Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1

Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Blog

Prohibit llegir… per vacances

19/07/2015

PENNAC

Els fruits de la passió, de Daniel Pennac

És la a quarta entrega de les històries que els passen a una família gitana del barri bohemi i ultramultiètnic de París anomenat Belleville. El prota és el gran de set germans d’edats molt diverses. Té una dona que es diu Julie, i un fotimer de nens al càrrec, alguns fills seus i altres no, amb noms surrealistes com “És un àngel”, “Maracujà o “”Senyor Malaussane Malaussane”, perquè en aquesta família posen els noms una mica així. Però de seguida t’hi acostumes i aleshores et deixes portar. Tots els personatges són gent que val la pena conèixer. I està ple d’assassinats, misteris mentides i sorpreses vàries que fan que realment el llibre molt, sigui com a part de la saga, sigui com a cosa individual.

Autor: Daniel Pennac

Any de publicació: 1999

Maridatge: avui els farem tots amb còctels, que fa més vacances. A “Els fruits de la passió li posarem un Hurricane, que porta rom blanc, rom negre, lima… i fruita de la passió!

T’agradarà si t’agrada: t’agradarà si t’agradava la saga del Flanagan d’Andreu Martin i Jaume Ribera

Una cosa que mola saber:

L’spoiler: la darrera paraula del llibre és… Passió!

Solitud

Solitud, de Victor Català

Atreviu-vos amb Solitud aquest estiu si esteu buscant un llibre amb aquell puntet difícil que mola que tinguin els llibres als que els dediques les vacances. Les avantatges de llegir-se Solitud són múltiples i variades: si el busques per casa el trobes, segur!; transportable i assumible: 200 pàgines si arriba: perfecte per al maleta; vocabulari ric riquíssim riquissíssim, i a més adequat a la veu de cada personatge. La protagonista és una persona que al llarg del llibre es va coneixent i trobant a si mateixa. És simbolisme pur: allà des del paisatge a les persones, tothom té un símbol al darrere. I això sempre mola un munt!

Autor: Caterina Albert, que la va signar com a Victor Català

Any de publicació: El primer fulletó (perquè era una novel·la de fulletons)va aparèixer al 1904. Com a novel·la complerta va aparèixer per primer cop el 1909.

Maridatge: seguim amb els còctels: el posarem amb un cosmopolitan, que encara que sigui superficial fa molt de dona emancipada

T’agradarà si t’agraden: els llibres sobre el significat dels somnis

Una cosa que mola saber: Ha estat traduït a un munt de llengües, així que si ho preferiu, en comptes de Solitud, us podeu llegir Samota, en txec, Singuratate, en romanés, o Soleco, en esperanto, entre altres.

L’spoiler: la darrera paraula del llibre és… Destí!

INTISAR

El coche de Intisar, de Pedro Riera i Nacho Casanova

És una novel·la gràfica escrita per un català, dibuixada per un manyo i basada en relats de diferents dones yemenís. De fet el llibre es diu “El coche de Intisar: retrato de una mujer moderna en Yemen” perquè és justament això. És un llibre preciós ,àcid, divertit, tendre i completament necessari: és com si quan t’has creuat pel carrer amb una noia coberta amb burka o niqab t’haguessis pogut fer amiga seva i preguntar-li tot el que vols saber de la seva vida i la seva visió del món. Llegir-se és fer-se amic íntim d’aquesta Intisar. La Intisar no és una dona en concret, sinó una suma de moltes dones que van explicar al Pedro Riera (autor del guió del llibre) i sobretot a la seva dona (que tenia molt més accés a amistats femenines al Yemen) la seva visió del del món i també la seva lluita, tant les grans reivindicacions com les petites rebel·lies quotidianes, que també són arriscades.

Autor: Pedro Riera i Nacho Casanova

Any de publicació: 2011

Maridatge: El que sigui que t’agradi beure mentre parles amb un amic que t’ha convidat a casa seva, perquè és la impressió que tens!

T’agradarà si t’agrada: Persèpolis

Una cosa que mola saber: l’autor explica que quan va anar a presentar el llibre al Yemen, l’acte es va acabar convertint en un súper debat sobre llibertat i gènere: durant el torn de preguntes l’opinió girava més al voltant de que l’opressió era més del poble que de la dona en si, fins que una de les assistents es va aixecar, els va titllar a tots d’hipòcrites i la resta de les dones de la sala es van posar a aplaudir. L’autor estava encantat.

