Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1

Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Blog

Les recomanacions dels Blogs Vivants: davant del mar

28/06/2015

Qui no s’ha imaginat mai, en aquelles jornades inacabables de feina, assegut a l’ombreta d’un restaurant, davant del mar, prenent una cervesa ben fresca? Avui al Via lliure us hem recomanat alguns xiringuitos perquè pogueu fer realitat aquesta imatge. Ho hem fet amb l’ajuda de la Pepa Lafuente del blog Terrazeo.xiriLa Guingueta de Bogatell

Salt Beach Club

Restaurant Barceloneta

Xup Xup

Boo

Reial Club Maritim de Barcelona

Bestial

One Ocean Club

Prohibit llegir… amb insomni

20/06/2015

Dediquem el Prohibit Llegir d’avui a pal·liar un fenomen que empitjora força la vida dels éssers vius en general i dels humans en particular. I que amb les calors, els fins de temporada i festivals de final de curs en general, és possible que us hi esteu enfrontant.  L’insomni. D’INSOMNI.

mort a venecia

Mort a Venècia, de Thomas Mann

Llegir La mort a Venècia en nits d’insomni té molts avantatges. El primer és que està escrit per un d’aquells Grans Autors Que Tothom Respecta, en aquest cas el senyor Thomas Mann, però que té només 120 planes. Un altre avantatge és que és un gran llibre i està molt ben escrit, que ja et fa la impressió que estàs aprofitant l’insomni per a alguna cosa… però a més a més, és un llibre que fa son. No confonguem fer son amb avorrir, però. És un un llibre ple de melangia, perquè el seu protagonista és un home ple de melangia en un hotel decadent en una ciutat en decadència. És clar, entre tanta decadència i melangia i lentitud no és d’estranyar que el jovenet del que s’enamora brilli com si fos de purpurina. I d’això va una mica la història.

És una història molt molt senzilla i precisament per això molt fascinant:. Podríem dir que és simplement un literat alemany que rondant la setantena s’enamora d’un jovenet que s’allotja al seu mateix hotel a Venècia, i ja. Però la cosa és: per què decideix viatjar aquest senyor, per què a Venècia, com hi arriba, com coneix el noi… tot el llibre és una mena de tobogan que et va portant cap avall cap avall cap avall, i et quedes atrapat.

Autor: Thomas Mann

Any de publicació: 1912

Maridatge: Diria té negre d’aquell amb pètals, però com es tracta de dormir, direm… Roiboos de canyella.

T’agradarà si t’agrada: Leonard Cohen

Una cosa que mola saber: Si quan l’acabeu encara teniu insomni podeu llegir també la “Mort de Tadzio”, un llibre d’un senyor que es diu Luisge Martínez que tracta precisament de la vida i mort (a Venència, també), del jovenet del que s’enamora el senyor alemany.

L’spoiler: Hi ha un senyor que mor a Venècia.

companyiaCompanyia de somnis il·litada, de  J. G. Ballard

Companyia de somnis il·limitada és un llibre perfecte per nits d’insomni perquè transmet perfectament aquella sensació de no saber molt bé si estàs despert o estàs adormit. Hi passen coses molt estranyes, però cap dels personatges flipa com s’hauria de flipar si et passen coses com les que passen. Com als somnis. El llibre va d’un pilot que s’estavella a un barri dormitori anglès força lletjot i força normalot. Per començar, sobreviu a l’accident contra tota lògica, perquè l’avió queda fet un bunyol. I per seguir, un cop s’instal·la comencen a passar coses tipus: vegetació tropical a tot el poble. Somnis compartits pels veïns, ocells selvàtics, visions generalitzades on veuen el pilot aquest rollo semideu pagà… i d’aquí cap amunt fins arribar a rituals orgiàstics entre els veïns de Sheppertown…

És perfecte per llegir-te’l en estat de semi-consciència, perquè tot el que passa al llibre sembla passar en estat de semi-consciència. I si estàs despert del tot… doncs al menys l’insomni et serveix per llegir-te aquest llibre, que mola molt.

Autor: J. G. Ballard, nascut el 1930 a Shangai i mort el 2009 a Londres

Any de publicació: 1979

Nota al peu: no està traduïda al català, així que traductors del món, uniu-vos, que aquest llibre mola molt!

Maridatge: licor de flors, tropicals, a poder ser.

