranant poc a poc qui són i què hi passa, però desgranes en fals. El que sí fa Pinter és “fotre una hòstia” a la moral de la societat benestant anglesa.

[youtube]www.youtube.com/watch?v=J98jzHspg60[/youtube]

.

Títol: Master Class.

Autor: Terrence McNally.

Direcció: Agustin Alezzo.

Intèrprets: Norma Aleandro, Carolina Gómez, Lucia Gandolfo, Marcelo Gómez, Santiago Rosso… entre d’altres.

Lloc i data: Teatre Borràs fins demà 17 de novembre.

Argument: Els espectadors ens convertim en alumnes de Maria Callas. La soprano arriba a l’escenari disposada a fer cantar als alumnes i a corregir tot allò que calgui de la veu, la interpretació, l’actitud...

És un text relativament modern, del 1995. Norma Aleandro de seguida el va protagonitzar a Buenos Aires i ara ha recuperat aquell muntatge. Ens dibuixen una Callas molt cruel amb els alumnes, es veu que no era tan així. El que sí que queda clar és que la Callas era molt dèbil en la seva vida personal. Estava també molt acomplexada físicament...

Estava casada amb un home a qui no li agradava l’òpera i fins i tot a l’obra es diu ben clar que li feia fàstic anar-se’n al llit amb aquell home. Però tots dos van tenir el que volien: Onassis la seva esposa famosa, i ella els diners.

De totes maneres, és una pinzellada molt lleugera del retrat de la Callas. Amb una estructura molt senzilla que combina la classe que fa amb els records que li venen a la memòria en aquell moment.

Per tant, l’al·licient de la funció és sobretot veure Norma Aleandro, que està en plena forma i amb aquella interpretació made in argentina, que no saps si estan dient un text memoritzat o realment estan dient el primer que se’ls hi passa pel cap.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=M4gM6dpHJsc[/youtube]

.

Títol: La nit just abans dels boscos.

Autor: Bernat Marie Koltès.

Direcció: Roberto Romei.

Intèrpret: Òscar Muñoz.

Lloc i data: Teatre Romea (sense data de sortida).

Argument: Un sensesostre inmigrant ens atura al mig del carrer. Ens vol explicar alguna cosa… ens acostem i ens descobreix qui és, ens vol fer veure una realitat que desconeixem (o que no volem conèixer) i ens acull a l’habitació on hi dorm per parlar-nos del seu ambiciós projecte: un nou sindicat internacional.

És un d’aquells espectacle on la forma i el contingut van molt de la mà. Es fa al Teatre Romea però no a la sala de platea on normalment veiem les obres. Ens fan fer un recorregut. Un recorregut on veureu el Romea com mai l’heu vist.

Al marge de la forma, l’actuació d’Títolté alguna cosa especial. No només perquè el personatge et parla sovint a un pam de cara, sinò perquè és una actuació valenta. Molt valenta capaç de fer-te empatitzar amb aquell desconegut que acabes de conèixer.

Per uns moments, i això també és mèrit de Koltès, ho deixaries tot i aniries amb aquest pobre immigrant a muntar el sindicat i a lluitar de manera activa per un món millor… per tant, és que alguna cosa de l'espectacle ha funcionat.