L’spoiler: en alguna ocasió, Intisar es refereix al niqab com a “la disfressa de ninja completa”.

Les recomanacions dels blogs vivants: arrossos

18/07/2015

Ens encanta l’arròs! I per això hem demanat a l’Andreu Serra i l’Ana Olagorta de Encantadisimo que ens recomanin els millors llocsque ells n’han trobat. Són aquests. Atenció que no són només de Barcelona ciutat, sinó de tot Catalunya.

ARROS1Arrossos a BCN, tots molt correctes:

Kaiku

arrossos mariners

La mar Salada

arrossos mariners i algun de mixta
Barraca
arrossos mariners i de verdures ecològiques

Matís Bar

un d’original i molt bo és l’arròs Parellada: està fet amb brou mariner, botifarró i cues de gambes fresques pelades i el presenten en format caldós per menjar amb cullera.

Els més afortunats, però, els hem trobat fora de BCN:

La Menta, a Palamós

arròs melós de sepietes, gambes i cloïsses. El millor arròs mariner que hem menjat els darrers anys. Inexcusable.

Tres Macarrons, a El Masnou

arròs sec d’escamarlans. Per menjar directament de la paella.

Vicus, a Pals.

arròs sec d’escamarlans servit al plat amb tot pelat i preparat.

Can Jubany, a Calldetenes

arròs sec d’espardenyes amb brou d’escamarlans. Un
clàssic que es menja també directament de la paella.

Ébano, a Bellaterra

en tenen varis d’arrossos prou bons però cal preguntar per l’arròs melós de gambes, que està fora de carta i que el xef podrà
preparar si no hi ha saturació a la cuina (sembla que requereix atenció personalitzada). Brillant.

Sucapa, a L’Hospitalet

un restaurant senzill on fan un magnífic arròs sec amb calamars i escamarlans però també d’altres.

Can Bosch, a Cambrils

excel·lent arròs negre.

Toc al Mar, a Aiguablava

intens arròs sec de marisc fet al forn de llenya i servit en paella quadrada.

Miramar, a Llançà

el més sofisticat i exclusiu: arròs melós d’ous de reig, gambes (cues pelades) i tòfona blanca (només en temporada). Exquisit (i bastant car)

Racó del riu, a Sant Jaume d’Enveja

arrossos mixtes o de muntanya: son especialistes, tenen més de 30 arrossos diferents en carta de tots el tipus, secs tipus paella o fets amb cassola. La major part d’ells son de peix o marisc del Delta però hi ha de tot. Son bons, abundants i bastant econòmics.

Can Major, a Montmeló

boníssim arròs de peus de porc, costella i bolets però en fan d’altres (estan especialitzats). És un restaurant troballa que cal seguir amb atenció.

El Celler de ca la Quica, a Puig-Reig

suculent arròs de costella de porc, botifarra negra i llenegues

Els jocs de l’Oriol Ripoll

18/07/2015

Abans de marxar, el nostre col.laborador més juganer ens ha deixat un llistat amb tots els jocs que ens ha recomanat durant tota la temporada. Agafeu paper i llapis, que són uns quants! Si voleu tot el document en pdf, premeu aquí.

jocs2

Les recomanacions dels Blogs Vivants: patates braves

11/07/2015

Un clàssic de l’estiu: les patates braves. I un clàssic per parlar-ne: l’Edu de Bravas Barcelona. Anoteu bé les seves recomanacions…

bravesDE BARCELONA CIUTAT

Bar Tomàs

Segons Mercat

Senyor Vermut

Bar del Pla (Re Pla)

La esquinica

Lolita Taperia

Bodega Montferry

Rosal 34

Hidalgo

Taquerías Tamarindo

El Bar

Elsa y Fred

Bar Marín

Las Delicias

Tapeo

DE CATALUNYA (QUE ELL HA TASTAT)

L’HOSPITALET

Mitja galta

CORNELLÀ

La patata

Albaycin

EL PRAT

La castellana

Casa meli

TARRAGONA

Bar Paraíso i Degvsta

GIRONA

König

Km 0 (no tastades)