T’agradarà si t’agrada: Brazil de Terry Gillian

Una cosa que mola saber: Aquest senyor és el mateix que va escriure  “Crash”, un llibre de gent que es posava calenta tenint accidents de cotxe, a partir de la que David Cronenberg va fer una peli que també es deia Crash. També és l’autor de l’Imperi del sol, de la que Spielberg va fer una peli que es deia… “L’imperi del sol”.

L’spoiler: la darrera frase del llibre és, agafeu-vos: “celebrant les bodes finals d’allò animat i allò inanimat, dels vius i dels morts”.

retratsRetrats de Truman Capote

Té una característica formal especialment apropiada per a nits d’insomni: aquests retrats són 20 capitulets tancats i curts. Perquè si estàs amb un llibre que enganxa molt, és veritat que l’insomni se’t passa més ràpid… però l’endemà ets un zombie, i potser això no et va bé. Amb aquest llibre no. Acabes un retrat: intentes tornar a dormir. Que no pots? Un altre retrat. Ho tornes a intentar. I així fins que t’adorms o fins que et llegeixes tots els retrats, que també està molt bé!

Aquest llibre és una recopilació de retrats que el senyor Truman Capote va escriure sobre persones/personalitats com Humphrey Bogart, Coco Chanel, Charlie Chaplin, Marcel Duchamp, Marilynn Monroe, Louis Amstrong, Pablo Picasso i així fins a 20 retrats de, en general, gent que mola. Quina és la gràcia? Que tens la sensació d’estar llegint a l’hora literatura i premsa del cor. I hi ha aquesta cosa del periodista d’ofici i d’ànima: una persona que pot entrar a llocs on tu no pots, i t’ho explica. Tens la sensació d’accedir a un espai íntim de personalitats històriques al que no estas del tot convidat.. però una mica sí, perquè el senyor Capote sabia que escriuria sobre aquella trobada, i la personalitat en qüestió doncs segurament també.

Autor: Truman Capote

Any de publicació: articles apareguts entre 1956 y 1983.

Maridatge: champagne

T’agradarà si t’agrada: tafanejar amb classe

Una cosa que mola saber: Ja es nota que Truman Capote no és un nom de veritat. Però el millor és que el nom de veritat d’aquest senyor encara sembla més inventat que el seu pseudònim. L’autèntic nom de Truman Capote és… Truman Streckfus Persons

L’spoiler: les darreres paraules del retrat de Marilynn Monroe són… “adorable criatura”.

Blogs vivants: orxata

13/06/2015

A qui no li ve de gust una orxata ben fresqueta ara que ve la calor? Avui en Joan Torres i la Fran Alcázar del blog Remorada ens han xivat algunes de les millors orxateries de Barcelona. Ja trigueu!

ORXATA2
SIRVENT

Parlament 56, Sant Antoni, Bcn

LA VALENCIANA

Aribau 16, amb Diputació, Eixample, Bcn

PLANELLES DONAT

Port de l´Àngel 25, Gòtic, Bcn

TIO CHE

Rambla del Poblenou 44, Poblenou, Bcn

Les recomanacions dels Blogs Vivants: pintxos

30/05/2015

Coincidint amb la final de la Copa del Rey que avui disputen el Barça i l’Athletic de Bilbao, us proposem anar de pintxos. Abans del partit, un cop acabat… o qualsevol altre moment en que us vingui de gust fer una sortida amb els amics! Aquestes són les recomanacions que ens ha fet la Xènia Izquierdo del blog Me Como Barcelona:

PINCHOS4Txirimiri

Taverna típica vasca al barri del Born. El local és molt acollidor, els pintxos estan boníssims i tenen una oferta molt interessant: de dimarts a divendres de 12.30h a 15.30h, 5 pintxos i beguda per 5,5€. A més, televisen els partits de futbol.

Blai Tonight

Es tracta de dues tavernes (l’una al costat de l’altra) a El Poble Sec especialitzades en montaditos. Preparen pintxos de tot tipus (que estan boníssims) i la seva oferta és increíble: de dilluns a divendres de 18h a 1h i els dissabtes i els diumenges de 12.30h a 1h pots gaudir d’1 pintxo per 1€.

O’Nabo de Lugo

És un referent entre els restaurants de cuina marinera i gallega (restaurant-marisqueria) ubicat a l’Eixample. No és vasc però també tenen una bona oferta de pintxos (tot i que són molt bàsics): els dijous i els divendres de 20.30h a 23h, 1 pintxo o 1 tapa de marisc (senzilla) per 1€ i la beguda (vi, cervesa o refresc) també per 1€.

