Via lliure

Escoltar

en directe a RAC1

Patrocinador
Via lliure

El blog del Via lliure Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Música

Emès el Diumenge 24-01-16

Emès el Diumenge 27-12-15

Emès el Diumenge 13-12-15

Emès el Diumenge 29-11-15

Emès el Dissabte 21-11-15

Emès el Diumenge 15-11-15

Emès el Diumenge 01-11-15

Emès el Diumenge 18-10-15

Emès el Diumenge 04-10-15

Emès el Diumenge 20-09-15

Emès el Diumenge 06-09-15

Música

Recomanacions musicals de @ricardroblesm, codirector del Sónar

12/07/2014

Coldplay

Sense abandonar el seu to èpic tan característic, efectiu de vegades, empalagós molts cops, Chris Martin i els seus companys han decidit fer un pas endavant amb aquest nou disc. Segons com, tal com tenen acostumats als seus fans, pot ser també un salt al buit. Coldplay han fet un àlbum estèticament ambiciós, han aprofundit en el vessant electrònic i han desaccelerat el ritme en molts dels talls. Un exercici d’experimentació amb les seves possibilitats i limitacions, però un disc recomanable finalment.

Artista: Coldplay

Tema 2:  Midnight

Àlbum: Ghost Stories (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Todd Terje

Aquest noruec de barba prominent porta ja uns quants anys facturant joies de cosmic disco i house lent que s’han convertit en autèntics hits a tot el món. És un d’aquells productors que ha donat amb la clau i converteix en or tot el que toca. Aquest any per fi ha publicat el seu esperadíssim primer LP, “It’s Album Time!” (el sentit de l’humor és un dels seus forts) que inclou una versió molt curiosa d’un tema de Robert Palmer cantada ni més ni menys que per Bryan Ferry (de Roxy Music).

Artista: Todd Terje

Tema 6: Johnny and Mary (feat. Bryan Ferry)

Àlbum: It’s Album Time (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Morrissey

Torna Morrissey i sembla que en bona forma. De l’àlbum, que surt el proper dilluns dia 14, s’han avançat quatre temes, plens de la millor energia pop tant particularíssima que ha caracteritzat les seves millors obres. El tema escollit, “Istanbul” no deixa de recordar a The Smiths.

Artista: Morrissey

Tema 5:  Istanbul

Álbum: World Peace is None of Your Business

Imagen de previsualización de YouTube

.

Eels

Projecte personalíssim de Mark Oliver Everett, únic membre estable de la banda, mestre de cerimònies absolut de tota la seva obra. Eels ha experimentat al llarg de la seva carrera amb quasi totes les cares del pop; capriciós i irregular, té un CV ple de moments brillants, que passen del lirisme al soroll i a la pura experimentació orquestral. El seu darrer álbum és un exercici de intimisme, eminentment acústic i destinat a orelles atentes i poc amants d’excessos.

Artista: Eels

Tema 4: Thanks I Guess

Àlbum: The Cautionary Tales of Mark Oliver Everett (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández

Una de les joies que destaca amb llum i caràcter propi en el panorama artístic local: l’àlbum de la Sílvia Pérez Cruz amb el Raül Fernández és una mina inesgotable d’or i diamants. Allunyats de tendencies i corrents estètics, fugint d’oportunismes i d’oportunitats, dos dels músics més sòlids i versàtils que tenim al país s’uneixen per fer d’aquest ‘Granada’ el disc de versions més imponent que escoltarem en molt de temps. Dos intèrprets prodigiosos.

Artista: Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández

Tema 3: Mercè

Álbum: Granada (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

Royksopp & Robyn

La cantant sueca i el duet noruec, amb sòlides i llargues carreres per separat, es tornen a reunir per fer un dels discos de pop electrònic més brillants de l’any. Únicament cinc cançons, totes elaboradíssimes, que van del mid-tempo al hit orientat directament a la pista de ball. En el terreny del pop sintètic els nòrdics tenen la mà trencada.

Artista: Rokysopp & Robyn

Tema 1:  Monument

Álbum: Do It Again (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

Música

Música per unes vacances tranquil·les, amb Ricard Robles

12/04/2014

Chilly Gonzales

Nascut al Canadà i actualment vivint a París després d’una bona temporada a Berlin, Chilly Gonzáles (nom artístic, evidentment) és, sobre tot, un pianista. Després d’haver passat pel pop o l’electrònica, des de fa uns anys està abocat a la seva faceta de compositor i intèrpret de piano i, ara també, de professor. Surt el mes que ve un curiós llibre, Re-Introduction Etudes, on explica les seves tècniques i té un canal a YouTube dedicat a mostrar la seva tècnica. Entretingut, didàctic i sorprenent a vegades.

Artista: Chilly Gonzales

Tema 1: Kenaston

Àlbum:  Solo Piano II (2012)

Imagen de previsualización de YouTube

George Michael

Cada cop són més rars els àlbums en directe. Desplaçats primer pel DVD i més tard per YouTube, és poc habitual que es publiquin concerts en viu. Sens dubte, aquest valia la pena. George Michael reuneix un grapat de cançons pròpies i versions d’altres artistes que va interpretar en la seva gira Symphonica de 2011 i 2012, on va exhibir la seva faceta de crooner acaramelat. Com el nom indica, Symphonica va ser una gira amb una completíssima orquestra. La qualitat de l’enregistrament i del so són extraordinaris.

Artista: George Michael

Tema 5: Cowboys and Angels

Àlbum: Symphonica (2014)

Imagen de previsualización de YouTube

.