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Corsari (moolt mítiques)

VILANOVA

El giraldillo (ja en vàrem parlar al setembre)

FIGUERES

Can badó

LLAGOSTERA

Els tinars (d’estrella michelin, amb carn de perol)

LLEIDA

Roma

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

El recó de l’avi

Les recomanacions dels Blogs Vivants: gelats

04/07/2015

Us heu proposat mai buscar el millor gelat de Barcelona i Catalunya? Avui al Via lliure ho hem fet i el llistat que ens n’ha sortit, amb l’ajuda de la Laia Bahima de Mammaproof, és aquest:

skd288930sdcBodevici

- Gelats i iogurts ecològics, lleugers de sucre, saludables i amb molta fruita.

- També productes sense lactosa, sucre o gluten.

- Té dos locals a Gràcia: Torrijos 21 i – c/Asturias 2

Ama Bianco Latte

- Self service

- Pots escollir cucurutxo o vasets, servir-te el gelat que més t’agradi i afegir-li toppings, fruita fresca o xarop.

- També sucs de fruita naturals i cucurutxos i gelats sense gluten per a celíacs.

Delacrem

- Enric Granados 15

- Gelat italià artesanal, amb ingredients frescos del dia i de màxima qualitat.

- Tots sense gluten, baixos en greixos (els de llet) o sense greixos (els sorbets). Els sorbets són aptes pels vegans, perquè no tenen cap derivat d’origen animal.

- Terrassa i local petit

Tomo II

- Botiga a Sarrià (c/Major de Sarrià 75)

- Artesanals, amb materia primera d’alta qualitat i de temporada.

- També orxata, creppes, gofres i una font de xocolata per acompanyar fruites variades.

- Local molt petit sense cadires ni terrassa.

Gocce di latte

- Born (Pla de Palau, 4)

- Propietaris italians, amb un producte excel.lent.

- Sabors tradicionals i diferents: pera, cardamom i jengibre, xocolata picant…

- Una segona botiga a Espaseria 14 amb gelats sense gluten i sense lactosa.

Gelaaati di MArco

- Gelats espectaculars, de producció diària, artesanal, baixos en greixos i amb els millors ingredients.

- Barri Gòtic, c.Llibreteria 7

Mannà Gelats

- També al barri Gòtic, Banys Nous 22, entre la catedral i la plaça del Pi.

- Gelats artesanals, a l’estil italià, amb mil sabors inspirats en receptes familiars catalanes, italianes y veneçolanes. Destaquem el de pistatxo i els sorbets de fruita.

- Servei molt amable.

- També creppes i gofres casolans.

Palazzolo

- Gelateria i pastisseria siciliana amb decoració preciosa, autèntic caneloni sicilià i gelat artesanal.

- Tota la materia primera ve de Sicília.

- També dolços típics sicilians com el tiramisú, la pannacotta o la cassata siciliana.

- Rambla de Poblenou 123.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: davant del mar

28/06/2015

Qui no s’ha imaginat mai, en aquelles jornades inacabables de feina, assegut a l’ombreta d’un restaurant, davant del mar, prenent una cervesa ben fresca? Avui al Via lliure us hem recomanat alguns xiringuitos perquè pogueu fer realitat aquesta imatge. Ho hem fet amb l’ajuda de la Pepa Lafuente del blog Terrazeo.xiriLa Guingueta de Bogatell

Salt Beach Club

Restaurant Barceloneta

Xup Xup

Boo

Reial Club Maritim de Barcelona

Bestial

One Ocean Club

Prohibit llegir… amb insomni

20/06/2015

Dediquem el Prohibit Llegir d’avui a pal·liar un fenomen que empitjora força la vida dels éssers vius en general i dels humans en particular. I que amb les calors, els fins de temporada i festivals de final de curs en general, és possible que us hi esteu enfrontant.  L’insomni. D’INSOMNI.

mort a venecia

Mort a Venècia, de Thomas Mann

Llegir La mort a Venècia en nits d’insomni té molts avantatges. El primer és que està escrit per un d’aquells Grans Autors Que Tothom Respecta, en aquest cas el senyor Thomas Mann, però que té només 120 planes. Un altre avantatge és que és un gran llibre i està molt ben escrit, que ja et fa la impressió que estàs aprofitant l’insomni per a alguna cosa… però a més a més, és un llibre que fa son. No confonguem fer son amb avorrir, però. És un un llibre ple de melangia, perquè el seu protagonista és un home ple de melangia en un hotel decadent en una ciutat en decadència. És clar, entre tanta decadència i melangia i lentitud no és d’estranyar que el jovenet del que s’enamora brilli com si fos de purpurina. I d’això va una mica la història.