100 montaditos/Lizarrán

Són franquícies que tots coneixem i les podem trobar en diferents llocs de Barcelona.

100M

Estan especialitzats en montaditos, tenen uns preus molt econòmics i fan promocions. Per exemple: els dilluns, tots els montaditos costen 0,50€ i també tenen la promo ‘”Euromania” (dimecres i diumenges montaditos i entrants a 1€).

Lizarrán

Els pintxos tenen una pinta increïble i encara estan més bons. Promos: tots els dies de 12h a 14h, copa de vi o doble de cervesa + pintxo 2€ i els dimarts els pintxos costen 1€.

Ruta de tapes :


Tapantoni”: Acaba just aquest diumenge. 44 establiments de Sant Antoni ofereixen 1 tapa (en alguns casos pintxo/s) + beguda per 2,5€. (Entra en l’horari).

“De platets pel Poble Nou”: També acaba aquest diumenge. 18 bars ofereixen platets (en alguns casos pintxo) + cervesa per 2,90€. (Entra en l’horari).

Ruta de tapes per l’eix comercial Sants-Les Corts: 19 bars ofereixen tots els dijous i divendres de maig, juny i juliol 1 tapa (en alguns casos pintxo) + beguda per 2,50€.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: frankfurts

23/05/2015

Quantes vegades heu passejat pels carrers d’una ciutat o un poble buscant un bon frankfurt? No cal que us preocupeu més: al Via lliure hem convidat en Daniel Arbós del blog DanielArbós perquè ens descobreixi els millors.  Agafeu paper i llapis:

FRANKFURT1Moritz Barcelona

Biergarten al Hotel Princesa Sofia

Frankfurt Pedralbes

The Dog is Hot

Mostassa

Frankfurt Sant Jaume

Maximilian Illa Diagonal

Hora Punta

El Pibe

BOTIFARRA is the new Frankfurt (varis per introduir les botifarres)

Les receptes de la Carbó… amb ceba

17/05/2015

CEBES3

QUICHE DE CEBAI GRUYERE

1  pasta brisa

1kg  cebes

100 g formatge gruyere ratllat

3 ous

200ml nata per a muntar

100ml de llet

Oli d´oliva

Pebre

Sal

Com ho fem?

Pelem les cebes i les tallem en juliana fina. En una paella o cassola gran, amb un rajolí d´oli i un bon pessic de sal, coem les cebes fins que estiguin molt tendres i daurades. Aquesta elaboració pot trigar uns 45 minuts. Tapem la cassola i hi afegim un pèl d´aigua per facilitar la cocció de la ceba. Quan veiem que va agafant color i està tendreta, destapem la cassola per evaporar l´excés de líquid, si és que n´hi ha.

Mentrestant, folrem el motllo amb la pasta brisa. El farcim amb cigrons secs i coem al forn a 180 graus fins que estigui dauradeta. Retirem i reservem sense els cigrons.

Batem la nata amb els ous, la llet, una mica de sal i de pebre.

Farcim el motllo amb la ceba al fons, a sobre el formatge ratllat i per acabar la barreja amb els ous.

Coem al forn a 180 graus uns 15 minuts fins que estigui quatllada.

PITS DE POLLASTRE AMB SALSA DE CEBA A LA SOJA

Ingredients per a 4 persones

2 pits de pollastre

1 ou

4 cullerades de salsa de soja

1 cullerada de sucre

1 culleradeta de pebre

Farina

100 g de pa ratllat

Oli d’oliva.

Ingredients per a la salsa:

2 cullerades d’oli d’oliva

1 cullerada de mantega

2 cebes

1 got d’aigua

6 cullerades de salsa de soja

1 cullerada de farina de blat de moro (Maicena)

Com ho fem?

Batem l’ou junt amb la salsa de soja, el sucre i el pebre. Arrebossem els pits de pollastre amb farina i els submergim a la barreja anterior. Els deixem macerar durant 30 minuts aproximadament.  Arrebossem els pits de pollastre amb el pa ratllat.  Els fregim amb oli abundant fins que estiguin lleugerament daurats.  Per preparar la salsa, desfem dins del got d’aigua, la farina de blat de moro i la salsa de soja.  En una paella escalfem l’oli d’oliva i la mantega i afegim les cebes tallades a anells. Quan la ceba sigui transparent, hi afegim la barreja que hem preparat dins del got amb  l’aigua i lliguem la salsa.  Servim la salsa acompanyant el pollastre.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: pizzes

16/05/2015

Ara que s’acosten uns quants partits de futbol interessants, els companys Valeria i Rafa del blog Los Bon Vivant ens han recomanat les seves pizzeries preferides a Barcelona ciutat. Apunteu!