The Blue Nile

Una de les bandes que millor han sabut posar en pràctica la fórmula del “menys és més”: quatre discos en 21 anys, escases aparicions en públic i inactius des de 2004, el trio escocès conserva intacta la mística que sempre l’ha envoltat i gaudeix de tanta o més admiració que fa trenta anys, quan va aparèixer el seu primer disc. Pop soul electrònic luxós i sublim.

Artista: The Blue Nile

Tema 3: Headlights On The Parade

Álbum: Hats (1989)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Cocteau Twins

Un altre trio escocès i un altre de les bandes més venerades dels anys 80. Eternament copiats o imitats, però mai igualats, han estat la banda que va inventar això que se’n diu dream-pop: pop líric i evocador, envolvent i hipnòtic, fosc moltes vegades. Tant la cantant, Elizabet Fraser, com el guitarrista i compositor Robin Guthrie van aconseguir registres únics i absolutament innovadors en el món del pop. La banda es va desfer l’any 1996 i recentment han tornat per fer una sèrie limitadíssima de concerts.

Artista: Cocteau Twins

Tema 4: Heaven Or Las Vegas

Àlbum: Heaven Or Las Vegas (1990)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Alpha

Duet britànic, de Bristol, nascuts a finals dels 90 una mica a l’ombra de Massive Attack, que els hi van publicar el seu primer àlbum. El seu so, melancholic, ralentitzat i envolvent, ha caracteritzat la música dels seus àlbums propis, enmarcats molt aprop de l’etiqueta trip-hop. Apart, i sense que molta gent ho sapiga, han estat col.laboradors de gent com Madonna, Jarvis Cocker, Alison Moyet, Benjamin Biolay  o Coldplay. Una formació genial destinada, sembla ser, a estar permanentment en segon pla.

Artista: Alpha

Tema 4: Back

Àlbum: Come From Heaven (1997)

Imagen de previsualización de YouTube

.

Música

Artistes musicals menystinguts durant el 2013

30/11/2013

Una selecció d’àlbums subestimats de l’any que acaba.
En època de revisió dels discos més rellevants de l’any, serà interessant veure quines són les llistes d’aquest 2013. L’any que tanquem ha estat un dels més intensos en novetats de considerable importància: discos de gran artistes (David Bowie, Daft Punk, Arcade Fire, etc.) dels quals se n’ha parlat molt, de vegades bé i d’altres potser no tant.
No són els discos que ens interessen avui. Fidels al nostre ideari de seleccionar talent novedós o poc conegut, avui repassarem grans àlbums que han tingut més aviat poc ressò, però que nosaltres destaquem per valors diversos i que sens dubte volem incloure en un llistat particular de discos a revisar d’aquest 2013.

Prefab Sprout

Una de les bandes mítiques dels anys 80, probablement de les primeres de pop sofiisticat i un tant experimental que van assolir un èxit raonable entre el públic i una aclamació unànime de la crítica. Van fer un primer àlbum inmens, un gran clàssic titolat “Steve McQueen”, va seguir un segon àlbum i després una carrera erràtica, amb molts anys de silenci entre disc i disc agravat amb l’estranya malaltia del seu lider Paddy McAloon, que l’ha afectat directament a la vista i la que es va aferir més tard el síndrome de Meniere, una malaltia que afecta a l’oide. Malgrat tot, Paddy McAloon continua sent un gran compositor i així ho demostra el seu vuitè álbum (8 discos en 30 anys!), una altra excelent demostració de impecable factura i emoció desbordada.

Imagen de previsualización de YouTube

Trentemoller

El compositor danès deixa una mica de banda les seves estructures eminentment techno i decideix explorar les possibilitats de la veu, refent el seu discurs cap el pop i el rock de texturas bosques i denses i aconseguint una obra prácticamente rodona que el situa en un nou estatus dintre del panorama electrònic.

Imagen de previsualización de YouTube

Bonobo

Artista de llarga trajectòria dintre de la branca més chill-out de la música electrònica. Malgrat aconseguir nombrosos seguidors entre el públic, no ha estat un home especialment ben tractat per la crítica especialitzada. Amb aquest barrer álbum no abandona les formes, però sofistica el seu discurs, incorpora cantants de tan prestigi com Erykah Badu o Cornelia i aconsegueix un disc impecable per gaudir de cap a fi, sense estridències i grans moments de intensitat lírica.

Imagen de previsualización de YouTube

Henry Saiz

Juntament amb John Talabot és sens dubte l’artista espanyol de música de ball més internacional que tenim al nostre país. Treballador incansable, actúa arreu del planeta i ha publicat des de 2006 nombroses referències en segells europeus de primer nivell. Aquest any ha debutat per fi amb un àlbum  que ha esdevingut una master piece de com reelaborar els sons de la música de ball dels anys 90 és un excelent producte que pot triomfar avui arreu. Li falta conquerir el lloc que es mereix a casa nostra.

Imagen de previsualización de YouTube

Beacon

El duet neoyorquí ha debutat aquest any amb un dels millors àlbums de pop electrònic del 2013. Per raons desconegudes, el disc no ha estat explorat ni difòs com es mereix, tant en els circuits del pop com de l’electrònica més reposada. Un gran debut a reivindicar en les llistes dels millors de l’any.

Imagen de previsualización de YouTube

Vondelpark

Una realitat similar a l’anterior: un altre gran àlbum de debut que barreja de forma impecable les atmposferes electròniques satinades amb les estructures del pop més sofisticat. Una fòrmula, a priori, guanyadora, en la que Vondelpark mereixen un lloc més destacat.

Imagen de previsualización de YouTube

Emès el Diumenge 20-10-13

%s1 / %s2