És una història molt molt senzilla i precisament per això molt fascinant:. Podríem dir que és simplement un literat alemany que rondant la setantena s’enamora d’un jovenet que s’allotja al seu mateix hotel a Venècia, i ja. Però la cosa és: per què decideix viatjar aquest senyor, per què a Venècia, com hi arriba, com coneix el noi… tot el llibre és una mena de tobogan que et va portant cap avall cap avall cap avall, i et quedes atrapat.

Autor: Thomas Mann

Any de publicació: 1912

Maridatge: Diria té negre d’aquell amb pètals, però com es tracta de dormir, direm… Roiboos de canyella.

T’agradarà si t’agrada: Leonard Cohen

Una cosa que mola saber: Si quan l’acabeu encara teniu insomni podeu llegir també la “Mort de Tadzio”, un llibre d’un senyor que es diu Luisge Martínez que tracta precisament de la vida i mort (a Venència, també), del jovenet del que s’enamora el senyor alemany.

L’spoiler: Hi ha un senyor que mor a Venècia.

companyiaCompanyia de somnis il·litada, de  J. G. Ballard

Companyia de somnis il·limitada és un llibre perfecte per nits d’insomni perquè transmet perfectament aquella sensació de no saber molt bé si estàs despert o estàs adormit. Hi passen coses molt estranyes, però cap dels personatges flipa com s’hauria de flipar si et passen coses com les que passen. Com als somnis. El llibre va d’un pilot que s’estavella a un barri dormitori anglès força lletjot i força normalot. Per començar, sobreviu a l’accident contra tota lògica, perquè l’avió queda fet un bunyol. I per seguir, un cop s’instal·la comencen a passar coses tipus: vegetació tropical a tot el poble. Somnis compartits pels veïns, ocells selvàtics, visions generalitzades on veuen el pilot aquest rollo semideu pagà… i d’aquí cap amunt fins arribar a rituals orgiàstics entre els veïns de Sheppertown…

És perfecte per llegir-te’l en estat de semi-consciència, perquè tot el que passa al llibre sembla passar en estat de semi-consciència. I si estàs despert del tot… doncs al menys l’insomni et serveix per llegir-te aquest llibre, que mola molt.

Autor: J. G. Ballard, nascut el 1930 a Shangai i mort el 2009 a Londres

Any de publicació: 1979

Nota al peu: no està traduïda al català, així que traductors del món, uniu-vos, que aquest llibre mola molt!

Maridatge: licor de flors, tropicals, a poder ser.

T’agradarà si t’agrada: Brazil de Terry Gillian

Una cosa que mola saber: Aquest senyor és el mateix que va escriure  “Crash”, un llibre de gent que es posava calenta tenint accidents de cotxe, a partir de la que David Cronenberg va fer una peli que també es deia Crash. També és l’autor de l’Imperi del sol, de la que Spielberg va fer una peli que es deia… “L’imperi del sol”.

L’spoiler: la darrera frase del llibre és, agafeu-vos: “celebrant les bodes finals d’allò animat i allò inanimat, dels vius i dels morts”.

retratsRetrats de Truman Capote

Té una característica formal especialment apropiada per a nits d’insomni: aquests retrats són 20 capitulets tancats i curts. Perquè si estàs amb un llibre que enganxa molt, és veritat que l’insomni se’t passa més ràpid… però l’endemà ets un zombie, i potser això no et va bé. Amb aquest llibre no. Acabes un retrat: intentes tornar a dormir. Que no pots? Un altre retrat. Ho tornes a intentar. I així fins que t’adorms o fins que et llegeixes tots els retrats, que també està molt bé!