PIZZA4

Los Amigos (Poble Sec)

Per les pizzes blanques, les foccaccies i els calzone. Els dimecres, oferta de 10€ amb pizza, beguda i cafè.

Tres i no Res (Raval)

Pizzes en porcions i amb moltes varietats. Molt bona atenció.

Messie Pizza (Gràcia)

El propietari és un francès de la zona de la Cost Blava i fa les pizzes d´estil italià però amb un to francès. Decoració molt original i molt bon ambient, amb bona música.

Gust del Born (Born)

Per la massa fina, molt fina. També per la varietat de gustos.

Pizzeria Toscana (Gòtic)

Perquè és l´única pizzeria del Gòtic.

Pizza del Sortidor (Poble Sec)

Per la relació qualitat preu i per la bona atenció dels seus propietaris.

Taller de Pizzes (Eixample Dret)

Utilitzen ingredients italians.

Pizza del Born (Born)

Pels amants de la pizza argentina: massa més gruixuda que la italiana. També en porcions.

PIazza Torre (Poble Sec)

Per preu: imbatible el combinat de dues porcions i beguda per 4,20€.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: pastissos

02/05/2015

Avui hem parlat de pastissos i, com que ens agraden tots, no ens hem posat límits: brownie, cheese-cake, carrot cake, tatin, red velvet… Com sempre, n’hem buscat els llocs on més bons els fan i aquí us deixem el llistat que ens n’ha fet la nostra convidada, la Mònica Barbosa del blog De Café por Barcelona.PASTÍS5OMA BISTRÒ – Consell de Cent, 227

Tot el que fan és boníssim, però destaquem el cheese-cake i el pastís de llimona.

SIL’S CAKE – L’Avenir, 45

Un local especialitzat en pastissos, brownies i cookies.  Tot i així, en recomanem el cheese-cake de llimona i merenga i el cheese-cake de xocolata blanca. Fugen, com veieu, de la recepta tradicional.

GIULIETTA CAFÉ- Plaça Tetuán, 4

Brownie i pastís de plàtan.

PASTAFLORA – Roger de Llúria, 114

El pastís Pastaflora, dolç típic argentí amb farcit de codony, dulce de leche, dulce de batata o guaiaba.

STRATA BAKERY – Provença, 158

El pastís Strata, amb dulce de leche, maduixa i xocolata, i la Red Velvet.

NABUCCO TIRAMISU – Plaça de la Vila de Gràcia, 8

Pastís de pastanaga amb mascarpone i anous.

TATÍN BISTRÒ – Nàpols, 314

El pastís Tatin.

ONNA CAFÉ – Santa Teresa, 1

Pa de pessic de plàtan amb xocolata i coco.

COSMO CAFÉ Y GALERIA DE ARTE – Enric Granados, 3

i COMETA – Parlament,20

En aquests dos darrers, del mateix propietari, escollim el pastís de pastanaga.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: mandonguilles

25/04/2015

Sí, ja sabem que la teva àvia les cuina millor que ningú, però aquí teniu algunes recomanacions de restaurants a Barcelona que  fan bones mandonguilles. Ens els ha confessat en Mikel Iturriaga del blog El Comidista. Arrisqueu-vos, que no us decebran! MANDONGUILLES3