Aquest llibre és una recopilació de retrats que el senyor Truman Capote va escriure sobre persones/personalitats com Humphrey Bogart, Coco Chanel, Charlie Chaplin, Marcel Duchamp, Marilynn Monroe, Louis Amstrong, Pablo Picasso i així fins a 20 retrats de, en general, gent que mola. Quina és la gràcia? Que tens la sensació d’estar llegint a l’hora literatura i premsa del cor. I hi ha aquesta cosa del periodista d’ofici i d’ànima: una persona que pot entrar a llocs on tu no pots, i t’ho explica. Tens la sensació d’accedir a un espai íntim de personalitats històriques al que no estas del tot convidat.. però una mica sí, perquè el senyor Capote sabia que escriuria sobre aquella trobada, i la personalitat en qüestió doncs segurament també.

Autor: Truman Capote

Any de publicació: articles apareguts entre 1956 y 1983.

Maridatge: champagne

T’agradarà si t’agrada: tafanejar amb classe

Una cosa que mola saber: Ja es nota que Truman Capote no és un nom de veritat. Però el millor és que el nom de veritat d’aquest senyor encara sembla més inventat que el seu pseudònim. L’autèntic nom de Truman Capote és… Truman Streckfus Persons

L’spoiler: les darreres paraules del retrat de Marilynn Monroe són… “adorable criatura”.

Blogs vivants: orxata

13/06/2015

A qui no li ve de gust una orxata ben fresqueta ara que ve la calor? Avui en Joan Torres i la Fran Alcázar del blog Remorada ens han xivat algunes de les millors orxateries de Barcelona. Ja trigueu!

ORXATA2
SIRVENT

Parlament 56, Sant Antoni, Bcn

LA VALENCIANA

Aribau 16, amb Diputació, Eixample, Bcn

PLANELLES DONAT

Port de l´Àngel 25, Gòtic, Bcn

TIO CHE

Rambla del Poblenou 44, Poblenou, Bcn

Les recomanacions dels Blogs Vivants: pintxos

30/05/2015

Coincidint amb la final de la Copa del Rey que avui disputen el Barça i l’Athletic de Bilbao, us proposem anar de pintxos. Abans del partit, un cop acabat… o qualsevol altre moment en que us vingui de gust fer una sortida amb els amics! Aquestes són les recomanacions que ens ha fet la Xènia Izquierdo del blog Me Como Barcelona:

PINCHOS4Txirimiri

Taverna típica vasca al barri del Born. El local és molt acollidor, els pintxos estan boníssims i tenen una oferta molt interessant: de dimarts a divendres de 12.30h a 15.30h, 5 pintxos i beguda per 5,5€. A més, televisen els partits de futbol.

Blai Tonight

Es tracta de dues tavernes (l’una al costat de l’altra) a El Poble Sec especialitzades en montaditos. Preparen pintxos de tot tipus (que estan boníssims) i la seva oferta és increíble: de dilluns a divendres de 18h a 1h i els dissabtes i els diumenges de 12.30h a 1h pots gaudir d’1 pintxo per 1€.

O’Nabo de Lugo

És un referent entre els restaurants de cuina marinera i gallega (restaurant-marisqueria) ubicat a l’Eixample. No és vasc però també tenen una bona oferta de pintxos (tot i que són molt bàsics): els dijous i els divendres de 20.30h a 23h, 1 pintxo o 1 tapa de marisc (senzilla) per 1€ i la beguda (vi, cervesa o refresc) també per 1€.

100 montaditos/Lizarrán

Són franquícies que tots coneixem i les podem trobar en diferents llocs de Barcelona.

100M

Estan especialitzats en montaditos, tenen uns preus molt econòmics i fan promocions. Per exemple: els dilluns, tots els montaditos costen 0,50€ i també tenen la promo ‘”Euromania” (dimecres i diumenges montaditos i entrants a 1€).

Lizarrán

Els pintxos tenen una pinta increïble i encara estan més bons. Promos: tots els dies de 12h a 14h, copa de vi o doble de cervesa + pintxo 2€ i els dimarts els pintxos costen 1€.

Ruta de tapes :


Tapantoni”: Acaba just aquest diumenge. 44 establiments de Sant Antoni ofereixen 1 tapa (en alguns casos pintxo/s) + beguda per 2,5€. (Entra en l’horari).

“De platets pel Poble Nou”: També acaba aquest diumenge. 18 bars ofereixen platets (en alguns casos pintxo) + cervesa per 2,90€. (Entra en l’horari).