BarBas: de sípia

A Tu Bola: de tot tipus, des de xai fins a vegetarianes

Bardeni: de vedella tipus Angus amb sipionetes i orenga

Bodega Montferry: clàssiques

Bodega Carol: de pollastre amb curri

Carmelitas: de vedella i tallarines amb sípia

Pappa Sven: sueques

Prohibit llegir… per segona vegada

25/04/2015

Ja ha passat Sant Jordi i ha arribat el moment d’estrenar els llibres nous. Per això justament dedicarem el Prohibit llegir d’avui als llibres vells. A la sana i recomanable pràctica de la re-lectura.gatoEl Gattopardo, de Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Per què se suposa que hauríem de llegir El Gattopardo per primera vegada? Doncs perquè mola molt. És molt curiós perquè te la vas llegint i vas pensant, tota l’estona: “què bona és aquesta novel·la”. És bàsicament la història del principi del final de l’esplendor d’una família aristòcrata, fins al final-final. Pas de l’aristocràcia a la burgesia a la vella europa. Hi ha una traducció fantàstica de Pau Vidal que és qui va decidir que la traducció de Gattopardo no era ni guepard, ni linx ni gat montes ni res de tot això, sinó Gattopardo. Em semblen motius prou convincents. No en tindreu prou amb una vegada. És tal la quantitat d’enginy, d’imatges, de decodificació de l’ànima humana, de sarcasme finíssim i perquè no, de saviesa, que en voldreu més. Garantia de prohibit llegir: proveu El Gattopardo una vegada, i per Sant Jordi de l’any que ve estareu regalant una nova edició i rellegint la vostra.

Autor: Giusseppe Tomasi di Lampedusa

Any de publicació: 1958

Maridatge: grappa

T’agradarà si t’agrada: Sunset Boulevard (El crepuscle dels deus)

Una cosa que mola saber: Lampedusa, autor decididament genial, no era escriptor. En una ocasió va afirmar que va començar a escriure l’obra perquè el seu cosí Lucio Piccolo va aconseguir certa fama com a poeta. “Amb la certesa matemàtica de no ser més burro que ell, em vaig assegure i vaig escriure una novel·la”.

L’spoiler: La darrera paraula del llibre és… “cendra”.momo

Momo, de Michael Ende

Momo és la segona novel·la més famosa de Michael Ende, el senyor Never End Story, i és una lectura que se sol recomanar amb gran passió per a nens a partir dels 10 anys. Que ni els manuals d’slowlife, ni els exercicis anti-estrés ni les tècniques de meditació a l’oficina són tan eficaces com el que diu aquest llibre de forma poètica, onírica i inoblidable. Si el llegeixes de gran el pots llegir com a adult i com a nen a l’hora. De veritat, sobretot si esteu passant per un “episodi d’estrés”, no tingueu vergonya: feu-li una rellegida a Momo i seu us cura tot. Garantia de Prohibit llegir.

Autor: Michael Ende

Any de publicació: 1973

Maridatge: suc de pastanaga i taronja

T’agradarà si t’agrada: Tiempos modernos

Una cosa que mola saber: El títol original en alemany és una miiica més eplícit que en català. La novel·la orginal es diu: “Momo, Die seltsame Geschichte von den Zeit-Dieben und von dem Kind, das den Menschen die gestohlene Zeit zurückbrachte (Momo, o l’estranya història dels lladres de temps i de la nena que va tornar el temps als homes)

L’spoiler: Les darreres paraules del llibre són… “Penso fer-li moltes preguntes”.sartreLes mans brutes, de Jean Paul Sartre

Les mans brutes està completament basada en fets reals. Recomano llegir per segona vegada Les mans brutes de Jean Paul Sartre perquè quan me’l vaig acabar el que vaig fer immediatament després va ser… tornar-me’l a començar! Primera informació important: Jean- Paul Sartre, a part de dir coses molt existencialistes i molt pessimistes i molt filosòfiques en general, també escrivia teatre. Segurament trobareu edicions de totes les seves obres juntes, perquè són curtetes, i així us en podreu llegir més d’una, perquè totes molen molt.  Segona informació important: llegir teatre té molts avantatges. Un dels principals és que es llegeix molt depresa. I  tercera informació important: flipareu. Els diàlegs d’aquest home són trepidants. Les obres consisteixen bàsicament en gent parlant en situacions molt tenses en les que, de cop, entra algú nou i les torna encara més tenses. Aquesta en concret que us recomano, Les mans brutes és la història d’un crim polític que saps des de principi que succeirà, bàsicament perquè quan comença l’obra ja ha succeït i l’obra te l’explica, i igualment estàs que quasi no pots respirar.

Autor: Jean Paul Sartre

Any de publicació: 1948

Maridatge: café sol, molt curt, molt concretrat

T’agradarà si t’agrada: Un Deu salvatge + The West Wing

Una cosa que mola saber: L’amic Jean Paul va ser guardonat amb el premi Nobel de literatura el 1964… però no el va rebre mai: el va refusar perquè no creia en les institucions com a intermediàries de la cultura.

L’spoiler: Les dues darreres paraules de l’obra són… “No recuperable”.PSICO BOL’antirecomanació: La guia de l’èxit dels bons psicòpates

De fet es diu “La guia de l’èxit per a psicòpates”, i com escrit en boli, posa “bons” abans de psicòpates: La guia de l’èxit per als bons psicòpates. Subtítol: “com fer servir el teu psicòpata interior per treure el millor de la vida”: I el dibuix és una màscara de la matança de Texas amb unes aletes d’angelet. Tal qual. Però això no és tot: a la pàgina web, http://www.thegoodpsychopath.com, pots fer un test per veure quant psicòpata ets. Fa por o no fa por?

Les receptes de la Carbó… amb maduixes i maduixots

19/04/2015

maduixes

GELAT DE IOGURT GREC I MADUIXES

Ingredients:

3 ous

100 g de sucre

400 ml de nata per muntar

1 iogurt grec

1 pessic de sal

250 g de maduixes

50 g de sucre

Com ho fem?

Separeu les clares dels rovells.  Munteu les clares a punt de neu amb el pessic de sal.  Munteu els rovells amb el sucre fins que tripliquin el volum.  Semi-munteu la nata.  Barregeu els rovells amb el iogurt grec i afegiu-hi amb cura les clares i la nata.  Tritureu les maduixes amb el sucre fins aconseguir una crema homogènia i feu-la coure durant 5 minuts. Disposeu el gelat dins dels motlles alternant amb el puré de maduixes. Al congelador unes hores i llest!

GASPATXO DE MADUIXES

Ingredients per a 4 persones

1 Kg de maduixes

2 tomàquets madurs

1/2 ceba tendra petita

½ pebrot vermell

½ gra d’all

oli d’oliva

Vinagre

Sal

Com ho fem?

Tritureu les maduixes netes amb els tomàquets pelats i sense llavors, la ceba tendra, el pebrot i l’all. Amaniu amb un bon raig d’oli, un pessic de sal i vinagre al gust. Si ho desitgeu, passeu el gaspatxo per un colador xinès. Serviu molt fred.Podeu acompanyar-lo amb daus de pebrot verd, cogombre, ceba, pa torrat, etc.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: paella

18/04/2015

Avui l’Albert García Moyano, d’En Ocasiones Veo Bares, s’ha pres molt seriosament el tema de la paella i ens ha recomanat cinc llocs a Barcelona que la fan com els àngels. Agafeu paper i llapis:paella3El Pepeta’s (Saragossa, 86)

La Taina (Bruniquer, 24)

Terra d’Escudella (Premià, 20)

El Racó de l’Agüir (Tamarit, 117)

Pastisseria Cusachs (Bailen 223)

La cantina del Palo Alto (Pellaires, 30)

Prohibit llegir… el que et regalen per Sant Jordi

18/04/2015

Avui hem fet una proposta completament revolucionària: que aquest Sant Jordi no regalem només llibres a gent amb la qual ens anem al llit o tenim intenció d’anar-nos en.

galeanoEl libro de los abrazos, d´Eduardo Galeano

Bonic de veritat. De textos i de pinta. Són uns 250 relats breus, però breus brevíssims, de vegades de tres ratlles No són exactament contes, ni són exactament reflexions, ni són exactament anècdotes… i són les tres coses a l’hora. Són mini-mini històries on parla d’art, de literatura, de l’estat, de la fam, de la diplomàcia, de l’exili, de la religió, de mitologies, de justícia, d’injustícia… I alguns et deixen fet pols i cabrejat, perquè explica coses terrorífiques. Però d’altres et deixen tan meravellat que tornes a recuperar la fe en la humanitat. Segurament heu sentit a parlar molt darrerament del seu autor, que és Eudardo Galeano perquè va morir fa molt poquet, aquest dijous, i potser esteu farts de sentir-ne a parlar i no tenir gaire clar qui era. Si aquest és el vostre cas, busqueu “El libro de los abrazos” perquè entendreu de seguida qui era aquest senyor tan fantàstic i perquè us molarà un munt.