Ruta de tapes per l’eix comercial Sants-Les Corts: 19 bars ofereixen tots els dijous i divendres de maig, juny i juliol 1 tapa (en alguns casos pintxo) + beguda per 2,50€.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: frankfurts

23/05/2015

Quantes vegades heu passejat pels carrers d’una ciutat o un poble buscant un bon frankfurt? No cal que us preocupeu més: al Via lliure hem convidat en Daniel Arbós del blog DanielArbós perquè ens descobreixi els millors.  Agafeu paper i llapis:

FRANKFURT1Moritz Barcelona

Biergarten al Hotel Princesa Sofia

Frankfurt Pedralbes

The Dog is Hot

Mostassa

Frankfurt Sant Jaume

Maximilian Illa Diagonal

Hora Punta

El Pibe

BOTIFARRA is the new Frankfurt (varis per introduir les botifarres)

Les receptes de la Carbó… amb ceba

17/05/2015

CEBES3

QUICHE DE CEBAI GRUYERE

1  pasta brisa

1kg  cebes

100 g formatge gruyere ratllat

3 ous

200ml nata per a muntar

100ml de llet

Oli d´oliva

Pebre

Sal

Com ho fem?

Pelem les cebes i les tallem en juliana fina. En una paella o cassola gran, amb un rajolí d´oli i un bon pessic de sal, coem les cebes fins que estiguin molt tendres i daurades. Aquesta elaboració pot trigar uns 45 minuts. Tapem la cassola i hi afegim un pèl d´aigua per facilitar la cocció de la ceba. Quan veiem que va agafant color i està tendreta, destapem la cassola per evaporar l´excés de líquid, si és que n´hi ha.

Mentrestant, folrem el motllo amb la pasta brisa. El farcim amb cigrons secs i coem al forn a 180 graus fins que estigui dauradeta. Retirem i reservem sense els cigrons.

Batem la nata amb els ous, la llet, una mica de sal i de pebre.

Farcim el motllo amb la ceba al fons, a sobre el formatge ratllat i per acabar la barreja amb els ous.

Coem al forn a 180 graus uns 15 minuts fins que estigui quatllada.

PITS DE POLLASTRE AMB SALSA DE CEBA A LA SOJA

Ingredients per a 4 persones

2 pits de pollastre

1 ou

4 cullerades de salsa de soja

1 cullerada de sucre

1 culleradeta de pebre

Farina

100 g de pa ratllat

Oli d’oliva.

Ingredients per a la salsa:

2 cullerades d’oli d’oliva

1 cullerada de mantega

2 cebes

1 got d’aigua

6 cullerades de salsa de soja

1 cullerada de farina de blat de moro (Maicena)

Com ho fem?

Batem l’ou junt amb la salsa de soja, el sucre i el pebre. Arrebossem els pits de pollastre amb farina i els submergim a la barreja anterior. Els deixem macerar durant 30 minuts aproximadament.  Arrebossem els pits de pollastre amb el pa ratllat.  Els fregim amb oli abundant fins que estiguin lleugerament daurats.  Per preparar la salsa, desfem dins del got d’aigua, la farina de blat de moro i la salsa de soja.  En una paella escalfem l’oli d’oliva i la mantega i afegim les cebes tallades a anells. Quan la ceba sigui transparent, hi afegim la barreja que hem preparat dins del got amb  l’aigua i lliguem la salsa.  Servim la salsa acompanyant el pollastre.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: pizzes

16/05/2015

Ara que s’acosten uns quants partits de futbol interessants, els companys Valeria i Rafa del blog Los Bon Vivant ens han recomanat les seves pizzeries preferides a Barcelona ciutat. Apunteu!

PIZZA4

Los Amigos (Poble Sec)

Per les pizzes blanques, les foccaccies i els calzone. Els dimecres, oferta de 10€ amb pizza, beguda i cafè.

Tres i no Res (Raval)

Pizzes en porcions i amb moltes varietats. Molt bona atenció.

Messie Pizza (Gràcia)

El propietari és un francès de la zona de la Cost Blava i fa les pizzes d´estil italià però amb un to francès. Decoració molt original i molt bon ambient, amb bona música.