Autor: Eduardo Galeano

Any de publicació: 1989

Maridatge: vi negre vell, begut poquet a poquet

T’agradarà si t’agrada: twitter

Una cosa que mola saber: Era tan futboler que ha aconseguit una cosa que molt molt pocs escriptors han aconseguit: colar-se a la premsa esportiva!  Tant el Marca com l’Sport han dedicat una pàgina sencera al seu record

L’spoiler: La darrera frase del llibre és… “ soy mi cara en el viento, a contraviento, y soy el viento que me golpea en la cara”.orsonLa veu dels morts, d’Orson Scott Card

Us sona El joc d’Ender?  Doncs El joc d’Ender sencer és una saga de cinc llibres . I aquesta saga mola molt. Mola tant que el segon llibre és millor que el primer. I el segon llibre és precisament La veu dels morts.  Anem a pams: Sí: és una saga. Sí: és ciència ficció. I Sí: és una de les coses més addictives que pot llegir un ésser humà. Us ho diu una persona que pateix cienciaficciófobia i que avorreix absolutament tot document un surti una nau espacial i no sigui Futurama. Però Ender és diferent. Primer perquè els personatges són molt fascinants. Però a més és un llibre de ciència ficció reposat. No hi ha làsers i no hi ha gaire coses que explotin. Enganxa molt.

Autor: Orson Scott Card

Any de publicació: 1986

Maridatge: és que enganxa tant que quasi ni pares per beure!

T’agradarà si t’agrada: Darwin, El club dels cinc i CSI

Una cosa que mola saber: Com passa amb els llibres més friquis de la història, podeu trobar a Viquipèdia tot un vocabulari de conceptes generats per aquesta saga, tals com: “ansible”, “xarxa filòtica”, “Stark” o “Aiúa”.

Spoiler: les darreres paraules del llibre són: “no la darrera de la seva tribu, sinó la primera”

contesContes per a nens i nenes políticament correctes, de James Finn Garner

Segur que l’heu vist alguna vegada: és un llibre molt primet, blau, traduït per Quim Monzó, que apareix per segona vegada a aquesta secció com a traductor, i que conté les versions revisades passadíssimes de voltes de la Blancaneus, Els tres porquets, El vestit nou de l’emperador, La Ventafocs etc. Fa molt riure perquè és un llibre que té ni més ni menys que 20 anys, i funciona exactament igual! Això és una mica terrible perquè demostra d’una banda que seguim igual de racistes, sexistes etc, i de l’altre que el discurs correcció política segueix igual de rígid i cafre.

Autor: James Finn Garner

Any: 1994

T’agradarà si t’agrada: Into the woods en catxondeiu

Maridatge: el menys sostenible, bio i saludable que tingueu per casa. Un bollycao amb cherry coke, per exemple.

Una cosa que mola saber: Actualment és més fàcil trobar aquest llibre en català que en anglès, la llengua original en què va ser escrit. L’edició anglesa porta anys sense reeditar-se, mentre que la catalana va per la 21ena edició.

Spoiler: L’àvia de la Caputxeta degolla el caçador per sexista.

Jocs: llibres-joc

11/04/2015

Segur que hi ha alguns de vosaltres a qui us sona el nom d’Edward Packard. És un escriptor del que vàries generacions que ara som tenim entre 30 i 50 anys hem tingut un dels seus llibres entre les mans. A finals dels anys 60, Packard va escriure una petita novel·la juvenil on els lectors podien triar què volien fer i com a conseqüència d’aquesta elecció, la història avançava en una direcció o en una altra. Eren els llibres “Tria la teva aventura”, que aquí van ser editats per Timun Mas i que tenien una col·lecció on viatjaves pel temps.

Ara que estem pels volts de Sant Jordi, l’Oriol Ripoll ha aprofitat per recomanar-nos llibres vinculats al joc. Apuntem!

La feria tenebrosa, El destino de ámbar, App maldita, Sorcery! o 80 days. Tots ells són una col.lecció de llibres joc clàssics. Sorcery és l’adaptació d’un llibre que es va publicar en paper de Steve Jackson, un celebre creador de jocs, i on el jugador no només pren decisions, sinó que té un personatge que el fa avançar gràcies a tirades de daus.

Device 6. També és un llibre però el tipus de joc ja és un pèl diferent. Aquest és un llibre creat per la sueca Simogo i on la lectura és un joc. Ens explica una història de misteri. Però el joc està en la forma com es presenta el text: acabes girant el mòbil mil cops a cada capítol, i al final de cadascun hi ha un enigma que està amagat en imatges o textos que has llegit.

The last door i 39 steps. En aquest cas estem parlant de dos videojocs que ens expliquen una història. Són aventures gràfiques amb dos conceptes diferents. Les last door és una aventura gòtica de fulletó, presentada en diferents capítols. El jugador va movent-se per diferents escenaris i reconstrueix una història molt fosca. 39 steps és l’adaptació d’una novel·la d’un autor escocès que ha tingut diferents versions cinematogràfiques. En aquest cas anem resseguint els diferents escenaris i reconstruint la història

Valiant Heart és un videojoc narratiu creat per Ubisoft. Allà es segueix la vida de diferents personatges (alguns al bàndol francès, altres a l’alemany) de forma que es descobreixen els diferents aspectes humans de la primera guerra mundial. A cada nivell es van resolent diferents reptes que permeten desbloquejar petits documents que ajuden a entendre què va ser humanament i militar aquell conflicte.

Machinarium i Framed és la història d’amor d’un robot en un món força hostil. El jugador ha de descobrir la història que s’explica, però ho ha de fer sense cap paraula. Framed és una persecució de pel·lícula explciada amb vinyetes sense paraules. El jugador ha d’endreçar les vinyetes per aconseguir que el protagonista surti sa i estalvi.

I acabem amb un joc físic. L’editorial Edge s’ha especialitzat en crear bons jocs de taula basats en literatura. Entre el seu ampli ventall tenim les històries de Lovecraft. El símbolo arcano és un joc molt narratiu on els jugadors són uns investigadors que han de mantenir a ratlla a unes criatures terrorífiques que surten de dins d’un museu ple d’objectes molt estranys, i aconseguir els símbols arcans que tanquen les portes que els permeten sortir.

Les recomanacions dels Blogs Vivants: amb vistes

11/04/2015

Ara que ja fa bon temps i tot sembla assoleiat, als Blogs Vivants ens hem dedicat a buscar restaurants ab bones vistes. L’Andreu i la Stefania del blog In & Out Barcelona ens n’han recomanat uns quants a la ciutat. Preneu nota i… a deixar-se portar!

VIVANTS.LOCALSXiringuito Escribà

Primera línia de mar a la platja del Bogatell (vista mar, platja i passeig marítim). Mediterrani i fresc, estiu i hivern. Té xemeneia!

Vai Moana

A la platja de Llevant, és un punt de trobada pels afterwork de la ciutat, amb espais oberts i vistes obertes, sobretot de platja. El seu punt fort, sens dubte, són els còctels. I de dilluns a divendres té beach life (tumboning).

Barraca

Situat en plena Barceloneta, al Passeig Marítim amb Almirant Cervera, el Barraca és un local funcional i casual, on has d´anar si busques un arròs amb vistes exclusives al Mediterrani. El seu xef, Xavier Pellicer, fa arrossos que són autèntiques explosions de sabors.

La Lola
Restaurant molt nou, a Les Arenas, amb panoràmiques a Plaça Espanya i a la muntanya de Montjuic.

Terraza Martinez
De la mà dels propietaris del Bar Cañete, ha sorgit Terraza Martinez, un spot amb vistes privilegiades sobre la ciutat. Aire retro, orientat al mar i al mig de Montjuic, amb panoràmica infinita de la ciutat i del mar.

El Xalet

Històric restaurante al costat de les piscines de salt olímpic, amb vistes molt similars a Terraza Martinez.

Caseta Migdia

A l´aire lliure, per anar-hi amb nens, gossos i amics, on tots junts poden córrer, cantar, cridar i desfogar-se. Enmig de la zona verda del bosc i parc de Montjuic, prop del Castell, amb vistes al port, la Zona Franca i el Delta del Llobregat.

Torre d’Alta Mar

En una de les torres del mític telefèric, hi ha aquest històric de la ciutat, tot i que per desgràcia no és a l´abast de totes les butxaques. Panoràmica de 360º a tot Barcelona.

Hotel Barceló Raval

Vista de 360º cap l´eclèctic i multicultural Raval. Una vista impressionant on el selfie és de rigor.

Hotel DO Reial

Hotel boutique amb vistes a la Plaça Reial des de la seva terrassa i a la Plaça Reial i l´skyline del casc antic.


Sopars Observatori fabra

És una llàstima, però aquest cicle de sopars a l´aire lliure es limita a l´estiu. Es tracta d´una original idea d´observar les estrelles de la mà d´astrònoms professionals alhora que sopes a la fresca.

Mirablau/Mirabé

Històrics de la part alta de la ciutat on es pot menjar o simplement prendre alguna cosa, de dia o de nit amb vistes genials a Barcelona.

%s1 / %s2