Gust del Born (Born)

Per la massa fina, molt fina. També per la varietat de gustos.

Pizzeria Toscana (Gòtic)

Perquè és l´única pizzeria del Gòtic.

Pizza del Sortidor (Poble Sec)

Per la relació qualitat preu i per la bona atenció dels seus propietaris.

Taller de Pizzes (Eixample Dret)

Utilitzen ingredients italians.

Pizza del Born (Born)

Pels amants de la pizza argentina: massa més gruixuda que la italiana. També en porcions.

PIazza Torre (Poble Sec)

Per preu: imbatible el combinat de dues porcions i beguda per 4,20€.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: pastissos

02/05/2015

Avui hem parlat de pastissos i, com que ens agraden tots, no ens hem posat límits: brownie, cheese-cake, carrot cake, tatin, red velvet… Com sempre, n’hem buscat els llocs on més bons els fan i aquí us deixem el llistat que ens n’ha fet la nostra convidada, la Mònica Barbosa del blog De Café por Barcelona.PASTÍS5OMA BISTRÒ – Consell de Cent, 227

Tot el que fan és boníssim, però destaquem el cheese-cake i el pastís de llimona.

SIL’S CAKE – L’Avenir, 45

Un local especialitzat en pastissos, brownies i cookies.  Tot i així, en recomanem el cheese-cake de llimona i merenga i el cheese-cake de xocolata blanca. Fugen, com veieu, de la recepta tradicional.

GIULIETTA CAFÉ- Plaça Tetuán, 4

Brownie i pastís de plàtan.

PASTAFLORA – Roger de Llúria, 114

El pastís Pastaflora, dolç típic argentí amb farcit de codony, dulce de leche, dulce de batata o guaiaba.

STRATA BAKERY – Provença, 158

El pastís Strata, amb dulce de leche, maduixa i xocolata, i la Red Velvet.

NABUCCO TIRAMISU – Plaça de la Vila de Gràcia, 8

Pastís de pastanaga amb mascarpone i anous.

TATÍN BISTRÒ – Nàpols, 314

El pastís Tatin.

ONNA CAFÉ – Santa Teresa, 1

Pa de pessic de plàtan amb xocolata i coco.

COSMO CAFÉ Y GALERIA DE ARTE – Enric Granados, 3

i COMETA – Parlament,20

En aquests dos darrers, del mateix propietari, escollim el pastís de pastanaga.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: mandonguilles

25/04/2015

Sí, ja sabem que la teva àvia les cuina millor que ningú, però aquí teniu algunes recomanacions de restaurants a Barcelona que  fan bones mandonguilles. Ens els ha confessat en Mikel Iturriaga del blog El Comidista. Arrisqueu-vos, que no us decebran! MANDONGUILLES3

BarBas: de sípia

A Tu Bola: de tot tipus, des de xai fins a vegetarianes

Bardeni: de vedella tipus Angus amb sipionetes i orenga

Bodega Montferry: clàssiques

Bodega Carol: de pollastre amb curri

Carmelitas: de vedella i tallarines amb sípia

Pappa Sven: sueques

Prohibit llegir… per segona vegada

25/04/2015

Ja ha passat Sant Jordi i ha arribat el moment d’estrenar els llibres nous. Per això justament dedicarem el Prohibit llegir d’avui als llibres vells. A la sana i recomanable pràctica de la re-lectura.gatoEl Gattopardo, de Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Per què se suposa que hauríem de llegir El Gattopardo per primera vegada? Doncs perquè mola molt. És molt curiós perquè te la vas llegint i vas pensant, tota l’estona: “què bona és aquesta novel·la”. És bàsicament la història del principi del final de l’esplendor d’una família aristòcrata, fins al final-final. Pas de l’aristocràcia a la burgesia a la vella europa. Hi ha una traducció fantàstica de Pau Vidal que és qui va decidir que la traducció de Gattopardo no era ni guepard, ni linx ni gat montes ni res de tot això, sinó Gattopardo. Em semblen motius prou convincents. No en tindreu prou amb una vegada. És tal la quantitat d’enginy, d’imatges, de decodificació de l’ànima humana, de sarcasme finíssim i perquè no, de saviesa, que en voldreu més. Garantia de prohibit llegir: proveu El Gattopardo una vegada, i per Sant Jordi de l’any que ve estareu regalant una nova edició i rellegint la vostra.

Autor: Giusseppe Tomasi di Lampedusa

Any de publicació: 1958

Maridatge: grappa

T’agradarà si t’agrada: Sunset Boulevard (El crepuscle dels deus)

Una cosa que mola saber: Lampedusa, autor decididament genial, no era escriptor. En una ocasió va afirmar que va començar a escriure l’obra perquè el seu cosí Lucio Piccolo va aconseguir certa fama com a poeta. “Amb la certesa matemàtica de no ser més burro que ell, em vaig assegure i vaig escriure una novel·la”.

L’spoiler: La darrera paraula del llibre és… “cendra”.momo

Momo, de Michael Ende

Momo és la segona novel·la més famosa de Michael Ende, el senyor Never End Story, i és una lectura que se sol recomanar amb gran passió per a nens a partir dels 10 anys. Que ni els manuals d’slowlife, ni els exercicis anti-estrés ni les tècniques de meditació a l’oficina són tan eficaces com el que diu aquest llibre de forma poètica, onírica i inoblidable. Si el llegeixes de gran el pots llegir com a adult i com a nen a l’hora. De veritat, sobretot si esteu passant per un “episodi d’estrés”, no tingueu vergonya: feu-li una rellegida a Momo i seu us cura tot. Garantia de Prohibit llegir.

Autor: Michael Ende

Any de publicació: 1973

Maridatge: suc de pastanaga i taronja

T’agradarà si t’agrada: Tiempos modernos

Una cosa que mola saber: El títol original en alemany és una miiica més eplícit que en català. La novel·la orginal es diu: “Momo, Die seltsame Geschichte von den Zeit-Dieben und von dem Kind, das den Menschen die gestohlene Zeit zurückbrachte (Momo, o l’estranya història dels lladres de temps i de la nena que va tornar el temps als homes)

L’spoiler: Les darreres paraules del llibre són… “Penso fer-li moltes preguntes”.sartreLes mans brutes, de Jean Paul Sartre

Les mans brutes està completament basada en fets reals. Recomano llegir per segona vegada Les mans brutes de Jean Paul Sartre perquè quan me’l vaig acabar el que vaig fer immediatament després va ser… tornar-me’l a començar! Primera informació important: Jean- Paul Sartre, a part de dir coses molt existencialistes i molt pessimistes i molt filosòfiques en general, també escrivia teatre. Segurament trobareu edicions de totes les seves obres juntes, perquè són curtetes, i així us en podreu llegir més d’una, perquè totes molen molt.  Segona informació important: llegir teatre té molts avantatges. Un dels principals és que es llegeix molt depresa. I  tercera informació important: flipareu. Els diàlegs d’aquest home són trepidants. Les obres consisteixen bàsicament en gent parlant en situacions molt tenses en les que, de cop, entra algú nou i les torna encara més tenses. Aquesta en concret que us recomano, Les mans brutes és la història d’un crim polític que saps des de principi que succeirà, bàsicament perquè quan comença l’obra ja ha succeït i l’obra te l’explica, i igualment estàs que quasi no pots respirar.

Autor: Jean Paul Sartre

Any de publicació: 1948

Maridatge: café sol, molt curt, molt concretrat

T’agradarà si t’agrada: Un Deu salvatge + The West Wing

Una cosa que mola saber: L’amic Jean Paul va ser guardonat amb el premi Nobel de literatura el 1964… però no el va rebre mai: el va refusar perquè no creia en les institucions com a intermediàries de la cultura.

L’spoiler: Les dues darreres paraules de l’obra són… “No recuperable”.PSICO BOL’antirecomanació: La guia de l’èxit dels bons psicòpates

De fet es diu “La guia de l’èxit per a psicòpates”, i com escrit en boli, posa “bons” abans de psicòpates: La guia de l’èxit per als bons psicòpates. Subtítol: “com fer servir el teu psicòpata interior per treure el millor de la vida”: I el dibuix és una màscara de la matança de Texas amb unes aletes d’angelet. Tal qual. Però això no és tot: a la pàgina web, http://www.thegoodpsychopath.com, pots fer un test per veure quant psicòpata ets. Fa por o no fa por?

%s1 / %s2